Collections

Name: /

Titles: #ca Traces : base de dades de llengua i literatura catalanes #en Traces : Catalan language and literature database #es Traces : base de datos de lengua y literatura catalanas

Webset: false

Oaiset: false

Query:

Regular subcollections: tracesref tracesbib videos

Virtual subcollections: noticies document centenaris cinquanta-mort deu-mort deu-anys-aparicio cinquanta-anys-aparicio especial

Descriptions: #bg #rt #cs #rt #de #rt #el #rt #fr #rt #hr #rt #hu #rt #it #rt #ja #rt #no #rt #pl #rt #pt #rt #ru #rt #sk #rt #sv #rt #uk #rt #zh_CN #rt #zh_TW #rt #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: Nubla_victor

Titles: #ca Víctor Nubla #en Víctor Nubla #es Víctor Nubla

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Nubla, Víctor"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Víctor":https://traces.uab.cat/collection/Nubla_victor?ln=ca Nubla Foto: Pere Virgili "(Ara.cat)":https://www.ara.cat/cultura/singularitat-narrativa-Victor-Nubla-recopilada_0_709129089.html Què et mou a escriure? «Escric des que tenia 10 anys, dibuixo des d'uns quants anys abans (diuen a casa que vaig agafar un llapis de ben petit i ja no vaig deixar-lo), així que probablement escric perquè és una altra forma de dibuixar, un cop has après les paraules i la gramàtica. Quasi n'estic segur d'això. En tot cas, la pregunta se'm fa difícil. Si alguna cosa em mou a escriure, és un moviment massa antic, massa llunyà, procedent d'un passat de coses estranyes no estranyes, mobles sota els quals et podies amagar, de llums i olors i persones molt altes i operacions d'amígdales i globus de paper els capvespres d'estiu, i hiverns humits, i gent i carrers i casa... un espai infinit a la ment, llegir i llegir sense parar, una decisió personal i paper de ceba i papers aprofitats de tota mena per escriure a mà i, un dia, una màquina d'escriure lettera 32. Ara escric perquè escric. Escric moltes hores al dia. Fa anys era un desig, una pulsió, una follia. Ara és un estat. A més, tinc la música. Comparteixo ambdós del iris de forma racional, abans establia torns de visita i fins i tot, períodes d'infidelitat, però ara practico una serena poligàmia.» Joan Rivo Vidal, "«Víctor":https://traces.uab.cat/record/63530?ln=ca Nubla, la independència del cercador», Benzina, núm. 32 (Desembre 2008), p. 41 «La Terra és un experiment d'una civilització extraordinàriament avançada, la manifestació de la qual en el nostre món tridimensional són els ratolins. El planeta, construït per encàrrec seu, és demolit per error per una altra civilització especialitzada en obres públiques que treballa en una nova via de circumval·lació. Solament se salven dos humans, i els dofins, que marxen deixant un missatge: «fins ara, i gràcies pel peix!» L'objectiu de l'experiment és trobar la resposta última a la Vida, l'Univers i totes les altres coses. Finalment, la resposta és 42«. Víctor Nubla, "«La":https://traces.uab.cat/record/94251?ln=ca terra és un experiment», Paper de vidre, 23 d'abril 2007, p. 26 #en #tp "Víctor":https://traces.uab.cat/collection/Nubla_victor?ln=ca Nubla Foto: Pere Virgili "(Ara.cat)":https://www.ara.cat/cultura/singularitat-narrativa-Victor-Nubla-recopilada_0_709129089.html Què et mou a escriure? «Escric des que tenia 10 anys, dibuixo des d'uns quants anys abans (diuen a casa que vaig agafar un llapis de ben petit i ja no vaig deixar-lo), així que probablement escric perquè és una altra forma de dibuixar, un cop has après les paraules i la gramàtica. Quasi n'estic segur d'això. En tot cas, la pregunta se'm fa difícil. Si alguna cosa em mou a escriure, és un moviment massa antic, massa llunyà, procedent d'un passat de coses estranyes no estranyes, mobles sota els quals et podies amagar, de llums i olors i persones molt altes i operacions d'amígdales i globus de paper els capvespres d'estiu, i hiverns humits, i gent i carrers i casa... un espai infinit a la ment, llegir i llegir sense parar, una decisió personal i paper de ceba i papers aprofitats de tota mena per escriure a mà i, un dia, una màquina d'escriure lettera 32. Ara escric perquè escric. Escric moltes hores al dia. Fa anys era un desig, una pulsió, una follia. Ara és un estat. A més, tinc la música. Comparteixo ambdós del iris de forma racional, abans establia torns de visita i fins i tot, períodes d'infidelitat, però ara practico una serena poligàmia.» Joan Rivo Vidal, "«Víctor":https://traces.uab.cat/record/63530?ln=ca Nubla, la independència del cercador», Benzina, núm. 32 (Desembre 2008), p. 41 «La Terra és un experiment d'una civilització extraordinàriament avançada, la manifestació de la qual en el nostre món tridimensional són els ratolins. El planeta, construït per encàrrec seu, és demolit per error per una altra civilització especialitzada en obres públiques que treballa en una nova via de circumval·lació. Solament se salven dos humans, i els dofins, que marxen deixant un missatge: «fins ara, i gràcies pel peix!» L'objectiu de l'experiment és trobar la resposta última a la Vida, l'Univers i totes les altres coses. Finalment, la resposta és 42«. Víctor Nubla, "«La":https://traces.uab.cat/record/94251?ln=ca terra és un experiment», Paper de vidre, 23 d'abril 2007, p. 26 #es #tp "Víctor":https://traces.uab.cat/collection/Nubla_victor?ln=ca Nubla Foto: Pere Virgili "(Ara.cat)":https://www.ara.cat/cultura/singularitat-narrativa-Victor-Nubla-recopilada_0_709129089.html Què et mou a escriure? «Escric des que tenia 10 anys, dibuixo des d'uns quants anys abans (diuen a casa que vaig agafar un llapis de ben petit i ja no vaig deixar-lo), així que probablement escric perquè és una altra forma de dibuixar, un cop has après les paraules i la gramàtica. Quasi n'estic segur d'això. En tot cas, la pregunta se'm fa difícil. Si alguna cosa em mou a escriure, és un moviment massa antic, massa llunyà, procedent d'un passat de coses estranyes no estranyes, mobles sota els quals et podies amagar, de llums i olors i persones molt altes i operacions d'amígdales i globus de paper els capvespres d'estiu, i hiverns humits, i gent i carrers i casa... un espai infinit a la ment, llegir i llegir sense parar, una decisió personal i paper de ceba i papers aprofitats de tota mena per escriure a mà i, un dia, una màquina d'escriure lettera 32. Ara escric perquè escric. Escric moltes hores al dia. Fa anys era un desig, una pulsió, una follia. Ara és un estat. A més, tinc la música. Comparteixo ambdós del iris de forma racional, abans establia torns de visita i fins i tot, períodes d'infidelitat, però ara practico una serena poligàmia.» Joan Rivo Vidal, "«Víctor":https://traces.uab.cat/record/63530?ln=ca Nubla, la independència del cercador», Benzina, núm. 32 (Desembre 2008), p. 41 «La Terra és un experiment d'una civilització extraordinàriament avançada, la manifestació de la qual en el nostre món tridimensional són els ratolins. El planeta, construït per encàrrec seu, és demolit per error per una altra civilització especialitzada en obres públiques que treballa en una nova via de circumval·lació. Solament se salven dos humans, i els dofins, que marxen deixant un missatge: «fins ara, i gràcies pel peix!» L'objectiu de l'experiment és trobar la resposta última a la Vida, l'Univers i totes les altres coses. Finalment, la resposta és 42«. Víctor Nubla, "«La":https://traces.uab.cat/record/94251?ln=ca terra és un experiment», Paper de vidre, 23 d'abril 2007, p. 26

Recids:

Name: Ressenyes

Titles: #ca Ressenyes #en Reviews #es Reseñas

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB genereforma:"Ressenya"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions:

Recids:

Name: abello_montserrat

Titles: #ca Montserrat Abelló #en Montserrat Abelló #es Montserrat Abelló

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Abelló, Montserrat"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Montserrat":https://traces.uab.cat/collection/abello_montserrat?ln=ca Abelló "Foto":http://montserratabello.wordpress.com/biografia/ de Fiona Morrison "Els temes dels meus poemes han estat gairebé sempre els mateixos -perquè desgraciadament les coses no canvien, i si ho fan, és molt lentament-: escric contra la injustícia, contra l'opressió, sobre temes existencials, sobre l'amor i el desamor, sobre les petites coses de cada dia... No acostumo a parlar d'anècdotes, de fets, sinó més aviat de les impressions i sentiments que aquests em produeixen." "[...] Amb la poesia no pots fer trampa, has de dir coses que realment sents, perquè, si no, et surten poemes buits. No m'agrada escriure un vers només perquè faci bonic. La poesia ha de ser veritat." Font: Lourdes Domínguez: ""Amb":https://traces.uab.cat/record/41861?ln=ca la poesia no es pot fer trampa". Avui Cultura, 19 de setembre de 2002, p. 1-3 "M'agrada molt traduir perquè m'agrada molt treballar amb la llengua, amb el ritme de les paraules, sobretot la poesia. És com aquell que fa una labor i que té el canemàs, l'esquelet, fet: només has de variar els colors. I perquè traduir és una gran manera de llegir, llegeixes més profundament. M'agrada començar a traduir sense haver-m'ho llegit abans, que sigui com una descoberta, una sorpresa. Si un text està ben escrit, no costa gaire de traduir." Font. M. Elena Carné: ""Montserrat":https://traces.uab.cat/record/69348?ln=ca Abelló, passió per traduir". Quaderns. Revista de Traducció, núm. 14 (2007), p. 183-196 Montserrat Abelló a l'[https://actualitat.traces.uab.cat/fitxa-autor.php?id=4796&r=25]Actualitat de TRACES #en #tp "Montserrat":https://traces.uab.cat/collection/abello_montserrat?ln=ca Abelló "Foto":http://montserratabello.wordpress.com/biografia/ de Fiona Morrison "Els temes dels meus poemes han estat gairebé sempre els mateixos -perquè desgraciadament les coses no canvien, i si ho fan, és molt lentament-: escric contra la injustícia, contra l'opressió, sobre temes existencials, sobre l'amor i el desamor, sobre les petites coses de cada dia... No acostumo a parlar d'anècdotes, de fets, sinó més aviat de les impressions i sentiments que aquests em produeixen." "[...] Amb la poesia no pots fer trampa, has de dir coses que realment sents, perquè, si no, et surten poemes buits. No m'agrada escriure un vers només perquè faci bonic. La poesia ha de ser veritat." Font: Lourdes Domínguez: ""Amb":https://traces.uab.cat/record/41861?ln=ca la poesia no es pot fer trampa". Avui Cultura, 19 de setembre de 2002, p. 1-3 "M'agrada molt traduir perquè m'agrada molt treballar amb la llengua, amb el ritme de les paraules, sobretot la poesia. És com aquell que fa una labor i que té el canemàs, l'esquelet, fet: només has de variar els colors. I perquè traduir és una gran manera de llegir, llegeixes més profundament. M'agrada començar a traduir sense haver-m'ho llegit abans, que sigui com una descoberta, una sorpresa. Si un text està ben escrit, no costa gaire de traduir." Font. M. Elena Carné: ""Montserrat":https://traces.uab.cat/record/69348?ln=ca Abelló, passió per traduir". Quaderns. Revista de Traducció, núm. 14 (2007), p. 183-196 Montserrat Abelló a l'[https://actualitat.traces.uab.cat/fitxa-autor.php?id=4796&r=25]Actualitat de TRACES #es #tp "Montserrat":https://traces.uab.cat/collection/abello_montserrat?ln=ca Abelló "Foto":http://montserratabello.wordpress.com/biografia/ de Fiona Morrison "Els temes dels meus poemes han estat gairebé sempre els mateixos -perquè desgraciadament les coses no canvien, i si ho fan, és molt lentament-: escric contra la injustícia, contra l'opressió, sobre temes existencials, sobre l'amor i el desamor, sobre les petites coses de cada dia... No acostumo a parlar d'anècdotes, de fets, sinó més aviat de les impressions i sentiments que aquests em produeixen." "[...] Amb la poesia no pots fer trampa, has de dir coses que realment sents, perquè, si no, et surten poemes buits. No m'agrada escriure un vers només perquè faci bonic. La poesia ha de ser veritat." Font: Lourdes Domínguez: ""Amb":https://traces.uab.cat/record/41861?ln=ca la poesia no es pot fer trampa". Avui Cultura, 19 de setembre de 2002, p. 1-3 "M'agrada molt traduir perquè m'agrada molt treballar amb la llengua, amb el ritme de les paraules, sobretot la poesia. És com aquell que fa una labor i que té el canemàs, l'esquelet, fet: només has de variar els colors. I perquè traduir és una gran manera de llegir, llegeixes més profundament. M'agrada començar a traduir sense haver-m'ho llegit abans, que sigui com una descoberta, una sorpresa. Si un text està ben escrit, no costa gaire de traduir." Font. M. Elena Carné: ""Montserrat":https://traces.uab.cat/record/69348?ln=ca Abelló, passió per traduir". Quaderns. Revista de Traducció, núm. 14 (2007), p. 183-196 Montserrat Abelló a l'[https://actualitat.traces.uab.cat/fitxa-autor.php?id=4796&r=25]Actualitat de TRACES

Recids:

Name: adlert

Titles: #ca Miquel Adlert #en Miquel Adlert #es Miquel Adlert

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB Miquel Adlert

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #rt Ma vida: Biografia de Miquel Adlert "http://www.llenguavalencianasi.com/mavida/biografies-c-01/miquel-adlert-c.htm":http://www.llenguavalencianasi.com/mavida/biografies-c-01/miquel-adlert-c.htm Miquel Adlert En defensa de la llengua valenciana !https://traces.uab.cat/img/uab/adlert_defensa.jpg!:http://miqueladlert.blogspot.com/ Federico Martínez Roda: "Miquel Adlert: la excepción nacionalista" !https://traces.uab.cat/img/uab/adlert_martinez.png!:http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1024 MIQUEL ADLERT (1911-1988) #ca #tp Ma vida: Biografia de Miquel Adlert "http://www.llenguavalencianasi.com/mavida/biografies-c-01/miquel-adlert-c.htm":http://www.llenguavalencianasi.com/mavida/biografies-c-01/miquel-adlert-c.htm Miquel Adlert En defensa de la llengua valenciana !https://traces.uab.cat/img/uab/adlert_defensa.jpg!:http://miqueladlert.blogspot.com/ Federico Martínez Roda: "Miquel Adlert: la excepción nacionalista" !https://traces.uab.cat/img/uab/adlert_martinez.png!:http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1024 MIQUEL ADLERT (1911-1988)

Recids:

Name: agut

Titles: #ca Joan Agut #en Joan Agut #es Joan Agut

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Agut, Joan"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #rt Joan Agut a l'AELC !https://traces.uab.cat/img/uab/agut_aelc.png!:http://www.escriptors.cat/autors/agutj/ Vídeos de Joan Agust a "El Banc de la Memòria" !https://traces.uab.cat/img/uab/agut_memoro.png!:http://www.memoro.org/es-ca/percorsi_dett_new.php?ID=(106) Vilaweb: "Es mor l'escriptor i editor Joan Agut" !https://traces.uab.cat/img/uab/agut_vilaweb.jpg!:http://www.vilaweb.cat/noticia/3947005/20111107/mor-lescriptor-editor-joan-agut.html El Punt Avui: "Mor Joan Agut" !https://traces.uab.cat/img/uab/agut_puntavui.jpg!:http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/472561-mor-joan-agut.html TV3 Alexandria: "Joan Agut, escriptor" !https://traces.uab.cat/img/uab/agut_alexandria.png!:http://www.tv3.cat/videos/174069243/Joan-Agut-escriptor JOAN AGUT (1934-2011) #ca #tp Joan Agut a l'AELC !https://traces.uab.cat/img/uab/agut_aelc.png!:http://www.escriptors.cat/autors/agutj/ Vídeos de Joan Agust a "El Banc de la Memòria" !https://traces.uab.cat/img/uab/agut_memoro.png!:http://www.memoro.org/es-ca/percorsi_dett_new.php?ID=(106) Vilaweb: "Es mor l'escriptor i editor Joan Agut" !https://traces.uab.cat/img/uab/agut_vilaweb.jpg!:http://www.vilaweb.cat/noticia/3947005/20111107/mor-lescriptor-editor-joan-agut.html El Punt Avui: "Mor Joan Agut" !https://traces.uab.cat/img/uab/agut_puntavui.jpg!:http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/472561-mor-joan-agut.html TV3 Alexandria: "Joan Agut, escriptor" !https://traces.uab.cat/img/uab/agut_alexandria.png!:http://www.tv3.cat/videos/174069243/Joan-Agut-escriptor JOAN AGUT (1934-2011)

Recids:

Name: ainaud-josep

Titles: #ca Josep M. Ainaud de Lasarte #en Josep M. Ainaud de Lasarte #es Josep M. Ainaud de Lasarte

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Ainaud de Lasarte, Josep M."

