Anar a la cerca
Anar al contingut principal
Blacklight
Adreces d'interès
0
Històric
Català
Català
Español
English
Identificació
Cercar per
All Fields
Title
Author
Subject
cercar per
Cerca
Search
Editing collection
Name
Titles
#ca Enric Casasses Figueres #en Enric Casasses Figueres #es Enric Casasses Figueres
Webset
Oaiset
Query
Regular subcollections
Virtual subcollections
Descriptions
#ca #tp "Enric":https://traces.uab.cat/collection/casasses-figueres_enric?ln=ca Casasses Enric Casasses aposta per una praxi poètica oral que sobrevé després de l'esgotament de la concepció de la significació poètica com un procés immòbil, fossilitzat per la grafia. Aquest és el fons subversiu del poeta, que cerca en la "paraula viva" el canvi d'un codi estètic i moral, i inicia l'exploració del subjecte líric a través de l'enunciació d'un "jo" obert a l'Altre. El poeta, a la manera de Maragall, i de qualsevol autor místic, escriu sobre el sentit i l'origen de la poesia i del fer poètic -recorrent sempre a espais mítics, onírics o fantàstics. Així mateix, refracta o trunca la tradició, amb la qual, tanmateix, dialoga d'una forma fragmentada i polifònica, a la vegada que construeix un nou paradigma que convoca la revolució amb l'origen "ancestral" de la poesia: el ritme. No es tracta d'una fase ingènuament oral, sinó d'una poesia que es declara intertextual i mestissa, entre l'encreuament del llibre i la llibertat interpretativa del cor pus recitat. L'esfera oral, comunicativa, es converteix en un espai litúrgic de la paraula respirada i encarnada i, mitjantçant el ritme, cerca la sensualitat del vers. Arribem així a la representació de la poesia oral amb el "parlar": «La manera més salvatge, selvàtica i salvadora de moure el cos, la manera més subtil i muscular, més a prop de la Matèria Feta Font Perquè Font És, el moviment del cos més insultant de tots i, sí, si vol, el més amorós és la paraula i parlar.» Extret de: "Marta":https://traces.uab.cat/record/88551?ln=ca Font i Espriu, "Aproximació a una poètica de l'oralitat: el parlar", Caràcters, núm. 62 (Hivern 2013), p. 27. #en #tp "Enric":https://traces.uab.cat/collection/casasses-figueres_enric?ln=ca Casasses Enric Casasses aposta per una praxi poètica oral que sobrevé després de l'esgotament de la concepció de la significació poètica com un procés immòbil, fossilitzat per la grafia. Aquest és el fons subversiu del poeta, que cerca en la "paraula viva" el canvi d'un codi estètic i moral, i inicia l'exploració del subjecte líric a través de l'enunciació d'un "jo" obert a l'Altre. El poeta, a la manera de Maragall, i de qualsevol autor místic, escriu sobre el sentit i l'origen de la poesia i del fer poètic -recorrent sempre a espais mítics, onírics o fantàstics. Així mateix, refracta o trunca la tradició, amb la qual, tanmateix, dialoga d'una forma fragmentada i polifònica, a la vegada que construeix un nou paradigma que convoca la revolució amb l'origen "ancestral" de la poesia: el ritme. No es tracta d'una fase ingènuament oral, sinó d'una poesia que es declara intertextual i mestissa, entre l'encreuament del llibre i la llibertat interpretativa del cor pus recitat. L'esfera oral, comunicativa, es converteix en un espai litúrgic de la paraula respirada i encarnada i, mitjantçant el ritme, cerca la sensualitat del vers. Arribem així a la representació de la poesia oral amb el "parlar": «La manera més salvatge, selvàtica i salvadora de moure el cos, la manera més subtil i muscular, més a prop de la Matèria Feta Font Perquè Font És, el moviment del cos més insultant de tots i, sí, si vol, el més amorós és la paraula i parlar.» Extret de: "Marta":https://traces.uab.cat/record/88551?ln=ca Font i Espriu, "Aproximació a una poètica de l'oralitat: el parlar", Caràcters, núm. 62 (Hivern 2013), p. 27. #es #tp "Enric":https://traces.uab.cat/collection/casasses-figueres_enric?ln=ca Casasses Enric Casasses aposta per una praxi poètica oral que sobrevé després de l'esgotament de la concepció de la significació poètica com un procés immòbil, fossilitzat per la grafia. Aquest és el fons subversiu del poeta, que cerca en la "paraula viva" el canvi d'un codi estètic i moral, i inicia l'exploració del subjecte líric a través de l'enunciació d'un "jo" obert a l'Altre. El poeta, a la manera de Maragall, i de qualsevol autor místic, escriu sobre el sentit i l'origen de la poesia i del fer poètic -recorrent sempre a espais mítics, onírics o fantàstics. Així mateix, refracta o trunca la tradició, amb la qual, tanmateix, dialoga d'una forma fragmentada i polifònica, a la vegada que construeix un nou paradigma que convoca la revolució amb l'origen "ancestral" de la poesia: el ritme. No es tracta d'una fase ingènuament oral, sinó d'una poesia que es declara intertextual i mestissa, entre l'encreuament del llibre i la llibertat interpretativa del cor pus recitat. L'esfera oral, comunicativa, es converteix en un espai litúrgic de la paraula respirada i encarnada i, mitjantçant el ritme, cerca la sensualitat del vers. Arribem així a la representació de la poesia oral amb el "parlar": «La manera més salvatge, selvàtica i salvadora de moure el cos, la manera més subtil i muscular, més a prop de la Matèria Feta Font Perquè Font És, el moviment del cos més insultant de tots i, sí, si vol, el més amorós és la paraula i parlar.» Extret de: "Marta":https://traces.uab.cat/record/88551?ln=ca Font i Espriu, "Aproximació a una poètica de l'oralitat: el parlar", Caràcters, núm. 62 (Hivern 2013), p. 27.
Recids
Show this collection
|
Back to collections