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: akhmatova_anna

Titles: #ca Anna Akhmàtova #en Anna Akhmàtova #es Anna Akhmàtova

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Akhmàtova, Anna"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions:

Recids:

Name: alba

Titles: #ca Víctor Alba #en Víctor Alba #es Víctor Alba

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Alba, Víctor"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: albee_edward

Titles: #ca Edward Albee #en Edward Albee #es Edward Albee

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Albee, Edward"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Narcís-Jordi":https://traces.uab.cat/collection/albee_edward?ln=ca Aragó Dramaturg nord-americà. Va escriure Qui té por de Virgina Woolf?, una de les obres amb més ressò que en català es va poder veure al Teatreneu el 1990 sota la direcció d'Hermann Bonnín i Víctor Oller. Joan Guasch la portà a escena l'any 2005 al Teatre Guasch i també en féu la seva proposta Daniel Veronesse la tardor de 2011 al Romea. Altres muntatges catalans de l'obra d'Edward Albee han estat Una història del zoo (dirigida per Jaume Villanueva al teatre Regina, l'any 1983), La cabra o ¿qui és Sylvia? (al teatre Romea el novembre de 2015 sota la direcció de Josep M. Pou) i Un fràgil equilibri (al Lliure de Gràcia i al Temporada Alta de 2011, amb la direcció de Mario Gas). "L'autor":http://bdec.cdmae.cat/?utf8=%E2%9C%93&f%5Bprofessio_facet%5D%5B%5D=Autor%2Fa&search_field=professional&q=albee%2C+edward a la base de dades d'espectacles del Museu d'Arts Escèniques "L'autor":http://cataleg.cdmae.cat/search/query?term_1=Albee,+Edward&theme=teatre al catàleg de biblioteques del Museu d'Arts Escèniques #en #tp "Narcís-Jordi":https://traces.uab.cat/collection/albee_edward?ln=ca Aragó Dramaturg nord-americà. Va escriure Qui té por de Virgina Woolf?, una de les obres amb més ressò que en català es va poder veure al Teatreneu el 1990 sota la direcció d'Hermann Bonnín i Víctor Oller. Joan Guasch la portà a escena l'any 2005 al Teatre Guasch i també en féu la seva proposta Daniel Veronesse la tardor de 2011 al Romea. Altres muntatges catalans de l'obra d'Edward Albee han estat Una història del zoo (dirigida per Jaume Villanueva al teatre Regina, l'any 1983), La cabra o ¿qui és Sylvia? (al teatre Romea el novembre de 2015 sota la direcció de Josep M. Pou) i Un fràgil equilibri (al Lliure de Gràcia i al Temporada Alta de 2011, amb la direcció de Mario Gas). "L'autor":http://bdec.cdmae.cat/?utf8=%E2%9C%93&f%5Bprofessio_facet%5D%5B%5D=Autor%2Fa&search_field=professional&q=albee%2C+edward a la base de dades d'espectacles del Museu d'Arts Escèniques "L'autor":http://cataleg.cdmae.cat/search/query?term_1=Albee,+Edward&theme=teatre al catàleg de biblioteques del Museu d'Arts Escèniques #es #tp "Narcís-Jordi":https://traces.uab.cat/collection/albee_edward?ln=ca Aragó Dramaturg nord-americà. Va escriure Qui té por de Virgina Woolf?, una de les obres amb més ressò que en català es va poder veure al Teatreneu el 1990 sota la direcció d'Hermann Bonnín i Víctor Oller. Joan Guasch la portà a escena l'any 2005 al Teatre Guasch i també en féu la seva proposta Daniel Veronesse la tardor de 2011 al Romea. Altres muntatges catalans de l'obra d'Edward Albee han estat Una història del zoo (dirigida per Jaume Villanueva al teatre Regina, l'any 1983), La cabra o ¿qui és Sylvia? (al teatre Romea el novembre de 2015 sota la direcció de Josep M. Pou) i Un fràgil equilibri (al Lliure de Gràcia i al Temporada Alta de 2011, amb la direcció de Mario Gas). "L'autor":http://bdec.cdmae.cat/?utf8=%E2%9C%93&f%5Bprofessio_facet%5D%5B%5D=Autor%2Fa&search_field=professional&q=albee%2C+edward a la base de dades d'espectacles del Museu d'Arts Escèniques "L'autor":http://cataleg.cdmae.cat/search/query?term_1=Albee,+Edward&theme=teatre al catàleg de biblioteques del Museu d'Arts Escèniques

Recids:

Name: albert_esteve

Titles: #ca Esteve Albert #en Esteve Albert #es Esteve Albert

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Albert, Esteve"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: aloy_josepm

Titles: #ca Josep Maria Aloy #en Josep Maria Aloy #es Josep Maria Aloy

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual:"Aloy, Josep Maria"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Josep":https://traces.uab.cat/collection/aloy_josepm?ln=ca M. Aloy Mestre, crític i expert en literatura infantil i juvenil. Col·laborà en diverses revistes, entre les quals cal esmentar Faristol, Catalan Writing, CLIJ, Escola Catalana i Guix. Va ser curador de l'obra de Joana Raspall i de Josep Vallverdú, a qui també dedicà dos volums biogràfics. Fou autor de llibres de narrativa com Renoi, quin conte! (1996), Una picoreta estranya (2000) i Just quan despertava (inèdit), entre d'altres. A la introducció del seu assaig Et diran que llegeixis, Bernat. Mig segle de literatura catalana per a joves (1960-2010) escrigué: «Et diran que llegeixis, Bernat..., i t'ho diran fins i tot persones que han llegit ben poc a la seva vida. Fins i tot alguns mestres que no en tenen el costum et diran que llegir és molt important i que cal que ho facis... I jo et dic, Bernat, que malgrat tot els facis cas, perquè llegir vol dir saber més, aprendre molt de tot, gaudir fins a límits insospitats, també patir i fins i tot deixar anar alguna llàgrima... Llegir és una activitat gens perjudicial. Llegir no té conseqüències negatives. És més: no et penediràs mai d'haver estat lector.» «Aprendre a llegir és aprendre a escoltar una veu, el misteri d'una veu que ens arriba de lluny. La lectura, a qualsevol edat, ha de procurar el desvetllament de la imaginació, i ha de provocar el pensament reflexiu.» Josep M. Aloy, "Introducció" al llibre Et diran que llegeixis, Bernat (Berga: L'Albí, 2010, p. 15-16). "Extret":https://www.escriptors.cat/autors/aloyjm/et-diran-que-llegeixis-bernat de l'AELC #en #tp "Josep":https://traces.uab.cat/collection/aloy_josepm?ln=ca M. Aloy Mestre, crític i expert en literatura infantil i juvenil. Col·laborà en diverses revistes, entre les quals cal esmentar Faristol, Catalan Writing, CLIJ, Escola Catalana i Guix. Va ser curador de l'obra de Joana Raspall i de Josep Vallverdú, a qui també dedicà dos volums biogràfics. Fou autor de llibres de narrativa com Renoi, quin conte! (1996), Una picoreta estranya (2000) i Just quan despertava (inèdit), entre d'altres. A la introducció del seu assaig Et diran que llegeixis, Bernat. Mig segle de literatura catalana per a joves (1960-2010) escrigué: «Et diran que llegeixis, Bernat..., i t'ho diran fins i tot persones que han llegit ben poc a la seva vida. Fins i tot alguns mestres que no en tenen el costum et diran que llegir és molt important i que cal que ho facis... I jo et dic, Bernat, que malgrat tot els facis cas, perquè llegir vol dir saber més, aprendre molt de tot, gaudir fins a límits insospitats, també patir i fins i tot deixar anar alguna llàgrima... Llegir és una activitat gens perjudicial. Llegir no té conseqüències negatives. És més: no et penediràs mai d'haver estat lector.» «Aprendre a llegir és aprendre a escoltar una veu, el misteri d'una veu que ens arriba de lluny. La lectura, a qualsevol edat, ha de procurar el desvetllament de la imaginació, i ha de provocar el pensament reflexiu.» Josep M. Aloy, "Introducció" al llibre Et diran que llegeixis, Bernat (Berga: L'Albí, 2010, p. 15-16). "Extret":https://www.escriptors.cat/autors/aloyjm/et-diran-que-llegeixis-bernat de l'AELC #es #tp "Josep":https://traces.uab.cat/collection/aloy_josepm?ln=ca M. Aloy Mestre, crític i expert en literatura infantil i juvenil. Col·laborà en diverses revistes, entre les quals cal esmentar Faristol, Catalan Writing, CLIJ, Escola Catalana i Guix. Va ser curador de l'obra de Joana Raspall i de Josep Vallverdú, a qui també dedicà dos volums biogràfics. Fou autor de llibres de narrativa com Renoi, quin conte! (1996), Una picoreta estranya (2000) i Just quan despertava (inèdit), entre d'altres. A la introducció del seu assaig Et diran que llegeixis, Bernat. Mig segle de literatura catalana per a joves (1960-2010) escrigué: «Et diran que llegeixis, Bernat..., i t'ho diran fins i tot persones que han llegit ben poc a la seva vida. Fins i tot alguns mestres que no en tenen el costum et diran que llegir és molt important i que cal que ho facis... I jo et dic, Bernat, que malgrat tot els facis cas, perquè llegir vol dir saber més, aprendre molt de tot, gaudir fins a límits insospitats, també patir i fins i tot deixar anar alguna llàgrima... Llegir és una activitat gens perjudicial. Llegir no té conseqüències negatives. És més: no et penediràs mai d'haver estat lector.» «Aprendre a llegir és aprendre a escoltar una veu, el misteri d'una veu que ens arriba de lluny. La lectura, a qualsevol edat, ha de procurar el desvetllament de la imaginació, i ha de provocar el pensament reflexiu.» Josep M. Aloy, "Introducció" al llibre Et diran que llegeixis, Bernat (Berga: L'Albí, 2010, p. 15-16). "Extret":https://www.escriptors.cat/autors/aloyjm/et-diran-que-llegeixis-bernat de l'AELC

Recids:

Name: alpera_lluis

Titles: #ca Lluís Alpera #en Lluís Alpera #es Lluís Alpera

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Alpera, Lluís"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Lluís":https://traces.uab.cat/collection/alpera_lluis?ln=ca Alpera Poeta, crític, animador cultural i fundador del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant, presenta al llarg de la seva poesia una tensió existencial i una vivència difícil del món que l'envolta, essent un clar exemple de la poesia catalana de la segona meitat del segle XX. Des de ben jove comença a conrear la poesia i s'inscriu en el cercle de poetes valencians de tendència realista. Amb la publicació de l'antologia bilingüe Anthology of Valencian Realist Poetry a la revista Identity Magazine de la Universitat de Harvard, Alpera fixa una actitud estètica que marca la seva trajectòria posterior com a poeta. Tot i així, la seva obra no s'ha estancat mai en aquest primer moment realista, sinó que ha evolucionat cap a un sensualisme barroc, i finalment, cap a una poesia sintètica que es reflecteix en els darrers reculls poètics. Ha publicat més d'una vintena de poemaris, entre els quals cal destacar Dades de la història civil d'un valencià (1980), Surant enmig del naufragi final, contemple el voluptuós incendi de totes i cadascuna de les flors del núbil hibiscus (1985), Tempesta d'argent (1986), Cavalls a l'alba (1998) i Els bells papirs d'Alexandria (2003). Com a crític, també té publicats alguns llibres, com ara els tres volums que componen Sobre poetes valencians i altres escrits (1990-2004), i nombrosos articles en diaris i revistes científiques i culturals. Fruit de la seva activitat literària, ha rebut diversos premis i reconeixements com ara el Premi Salvat-Papasseit, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de poesia, el Premi de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana o el Premi Ausiàs March. També ha format part del programa L'Escriptor del Mes de la Institució de les Lletres Catalanes. Extret de: "AELC":https://www.escriptors.cat/autors/alperall/pagina.php?id_sec=1280 [data consulta: 17 desembre 2018] Articles de Lluís Alpera a: "Levante":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&as=1&cc=alpera_lluis&m1=a&p1=alpera,+lluis&f1=author&op1=a&m2=a&p2=Levante&f2=publication&op2=a&m3=a&p3=&f3=&action_search=Cerca Posdata, "Serra":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=alpera_lluis&sc=1&as=1&m1=a&p1=alpera,+lluis&f1=author&op1=a&m2=a&p2=serra+d'or&f2=publication d'Or, "Avui":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&as=1&cc=alpera_lluis&m1=a&p1=alpera,+lluis&f1=author&op1=a&m2=a&p2=Avui&f2=publication&op2=a&m3=a&p3=&f3=&action_search=Cerca i "L'Aiguadolç":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&as=1&cc=alpera_lluis&m1=a&p1=alpera,+lluis&f1=author&op1=a&m2=a&p2=L'Aiguadolc&f2=publication&op2=a&m3=a&p3=&f3=&action_search=Cerca #en #tp "Lluís":https://traces.uab.cat/collection/alpera_lluis?ln=ca Alpera Poeta, crític, animador cultural i fundador del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant, presenta al llarg de la seva poesia una tensió existencial i una vivència difícil del món que l'envolta, essent un clar exemple de la poesia catalana de la segona meitat del segle XX. Des de ben jove comença a conrear la poesia i s'inscriu en el cercle de poetes valencians de tendència realista. Amb la publicació de l'antologia bilingüe Anthology of Valencian Realist Poetry a la revista Identity Magazine de la Universitat de Harvard, Alpera fixa una actitud estètica que marca la seva trajectòria posterior com a poeta. Tot i així, la seva obra no s'ha estancat mai en aquest primer moment realista, sinó que ha evolucionat cap a un sensualisme barroc, i finalment, cap a una poesia sintètica que es reflecteix en els darrers reculls poètics. Ha publicat més d'una vintena de poemaris, entre els quals cal destacar Dades de la història civil d'un valencià (1980), Surant enmig del naufragi final, contemple el voluptuós incendi de totes i cadascuna de les flors del núbil hibiscus (1985), Tempesta d'argent (1986), Cavalls a l'alba (1998) i Els bells papirs d'Alexandria (2003). Com a crític, també té publicats alguns llibres, com ara els tres volums que componen Sobre poetes valencians i altres escrits (1990-2004), i nombrosos articles en diaris i revistes científiques i culturals. Fruit de la seva activitat literària, ha rebut diversos premis i reconeixements com ara el Premi Salvat-Papasseit, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de poesia, el Premi de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana o el Premi Ausiàs March. També ha format part del programa L'Escriptor del Mes de la Institució de les Lletres Catalanes. Extret de: "AELC":https://www.escriptors.cat/autors/alperall/pagina.php?id_sec=1280 [data consulta: 17 desembre 2018] Articles de Lluís Alpera a: "Levante":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&as=1&cc=alpera_lluis&m1=a&p1=alpera,+lluis&f1=author&op1=a&m2=a&p2=Levante&f2=publication&op2=a&m3=a&p3=&f3=&action_search=Cerca Posdata, "Serra":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=alpera_lluis&sc=1&as=1&m1=a&p1=alpera,+lluis&f1=author&op1=a&m2=a&p2=serra+d'or&f2=publication d'Or, "Avui":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&as=1&cc=alpera_lluis&m1=a&p1=alpera,+lluis&f1=author&op1=a&m2=a&p2=Avui&f2=publication&op2=a&m3=a&p3=&f3=&action_search=Cerca i "L'Aiguadolç":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&as=1&cc=alpera_lluis&m1=a&p1=alpera,+lluis&f1=author&op1=a&m2=a&p2=L'Aiguadolc&f2=publication&op2=a&m3=a&p3=&f3=&action_search=Cerca #es #tp "Lluís":https://traces.uab.cat/collection/alpera_lluis?ln=ca Alpera Poeta, crític, animador cultural i fundador del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant, presenta al llarg de la seva poesia una tensió existencial i una vivència difícil del món que l'envolta, essent un clar exemple de la poesia catalana de la segona meitat del segle XX. Des de ben jove comença a conrear la poesia i s'inscriu en el cercle de poetes valencians de tendència realista. Amb la publicació de l'antologia bilingüe Anthology of Valencian Realist Poetry a la revista Identity Magazine de la Universitat de Harvard, Alpera fixa una actitud estètica que marca la seva trajectòria posterior com a poeta. Tot i així, la seva obra no s'ha estancat mai en aquest primer moment realista, sinó que ha evolucionat cap a un sensualisme barroc, i finalment, cap a una poesia sintètica que es reflecteix en els darrers reculls poètics. Ha publicat més d'una vintena de poemaris, entre els quals cal destacar Dades de la història civil d'un valencià (1980), Surant enmig del naufragi final, contemple el voluptuós incendi de totes i cadascuna de les flors del núbil hibiscus (1985), Tempesta d'argent (1986), Cavalls a l'alba (1998) i Els bells papirs d'Alexandria (2003). Com a crític, també té publicats alguns llibres, com ara els tres volums que componen Sobre poetes valencians i altres escrits (1990-2004), i nombrosos articles en diaris i revistes científiques i culturals. Fruit de la seva activitat literària, ha rebut diversos premis i reconeixements com ara el Premi Salvat-Papasseit, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de poesia, el Premi de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana o el Premi Ausiàs March. També ha format part del programa L'Escriptor del Mes de la Institució de les Lletres Catalanes. Extret de: "AELC":https://www.escriptors.cat/autors/alperall/pagina.php?id_sec=1280 [data consulta: 17 desembre 2018] Articles de Lluís Alpera a: "Levante":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&as=1&cc=alpera_lluis&m1=a&p1=alpera,+lluis&f1=author&op1=a&m2=a&p2=Levante&f2=publication&op2=a&m3=a&p3=&f3=&action_search=Cerca Posdata, "Serra":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=alpera_lluis&sc=1&as=1&m1=a&p1=alpera,+lluis&f1=author&op1=a&m2=a&p2=serra+d'or&f2=publication d'Or, "Avui":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&as=1&cc=alpera_lluis&m1=a&p1=alpera,+lluis&f1=author&op1=a&m2=a&p2=Avui&f2=publication&op2=a&m3=a&p3=&f3=&action_search=Cerca i "L'Aiguadolç":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&as=1&cc=alpera_lluis&m1=a&p1=alpera,+lluis&f1=author&op1=a&m2=a&p2=L'Aiguadolc&f2=publication&op2=a&m3=a&p3=&f3=&action_search=Cerca

Recids:

Name: amades_joan

Titles: #ca Joan Amades #en Joan Amades #es Joan Amades

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual:"Amades, Joan"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Joan":https://traces.uab.cat/collection/amades_joan?ln=ca Amades "Dolorosament, els documents folklòrics es perden per moments. El temps no passa en va, cada dia accelera més la seva cursa esbojarrada i un vent de modernisme i d'universalisme tot s'ho emporta i tot ho capgira. El món es desdibuixa per moments de la seva graciosa i atraient coloraina local que li donava tipisme i relleu, com la floreta viva de color que sobresurt xiroia i peculiar de la contrada entre l'estesa prada tota verda, per trencar-ne la monotonia. Tot pren el mateix color gris, indefinit i impersonal que ens iguala fins on pot i tracta de mesurar-nos a tots amb el mateix raser. Potser no és molt llunyà el dia que nosaltres pensem, vestim, cantem, mengem, treballem, ens divertim i ens manifestem, en fi, totes les vibracions de la nostra ànima tal i com ho faci qualsevol altre ciutadà xinès, persa, americà, eslau, escandinau o de qualsevol altre país on la gent sàpiga que cada mà té cinc dits, puix que haurà arribat el moment que el volar foll i esperverat del temps i el rodolar incessant del món, ens hauran portat a ésser tots iguals". Joan Amades, "Iniciació al folklore". En: Folklore de Catalunya, 3. Costums i creences. Barcelona: Selecta, 1969 (p. 1259-1260) #en #tp "Joan":https://traces.uab.cat/collection/amades_joan?ln=ca Amades "Dolorosament, els documents folklòrics es perden per moments. El temps no passa en va, cada dia accelera més la seva cursa esbojarrada i un vent de modernisme i d'universalisme tot s'ho emporta i tot ho capgira. El món es desdibuixa per moments de la seva graciosa i atraient coloraina local que li donava tipisme i relleu, com la floreta viva de color que sobresurt xiroia i peculiar de la contrada entre l'estesa prada tota verda, per trencar-ne la monotonia. Tot pren el mateix color gris, indefinit i impersonal que ens iguala fins on pot i tracta de mesurar-nos a tots amb el mateix raser. Potser no és molt llunyà el dia que nosaltres pensem, vestim, cantem, mengem, treballem, ens divertim i ens manifestem, en fi, totes les vibracions de la nostra ànima tal i com ho faci qualsevol altre ciutadà xinès, persa, americà, eslau, escandinau o de qualsevol altre país on la gent sàpiga que cada mà té cinc dits, puix que haurà arribat el moment que el volar foll i esperverat del temps i el rodolar incessant del món, ens hauran portat a ésser tots iguals". Joan Amades, "Iniciació al folklore". En: Folklore de Catalunya, 3. Costums i creences. Barcelona: Selecta, 1969 (p. 1259-1260) #es #tp "Joan":https://traces.uab.cat/collection/amades_joan?ln=ca Amades "Dolorosament, els documents folklòrics es perden per moments. El temps no passa en va, cada dia accelera més la seva cursa esbojarrada i un vent de modernisme i d'universalisme tot s'ho emporta i tot ho capgira. El món es desdibuixa per moments de la seva graciosa i atraient coloraina local que li donava tipisme i relleu, com la floreta viva de color que sobresurt xiroia i peculiar de la contrada entre l'estesa prada tota verda, per trencar-ne la monotonia. Tot pren el mateix color gris, indefinit i impersonal que ens iguala fins on pot i tracta de mesurar-nos a tots amb el mateix raser. Potser no és molt llunyà el dia que nosaltres pensem, vestim, cantem, mengem, treballem, ens divertim i ens manifestem, en fi, totes les vibracions de la nostra ànima tal i com ho faci qualsevol altre ciutadà xinès, persa, americà, eslau, escandinau o de qualsevol altre país on la gent sàpiga que cada mà té cinc dits, puix que haurà arribat el moment que el volar foll i esperverat del temps i el rodolar incessant del món, ens hauran portat a ésser tots iguals". Joan Amades, "Iniciació al folklore". En: Folklore de Catalunya, 3. Costums i creences. Barcelona: Selecta, 1969 (p. 1259-1260)

Recids:

Name: amat-piniella

Titles: #ca Joaquim Amat-Piniella #en Joaquim Amat-Piniella #es Joaquim Amat-Piniella

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Amat-Piniella, Joaquim"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: amigo-angles_ramon

Titles: #ca Ramon Amigó i Anglès #en Ramon Amigó i Anglès #es Ramon Amigó i Anglès

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Amigó i Anglès, Ramon"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: anguera_pere

Titles: #ca Pere Anguera #en Pere Anguera #es Pere Anguera

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Anguera, Pere"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: apollinaire_guillaume

Titles: #ca Guillaume Apollinaire #en Guillaume Apollinaire #es Guillaume Apollinaire

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Apollinaire, Guillaume"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: appelfeld_aharon

Titles: #ca Aharon Appelfeld #en Aharon Appelfeld #es Aharon Appelfeld

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Appelfeld, Aharon"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: arago_narcis-jordi

Titles: #ca Narcís-Jordi Aragó #en Narcís-Jordi Aragó #es Narcís-Jordi Aragó

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Aragó, Narcís-Jordi"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Narcís-Jordi":https://traces.uab.cat/collection/arago_narcis-jordi?ln=ca Aragó Periodista, escriptor i advocat. Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona, posteriorment cursà estudis de periodisme a l'Escola Oficial de Madrid, i del 1957 al 1977 compaginà aquesta activitat amb l'advocacia. Fou un dels fundadors de la revista Presència i també en fou director (1968-1980). Corresponsal al llarg dels anys setanta del diari barceloní Tele-exprés, entre el 1955 i el 1963 col·laborà a Ràdio Girona conduint diversos programes. Fou director del Centre d'Informació i Documentació de la Cambra de Comerç i Indústria de Girona, cofundador de l'Associació de Premsa de Girona (1977) i, el 1985, del Col·legi de Periodistes de Catalunya, del qual fou el primer president. Col·laborador d'El Punt, fou també president i membre del consell editorial d'aquest diari i director de la Revista de Girona. Autor d'una quinzena de llibres centrats en Girona i la seva història, en destaquen Girona grisa i negra (1972, amb Just M. Casero), La Devesa, paradís perdut (1980), Protagonistes de la història econòmica gironina (1981), Girona ara i sempre (1982), 75 anys de Girona, 1909-1984 (1984, amb Ramon Alberch), Els jueus a les terres gironines (1985, amb Ramon Alberch), La Girona dels poetes (1988), Quan la pedra madura (1991, amb Ramon Alberch i Francesc Xavier Bosch), Teoria i pràctica de Girona (1994), Guia literària de Girona (1995), Atles literari de les terres de Girona: segles XIX i XX (2003, amb Mariàngela Villalonga), Rafael Masó i els noucentistes (2008), Retrats a mitja tinta (2011), i Periodisme sota sospita (2013), a més dels reculls de narracions Soldats de la vida (1983), Pedra sobre pedra (1985) i Papers de butxaca (1986), i l'obra teatral La llum de la veritat (1957). Membre corresponent de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1987) i president d'honor de la Fundació Rafael Masó de Girona (2008), el 1991 fou guardonat amb el premi Serra i Moret per l'article Civisme al detall, publicat a El Punt. El 2002 rebé la Creu de Sant Jordi i el 2009 el premi Ofici de Periodista del Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC). Font principal: "Enciclopèdia":http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0220273.xml Catalana #en #tp "Narcís-Jordi":https://traces.uab.cat/collection/arago_narcis-jordi?ln=ca Aragó Periodista, escriptor i advocat. Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona, posteriorment cursà estudis de periodisme a l'Escola Oficial de Madrid, i del 1957 al 1977 compaginà aquesta activitat amb l'advocacia. Fou un dels fundadors de la revista Presència i també en fou director (1968-1980). Corresponsal al llarg dels anys setanta del diari barceloní Tele-exprés, entre el 1955 i el 1963 col·laborà a Ràdio Girona conduint diversos programes. Fou director del Centre d'Informació i Documentació de la Cambra de Comerç i Indústria de Girona, cofundador de l'Associació de Premsa de Girona (1977) i, el 1985, del Col·legi de Periodistes de Catalunya, del qual fou el primer president. Col·laborador d'El Punt, fou també president i membre del consell editorial d'aquest diari i director de la Revista de Girona. Autor d'una quinzena de llibres centrats en Girona i la seva història, en destaquen Girona grisa i negra (1972, amb Just M. Casero), La Devesa, paradís perdut (1980), Protagonistes de la història econòmica gironina (1981), Girona ara i sempre (1982), 75 anys de Girona, 1909-1984 (1984, amb Ramon Alberch), Els jueus a les terres gironines (1985, amb Ramon Alberch), La Girona dels poetes (1988), Quan la pedra madura (1991, amb Ramon Alberch i Francesc Xavier Bosch), Teoria i pràctica de Girona (1994), Guia literària de Girona (1995), Atles literari de les terres de Girona: segles XIX i XX (2003, amb Mariàngela Villalonga), Rafael Masó i els noucentistes (2008), Retrats a mitja tinta (2011), i Periodisme sota sospita (2013), a més dels reculls de narracions Soldats de la vida (1983), Pedra sobre pedra (1985) i Papers de butxaca (1986), i l'obra teatral La llum de la veritat (1957). Membre corresponent de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1987) i president d'honor de la Fundació Rafael Masó de Girona (2008), el 1991 fou guardonat amb el premi Serra i Moret per l'article Civisme al detall, publicat a El Punt. El 2002 rebé la Creu de Sant Jordi i el 2009 el premi Ofici de Periodista del Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC). Font principal: "Enciclopèdia":http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0220273.xml Catalana #es #tp "Narcís-Jordi":https://traces.uab.cat/collection/arago_narcis-jordi?ln=ca Aragó Periodista, escriptor i advocat. Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona, posteriorment cursà estudis de periodisme a l'Escola Oficial de Madrid, i del 1957 al 1977 compaginà aquesta activitat amb l'advocacia. Fou un dels fundadors de la revista Presència i també en fou director (1968-1980). Corresponsal al llarg dels anys setanta del diari barceloní Tele-exprés, entre el 1955 i el 1963 col·laborà a Ràdio Girona conduint diversos programes. Fou director del Centre d'Informació i Documentació de la Cambra de Comerç i Indústria de Girona, cofundador de l'Associació de Premsa de Girona (1977) i, el 1985, del Col·legi de Periodistes de Catalunya, del qual fou el primer president. Col·laborador d'El Punt, fou també president i membre del consell editorial d'aquest diari i director de la Revista de Girona. Autor d'una quinzena de llibres centrats en Girona i la seva història, en destaquen Girona grisa i negra (1972, amb Just M. Casero), La Devesa, paradís perdut (1980), Protagonistes de la història econòmica gironina (1981), Girona ara i sempre (1982), 75 anys de Girona, 1909-1984 (1984, amb Ramon Alberch), Els jueus a les terres gironines (1985, amb Ramon Alberch), La Girona dels poetes (1988), Quan la pedra madura (1991, amb Ramon Alberch i Francesc Xavier Bosch), Teoria i pràctica de Girona (1994), Guia literària de Girona (1995), Atles literari de les terres de Girona: segles XIX i XX (2003, amb Mariàngela Villalonga), Rafael Masó i els noucentistes (2008), Retrats a mitja tinta (2011), i Periodisme sota sospita (2013), a més dels reculls de narracions Soldats de la vida (1983), Pedra sobre pedra (1985) i Papers de butxaca (1986), i l'obra teatral La llum de la veritat (1957). Membre corresponent de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1987) i president d'honor de la Fundació Rafael Masó de Girona (2008), el 1991 fou guardonat amb el premi Serra i Moret per l'article Civisme al detall, publicat a El Punt. El 2002 rebé la Creu de Sant Jordi i el 2009 el premi Ofici de Periodista del Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC). Font principal: "Enciclopèdia":http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0220273.xml Catalana

Recids:

Name: aramon

Titles: #ca Ramon Aramon i Serra #en Ramon Aramon i Serra #es Ramon Aramon i Serra

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB Ramon Aramon i Serra

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions:

Recids:

Name: arbones

Titles: #ca Jordi Arbonès #en Jordi Arbonès #es Jordi Arbonès

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Arbonès, Jordi"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions:

Recids:

Name: argente_joan

Titles: #ca Joan Argenté #en Joan Argenté #es Joan Argenté

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Argenté, Joan" not "Argenter, Joan A."

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: argumenta

Titles: #ca Argumenta #en Argumenta #es Argumenta

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Argumenta : col·lecció"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #rt Pàgina de la col·lecció a l'editorial El Cep i la Nansa !https://traces.uab.cat/img/uab/argumenta_editorial.png!:http://www.elcepilanansa.com/colleccions/colL.htm El blog de la col·lecció d'assaig Argumenta !https://traces.uab.cat/img/uab/argumenta_blog.png!:http://argumenta.wordpress.com/la-col%C2%B7leccio-argumenta/ Presència: "Carregats de raons" !https://traces.uab.cat/img/uab/argumenta_presencia.png!:http://www.traces.uab.es/tracesbd/cerquesguiades/argumenta/materials/argumenta_presencia.pdf Vilaweb: "La col·lecció d'assaig Argumenta es clou amb el volum d'entrevistes Testimonis del segle XX" !https://traces.uab.cat/img/uab/argumenta_vilaweb.png!:http://www.vilaweb.cat/noticia/3821319/20101207/colleccio-dassaig-argumenta-clou-volum-dentrevistes-testimonis-segle-xx.html Diari de Girona: "Testimonis del segle XX tanca la col·lecció Argumenta" !https://traces.uab.cat/img/uab/argumenta_diarigirona.jpg!:http://www.diaridegirona.cat/cultura/2010/12/12/testimonis-segle-tanca-colleccio-argumenta/451937.html El Punt: "Vilanova continua «argumentant»" !https://traces.uab.cat/img/uab/argumenta_elpunt.png!:http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/118378-vilanova-continua-largumentantr.html El Punt: "El nou llibre de la col·lecció Argumenta analitza en clau crítica el panorama de les arts escèniques" !https://traces.uab.cat/img/uab/argumenta_escenafutur.png!:http://hemerotecadigital.institutdelteatre.cat/jspui/bitstream/65324/22791/1/doc241106.pdf COL·LECCIÓ ARGUMENTA (2002-2011) Argumenta Les monografies Argumenta de l'editorial El Cep i la Nansa volen abordar, amb esperit crític i d'una manera raonada, contundent i -si cal- polèmica, les grans problemàtiques culturals que ha d'afrontar la societat catalana. Es proposen de recuperar la memòria històrica escamotejada, obrir escletxes d'expressió independent, contrastar realitats i discursos, i contribuir, des de l'inconformisme, a l'enriquiment del debat cultural. LES MONOGRAFIES D'ARGUMENTA A TRACES "Argumenta":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&sc=1&p=el+(des)cr%C3%A8dit+de+la+cultura&f=&action_search=Cerca&c=tracesref&c=tracesbib El (des)crèdit de la cultura La gran desil·lusió "Argumenta":https://traces.uab.cat/search?cc=tracesbib&p=la+gran+revisio+critica+transicio+paisos+catalans "Argumenta":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&sc=1&p=societat+catalana+societat+limitada+Cep+Nansa&f=&action_search=Cerca Societat catalana, societat limitada? Embolicats amb el periodisme "Argumenta":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&sc=1&p=embolicats+amb+el+periodisme+cep+nansa&f=&action_search=Cerca "Argumenta":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&sc=1&p=mutacions+una+crisi+cep+nansa&f=&action_search=Cerca Mutacions d'una crisi L'escena del futur "Argumenta":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&sc=1&p=escena+de+futur+cep+nansa&f=&action_search=Cerca "Argumenta":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&sc=1&p=literatura+catalana+en+la+cruilla+cep+nansa&f=&action_search=Cerca La literatura catalana en la cruïlla Una impossiblitat possible "Argumenta":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&sc=1&p=impossibilitat+possible+cep+nansa&f=&action_search=Cerca "Argumenta":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&sc=1&p=testimonis+del+XX+cep+nansa&f=&action_search=Cerca Testimonis del segle XX #ca #tp Pàgina de la col·lecció a l'editorial El Cep i la Nansa !https://traces.uab.cat/img/uab/argumenta_editorial.png!:http://www.elcepilanansa.com/colleccions/colL.htm El blog de la col·lecció d'assaig Argumenta !https://traces.uab.cat/img/uab/argumenta_blog.png!:http://argumenta.wordpress.com/la-col%C2%B7leccio-argumenta/ Presència: "Carregats de raons" !https://traces.uab.cat/img/uab/argumenta_presencia.png!:http://www.traces.uab.es/tracesbd/cerquesguiades/argumenta/materials/argumenta_presencia.pdf Vilaweb: "La col·lecció d'assaig Argumenta es clou amb el volum d'entrevistes Testimonis del segle XX" !https://traces.uab.cat/img/uab/argumenta_vilaweb.png!:http://www.vilaweb.cat/noticia/3821319/20101207/colleccio-dassaig-argumenta-clou-volum-dentrevistes-testimonis-segle-xx.html Diari de Girona: "Testimonis del segle XX tanca la col·lecció Argumenta" !https://traces.uab.cat/img/uab/argumenta_diarigirona.jpg!:http://www.diaridegirona.cat/cultura/2010/12/12/testimonis-segle-tanca-colleccio-argumenta/451937.html El Punt: "Vilanova continua «argumentant»" !https://traces.uab.cat/img/uab/argumenta_elpunt.png!:http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/118378-vilanova-continua-largumentantr.html El Punt: "El nou llibre de la col·lecció Argumenta analitza en clau crítica el panorama de les arts escèniques" !https://traces.uab.cat/img/uab/argumenta_escenafutur.png!:http://hemerotecadigital.institutdelteatre.cat/jspui/bitstream/65324/22791/1/doc241106.pdf COL·LECCIÓ ARGUMENTA (2002-2011) Argumenta Les monografies Argumenta de l'editorial El Cep i la Nansa volen abordar, amb esperit crític i d'una manera raonada, contundent i -si cal- polèmica, les grans problemàtiques culturals que ha d'afrontar la societat catalana. Es proposen de recuperar la memòria històrica escamotejada, obrir escletxes d'expressió independent, contrastar realitats i discursos, i contribuir, des de l'inconformisme, a l'enriquiment del debat cultural. LES MONOGRAFIES D'ARGUMENTA A TRACES "Argumenta":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&sc=1&p=el+(des)cr%C3%A8dit+de+la+cultura&f=&action_search=Cerca&c=tracesref&c=tracesbib El (des)crèdit de la cultura La gran desil·lusió "Argumenta":https://traces.uab.cat/search?cc=tracesbib&p=la+gran+revisio+critica+transicio+paisos+catalans "Argumenta":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&sc=1&p=societat+catalana+societat+limitada+Cep+Nansa&f=&action_search=Cerca Societat catalana, societat limitada? Embolicats amb el periodisme "Argumenta":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&sc=1&p=embolicats+amb+el+periodisme+cep+nansa&f=&action_search=Cerca "Argumenta":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&sc=1&p=mutacions+una+crisi+cep+nansa&f=&action_search=Cerca Mutacions d'una crisi L'escena del futur "Argumenta":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&sc=1&p=escena+de+futur+cep+nansa&f=&action_search=Cerca "Argumenta":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&sc=1&p=literatura+catalana+en+la+cruilla+cep+nansa&f=&action_search=Cerca La literatura catalana en la cruïlla Una impossiblitat possible "Argumenta":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&sc=1&p=impossibilitat+possible+cep+nansa&f=&action_search=Cerca "Argumenta":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&sc=1&p=testimonis+del+XX+cep+nansa&f=&action_search=Cerca Testimonis del segle XX

Recids:

Name: arquimbau

Titles: #ca Rosa Maria Arquimbau #en Rosa Maria Arquimbau #es Rosa Maria Arquimbau

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Arquimbau, Rosa Maria"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Rosa":https://traces.uab.cat/collection/arquimbau?ln=ca M. Arquimbau Escriptora i periodista. Utilitzà el pseudònim Rosa de Sant Jordi per escriure contes, gènere que conreà des de molt joveneta. Publicà el recull Tres contes breus (1928), La dona dels ulls que parlaven (1930) i Home i dona (1936). El 1933 s'estrenà en el gènere novel·lístic amb el llibre Al marge. Novel·la, al qual va seguir Història d'una noia i vint braçalets (1934). Conreà també el teatre, amb obres curtes i d'estil humorístic, com ara Es rifa un home! (1935), Amunt i crits (1936) , Les dones sàvies (1936) i Maria la Roja (1938), totes quatre representades a Barcelona. Com a periodista, va col·laborar a nombrosos diaris i setmanaris d'esquerres, durant l'interval 1924-1936: Joventut Catalana, La Dona Catalana, Flames Noves, La Nau, Imatges, La Publicitat, La Rambla, i L'Opinió. Tenia seccions fixes en algunes d'aquestes publicacions, la més coneguda de les quals va ser la titulada Film&Soda, a La Rambla. Feminista i compromesa en política, el 1932 va signar les "Bases per a la constitució d'un front únic femení esquerrista", institució de la qual més tard va ser presidenta. Va participar a la campanya de recollida de signatures femenines a favor de l'Estatut i va promoure l'agrupament de les catalanes a favor del vot femení. A més de militant d'Esquerra Republicana, col·laborà també en d'altres entitats com l'Associació de Periodistes de Barcelona, el Foment de Cultura Femenina i el Comitè d'Adhesió Republicana Femenina. Ja a la postguerra, va guanyar el Premi Joan Santamaria amb L'inconvenient de dir-se Martínes (1957). Als anys 70 va tornar al panorama literari amb La pau és un interval (1970) i Quaranta anys perduts (1971). Vegeu també: "Rosa":http://filcat.uab.cat/gelcc/escriptores/novelistes/Arquimbau/index.html M. Arquimbau a la pàgina web Escriptores Republicanes

Recids:

Name: arseni

Titles: #ca Arseni Pacheco-Ransanz #en Arseni Pacheco-Ransanz #es Arseni Pacheco-Ransanz

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Pacheco-Ransanz, Arseni"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: artells_eduard

Titles: #ca Eduard Artells #en Eduard Artells #es Eduard Artells

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Artells, Eduard"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: artigues_antoni

Titles: #ca Antoni Artigues #en Antoni Artigues #es Antoni Artigues

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Artigues, Antoni"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Antoni":https://traces.uab.cat/collection/artigues_antoni?ln=ca Artigues "Foto:":https://www.arabalears.cat/societat/mor-antoni-artigues_0_1973202758.html UIB (Ara Balears) Professor titular de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears, impartia docència als graus d'Educació Infantil i Educació Primària. Va compaginar la docència i la recerca sobre cultura popular, sociolingüística i didàctica de la llengua i de la literatura catalanes amb l'impuls al teatre universitari. Així, va ser l'ànima de Magisteri Teatre-Mag Poesia, un projecte que des del curs 1992-1993 ha tingut com a objectiu implicar els alumnes dels estudis de Mestre de la UIB en la lectura i representació d'obres de teatre i poesia. Al llarg d'aquests anys s'han treballat i escenificat textos d'autors com Miquel Martí i Pol, Maria Mercè Marçal, Joan Brossa, Alexandre Ballester, Marta Pessarrodona, Agustí Bartra, Miquel Bauçà, Pere Quart, Pere Capellà, Guillem d'Efak, Ovidi Montllor, Vicent Andrés Estellés, Blai Bonet i Joan Vinyoli, entre molts altres. D'entre d'altres treballs, publicà Guia de la llengua catalana (1979), Mecanismes de poder. Escrits de sociolingüística (1985), Neó 5 (1988), Llumeneret blau (1989), Ecologia lingüística (1998), Llengua als Països Catalans (1999), Poesia a l'escola. Educació primària (2000), El teatre de Pere Capellà (2007), Enganxa't a la poesia (2008) i La poesia contemporània (2009). També va coordinar la col·lecció de poesia per a infants "Cuca de Suro". Extret de: "Ara":https://www.arabalears.cat/societat/mor-antoni-artigues_0_1973202758.html Balears #en #tp "Antoni":https://traces.uab.cat/collection/artigues_antoni?ln=ca Artigues "Foto:":https://www.arabalears.cat/societat/mor-antoni-artigues_0_1973202758.html UIB (Ara Balears) Professor titular de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears, impartia docència als graus d'Educació Infantil i Educació Primària. Va compaginar la docència i la recerca sobre cultura popular, sociolingüística i didàctica de la llengua i de la literatura catalanes amb l'impuls al teatre universitari. Així, va ser l'ànima de Magisteri Teatre-Mag Poesia, un projecte que des del curs 1992-1993 ha tingut com a objectiu implicar els alumnes dels estudis de Mestre de la UIB en la lectura i representació d'obres de teatre i poesia. Al llarg d'aquests anys s'han treballat i escenificat textos d'autors com Miquel Martí i Pol, Maria Mercè Marçal, Joan Brossa, Alexandre Ballester, Marta Pessarrodona, Agustí Bartra, Miquel Bauçà, Pere Quart, Pere Capellà, Guillem d'Efak, Ovidi Montllor, Vicent Andrés Estellés, Blai Bonet i Joan Vinyoli, entre molts altres. D'entre d'altres treballs, publicà Guia de la llengua catalana (1979), Mecanismes de poder. Escrits de sociolingüística (1985), Neó 5 (1988), Llumeneret blau (1989), Ecologia lingüística (1998), Llengua als Països Catalans (1999), Poesia a l'escola. Educació primària (2000), El teatre de Pere Capellà (2007), Enganxa't a la poesia (2008) i La poesia contemporània (2009). També va coordinar la col·lecció de poesia per a infants "Cuca de Suro". Extret de: "Ara":https://www.arabalears.cat/societat/mor-antoni-artigues_0_1973202758.html Balears #es #tp "Antoni":https://traces.uab.cat/collection/artigues_antoni?ln=ca Artigues "Foto:":https://www.arabalears.cat/societat/mor-antoni-artigues_0_1973202758.html UIB (Ara Balears) Professor titular de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears, impartia docència als graus d'Educació Infantil i Educació Primària. Va compaginar la docència i la recerca sobre cultura popular, sociolingüística i didàctica de la llengua i de la literatura catalanes amb l'impuls al teatre universitari. Així, va ser l'ànima de Magisteri Teatre-Mag Poesia, un projecte que des del curs 1992-1993 ha tingut com a objectiu implicar els alumnes dels estudis de Mestre de la UIB en la lectura i representació d'obres de teatre i poesia. Al llarg d'aquests anys s'han treballat i escenificat textos d'autors com Miquel Martí i Pol, Maria Mercè Marçal, Joan Brossa, Alexandre Ballester, Marta Pessarrodona, Agustí Bartra, Miquel Bauçà, Pere Quart, Pere Capellà, Guillem d'Efak, Ovidi Montllor, Vicent Andrés Estellés, Blai Bonet i Joan Vinyoli, entre molts altres. D'entre d'altres treballs, publicà Guia de la llengua catalana (1979), Mecanismes de poder. Escrits de sociolingüística (1985), Neó 5 (1988), Llumeneret blau (1989), Ecologia lingüística (1998), Llengua als Països Catalans (1999), Poesia a l'escola. Educació primària (2000), El teatre de Pere Capellà (2007), Enganxa't a la poesia (2008) i La poesia contemporània (2009). També va coordinar la col·lecció de poesia per a infants "Cuca de Suro". Extret de: "Ara":https://www.arabalears.cat/societat/mor-antoni-artigues_0_1973202758.html Balears

Recids:

Name: artis-gener

Titles: #ca Avel·lí Artís-Gener #en Avel·lí Artís-Gener #es Avel·lí Artís-Gener

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Artís-Gener, Avel·lí"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #rt Avel·lí Artís-Gener (Tísner) a l'AELC !https://traces.uab.cat/img/uab/tisner_aelc.png!:http://www.escriptors.cat/autors/artisa/ Avel·lí Artís-Gener, Tísner a LLETRA !https://traces.uab.cat/img/uab/tisner_lletra.png!:http://lletra.uoc.edu/ca/autor/avelli-artis-gener-tisner Web sobre Paraules d'Opòton el Vell a LLETRA !https://traces.uab.cat/img/uab/tisner_opoton.png!:http://lletra.uoc.edu/ca/obra/paraules-dopoton-el-vell-1968/ Avel·lí Artís-Gener, Tísner a "Catalunya des dels tròpics" !https://traces.uab.cat/img/uab/tisner_tropics.png!:http://lletra.uoc.edu/exili/cat/noms/aartisgener/index.html Tísner a TopobioGrafies de l'exili català !https://traces.uab.cat/img/uab/tisner_topobiografies.png!:http://www.topobiografies.cat/tisner Avel·lí Artís-Gener a Anuaris.cat !https://traces.uab.cat/img/uab/tisner_anuaris.png!:http://www.anuaris.cat/llistatID/avelli_artis_gener/pe/845/ Entrevista a en Tísner de Cesc Poch i Marta Jaén (La Llançadora, núm. 2, 1993) !https://traces.uab.cat/img/uab/tisner_entrevista.png!:http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/39738 Homenatge al Tísner a la secció de Mots Encreuats de Vademecum (literatura i enigmística) !https://traces.uab.cat/img/uab/tisner_vademecum.png!:http://www.partal.com/vademecum/cat/creu/exemple.html Edu3.cat, Retalls: "Avel·lí Artís-Gener" !https://traces.uab.cat/img/uab/tisner_retalls_p.png!:http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=688&p_ex=artis Edu3.cat, Tarasca: "Prohibida l'evasió, Tísner" !https://traces.uab.cat/img/uab/tisner_tarasca_p.png!:http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=46062&p_ex=artis Identitats: "Avel·lí Artís-Gener" !https://traces.uab.cat/img/uab/tisner_identitats_p.png!:http://www.tv3.cat/videos/2577459 AVEL·LÍ ARTIS-GENER, TÍSNER (1912-2000) "Sergi":http://www.traces.uab.es/tracesbd/cerquesguiades/artis-gener/index.html Beser TRACES us ofereix una cerca guiada sobre Avel·lí Artís-Gener, Tísner, amb motiu del centenari del seu naixement: enllaços directes del material sobre cada obra concreta a TRACES i una proposta d'altres cerques temàtiques, així com un recull d'articles i vídeos sobre l'autor a a la xarxa. Visiteu la cerca guiada !https://traces.uab.cat/img/uab/sn.gif!:http://www.traces.uab.es/tracesbd/cerquesguiades/artis-gener/index.html #ca #tp Avel·lí Artís-Gener (Tísner) a l'AELC !https://traces.uab.cat/img/uab/tisner_aelc.png!:http://www.escriptors.cat/autors/artisa/ Avel·lí Artís-Gener, Tísner a LLETRA !https://traces.uab.cat/img/uab/tisner_lletra.png!:http://lletra.uoc.edu/ca/autor/avelli-artis-gener-tisner Web sobre Paraules d'Opòton el Vell a LLETRA !https://traces.uab.cat/img/uab/tisner_opoton.png!:http://lletra.uoc.edu/ca/obra/paraules-dopoton-el-vell-1968/ Avel·lí Artís-Gener, Tísner a "Catalunya des dels tròpics" !https://traces.uab.cat/img/uab/tisner_tropics.png!:http://lletra.uoc.edu/exili/cat/noms/aartisgener/index.html Tísner a TopobioGrafies de l'exili català !https://traces.uab.cat/img/uab/tisner_topobiografies.png!:http://www.topobiografies.cat/tisner Avel·lí Artís-Gener a Anuaris.cat !https://traces.uab.cat/img/uab/tisner_anuaris.png!:http://www.anuaris.cat/llistatID/avelli_artis_gener/pe/845/ Entrevista a en Tísner de Cesc Poch i Marta Jaén (La Llançadora, núm. 2, 1993) !https://traces.uab.cat/img/uab/tisner_entrevista.png!:http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/39738 Homenatge al Tísner a la secció de Mots Encreuats de Vademecum (literatura i enigmística) !https://traces.uab.cat/img/uab/tisner_vademecum.png!:http://www.partal.com/vademecum/cat/creu/exemple.html Edu3.cat, Retalls: "Avel·lí Artís-Gener" !https://traces.uab.cat/img/uab/tisner_retalls_p.png!:http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=688&p_ex=artis Edu3.cat, Tarasca: "Prohibida l'evasió, Tísner" !https://traces.uab.cat/img/uab/tisner_tarasca_p.png!:http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=46062&p_ex=artis Identitats: "Avel·lí Artís-Gener" !https://traces.uab.cat/img/uab/tisner_identitats_p.png!:http://www.tv3.cat/videos/2577459 AVEL·LÍ ARTIS-GENER, TÍSNER (1912-2000) "Sergi":http://www.traces.uab.es/tracesbd/cerquesguiades/artis-gener/index.html Beser TRACES us ofereix una cerca guiada sobre Avel·lí Artís-Gener, Tísner, amb motiu del centenari del seu naixement: enllaços directes del material sobre cada obra concreta a TRACES i una proposta d'altres cerques temàtiques, així com un recull d'articles i vídeos sobre l'autor a a la xarxa. Visiteu la cerca guiada !https://traces.uab.cat/img/uab/sn.gif!:http://www.traces.uab.es/tracesbd/cerquesguiades/artis-gener/index.html

Recids:

Name: avehi

Titles: #ca Agustí Vehí #en Agustí Vehí #es Agustí Vehí

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Vehí, Agustí"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: bach_josep-ramon

Titles: #ca Josep-Ramon Bach #en Josep-Ramon Bach #es Josep-Ramon Bach

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Bach, Josep-Ramon"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Josep-Ramon":https://traces.uab.cat/collection/bach_josep-ramon?ln=ca Bach Creus en la utilitat de la poesia? I en què consisteix per a tu, aquesta utilitat? «La poesia ens ajuda a viure. Tan senzill com això i tan important. Veig la bona poesia com un camí per on circulen les idees, que estimula la reflexió sobre molts aspectes de l'existència, que ens commou i que ens permet veure la cara oculta de les coses. La poesia l'han de llegir tant els contemporanis com la gent d'un futur que no sabem com serà. Per tant, ha de ser ambiciosa, abstracta i contribuir al coneixement de l'impossible. Veure el món a través del pensament i de la sensibilitat feta paraula. Sempre, però, utilitzant un llenguatge que potenciï les connotacions i que enriqueixi les lectures.» Quins són els teus referents en poesia? Quins autors et fan més feliç com a lector? «Els poetes que més m'han influït, des d'un principi, han estat tres: García Lorca, amb el qual vaig adonar-me de la importància de la imatge per a construir una lírica rica i suggeridora. Espriu, de qui vaig aprendre el valor moral de la paraula. I Foix, que em va mostrar l'aspecte més lúdic del llenguatge. De la suma dels tres neix la meva línia poètica, a la qual sempre he procurat mantenir-me fidel. De poesia, és clar, n'he llegit moltíssima, des dels antics fins als més actuals. En tots he trobat coses que m'han interessat. Però els que realment van marcar la meva personalitat són aquests tres. També, no vull deixar de dir-ho, Joan Miró em va mostrar les possibilitats de moure'm en l'imaginari, i Picasso em va ensenyar que la tossuderia pot convertir qualsevol cosa en una obra d'art.« Extret de: Miquel-Lluís Muntané, «Josep-Ramon Bach, la poesia per a entendre el món», Serra d'Or, núm. 686 (Febrer 2017), p. 9-13. #en #tp "Josep-Ramon":https://traces.uab.cat/collection/bach_josep-ramon?ln=ca Bach Creus en la utilitat de la poesia? I en què consisteix per a tu, aquesta utilitat? «La poesia ens ajuda a viure. Tan senzill com això i tan important. Veig la bona poesia com un camí per on circulen les idees, que estimula la reflexió sobre molts aspectes de l'existència, que ens commou i que ens permet veure la cara oculta de les coses. La poesia l'han de llegir tant els contemporanis com la gent d'un futur que no sabem com serà. Per tant, ha de ser ambiciosa, abstracta i contribuir al coneixement de l'impossible. Veure el món a través del pensament i de la sensibilitat feta paraula. Sempre, però, utilitzant un llenguatge que potenciï les connotacions i que enriqueixi les lectures.» Quins són els teus referents en poesia? Quins autors et fan més feliç com a lector? «Els poetes que més m'han influït, des d'un principi, han estat tres: García Lorca, amb el qual vaig adonar-me de la importància de la imatge per a construir una lírica rica i suggeridora. Espriu, de qui vaig aprendre el valor moral de la paraula. I Foix, que em va mostrar l'aspecte més lúdic del llenguatge. De la suma dels tres neix la meva línia poètica, a la qual sempre he procurat mantenir-me fidel. De poesia, és clar, n'he llegit moltíssima, des dels antics fins als més actuals. En tots he trobat coses que m'han interessat. Però els que realment van marcar la meva personalitat són aquests tres. També, no vull deixar de dir-ho, Joan Miró em va mostrar les possibilitats de moure'm en l'imaginari, i Picasso em va ensenyar que la tossuderia pot convertir qualsevol cosa en una obra d'art.« Extret de: Miquel-Lluís Muntané, «Josep-Ramon Bach, la poesia per a entendre el món», Serra d'Or, núm. 686 (Febrer 2017), p. 9-13. #es #tp "Josep-Ramon":https://traces.uab.cat/collection/bach_josep-ramon?ln=ca Bach Creus en la utilitat de la poesia? I en què consisteix per a tu, aquesta utilitat? «La poesia ens ajuda a viure. Tan senzill com això i tan important. Veig la bona poesia com un camí per on circulen les idees, que estimula la reflexió sobre molts aspectes de l'existència, que ens commou i que ens permet veure la cara oculta de les coses. La poesia l'han de llegir tant els contemporanis com la gent d'un futur que no sabem com serà. Per tant, ha de ser ambiciosa, abstracta i contribuir al coneixement de l'impossible. Veure el món a través del pensament i de la sensibilitat feta paraula. Sempre, però, utilitzant un llenguatge que potenciï les connotacions i que enriqueixi les lectures.» Quins són els teus referents en poesia? Quins autors et fan més feliç com a lector? «Els poetes que més m'han influït, des d'un principi, han estat tres: García Lorca, amb el qual vaig adonar-me de la importància de la imatge per a construir una lírica rica i suggeridora. Espriu, de qui vaig aprendre el valor moral de la paraula. I Foix, que em va mostrar l'aspecte més lúdic del llenguatge. De la suma dels tres neix la meva línia poètica, a la qual sempre he procurat mantenir-me fidel. De poesia, és clar, n'he llegit moltíssima, des dels antics fins als més actuals. En tots he trobat coses que m'han interessat. Però els que realment van marcar la meva personalitat són aquests tres. També, no vull deixar de dir-ho, Joan Miró em va mostrar les possibilitats de moure'm en l'imaginari, i Picasso em va ensenyar que la tossuderia pot convertir qualsevol cosa en una obra d'art.« Extret de: Miquel-Lluís Muntané, «Josep-Ramon Bach, la poesia per a entendre el món», Serra d'Or, núm. 686 (Febrer 2017), p. 9-13.

Recids:

Name: badia

Titles: #ca Alfred Badia #en Alfred Badia #es Alfred Badia

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Badia, Alfred"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #rt Pàgina web dedicada a Alfred Badia !https://traces.uab.cat/img/uab/badia_web.png!:http://www.alfredbadia.net/ Lola Badia: "La vall de Ribes en els versos d'Alfred Badia" !https://traces.uab.cat/img/uab/badia_ribes.png!:http://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/90004/115163 Alfred Badia Gabarró: "La certesa i l'ideal" !https://traces.uab.cat/img/uab/badia_certesa.png!:http://vivianita.cadiretes.cesca.cat/index.php/AnuariFilosofia/article/viewFile/208884/278090 ALFRED BADIA (1912-1994) #ca #tp Pàgina web dedicada a Alfred Badia !https://traces.uab.cat/img/uab/badia_web.png!:http://www.alfredbadia.net/ Lola Badia: "La vall de Ribes en els versos d'Alfred Badia" !https://traces.uab.cat/img/uab/badia_ribes.png!:http://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/90004/115163 Alfred Badia Gabarró: "La certesa i l'ideal" !https://traces.uab.cat/img/uab/badia_certesa.png!:http://vivianita.cadiretes.cesca.cat/index.php/AnuariFilosofia/article/viewFile/208884/278090 ALFRED BADIA (1912-1994)

Recids:

Name: badia-margarit_antoni

Titles: #ca Antoni M. Badia i Margarit #en Antoni M. Badia i Margarit #es Antoni M. Badia i Margarit

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Badia i Margarit, Antoni M."

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Antoni":https://traces.uab.cat/collection/badia-margarit_antoni?ln=ca M. Badia i Margarit Foto: "Julián":https://cat.elpais.com/cat/2014/11/17/cultura/1416214354_208607.html Martín (EFE) «És una evolució inevitable, almenys des del segle XVIII, i em sembla de primera: cal que molts sàpiguen molt sobre molt poc. !https://traces.uab.cat/img/uab/...! Perfecte: resignadament perfecte, què hi farem, això és la ciència, siga la biologia o la filologia. Allò que s'ha acabat, però, allò que sembla impossible, és que algú sàpiga molt sobre moltes coses. I això era el Dr. Badia i Margarit: un savi que sabia molt sobre moltes coses. Tant, i sobre tantes coses, que si algú repassa simplement la seua bibliografia -els seus llibres i treballs innombrables en els camps de la lingüística històrica, la teoria gramatical, la lingüística estructural i comparativa, la dialectologia o la sociolingüística- és quedarà fascinat i astorat davant dels aproximadament sis-cents títols. Des de la relació entre el romanç i el llatí (un article deliciós del que en podríem dir "sociolingüística medieval") fins a la llengua dels barcelonins, o els volums sòlids de gramàtica i de gramàtica històrica. El Dr. B adia devia ser l'últim filòleg que sabia tant, i sobre tantes coses, que ja ens semblarà per sempre inconcebible. A més de ser un mestre excepcional, mestre de mestres, que, a partir de la seua càtedra a Barcelona -que ocupà joveníssim, als vint-i-vuit anys- havia de retornar la dignitat i el crèdit universitari a la filologia catalana, i havia de salvar-ne la continuïtat acadèmica i el desenvolupament científic sota el franquisme. Sense ell, el desert de les dècades de postguerra, en aquest el camp extens de la nostra filologia seria un buit immens.». Joan F. Mira, "«Elogi":https://projectetraces.uab.cat/tracesbd/temps/2014/temps_a2014m11d25n1589p82.pdf d'un savi antic.». En: El Temps, núm. 1589 (25 novembre 2014), p. 82 → "Antoni":http://projectetraces.uab.cat/project/antoni-m-badia-i-margarit/ M. Badia i Margarit. Cerca guiada a TRACES #en #tp "Antoni":https://traces.uab.cat/collection/badia-margarit_antoni?ln=ca M. Badia i Margarit Foto: "Julián":https://cat.elpais.com/cat/2014/11/17/cultura/1416214354_208607.html Martín (EFE) «És una evolució inevitable, almenys des del segle XVIII, i em sembla de primera: cal que molts sàpiguen molt sobre molt poc. !https://traces.uab.cat/img/uab/...! Perfecte: resignadament perfecte, què hi farem, això és la ciència, siga la biologia o la filologia. Allò que s'ha acabat, però, allò que sembla impossible, és que algú sàpiga molt sobre moltes coses. I això era el Dr. Badia i Margarit: un savi que sabia molt sobre moltes coses. Tant, i sobre tantes coses, que si algú repassa simplement la seua bibliografia -els seus llibres i treballs innombrables en els camps de la lingüística històrica, la teoria gramatical, la lingüística estructural i comparativa, la dialectologia o la sociolingüística- és quedarà fascinat i astorat davant dels aproximadament sis-cents títols. Des de la relació entre el romanç i el llatí (un article deliciós del que en podríem dir "sociolingüística medieval") fins a la llengua dels barcelonins, o els volums sòlids de gramàtica i de gramàtica històrica. El Dr. B adia devia ser l'últim filòleg que sabia tant, i sobre tantes coses, que ja ens semblarà per sempre inconcebible. A més de ser un mestre excepcional, mestre de mestres, que, a partir de la seua càtedra a Barcelona -que ocupà joveníssim, als vint-i-vuit anys- havia de retornar la dignitat i el crèdit universitari a la filologia catalana, i havia de salvar-ne la continuïtat acadèmica i el desenvolupament científic sota el franquisme. Sense ell, el desert de les dècades de postguerra, en aquest el camp extens de la nostra filologia seria un buit immens.». Joan F. Mira, "«Elogi":https://projectetraces.uab.cat/tracesbd/temps/2014/temps_a2014m11d25n1589p82.pdf d'un savi antic.». En: El Temps, núm. 1589 (25 novembre 2014), p. 82 → "Antoni":http://projectetraces.uab.cat/project/antoni-m-badia-i-margarit/ M. Badia i Margarit. Cerca guiada a TRACES #es #tp "Antoni":https://traces.uab.cat/collection/badia-margarit_antoni?ln=ca M. Badia i Margarit Foto: "Julián":https://cat.elpais.com/cat/2014/11/17/cultura/1416214354_208607.html Martín (EFE) «És una evolució inevitable, almenys des del segle XVIII, i em sembla de primera: cal que molts sàpiguen molt sobre molt poc. !https://traces.uab.cat/img/uab/...! Perfecte: resignadament perfecte, què hi farem, això és la ciència, siga la biologia o la filologia. Allò que s'ha acabat, però, allò que sembla impossible, és que algú sàpiga molt sobre moltes coses. I això era el Dr. Badia i Margarit: un savi que sabia molt sobre moltes coses. Tant, i sobre tantes coses, que si algú repassa simplement la seua bibliografia -els seus llibres i treballs innombrables en els camps de la lingüística històrica, la teoria gramatical, la lingüística estructural i comparativa, la dialectologia o la sociolingüística- és quedarà fascinat i astorat davant dels aproximadament sis-cents títols. Des de la relació entre el romanç i el llatí (un article deliciós del que en podríem dir "sociolingüística medieval") fins a la llengua dels barcelonins, o els volums sòlids de gramàtica i de gramàtica històrica. El Dr. B adia devia ser l'últim filòleg que sabia tant, i sobre tantes coses, que ja ens semblarà per sempre inconcebible. A més de ser un mestre excepcional, mestre de mestres, que, a partir de la seua càtedra a Barcelona -que ocupà joveníssim, als vint-i-vuit anys- havia de retornar la dignitat i el crèdit universitari a la filologia catalana, i havia de salvar-ne la continuïtat acadèmica i el desenvolupament científic sota el franquisme. Sense ell, el desert de les dècades de postguerra, en aquest el camp extens de la nostra filologia seria un buit immens.». Joan F. Mira, "«Elogi":https://projectetraces.uab.cat/tracesbd/temps/2014/temps_a2014m11d25n1589p82.pdf d'un savi antic.». En: El Temps, núm. 1589 (25 novembre 2014), p. 82 → "Antoni":http://projectetraces.uab.cat/project/antoni-m-badia-i-margarit/ M. Badia i Margarit. Cerca guiada a TRACES

Recids:

Name: badia-pujol_joan

Titles: #ca Joan Badia i Pujol #en Joan Badia i Pujol #es Joan Badia i Pujol

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Badia i Pujol, Joan"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Joan":https://traces.uab.cat/collection/igual_josep?ln=ca Badia i Pujol Foto: ©Sandra Lázaro. "Entrevista":https://diarieducacio.cat/joan-badia-si-volem-avaluar-els-mestres-el-que-hem-de-fer-tambe-es-acompanyar-los/ a Joan Badia (el diari de l'educació) «Potser hi vau tenir tractes quan era professor o director al Lluís de Peguera, o a l'IES Bages, o a Castellbell, o a Navarcles... Potser vau ser companys seus al PSUC, o a ERC, o a Comissions, o a USTEC. Potser a Òmnium, o a la Fundació Independència i Progrés. Potser vau ser alumnes seus a la universitat, a la Normal, a la de Manresa, a la UOC. O potser quan estudiàveu primària i secundària o quan us preparàveu l'examen del nivell C, vau fer servir el Jonc, o el Marge, o el Xiulet... o algun dels cent cinquanta llibres que va escriure, com a autor o com a coautor. Potser el vau conèixer quan era editor, a Castellnou, a Jonc, a Angle... Potser us va fer classes de català, semiclandestines, als anys setanta. Potser sou de Callús i hi vau tenir tractes en aquests cinc anys en què va exercir de batlle. Potser vau estudiar amb ell al Seminari de Vic. O potser éreu mestres de Badalona o de Cornellà i us va fer classes de reciclatge. Potser el coneixíeu de quan fou director general d'Innovació Educativa. O potser tan sols el vau veure en un d'aquells vídeos del Primer d'Octubre, quan un guàrdia incivil el va agredir amb una empenta i el va fer caure a terra.» Extret de: "«Joan":https://blocs.mesvilaweb.cat/jbadia/joan-badia-i-pujol-passio-per-la-llengua-lensenyament-i-el-pais/ Badia i Pujol, passió per la llengua, l'ensenyament i el país». En: El clos de les Ànimes, blog de Jordi Pujol i Badia (17 d'abril de 2021) #en #tp "Joan":https://traces.uab.cat/collection/igual_josep?ln=ca Badia i Pujol Foto: ©Sandra Lázaro. "Entrevista":https://diarieducacio.cat/joan-badia-si-volem-avaluar-els-mestres-el-que-hem-de-fer-tambe-es-acompanyar-los/ a Joan Badia (el diari de l'educació) «Potser hi vau tenir tractes quan era professor o director al Lluís de Peguera, o a l'IES Bages, o a Castellbell, o a Navarcles... Potser vau ser companys seus al PSUC, o a ERC, o a Comissions, o a USTEC. Potser a Òmnium, o a la Fundació Independència i Progrés. Potser vau ser alumnes seus a la universitat, a la Normal, a la de Manresa, a la UOC. O potser quan estudiàveu primària i secundària o quan us preparàveu l'examen del nivell C, vau fer servir el Jonc, o el Marge, o el Xiulet... o algun dels cent cinquanta llibres que va escriure, com a autor o com a coautor. Potser el vau conèixer quan era editor, a Castellnou, a Jonc, a Angle... Potser us va fer classes de català, semiclandestines, als anys setanta. Potser sou de Callús i hi vau tenir tractes en aquests cinc anys en què va exercir de batlle. Potser vau estudiar amb ell al Seminari de Vic. O potser éreu mestres de Badalona o de Cornellà i us va fer classes de reciclatge. Potser el coneixíeu de quan fou director general d'Innovació Educativa. O potser tan sols el vau veure en un d'aquells vídeos del Primer d'Octubre, quan un guàrdia incivil el va agredir amb una empenta i el va fer caure a terra.» Extret de: "«Joan":https://blocs.mesvilaweb.cat/jbadia/joan-badia-i-pujol-passio-per-la-llengua-lensenyament-i-el-pais/ Badia i Pujol, passió per la llengua, l'ensenyament i el país». En: El clos de les Ànimes, blog de Jordi Pujol i Badia (17 d'abril de 2021) #es #tp "Joan":https://traces.uab.cat/collection/igual_josep?ln=ca Badia i Pujol Foto: ©Sandra Lázaro. "Entrevista":https://diarieducacio.cat/joan-badia-si-volem-avaluar-els-mestres-el-que-hem-de-fer-tambe-es-acompanyar-los/ a Joan Badia (el diari de l'educació) «Potser hi vau tenir tractes quan era professor o director al Lluís de Peguera, o a l'IES Bages, o a Castellbell, o a Navarcles... Potser vau ser companys seus al PSUC, o a ERC, o a Comissions, o a USTEC. Potser a Òmnium, o a la Fundació Independència i Progrés. Potser vau ser alumnes seus a la universitat, a la Normal, a la de Manresa, a la UOC. O potser quan estudiàveu primària i secundària o quan us preparàveu l'examen del nivell C, vau fer servir el Jonc, o el Marge, o el Xiulet... o algun dels cent cinquanta llibres que va escriure, com a autor o com a coautor. Potser el vau conèixer quan era editor, a Castellnou, a Jonc, a Angle... Potser us va fer classes de català, semiclandestines, als anys setanta. Potser sou de Callús i hi vau tenir tractes en aquests cinc anys en què va exercir de batlle. Potser vau estudiar amb ell al Seminari de Vic. O potser éreu mestres de Badalona o de Cornellà i us va fer classes de reciclatge. Potser el coneixíeu de quan fou director general d'Innovació Educativa. O potser tan sols el vau veure en un d'aquells vídeos del Primer d'Octubre, quan un guàrdia incivil el va agredir amb una empenta i el va fer caure a terra.» Extret de: "«Joan":https://blocs.mesvilaweb.cat/jbadia/joan-badia-i-pujol-passio-per-la-llengua-lensenyament-i-el-pais/ Badia i Pujol, passió per la llengua, l'ensenyament i el país». En: El clos de les Ànimes, blog de Jordi Pujol i Badia (17 d'abril de 2021)

Recids:

Name: badosa_enrique

Titles: #ca Enrique Badosa #en Enrique Badosa #es Enrique Badosa

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Badosa, Enrique"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Enrique":https://traces.uab.cat/collection/badosa_enrique?ln=ca Badosa Foto: "Pàgina":https://traces.uab.cat/collection/badosa_enrique?ln=ca web d'Enrique Badosa «También desde muy pronto me interesó, me atrajo la traducción, más o menos paralelamente a la obra de creación propia. ¿Acaso traducir no supone ir adquiriendo un cada vez mayor conocimiento de la lengua en que se pretende escribir? Traducir un poema es manera óptima de leerlo, lo cual atrae, cómo no, a todo buen lector, máxime al buen lector que sin duda debe ser quien escriba. Siempre sentí, pues, la traducción poética como necesidad literaria, aun cuando no la practicara como encargo digamos profesional. Siempre he traducido por verdadero amor al arte: necesidad que -por cuanto atañe a mi obra poética- responde a lo que tan a menudo -en verso y en prosa- llamo "la tentación de la palabra".» «¿Y el indudable placer de traducir poesía, a pesar de las dificultades que en ocasiones comporta? Por más que el poema traducido no equivalga exactamente al original, sí puede constituir obra de arte que proporcione un equivalente válido. De ahí que la traducción de poesía resulte posible, siempre que se lleve a cabo con honestidad ajena a la tópica "traición", tópica y que en modo alguno asegura que el "traduttore" sea inevitablemente un deplorable traidor.» Montserrat Conill, "Entrevista":https://traces.uab.cat/record/90806?ln=ca a Enrique Badosa. Quaderns. Revista de Traducció, Núm. 20 (2013), p. 277-281 (Experiències) #en #tp "Enrique":https://traces.uab.cat/collection/badosa_enrique?ln=ca Badosa Foto: "Pàgina":https://traces.uab.cat/collection/badosa_enrique?ln=ca web d'Enrique Badosa «También desde muy pronto me interesó, me atrajo la traducción, más o menos paralelamente a la obra de creación propia. ¿Acaso traducir no supone ir adquiriendo un cada vez mayor conocimiento de la lengua en que se pretende escribir? Traducir un poema es manera óptima de leerlo, lo cual atrae, cómo no, a todo buen lector, máxime al buen lector que sin duda debe ser quien escriba. Siempre sentí, pues, la traducción poética como necesidad literaria, aun cuando no la practicara como encargo digamos profesional. Siempre he traducido por verdadero amor al arte: necesidad que -por cuanto atañe a mi obra poética- responde a lo que tan a menudo -en verso y en prosa- llamo "la tentación de la palabra".» «¿Y el indudable placer de traducir poesía, a pesar de las dificultades que en ocasiones comporta? Por más que el poema traducido no equivalga exactamente al original, sí puede constituir obra de arte que proporcione un equivalente válido. De ahí que la traducción de poesía resulte posible, siempre que se lleve a cabo con honestidad ajena a la tópica "traición", tópica y que en modo alguno asegura que el "traduttore" sea inevitablemente un deplorable traidor.» Montserrat Conill, "Entrevista":https://traces.uab.cat/record/90806?ln=ca a Enrique Badosa. Quaderns. Revista de Traducció, Núm. 20 (2013), p. 277-281 (Experiències) #es #tp "Enrique":https://traces.uab.cat/collection/badosa_enrique?ln=ca Badosa Foto: "Pàgina":https://traces.uab.cat/collection/badosa_enrique?ln=ca web d'Enrique Badosa «También desde muy pronto me interesó, me atrajo la traducción, más o menos paralelamente a la obra de creación propia. ¿Acaso traducir no supone ir adquiriendo un cada vez mayor conocimiento de la lengua en que se pretende escribir? Traducir un poema es manera óptima de leerlo, lo cual atrae, cómo no, a todo buen lector, máxime al buen lector que sin duda debe ser quien escriba. Siempre sentí, pues, la traducción poética como necesidad literaria, aun cuando no la practicara como encargo digamos profesional. Siempre he traducido por verdadero amor al arte: necesidad que -por cuanto atañe a mi obra poética- responde a lo que tan a menudo -en verso y en prosa- llamo "la tentación de la palabra".» «¿Y el indudable placer de traducir poesía, a pesar de las dificultades que en ocasiones comporta? Por más que el poema traducido no equivalga exactamente al original, sí puede constituir obra de arte que proporcione un equivalente válido. De ahí que la traducción de poesía resulte posible, siempre que se lleve a cabo con honestidad ajena a la tópica "traición", tópica y que en modo alguno asegura que el "traduttore" sea inevitablemente un deplorable traidor.» Montserrat Conill, "Entrevista":https://traces.uab.cat/record/90806?ln=ca a Enrique Badosa. Quaderns. Revista de Traducció, Núm. 20 (2013), p. 277-281 (Experiències)

Recids:

Name: balasch_manuel

Titles: #ca Manuel Balasch #en Manuel Balasch #es Manuel Balasch

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Balasch, Manuel"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: ballarin_josepm

Titles: #ca Josep M. Ballarín #en Josep M. Ballarín #es Josep M. Ballarín

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Ballarín, Josep M."

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: ballester_alexandre

Titles: #ca Alexandre Ballester #en Alexandre Ballester #es Alexandre Ballester

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Ballester, Alexandre"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: barbal_maria

Titles: #ca Maria Barbal #en Maria Barbal #es Maria Barbal

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Barbal, Maria"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Maria":https://traces.uab.cat/collection/barbal_maria?ln=ca Barbal Foto: "©ACN":https://www.naciodigital.cat/pallarsdigital/noticia/10512/nou-llibre-maria-barbal-es-publicara-23-gener (Nació Digital) Quantes "Maries Barbals" hi ha en els seus textos? Quants períodes de canvi reconeix que ha sofert la seva literatura? Quines creu que serien les obres cruïlla, si n'hi ha alguna? «Si hagués de dir ara sense pensar gaire, faria una primera part on hi ha quatre llibres que serien molt propers als món del Pallars i als temes de la guerra civil i de la immigració; quatre o cinc llibres si incloem Camins de Quietud, que és un llibre dedicat a pobles del Pallars. Aquest seria un grup. Després ve un altre grup que jo diria d'expansió -Emma, Ulleres de sol, fins i tot diria Carrer Bolívia. Llibres amb temes que també m'interessen molt i que, d'alguna manera, tenen enllaços amb el primer grup, perquè això sempre és així. I després un altre període que és ara, d'una maduresa de persona ja gran que beu de l'anterior i que continua. Però potser sí que es podrien fer tres grups tenint en compte també les edats: trenta -quaranta- cinquanta i seixanta, més o menys. Tot això és una mica relatiu. I ja et dic, sempre hi ha lligams; entre Carrer Bolívia i Càmfora, per exemple, hi ha molt clarament el tema de la família i la immigració. I una sí, és una família del Pa llars que van a Barcelona i una altra és una família de Linares que van a Barcelona. No és la mateixa situació però sí que hi ha temes molt propers en aquests dos llibres. Per tant, mai hi ha un trencament absolut i radicals dels lligams; en altres paraules, no hi ha tres persones diferents que estan escrivint, responent a la primera pregunta, sinó que és una trajectòria amb matisos naturalment diferents però amb un lligam comú.» Maricel Oró-Piqueras, ""Escriure":https://traces.uab.cat/record/119335?ln=ca és viure amb més intensitat": conversa sobre la creativitat i el pas del temps amb Maria Barbal. Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies, Núm. 9 (2019), p. 91-100 → "Maria":http://projectetraces.uab.cat/project/maria-barbal/ Barbal. Cerca guiada a TRACES #en #tp "Maria":https://traces.uab.cat/collection/barbal_maria?ln=ca Barbal Foto: "©ACN":https://www.naciodigital.cat/pallarsdigital/noticia/10512/nou-llibre-maria-barbal-es-publicara-23-gener (Nació Digital) Quantes "Maries Barbals" hi ha en els seus textos? Quants períodes de canvi reconeix que ha sofert la seva literatura? Quines creu que serien les obres cruïlla, si n'hi ha alguna? «Si hagués de dir ara sense pensar gaire, faria una primera part on hi ha quatre llibres que serien molt propers als món del Pallars i als temes de la guerra civil i de la immigració; quatre o cinc llibres si incloem Camins de Quietud, que és un llibre dedicat a pobles del Pallars. Aquest seria un grup. Després ve un altre grup que jo diria d'expansió -Emma, Ulleres de sol, fins i tot diria Carrer Bolívia. Llibres amb temes que també m'interessen molt i que, d'alguna manera, tenen enllaços amb el primer grup, perquè això sempre és així. I després un altre període que és ara, d'una maduresa de persona ja gran que beu de l'anterior i que continua. Però potser sí que es podrien fer tres grups tenint en compte també les edats: trenta -quaranta- cinquanta i seixanta, més o menys. Tot això és una mica relatiu. I ja et dic, sempre hi ha lligams; entre Carrer Bolívia i Càmfora, per exemple, hi ha molt clarament el tema de la família i la immigració. I una sí, és una família del Pa llars que van a Barcelona i una altra és una família de Linares que van a Barcelona. No és la mateixa situació però sí que hi ha temes molt propers en aquests dos llibres. Per tant, mai hi ha un trencament absolut i radicals dels lligams; en altres paraules, no hi ha tres persones diferents que estan escrivint, responent a la primera pregunta, sinó que és una trajectòria amb matisos naturalment diferents però amb un lligam comú.» Maricel Oró-Piqueras, ""Escriure":https://traces.uab.cat/record/119335?ln=ca és viure amb més intensitat": conversa sobre la creativitat i el pas del temps amb Maria Barbal. Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies, Núm. 9 (2019), p. 91-100 → "Maria":http://projectetraces.uab.cat/project/maria-barbal/ Barbal. Cerca guiada a TRACES #es #tp "Maria":https://traces.uab.cat/collection/barbal_maria?ln=ca Barbal Foto: "©ACN":https://www.naciodigital.cat/pallarsdigital/noticia/10512/nou-llibre-maria-barbal-es-publicara-23-gener (Nació Digital) Quantes "Maries Barbals" hi ha en els seus textos? Quants períodes de canvi reconeix que ha sofert la seva literatura? Quines creu que serien les obres cruïlla, si n'hi ha alguna? «Si hagués de dir ara sense pensar gaire, faria una primera part on hi ha quatre llibres que serien molt propers als món del Pallars i als temes de la guerra civil i de la immigració; quatre o cinc llibres si incloem Camins de Quietud, que és un llibre dedicat a pobles del Pallars. Aquest seria un grup. Després ve un altre grup que jo diria d'expansió -Emma, Ulleres de sol, fins i tot diria Carrer Bolívia. Llibres amb temes que també m'interessen molt i que, d'alguna manera, tenen enllaços amb el primer grup, perquè això sempre és així. I després un altre període que és ara, d'una maduresa de persona ja gran que beu de l'anterior i que continua. Però potser sí que es podrien fer tres grups tenint en compte també les edats: trenta -quaranta- cinquanta i seixanta, més o menys. Tot això és una mica relatiu. I ja et dic, sempre hi ha lligams; entre Carrer Bolívia i Càmfora, per exemple, hi ha molt clarament el tema de la família i la immigració. I una sí, és una família del Pa llars que van a Barcelona i una altra és una família de Linares que van a Barcelona. No és la mateixa situació però sí que hi ha temes molt propers en aquests dos llibres. Per tant, mai hi ha un trencament absolut i radicals dels lligams; en altres paraules, no hi ha tres persones diferents que estan escrivint, responent a la primera pregunta, sinó que és una trajectòria amb matisos naturalment diferents però amb un lligam comú.» Maricel Oró-Piqueras, ""Escriure":https://traces.uab.cat/record/119335?ln=ca és viure amb més intensitat": conversa sobre la creativitat i el pas del temps amb Maria Barbal. Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies, Núm. 9 (2019), p. 91-100 → "Maria":http://projectetraces.uab.cat/project/maria-barbal/ Barbal. Cerca guiada a TRACES

Recids:

Name: barcelo-perello-miquel

Titles: #ca Miquel Barceló Perelló #en Miquel Barceló Perelló #es Miquel Barceló Perelló

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Barceló Perelló, Miquel"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #rt Josep M. Muñoz, "Miquel Barceló, estudiós d'exterminis" (L'Avenç núm. 393, setembre 2013) !https://traces.uab.cat/img/uab/barcelo_avenc.png!:http://www.traces.uab.es/tracesbd/cerquesguiades/barcelo-perello/materials/barcelo_entrevista-avenc.pdf Xesc Bujosa, "Miquel Barceló Perelló" (dBalears) !https://traces.uab.cat/img/uab/barcelo_dbalears.jpg!:http://dbalears.cat/actualitat/opinio/miquel-barcelo-perello.html Muere el historiador Miquel Barceló, 'uno de los últimos sabios (Diario de Mallorca) !https://traces.uab.cat/img/uab/barcelo_diarimallorca.jpg!:http://www.diariodemallorca.es/sociedad-cultura/2013/11/24/muere-historiador-miquel-barcelo-ultimos/892217.html En la mort de Miquel Barceló Perelló (Felanitx, 1939-2013), membre del consell assessor d'«Afers» !https://traces.uab.cat/img/uab/barcelo_afers.jpg!:http://editorialafers.blogspot.com.es/2013/12/miquel-barcelo-perello-felanitx-1939.html Mor el medievalista Miquel Barceló (Notícies UAB) !https://traces.uab.cat/img/uab/barcelo_uab.jpg!:http://www.uab.es/servlet/ContentServer/noticies/detall-d-una-noticia/mor-el-medievalista-miquel-barcelo-1090226434100.html?noticiaid=1345664193988 MIQUEL BARCELÓ PERELLÓ (1939-2013) !https://traces.uab.cat/img/uab/barcelo.png! Catedràtic de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona i especialista en l'estudi de l'Islam a les Balears, el feudalisme i arqueologia hidràulica. A banda dels assajos històrics, publicà el llibre de poesia Així sia. Elegies irremeiables (1957) i els volums de narracions breus El terme de Manacor (Ensiola, 2007) i Trenc d'alba (La Magrana, 2009). #ca #tp Josep M. Muñoz, "Miquel Barceló, estudiós d'exterminis" (L'Avenç núm. 393, setembre 2013) !https://traces.uab.cat/img/uab/barcelo_avenc.png!:http://www.traces.uab.es/tracesbd/cerquesguiades/barcelo-perello/materials/barcelo_entrevista-avenc.pdf Xesc Bujosa, "Miquel Barceló Perelló" (dBalears) !https://traces.uab.cat/img/uab/barcelo_dbalears.jpg!:http://dbalears.cat/actualitat/opinio/miquel-barcelo-perello.html Muere el historiador Miquel Barceló, 'uno de los últimos sabios (Diario de Mallorca) !https://traces.uab.cat/img/uab/barcelo_diarimallorca.jpg!:http://www.diariodemallorca.es/sociedad-cultura/2013/11/24/muere-historiador-miquel-barcelo-ultimos/892217.html En la mort de Miquel Barceló Perelló (Felanitx, 1939-2013), membre del consell assessor d'«Afers» !https://traces.uab.cat/img/uab/barcelo_afers.jpg!:http://editorialafers.blogspot.com.es/2013/12/miquel-barcelo-perello-felanitx-1939.html Mor el medievalista Miquel Barceló (Notícies UAB) !https://traces.uab.cat/img/uab/barcelo_uab.jpg!:http://www.uab.es/servlet/ContentServer/noticies/detall-d-una-noticia/mor-el-medievalista-miquel-barcelo-1090226434100.html?noticiaid=1345664193988 MIQUEL BARCELÓ PERELLÓ (1939-2013) !https://traces.uab.cat/img/uab/barcelo.png! Catedràtic de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona i especialista en l'estudi de l'Islam a les Balears, el feudalisme i arqueologia hidràulica. A banda dels assajos històrics, publicà el llibre de poesia Així sia. Elegies irremeiables (1957) i els volums de narracions breus El terme de Manacor (Ensiola, 2007) i Trenc d'alba (La Magrana, 2009).

Recids:

Name: barnils

Titles: #ca Ramon Barnils #en Ramon Barnils #es Ramon Barnils

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Barnils, Ramon"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions:

Recids:

Name: barreda_pere-enric

Titles: #ca Pere-Enric Barreda #en Pere-Enric Barreda #es Pere-Enric Barreda

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Barreda i Edo, Pere-Enric"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: barril_joan

Titles: #ca Joan Barril #en Joan Barril #es Joan Barril

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Barril, Joan"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Joan":https://traces.uab.cat/collection/sargatal_alfred?ln=ca Barril "Foto:":http://www.ara.cat/media/Mor-lescriptor-periodista-Joan-Barril_0_1265273679.html Pere Tordera (Ara.cat) Nascut a Barcelona el 20 de gener del 1952, Barril va estudiar filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i de seguida es va decantar per l'àmbit periodístic. Un àmbit que el va portar a dirigir publicacions escrites, a col·laborar amb diaris com El Periódico, La Vanguardia i El País i a conduir programes radiofònics i televisius. Pare de cinc fills, va ser fundador i editor de l'editorial Barril & Barral. Com a escriptor va ser l'autor d'una quinzena de llibres i va guanyar el premi Pere Quart d'humor i sàtira per Un submarí a les estovalles el 1988, el Ramon Llull per Parada obligatòria l'any 1998, el Ramon Muntaner per Tots els ports es diuen Helena aquell any, el premi Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil per Tots els ports es diuen Helena el 2000, el premi 23 d'Abril per Certes mentides el 2002, i el premi Sant Joan de Caixa Sabadell per Les terres promeses el 2010. Font: "Vilaweb":http://www.vilaweb.cat/noticia/4223746/20141213/mort-periodista-escriptor-joan-barril.html #en #tp "Joan":https://traces.uab.cat/collection/sargatal_alfred?ln=ca Barril "Foto:":http://www.ara.cat/media/Mor-lescriptor-periodista-Joan-Barril_0_1265273679.html Pere Tordera (Ara.cat) Nascut a Barcelona el 20 de gener del 1952, Barril va estudiar filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i de seguida es va decantar per l'àmbit periodístic. Un àmbit que el va portar a dirigir publicacions escrites, a col·laborar amb diaris com El Periódico, La Vanguardia i El País i a conduir programes radiofònics i televisius. Pare de cinc fills, va ser fundador i editor de l'editorial Barril & Barral. Com a escriptor va ser l'autor d'una quinzena de llibres i va guanyar el premi Pere Quart d'humor i sàtira per Un submarí a les estovalles el 1988, el Ramon Llull per Parada obligatòria l'any 1998, el Ramon Muntaner per Tots els ports es diuen Helena aquell any, el premi Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil per Tots els ports es diuen Helena el 2000, el premi 23 d'Abril per Certes mentides el 2002, i el premi Sant Joan de Caixa Sabadell per Les terres promeses el 2010. Font: "Vilaweb":http://www.vilaweb.cat/noticia/4223746/20141213/mort-periodista-escriptor-joan-barril.html #es #tp "Joan":https://traces.uab.cat/collection/sargatal_alfred?ln=ca Barril "Foto:":http://www.ara.cat/media/Mor-lescriptor-periodista-Joan-Barril_0_1265273679.html Pere Tordera (Ara.cat) Nascut a Barcelona el 20 de gener del 1952, Barril va estudiar filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i de seguida es va decantar per l'àmbit periodístic. Un àmbit que el va portar a dirigir publicacions escrites, a col·laborar amb diaris com El Periódico, La Vanguardia i El País i a conduir programes radiofònics i televisius. Pare de cinc fills, va ser fundador i editor de l'editorial Barril & Barral. Com a escriptor va ser l'autor d'una quinzena de llibres i va guanyar el premi Pere Quart d'humor i sàtira per Un submarí a les estovalles el 1988, el Ramon Llull per Parada obligatòria l'any 1998, el Ramon Muntaner per Tots els ports es diuen Helena aquell any, el premi Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil per Tots els ports es diuen Helena el 2000, el premi 23 d'Abril per Certes mentides el 2002, i el premi Sant Joan de Caixa Sabadell per Les terres promeses el 2010. Font: "Vilaweb":http://www.vilaweb.cat/noticia/4223746/20141213/mort-periodista-escriptor-joan-barril.html

Recids:

Name: bartrina_francesca

Titles: #ca Francesca Bartrina #en Francesca Bartrina #es Francesca Bartrina

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Bartrina, Francesca"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp !https://traces.uab.cat/img/uab/bartrina.png! Especialista en l'obra de Caterina Albert i en estudis literaris de gènere i doctora en teoria de la literatura i en literatura comparada. Directora de la Càtedra Unesco sobre Dones, va impartir classes a la Universitat de Vic, on dirigia el Centre d'Estudis Interdisciplinaris de la Dona. Interessada pel teatre i per qüestions al voltant de la metodologia de la traducció, fou editora de la col·lecció "Capsa de Pandora", d'Eumo. Col·laborà en revistes com Lectora, Revista de Catalunya, Literatures i Quaderns. Revista de Traducció. És autora de l'estudi Caterina Albert / Víctor Català: la voluptuositat de l'escriptura (Eumo, 2001), entre d'altres. Font principal: "El":http://www.traces.uab.es/tracesbd/avui/2014/avui_a2014m6d13p59.pdf Punt Avui Comarques Gironines

Recids:

Name: bastardas_joan

Titles: #ca Joan Bastardas #en Joan Bastardas #es Joan Bastardas

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Bastardas, Joan"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: batllo_jose

Titles: #ca José Batlló #en José Batlló #es José Batlló

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Batlló, José"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: batllori

Titles: #ca Miquel Batllori #en Miquel Batllori #es Miquel Batllori

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Batllori, Miquel"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: baudelaire_charles

Titles: #ca Charles Baudelaire #en Charles Baudelaire #es Charles Baudelaire

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Baudelaire, Charles"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: bausset

Titles: #ca Josep-Lluís Bausset #en Josep-Lluís Bausset #es Josep-Lluís Bausset

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Bausset, Josep-Lluís"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: bearn

Titles: #ca Bearn o la sala de les nines #en Bearn o la sala de les nines #es Bearn o la sala de les nines

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB Bearn

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #rt Llorenç Villalonga a l'AELC !https://traces.uab.cat/img/uab/bearn_aelc.png!:http://www.escriptors.cat/autors/villalongall/index.php Casa Museu Llorenç Villalonga !https://traces.uab.cat/img/uab/bearn_casamuseu.png!:http://www.cmvillalonga.cat/cat/index.html Bearn a LLETRA !https://traces.uab.cat/img/uab/bearn_lletra.png!:http://lletra.uoc.edu/ca/obra/bearn-o-la-sala-de-les-nines-1956 Bearn a VISAT, la revista digital del PEN català !https://traces.uab.cat/img/uab/bearn_visat.png!:http://www.visat.cat/traduccions-literatura-catalana/cat/fragments/231/132/0/2/prosa/llorenc-villalonga.html Maria Campillo parla de Bearn a L'hora del lector (minut 40') !https://traces.uab.cat/img/uab/bearn_horalector_p.png!:http://www.tv3.cat/videos/3248950 BEARN O LA SALA DE LES NINES (1961) "Bearn":http://www.traces.uab.es/tracesbd/cerquesguiades/Sola/index.html Novel·la de Llorenç Villalonga escrita en català entre 1954 i 1955. Malgrat això, la primera edició d'aquesta obra va ser en castellà, ja que l'autor tenia interès en presentar-se als premis Nadal del 1956, tot i que no va guanyar. L'edició definitiva en català va sortir l'any 1961 a El Club Editor. La novel·la té forma d'epístola en la qual don Joan Mayol recrea el paradís perdut de Bearn, un espai mític construït a partir d'indrets reals de Mallorca i basat en una casta aristocràtica pràcticament desapareguda en el moment de la creació de la novel·la. A la llarga carta, don Joan Mayol introdueix fragments de les memòries del vertader protagonista de l'obra, don Toni de Bearn. D'aquesta manera, apareixen dos punts de vista i dues maneres d'entendre el món i la vida, oposades i complementàries alhora: don Joan veu el món a través de termes absoluts, molts vinguts de la seva condició de religiós, mentre que don Toni viu el món a través de la ironia i les idees liberals i afrancesad es i alhora passades de moda. Els personatges femenins de la novel·la, dona Maria Antònia i dona Xima, també signifiquen pols antagònics: la primera encarna la figura de l'esposa, de l'amor-costum i la segona és la joventut, la curiositat i la temptació. La novel·la s'emmarca en els principals esdeveniments del segle XIX amb nombroses referències al context intel·lectual i en els avenços tecnològics del moment. #ca #tp Llorenç Villalonga a l'AELC !https://traces.uab.cat/img/uab/bearn_aelc.png!:http://www.escriptors.cat/autors/villalongall/index.php Casa Museu Llorenç Villalonga !https://traces.uab.cat/img/uab/bearn_casamuseu.png!:http://www.cmvillalonga.cat/cat/index.html Bearn a LLETRA !https://traces.uab.cat/img/uab/bearn_lletra.png!:http://lletra.uoc.edu/ca/obra/bearn-o-la-sala-de-les-nines-1956 Bearn a VISAT, la revista digital del PEN català !https://traces.uab.cat/img/uab/bearn_visat.png!:http://www.visat.cat/traduccions-literatura-catalana/cat/fragments/231/132/0/2/prosa/llorenc-villalonga.html Maria Campillo parla de Bearn a L'hora del lector (minut 40') !https://traces.uab.cat/img/uab/bearn_horalector_p.png!:http://www.tv3.cat/videos/3248950 BEARN O LA SALA DE LES NINES (1961) "Bearn":http://www.traces.uab.es/tracesbd/cerquesguiades/Sola/index.html Novel·la de Llorenç Villalonga escrita en català entre 1954 i 1955. Malgrat això, la primera edició d'aquesta obra va ser en castellà, ja que l'autor tenia interès en presentar-se als premis Nadal del 1956, tot i que no va guanyar. L'edició definitiva en català va sortir l'any 1961 a El Club Editor. La novel·la té forma d'epístola en la qual don Joan Mayol recrea el paradís perdut de Bearn, un espai mític construït a partir d'indrets reals de Mallorca i basat en una casta aristocràtica pràcticament desapareguda en el moment de la creació de la novel·la. A la llarga carta, don Joan Mayol introdueix fragments de les memòries del vertader protagonista de l'obra, don Toni de Bearn. D'aquesta manera, apareixen dos punts de vista i dues maneres d'entendre el món i la vida, oposades i complementàries alhora: don Joan veu el món a través de termes absoluts, molts vinguts de la seva condició de religiós, mentre que don Toni viu el món a través de la ironia i les idees liberals i afrancesad es i alhora passades de moda. Els personatges femenins de la novel·la, dona Maria Antònia i dona Xima, també signifiquen pols antagònics: la primera encarna la figura de l'esposa, de l'amor-costum i la segona és la joventut, la curiositat i la temptació. La novel·la s'emmarca en els principals esdeveniments del segle XIX amb nombroses referències al context intel·lectual i en els avenços tecnològics del moment.

Recids:

Name: bellow_saul

Titles: #ca Saul Bellow #en Saul Bellow #es Saul Bellow

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Bellow, Saul"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: beltran_joan

Titles: #ca Joan Beltran i Cavaller #en Joan Beltran i Cavaller #es Joan Beltran i Cavaller

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Beltran i Cavaller, Joan S."

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Joan":https://traces.uab.cat/collection/beltran_joan?ln=ca Beltran i Cavaller Foto: ©Joan Revillas ([https://www.diaridetarragona.com/ebre/Mor-el-professor-i-linguista-Joan-Beltran-als-87-anys-20201024-0012.html]Diari de Tarragona) Escriptor i professor, fou coordinador de cursos de llengua catalana a les Terres de l'Ebre. Membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, havia rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat el 2016, el premi Grifonet d'Òmnium Cultural el 2011 i el premi d'Actuació Cívica-2011, atorgat per la Fundació Lluís Carulla. La tasca de Joan Beltran com a lingüista ha destacat per la seva contribució a l'aprenentatge del model formal del tortosí i a estandarditzar l'occidental de la llengua catalana. Les seves obres més importants van ser L'estàndard occidental. Una proposta sobre l'estàndard català a les terres del darrer tram de l'Ebre (1986) i també els dos volums elaborats en coautoria amb Josep Panisello, Cruïlla. Curs de llengua (2002) i Aïnes. Exercicis de llengua i claus de correcció (2002). Amb Vocabulari de cruïlla. Els mots de les Terres de l'Ebre i del Maestrat en el context del català formal, publicat per Onada Edicions l'any 2010, va culminar una trajectòria al servei del coneixement i la difusió de la llengua catalana. Font: "Mor":https://www.aguaita.cat/noticia/19614/mor-linguista-tortosi-joan-beltran-cavaller-membre-institut-estudis-catalans el lingüista tortosí Joan Beltran Cavaller, membre de l'Institut d'Estudis Catalans (Aguaita.cat) #en #tp "Joan":https://traces.uab.cat/collection/beltran_joan?ln=ca Beltran i Cavaller Foto: ©Joan Revillas ([https://www.diaridetarragona.com/ebre/Mor-el-professor-i-linguista-Joan-Beltran-als-87-anys-20201024-0012.html]Diari de Tarragona) Escriptor i professor, fou coordinador de cursos de llengua catalana a les Terres de l'Ebre. Membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, havia rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat el 2016, el premi Grifonet d'Òmnium Cultural el 2011 i el premi d'Actuació Cívica-2011, atorgat per la Fundació Lluís Carulla. La tasca de Joan Beltran com a lingüista ha destacat per la seva contribució a l'aprenentatge del model formal del tortosí i a estandarditzar l'occidental de la llengua catalana. Les seves obres més importants van ser L'estàndard occidental. Una proposta sobre l'estàndard català a les terres del darrer tram de l'Ebre (1986) i també els dos volums elaborats en coautoria amb Josep Panisello, Cruïlla. Curs de llengua (2002) i Aïnes. Exercicis de llengua i claus de correcció (2002). Amb Vocabulari de cruïlla. Els mots de les Terres de l'Ebre i del Maestrat en el context del català formal, publicat per Onada Edicions l'any 2010, va culminar una trajectòria al servei del coneixement i la difusió de la llengua catalana. Font: "Mor":https://www.aguaita.cat/noticia/19614/mor-linguista-tortosi-joan-beltran-cavaller-membre-institut-estudis-catalans el lingüista tortosí Joan Beltran Cavaller, membre de l'Institut d'Estudis Catalans (Aguaita.cat) #es #tp "Joan":https://traces.uab.cat/collection/beltran_joan?ln=ca Beltran i Cavaller Foto: ©Joan Revillas ([https://www.diaridetarragona.com/ebre/Mor-el-professor-i-linguista-Joan-Beltran-als-87-anys-20201024-0012.html]Diari de Tarragona) Escriptor i professor, fou coordinador de cursos de llengua catalana a les Terres de l'Ebre. Membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, havia rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat el 2016, el premi Grifonet d'Òmnium Cultural el 2011 i el premi d'Actuació Cívica-2011, atorgat per la Fundació Lluís Carulla. La tasca de Joan Beltran com a lingüista ha destacat per la seva contribució a l'aprenentatge del model formal del tortosí i a estandarditzar l'occidental de la llengua catalana. Les seves obres més importants van ser L'estàndard occidental. Una proposta sobre l'estàndard català a les terres del darrer tram de l'Ebre (1986) i també els dos volums elaborats en coautoria amb Josep Panisello, Cruïlla. Curs de llengua (2002) i Aïnes. Exercicis de llengua i claus de correcció (2002). Amb Vocabulari de cruïlla. Els mots de les Terres de l'Ebre i del Maestrat en el context del català formal, publicat per Onada Edicions l'any 2010, va culminar una trajectòria al servei del coneixement i la difusió de la llengua catalana. Font: "Mor":https://www.aguaita.cat/noticia/19614/mor-linguista-tortosi-joan-beltran-cavaller-membre-institut-estudis-catalans el lingüista tortosí Joan Beltran Cavaller, membre de l'Institut d'Estudis Catalans (Aguaita.cat)

Recids:

Name: ben-plantada

Titles: #ca La Ben Plantada #en La Ben Plantada #es La Ben Plantada

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB la Ben Plantada Ors

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #rt Eugeni d'Ors a l'AELC !https://traces.uab.cat/img/uab/benplantada_aelc.png!:http://www.escriptors.cat/autors/orsed/index.php Eugeni d'Ors a LLETRA !https://traces.uab.cat/img/uab/benplantada_lletra.png!:http://lletra.uoc.edu/ca/autor/eugeni-dors Pàgina sobre Eugeni d'Ors de Pía d'Ors !https://traces.uab.cat/img/uab/benplantada_unav.png!:http://www.unav.es/gep/dors/ Eugeni d'Ors: viatge de tornada, documental del programa "El meu avi" !https://traces.uab.cat/img/uab/benplantada_meuavi.png!:http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=654 Documental del DCiMC sobre el pensament d'Eugeni d'Ors !https://traces.uab.cat/img/uab/benplantada_gencat.png!:http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=a83f1277156d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=a83f1277156d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=a2f523f233f48210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD Eugenio d'Ors. Luces y Glosas, un documental de Teresa Oñate !https://traces.uab.cat/img/uab/benplantada_luces.png!:http://www.youtube.com/watch?v=XzBnHsswUHg LA BEN PLANTADA (1911) #ca #tp Eugeni d'Ors a l'AELC !https://traces.uab.cat/img/uab/benplantada_aelc.png!:http://www.escriptors.cat/autors/orsed/index.php Eugeni d'Ors a LLETRA !https://traces.uab.cat/img/uab/benplantada_lletra.png!:http://lletra.uoc.edu/ca/autor/eugeni-dors Pàgina sobre Eugeni d'Ors de Pía d'Ors !https://traces.uab.cat/img/uab/benplantada_unav.png!:http://www.unav.es/gep/dors/ Eugeni d'Ors: viatge de tornada, documental del programa "El meu avi" !https://traces.uab.cat/img/uab/benplantada_meuavi.png!:http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=654 Documental del DCiMC sobre el pensament d'Eugeni d'Ors !https://traces.uab.cat/img/uab/benplantada_gencat.png!:http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=a83f1277156d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=a83f1277156d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=a2f523f233f48210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD Eugenio d'Ors. Luces y Glosas, un documental de Teresa Oñate !https://traces.uab.cat/img/uab/benplantada_luces.png!:http://www.youtube.com/watch?v=XzBnHsswUHg LA BEN PLANTADA (1911)

Recids:

Name: benet_josep

Titles: #ca Josep Benet #en Josep Benet #es Josep Benet

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Benet, Josep"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: benetijornet-josepm

Titles: #ca Josep M. Benet i Jornet #en Josep M. Benet i Jornet #es Josep M. Benet i Jornet

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Benet i Jornet, Josep M."

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #rt Josep Maria Benet i Jornet, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes !https://traces.uab.cat/img/uab/benet-jornet_premi.png!:http://www.vilaweb.cat/noticia/4096332/20130318/josep-maria-benet-jornet-premi-dhonor-lletres-catalanes.html Entrevista a Josep M. Benet i Jornet (TV3.cat) !https://traces.uab.cat/img/uab/benet-jornet_telenoticies.png!:http://www.tv3.cat/videos/4505239 Entrevista a Josep M. Benet i Jornet, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, a "Divendres" (TV3.cat) !https://traces.uab.cat/img/uab/benet-jornet_dv.png!:http://www.tv3.cat/videos/4609411/Josep-Maria-Benet-i-Jornet-Premi-dHonor-de-les-Lletres-Catalanes Josep M. Benet i Jornet a l'AELC !https://traces.uab.cat/img/uab/benet-jornet_aelc.png!:http://www.escriptors.cat/autors/benetjornet/ Josep M. Benet i Jornet a Lletra !https://traces.uab.cat/img/uab/benet-jornet_lletra.png!:http://lletra.uoc.edu/ca/autor/josep-m-benet-i-jornet "La crisi teatral va donar llibertat als autors"(Entrevista de Jordi Bordes, El Punt Avui) !https://traces.uab.cat/img/uab/benet-jornet_bordes.jpg!:http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5Gcultura/19Gcultura/131001GllaGcrisiGteatralGvaGdonarGllibertatGalsGautorsr.html Entrevista a Josep Maria Benet i Jornet: "El teatre català és al mapa, cosa que no havia passat mai'" (Tornaveu) !https://traces.uab.cat/img/uab/benet-jornet_tornaveu.png!:http://www.tornaveu.cat/edicio-45/entrevista/8986/josep-maria-benet-i-jornet-el-teatre-catala-es-al-mapa-cosa-que-no-havia-passat-mai Josep M. Benet i Jornet a "Veus literàries" (Edu3.cat) !https://traces.uab.cat/img/uab/benet-jornet_edu3.png!:http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=19233 Josep M. Benet i Jornet a "Memòries de la tele" (RTVE.es) !https://traces.uab.cat/img/uab/benet-jornet_rtve.png!:http://www.rtve.es/alacarta/videos/television/josepGmariaGbenetGjornetGGGpersonatge/635028/ Josep M. Benet i Jornet a "El cangur" (Edu3.cat) !https://traces.uab.cat/img/uab/benet-jornet_cangur.png!:http://www.tv3.cat/videos/3388470 Josep M. Benet i Jornet a "M'atreveixo a ficar-me amb els de dalt" (Vilaweb) !https://traces.uab.cat/img/uab/benet-jornet_vilaweb.png!:http://www.vilaweb.cat/noticia/3682619/20100128/benet-jornet.html Joaquim Molas i Josep Maria Benet i Jornet - Conversant (Endrets) !https://traces.uab.cat/img/uab/benet-jornet_molas.png!:http://www.youtube.com/watch?v=OH0D9hP3Ey0 Castellet i Benet i Jornet (L'hora del lector) !https://traces.uab.cat/img/uab/benet-jornet_castellet.png!:http://www.tv3.cat/videos/2646459 Reportatge sobre Soterrani, de Josep M. Benet i Jornet (Mandrágora) !https://traces.uab.cat/img/uab/benet-jornet_soterrani.png!:http://www.youtube.com/watch?v=OH1L7TFdInI Reportatge sobre Salamandra, de Josep M. Benet i Jornet (Mandrágora) !https://traces.uab.cat/img/uab/benet-jornet_salamandra.png!:http://www.youtube.com/watch?v=wxfS16IOWQc Presentació d'Una vella, coneguda olor de Josep M. Benet i Jornet (TNC) !https://traces.uab.cat/img/uab/benet-jornet_olor.png!:http://www.youtube.com/watch?v=fSb8Q6QRtp4 Representació de Berenàveu a les fosques (Arxiu TVE Catalunya - Lletres catalanes) !https://traces.uab.cat/img/uab/benet-jornet_berenaveu.png!:http://www.rtve.es/alacarta/videos/arxiu/lletres-catalanes-berenaveu-les-fosques/1361644/ JOSEP M. BENET I JORNET (1940-2020) "Josep":https://traces.uab.cat/collection/benetijornet-josepm?ln=ca M. Benet i Jornet Foto: Joan Puig "(El":https://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20200406/reacciones-muerte-benet-i-jornet-7918833 Periódico) «Jo volia escriure bé, volia escriure coses que tinguessin interès, que fossin complexes... Actualment el teatre ja no té aquella funció pertorbadora que va tenir durant en franquisme. Jo diria que faig un teatre realista, en el qual sovint ha quedat reflectida la petita classe mitjana burgesa barcelonina que he conegut, però hi ha també reflexions sobre l'amor-passió, sobre la felicitat absoluta inassolible, sobre el sentit de l'existència. Potser el punt comú a la majoria de les meves obres és la reflexió sobre l'individu i el món que l'envolta. Hi ha també la cosa escatològica de la mort i de l'herència, el llegat de pares a fills, l'oposició entre formes de pensament totalment diferents i que aquestes formes, en el fons, es necessiten entre si... Tot això són idees que he notat que s'han anat repetint en el temps, sense adonar-me'n.» Zeneida Sardà, "«Josep":https://traces.uab.cat/record/55577?ln=ca M. Benet i Jornet. El teatre, una pulsió incontrolable», Serra d'Or, núm. 554, Febrer 2006, p. 13-17 Josep M. Benet i Jornet es dóna a conèixer amb Una vella, coneguda olor (premi Josep M. de Sagarra el 1963). D'una quarantena llarga d'obres teatrals, cal destacar: Cançons perdudes: Drudània: Fantasia per a un auxiliar administratiu (1970, premi Ciutat de Palma de Teatre 1967), Marc i Jofre o Els alquimistes de la fortuna (1970, premi Crítica Serra d'Or de teatre, 1971), Berenàveu a les fosques (1972, premi Ciutat de Sabadell 1971), La desaparició de Wendy (1974), Revolta de bruixes (1976), Quan la ràdio parlava de Franco (1980), El manuscrit d'Alí-Bey (1985, premi SGAE 1984 i Crítica Serra d'Or de teatre, 1986), Ai, Carai (1990), Desig (1991, premi Crítica Serra d'Or de teatre, 1990 i Nacional de Literatura Catalana de teatre, 1991), E.R (1994, premi Crítica Serra d'Or de teatre i Premio Nacional de Teatro), Fugaç (1994), Testament (1997), El gos del tinent (1999), Olors (2000), Això, a un fill, no se li fa (2002), L'habitació del nen (2002, premi Max de textos en català); Salamandra (2005), Soterrani (2008), Dues dones que ballen (2011) i Com dir-ho (2013). La seva trajectòria ha estat reconeguda amb nombrosos premis, entre els quals el Premio Nacional de Teatro (1995), la Creu de Sant Jordi (1997), el Premi de la Institució de les Lletres Catalanes de guions audiovisuals (1998), el Premi Max d'Honor (2010) i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2013). Font: AELC i Enciclopèdia Catalana #ca #tp Josep Maria Benet i Jornet, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes !https://traces.uab.cat/img/uab/benet-jornet_premi.png!:http://www.vilaweb.cat/noticia/4096332/20130318/josep-maria-benet-jornet-premi-dhonor-lletres-catalanes.html Entrevista a Josep M. Benet i Jornet (TV3.cat) !https://traces.uab.cat/img/uab/benet-jornet_telenoticies.png!:http://www.tv3.cat/videos/4505239 Entrevista a Josep M. Benet i Jornet, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, a "Divendres" (TV3.cat) !https://traces.uab.cat/img/uab/benet-jornet_dv.png!:http://www.tv3.cat/videos/4609411/Josep-Maria-Benet-i-Jornet-Premi-dHonor-de-les-Lletres-Catalanes Josep M. Benet i Jornet a l'AELC !https://traces.uab.cat/img/uab/benet-jornet_aelc.png!:http://www.escriptors.cat/autors/benetjornet/ Josep M. Benet i Jornet a Lletra !https://traces.uab.cat/img/uab/benet-jornet_lletra.png!:http://lletra.uoc.edu/ca/autor/josep-m-benet-i-jornet "La crisi teatral va donar llibertat als autors"(Entrevista de Jordi Bordes, El Punt Avui) !https://traces.uab.cat/img/uab/benet-jornet_bordes.jpg!:http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5Gcultura/19Gcultura/131001GllaGcrisiGteatralGvaGdonarGllibertatGalsGautorsr.html Entrevista a Josep Maria Benet i Jornet: "El teatre català és al mapa, cosa que no havia passat mai'" (Tornaveu) !https://traces.uab.cat/img/uab/benet-jornet_tornaveu.png!:http://www.tornaveu.cat/edicio-45/entrevista/8986/josep-maria-benet-i-jornet-el-teatre-catala-es-al-mapa-cosa-que-no-havia-passat-mai Josep M. Benet i Jornet a "Veus literàries" (Edu3.cat) !https://traces.uab.cat/img/uab/benet-jornet_edu3.png!:http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=19233 Josep M. Benet i Jornet a "Memòries de la tele" (RTVE.es) !https://traces.uab.cat/img/uab/benet-jornet_rtve.png!:http://www.rtve.es/alacarta/videos/television/josepGmariaGbenetGjornetGGGpersonatge/635028/ Josep M. Benet i Jornet a "El cangur" (Edu3.cat) !https://traces.uab.cat/img/uab/benet-jornet_cangur.png!:http://www.tv3.cat/videos/3388470 Josep M. Benet i Jornet a "M'atreveixo a ficar-me amb els de dalt" (Vilaweb) !https://traces.uab.cat/img/uab/benet-jornet_vilaweb.png!:http://www.vilaweb.cat/noticia/3682619/20100128/benet-jornet.html Joaquim Molas i Josep Maria Benet i Jornet - Conversant (Endrets) !https://traces.uab.cat/img/uab/benet-jornet_molas.png!:http://www.youtube.com/watch?v=OH0D9hP3Ey0 Castellet i Benet i Jornet (L'hora del lector) !https://traces.uab.cat/img/uab/benet-jornet_castellet.png!:http://www.tv3.cat/videos/2646459 Reportatge sobre Soterrani, de Josep M. Benet i Jornet (Mandrágora) !https://traces.uab.cat/img/uab/benet-jornet_soterrani.png!:http://www.youtube.com/watch?v=OH1L7TFdInI Reportatge sobre Salamandra, de Josep M. Benet i Jornet (Mandrágora) !https://traces.uab.cat/img/uab/benet-jornet_salamandra.png!:http://www.youtube.com/watch?v=wxfS16IOWQc Presentació d'Una vella, coneguda olor de Josep M. Benet i Jornet (TNC) !https://traces.uab.cat/img/uab/benet-jornet_olor.png!:http://www.youtube.com/watch?v=fSb8Q6QRtp4 Representació de Berenàveu a les fosques (Arxiu TVE Catalunya - Lletres catalanes) !https://traces.uab.cat/img/uab/benet-jornet_berenaveu.png!:http://www.rtve.es/alacarta/videos/arxiu/lletres-catalanes-berenaveu-les-fosques/1361644/ JOSEP M. BENET I JORNET (1940-2020) "Josep":https://traces.uab.cat/collection/benetijornet-josepm?ln=ca M. Benet i Jornet Foto: Joan Puig "(El":https://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20200406/reacciones-muerte-benet-i-jornet-7918833 Periódico) «Jo volia escriure bé, volia escriure coses que tinguessin interès, que fossin complexes... Actualment el teatre ja no té aquella funció pertorbadora que va tenir durant en franquisme. Jo diria que faig un teatre realista, en el qual sovint ha quedat reflectida la petita classe mitjana burgesa barcelonina que he conegut, però hi ha també reflexions sobre l'amor-passió, sobre la felicitat absoluta inassolible, sobre el sentit de l'existència. Potser el punt comú a la majoria de les meves obres és la reflexió sobre l'individu i el món que l'envolta. Hi ha també la cosa escatològica de la mort i de l'herència, el llegat de pares a fills, l'oposició entre formes de pensament totalment diferents i que aquestes formes, en el fons, es necessiten entre si... Tot això són idees que he notat que s'han anat repetint en el temps, sense adonar-me'n.» Zeneida Sardà, "«Josep":https://traces.uab.cat/record/55577?ln=ca M. Benet i Jornet. El teatre, una pulsió incontrolable», Serra d'Or, núm. 554, Febrer 2006, p. 13-17 Josep M. Benet i Jornet es dóna a conèixer amb Una vella, coneguda olor (premi Josep M. de Sagarra el 1963). D'una quarantena llarga d'obres teatrals, cal destacar: Cançons perdudes: Drudània: Fantasia per a un auxiliar administratiu (1970, premi Ciutat de Palma de Teatre 1967), Marc i Jofre o Els alquimistes de la fortuna (1970, premi Crítica Serra d'Or de teatre, 1971), Berenàveu a les fosques (1972, premi Ciutat de Sabadell 1971), La desaparició de Wendy (1974), Revolta de bruixes (1976), Quan la ràdio parlava de Franco (1980), El manuscrit d'Alí-Bey (1985, premi SGAE 1984 i Crítica Serra d'Or de teatre, 1986), Ai, Carai (1990), Desig (1991, premi Crítica Serra d'Or de teatre, 1990 i Nacional de Literatura Catalana de teatre, 1991), E.R (1994, premi Crítica Serra d'Or de teatre i Premio Nacional de Teatro), Fugaç (1994), Testament (1997), El gos del tinent (1999), Olors (2000), Això, a un fill, no se li fa (2002), L'habitació del nen (2002, premi Max de textos en català); Salamandra (2005), Soterrani (2008), Dues dones que ballen (2011) i Com dir-ho (2013). La seva trajectòria ha estat reconeguda amb nombrosos premis, entre els quals el Premio Nacional de Teatro (1995), la Creu de Sant Jordi (1997), el Premi de la Institució de les Lletres Catalanes de guions audiovisuals (1998), el Premi Max d'Honor (2010) i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2013). Font: AELC i Enciclopèdia Catalana

Recids:

Name: beneyto_maria

Titles: #ca Maria Beneyto #en Maria Beneyto #es Maria Beneyto

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Beneyto, Maria"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: bensoussan

Titles: #ca Mathilde Bensoussan #en Mathilde Bensoussan #es Mathilde Bensoussan

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Bensoussan, Mathilde"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: bertrana_aurora

Titles: #ca Aurora Bertrana #en Aurora Bertrana #es Aurora Bertrana

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Bertrana, Aurora"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: bertrana_prudenci

Titles: #ca Prudenci Bertrana #en Prudenci Bertrana #es Prudenci Bertrana

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Bertrana, Prudenci"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: beser

Titles: #ca Sergi Beser #en Sergi Beser #es Sergi Beser

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Beser, Sergi"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #rt "Sergio Beser: la última entrevista" !https://traces.uab.cat/img/uab/beser_ultimaentrevista.jpg!:http://vimeo.com/9155322 ESPECIAL: Sergio Beser a comarquesnord.cat !https://traces.uab.cat/img/uab/beser_especialComarquesnord.jpg!:http://comarquesnord.cat/2010/01/31/sergio-beser/ Sant Cugat dóna l'últim adéu a l'intel·lectual Sergi Beser !https://traces.uab.cat/img/uab/beser_ultim-adeu.jpg!:http://www.cugat.cat/noticies/Societat/48627.htm/sant_cugat_dona_l_ultim_adeu_a_l_intel%B7lectual_sergi_beser Sergi Beser rep la Creu de Santa Llúcia !https://traces.uab.cat/img/uab/beser_creusantallucia.png!:http://www.cugat.cat/noticies/Societat/48627.htm/sant_cugat_dona_l_ultim_adeu_a_l_intel%B7lectual_sergi_beser HOMENATGE A SERGI BESER (1934-2010) "Sergi":https://projectetraces.uab.cat/project/sergi-beser/ Beser «Vull acabar aquesta lletra recordant unes breus paraules de Josep Maria [Castellet]. !https://traces.uab.cat/img/uab/...! Per a mi van significar, en el seu laconisme, l'expressió del que ha estat la guia de la meva professió: ensenyar a llegir i parlar de literatura. No sé si ho he aconseguit, però crec que no es pot expressar en menys paraules l'aspiració de l'ensenyança, de la crítica literària o del viure en llibertat: "comprendre i saber explicar-se" Sergi Beser: "Monogràfic sobre Josep M. Castellet", Zerovuittresquaranta (Vilassar de Mar, núm. 198-200, Juny-agost 2007) TRACES us ofereix una cerca guiada dels treballs sobre literatura catalana de Sergi Beser. També hi podreu trobar una mostra d'articles i vídeos de l'escriptor, i un recull dels articles apareguts a la xarxa amb motiu de la seva mort. Visiteu la "cerca":https://projectetraces.uab.cat/project/sergi-beser/ guiada sobre Sergi Beser #ca #tp "Sergio Beser: la última entrevista" !https://traces.uab.cat/img/uab/beser_ultimaentrevista.jpg!:http://vimeo.com/9155322 ESPECIAL: Sergio Beser a comarquesnord.cat !https://traces.uab.cat/img/uab/beser_especialComarquesnord.jpg!:http://comarquesnord.cat/2010/01/31/sergio-beser/ Sant Cugat dóna l'últim adéu a l'intel·lectual Sergi Beser !https://traces.uab.cat/img/uab/beser_ultim-adeu.jpg!:http://www.cugat.cat/noticies/Societat/48627.htm/sant_cugat_dona_l_ultim_adeu_a_l_intel%B7lectual_sergi_beser Sergi Beser rep la Creu de Santa Llúcia !https://traces.uab.cat/img/uab/beser_creusantallucia.png!:http://www.cugat.cat/noticies/Societat/48627.htm/sant_cugat_dona_l_ultim_adeu_a_l_intel%B7lectual_sergi_beser HOMENATGE A SERGI BESER (1934-2010) "Sergi":https://projectetraces.uab.cat/project/sergi-beser/ Beser «Vull acabar aquesta lletra recordant unes breus paraules de Josep Maria [Castellet]. !https://traces.uab.cat/img/uab/...! Per a mi van significar, en el seu laconisme, l'expressió del que ha estat la guia de la meva professió: ensenyar a llegir i parlar de literatura. No sé si ho he aconseguit, però crec que no es pot expressar en menys paraules l'aspiració de l'ensenyança, de la crítica literària o del viure en llibertat: "comprendre i saber explicar-se" Sergi Beser: "Monogràfic sobre Josep M. Castellet", Zerovuittresquaranta (Vilassar de Mar, núm. 198-200, Juny-agost 2007) TRACES us ofereix una cerca guiada dels treballs sobre literatura catalana de Sergi Beser. També hi podreu trobar una mostra d'articles i vídeos de l'escriptor, i un recull dels articles apareguts a la xarxa amb motiu de la seva mort. Visiteu la "cerca":https://projectetraces.uab.cat/project/sergi-beser/ guiada sobre Sergi Beser

Recids:

Name: bibliografies

Titles: #ca Bibliografies #en Bibliographies #es Bibliografías

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB genereforma:"Bibliografia"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions:

Recids:

Name: blasco_ricard

Titles: #ca Ricard Blasco #en Ricard Blasco #es Ricard Blasco

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Blasco, Ricard"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: bloom_harold

Titles: #ca Harold Bloom #en Harold Bloom #es Harold Bloom

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual:"Bloom, Harold"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Harold":https://traces.uab.cat/collection/bloom_harold?ln=ca Bloom «La literatura no és només llenguatge; és també l'ànsia de figuració, el motiu de la metàfora que Nietzsche va definir un cop com l'ànsia de ser diferent, l'afany de ser en un altre lloc. En part això vol dir ser diferent d'un mateix, però fonamentalment, al meu entendre, vol dir ser diferent de les metàfores i les imatges de les obres contingents que formen part del nostre patrimoni: l'afany d'escriure grans obres és l'afany de ser en un altre lloc, en un temps i un espai que ens pertanyi, en una originalitat que es vegi obligada a arribar a un pacte amb el llegat que ens han deixat, amb l'ansietat de la influència.» Fragment del prefaci d'El Cànon Occidental. Traducció de Lluís Comes i Arderiu. Barcelona: Columna, 1995, p. 25. #en #tp "Harold":https://traces.uab.cat/collection/bloom_harold?ln=ca Bloom «La literatura no és només llenguatge; és també l'ànsia de figuració, el motiu de la metàfora que Nietzsche va definir un cop com l'ànsia de ser diferent, l'afany de ser en un altre lloc. En part això vol dir ser diferent d'un mateix, però fonamentalment, al meu entendre, vol dir ser diferent de les metàfores i les imatges de les obres contingents que formen part del nostre patrimoni: l'afany d'escriure grans obres és l'afany de ser en un altre lloc, en un temps i un espai que ens pertanyi, en una originalitat que es vegi obligada a arribar a un pacte amb el llegat que ens han deixat, amb l'ansietat de la influència.» Fragment del prefaci d'El Cànon Occidental. Traducció de Lluís Comes i Arderiu. Barcelona: Columna, 1995, p. 25. #es #tp "Harold":https://traces.uab.cat/collection/bloom_harold?ln=ca Bloom «La literatura no és només llenguatge; és també l'ànsia de figuració, el motiu de la metàfora que Nietzsche va definir un cop com l'ànsia de ser diferent, l'afany de ser en un altre lloc. En part això vol dir ser diferent d'un mateix, però fonamentalment, al meu entendre, vol dir ser diferent de les metàfores i les imatges de les obres contingents que formen part del nostre patrimoni: l'afany d'escriure grans obres és l'afany de ser en un altre lloc, en un temps i un espai que ens pertanyi, en una originalitat que es vegi obligada a arribar a un pacte amb el llegat que ens han deixat, amb l'ansietat de la influència.» Fragment del prefaci d'El Cànon Occidental. Traducció de Lluís Comes i Arderiu. Barcelona: Columna, 1995, p. 25.

Recids:

Name: bofill-ferro_jaume

Titles: #ca Jaume Bofill i Ferro #en Jaume Bofill i Ferro #es Jaume Bofill i Ferro

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Bofill i Ferro, Jaume"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Jaume":https://traces.uab.cat/collection/bofill-ferro_jaume?ln=ca Bofill i Ferro Jaume Bofill i Ferro (Barcelona, 1893 - Barcelona, 1968) va ser un assagista, crític literari i poeta que va destacar per una gran riquesa d'idees. El seu pare, per qui sentia una admiració devota, el va posar en contacte amb un ambient cultural poc freqüent en els entorns burgesos de l'època. Bofill i Ferro es va doctorar en Farmàcia i es va llicenciar en Filosofia i Lletres. L'escriptor va conèixer Josep Carner gràcies al seu cosí segon, Jaume Bofill i Mates (Guerau de Liost). Arran d'aquesta coneixença, va passar a formar part del grup Caligenea, liderat per l'autor d'Els fruits saborosos. També fou deixeble de Carles Riba a la Fundació Bernat Metge, per a la qual va traduir diversos poetes grecs. Estilista elegant, va concebre la crítica com una activitat purament literària, més intuïtiva que no pas racional. En paraules del seu amic Albert Manent, Bofill i Ferro va gaudir de poca notorietat perquè "el seu tarannà tímid, més aviat indolent, i la descurança amb la pròpia obra" hi van contribuir. Bofill i Ferro també va ser membre de la Penya de l'Ateneu de Barcelona, un grup intel·lectual de primers del segle xx que es reunia per fer tertúlia. Allà va coincidir amb Guerau de Liost, Josep Maria Junoy, Eugeni d'Ors, Josep Pla, Josep Pous, Francesc Pujols, Carles Riba, Joaquim Ruyra, Josep Maria de Sagarra, Carles Soldevila, Joaquim Ventalló, Pompeu Fabra i altres escriptors. El gener de 1925 va fundar -juntament amb Carles Fages de Climent, Marià Manent, Tomàs Garcés, Rossend Llates i Octavi Saltor- la Revista de Poesia. El 1948 va prologar l'Obra poètica completa de Guerau de Liost i una dècada més tard, el 1959, va publicar Vint-i-cinc anys de crítica, guardonat amb el Premi Josep Yxart. En aquesta antologia, hi va reunir els articles publicats a La Publicitat, Revista de Catalunya i La Nova Revista entre d'altres. Jaume Bofill i Ferro va morir el 12 de juliol de 1968 a Barcelona i va ser enterrat, per voluntat pròpia, a Viladrau. Extret principalment de "CIVTAT:":http://www.civtat.cat/bofill_jaume.html ideari d'art i cultura.

Recids:

Name: bohigas

Titles: #ca Pere Bohigas #en Pere Bohigas #es Pere Bohigas

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Bohigas, Pere"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: boix_maur

Titles: #ca Maur M. Boix #en Maur M. Boix #es Maur M. Boix

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Boix, Maur M."

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: bonnin_hermann

Titles: #ca Hermann Bonnín #en Hermann Bonnín #es Hermann Bonnín

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Bonnín, Hermann"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Hermann":https://traces.uab.cat/collection/bonnin_hermann?ln=ca Bonnín Foto: ©Quim Puig ([https://www.lrp.cat/lrp-arts/article/1770560-apassionat-pel-teatre.html]La República) «No tinc prou paraules que puguin encabir la importància d'Hermann Bonnín per al teatre en general i, sobretot, per al teatre català. Qui, si no, va dirigir la Real Escuela de Arte Dramático a Madrid; qui, si no, va convertir el vell Institut del Teatre franquista en una institució democràtica i dinàmica; qui, si no, va aixecar el Centre Dramàtic de la Generalitat al Teatre Romea; qui, si no, va tirar-se a la piscina per muntar un petit teatre que visualitzés la poesia escènica de Joan Brossa o de Palau i Fabre; qui, si no, va tenir l'empenta per fer de l'antiga fabrica de moneda un teatre, La Seca, avui Escenari Brossa. Li agradava actuar. I el fascinava dirigir. Tants i tants espectacles! Txékhov, Strindberg, Pirandello, Kafka, Maragall, Brossa, Maeterlink...» «Bonnín era, no, és sinònim de teatre. Què carai! I també de passió teatral. I d'elegància. I d'amistat. Delicat. Preciosista. Bonnín era com una gran orella. Una orella que escolta, que sap escoltar. I també una boca. Una boca que exhala saviesa prudent, reflexiva. Una boca que recita Baudelaire sobre el matalàs de casa meva per celebrar un aniversari o sota els plàtans de la riba de la Muga en una càlida nit d'estiu. Bonnín, un dandi d'ulls blaus i jaqueta daurada somrient en el foyer d'un teatre. La mirada que pregunta sense inquirir, la mirada que convida.» Font: Santi Fontdevila, ""Un":https://www.ara.cat/cultura/Hermann-Bonnin-Ulisses-imprescindible_0_2533546742.html Ulisses imprescindible" (Ara, 26 de setembre 2020, p. 37) #en #tp "Hermann":https://traces.uab.cat/collection/bonnin_hermann?ln=ca Bonnín Foto: ©Quim Puig ([https://www.lrp.cat/lrp-arts/article/1770560-apassionat-pel-teatre.html]La República) «No tinc prou paraules que puguin encabir la importància d'Hermann Bonnín per al teatre en general i, sobretot, per al teatre català. Qui, si no, va dirigir la Real Escuela de Arte Dramático a Madrid; qui, si no, va convertir el vell Institut del Teatre franquista en una institució democràtica i dinàmica; qui, si no, va aixecar el Centre Dramàtic de la Generalitat al Teatre Romea; qui, si no, va tirar-se a la piscina per muntar un petit teatre que visualitzés la poesia escènica de Joan Brossa o de Palau i Fabre; qui, si no, va tenir l'empenta per fer de l'antiga fabrica de moneda un teatre, La Seca, avui Escenari Brossa. Li agradava actuar. I el fascinava dirigir. Tants i tants espectacles! Txékhov, Strindberg, Pirandello, Kafka, Maragall, Brossa, Maeterlink...» «Bonnín era, no, és sinònim de teatre. Què carai! I també de passió teatral. I d'elegància. I d'amistat. Delicat. Preciosista. Bonnín era com una gran orella. Una orella que escolta, que sap escoltar. I també una boca. Una boca que exhala saviesa prudent, reflexiva. Una boca que recita Baudelaire sobre el matalàs de casa meva per celebrar un aniversari o sota els plàtans de la riba de la Muga en una càlida nit d'estiu. Bonnín, un dandi d'ulls blaus i jaqueta daurada somrient en el foyer d'un teatre. La mirada que pregunta sense inquirir, la mirada que convida.» Font: Santi Fontdevila, ""Un":https://www.ara.cat/cultura/Hermann-Bonnin-Ulisses-imprescindible_0_2533546742.html Ulisses imprescindible" (Ara, 26 de setembre 2020, p. 37) #es #tp "Hermann":https://traces.uab.cat/collection/bonnin_hermann?ln=ca Bonnín Foto: ©Quim Puig ([https://www.lrp.cat/lrp-arts/article/1770560-apassionat-pel-teatre.html]La República) «No tinc prou paraules que puguin encabir la importància d'Hermann Bonnín per al teatre en general i, sobretot, per al teatre català. Qui, si no, va dirigir la Real Escuela de Arte Dramático a Madrid; qui, si no, va convertir el vell Institut del Teatre franquista en una institució democràtica i dinàmica; qui, si no, va aixecar el Centre Dramàtic de la Generalitat al Teatre Romea; qui, si no, va tirar-se a la piscina per muntar un petit teatre que visualitzés la poesia escènica de Joan Brossa o de Palau i Fabre; qui, si no, va tenir l'empenta per fer de l'antiga fabrica de moneda un teatre, La Seca, avui Escenari Brossa. Li agradava actuar. I el fascinava dirigir. Tants i tants espectacles! Txékhov, Strindberg, Pirandello, Kafka, Maragall, Brossa, Maeterlink...» «Bonnín era, no, és sinònim de teatre. Què carai! I també de passió teatral. I d'elegància. I d'amistat. Delicat. Preciosista. Bonnín era com una gran orella. Una orella que escolta, que sap escoltar. I també una boca. Una boca que exhala saviesa prudent, reflexiva. Una boca que recita Baudelaire sobre el matalàs de casa meva per celebrar un aniversari o sota els plàtans de la riba de la Muga en una càlida nit d'estiu. Bonnín, un dandi d'ulls blaus i jaqueta daurada somrient en el foyer d'un teatre. La mirada que pregunta sense inquirir, la mirada que convida.» Font: Santi Fontdevila, ""Un":https://www.ara.cat/cultura/Hermann-Bonnin-Ulisses-imprescindible_0_2533546742.html Ulisses imprescindible" (Ara, 26 de setembre 2020, p. 37)

Recids:

Name: bradbury

Titles: #ca Ray Bradbury #en Ray Bradbury #es Ray Bradbury

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Bradbury, Ray"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: bradbury_ray

Titles: #ca Ray Bradbury #en Ray Bradbury #es Ray Bradbury

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Bradbury, Ray"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: broggi-moises

Titles: #ca Moisès Broggi #en Moisès Broggi #es Moisès Broggi

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Broggi, Moisès"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: brossa_jaume

Titles: #ca Jaume Brossa #en Jaume Brossa #es Jaume Brossa

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Brossa, Jaume"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: brossa_joan

Titles: #ca Joan Brossa #en Joan Brossa #es Joan Brossa

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Brossa, Joan"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Joan":https://traces.uab.cat/collection/brossa_joan?ln=ca Brossa «Des de fa poc, a la Fundació Joan Brossa (a Barcelona; carrer Provença, 318) hom pot veure força poemes-objectes d'aquest mag enyorat. Són bones o dolentes, aquestes peces? El cas és que no admeten aquesta pregunta, ja que precisament qüestionen totes les escales de valors, fetes, com és lògic, de prejudicis estètics, artístics, literaris, comercials, i assenyats i, doncs, ideològicament correctes. Brossa posa a la picota el bon i el mal gust dominants i, atenció!, també els no dominants. Amb la sornegueria gruixuda que els és immanent, aquests objectes esdevenen paradigmes de l'estètica de la poca-solta, que vol dir del poc sentit o del no-sentit, paradoxalment carregat de sentit contra el sentit comú dels entesos i dels no-entesos en art i en poesia, dos gèneres del no-res que en Brossa es barregen i s'anihilen. Els seus objectes són antiart i antipoesia; defugen el seny per anorrear els esquemes crítics cultes i populars» Carles Hac Mor, ""L'antipoeta":https://traces.uab.cat/record/55559?ln=ca Brossa". Avui Cultura (7 de desembre de 2006, p. 8) "Brossa":https://projectetraces.uab.cat/project/joan-brossa/ 2019. Cerca guiada a TRACES "Joan":https://projectetraces.uab.cat/tracesbd/cerquesguiades/brossa/joan-brossa_bibliografia_2019.pdf Brossa. Bibliografia en PDF #en #tp "Joan":https://traces.uab.cat/collection/brossa_joan?ln=ca Brossa «Des de fa poc, a la Fundació Joan Brossa (a Barcelona; carrer Provença, 318) hom pot veure força poemes-objectes d'aquest mag enyorat. Són bones o dolentes, aquestes peces? El cas és que no admeten aquesta pregunta, ja que precisament qüestionen totes les escales de valors, fetes, com és lògic, de prejudicis estètics, artístics, literaris, comercials, i assenyats i, doncs, ideològicament correctes. Brossa posa a la picota el bon i el mal gust dominants i, atenció!, també els no dominants. Amb la sornegueria gruixuda que els és immanent, aquests objectes esdevenen paradigmes de l'estètica de la poca-solta, que vol dir del poc sentit o del no-sentit, paradoxalment carregat de sentit contra el sentit comú dels entesos i dels no-entesos en art i en poesia, dos gèneres del no-res que en Brossa es barregen i s'anihilen. Els seus objectes són antiart i antipoesia; defugen el seny per anorrear els esquemes crítics cultes i populars» Carles Hac Mor, ""L'antipoeta":https://traces.uab.cat/record/55559?ln=ca Brossa". Avui Cultura (7 de desembre de 2006, p. 8) "Brossa":https://projectetraces.uab.cat/project/joan-brossa/ 2019. Cerca guiada a TRACES "Joan":https://projectetraces.uab.cat/tracesbd/cerquesguiades/brossa/joan-brossa_bibliografia_2019.pdf Brossa. Bibliografia en PDF #es #tp "Joan":https://traces.uab.cat/collection/brossa_joan?ln=ca Brossa «Des de fa poc, a la Fundació Joan Brossa (a Barcelona; carrer Provença, 318) hom pot veure força poemes-objectes d'aquest mag enyorat. Són bones o dolentes, aquestes peces? El cas és que no admeten aquesta pregunta, ja que precisament qüestionen totes les escales de valors, fetes, com és lògic, de prejudicis estètics, artístics, literaris, comercials, i assenyats i, doncs, ideològicament correctes. Brossa posa a la picota el bon i el mal gust dominants i, atenció!, també els no dominants. Amb la sornegueria gruixuda que els és immanent, aquests objectes esdevenen paradigmes de l'estètica de la poca-solta, que vol dir del poc sentit o del no-sentit, paradoxalment carregat de sentit contra el sentit comú dels entesos i dels no-entesos en art i en poesia, dos gèneres del no-res que en Brossa es barregen i s'anihilen. Els seus objectes són antiart i antipoesia; defugen el seny per anorrear els esquemes crítics cultes i populars» Carles Hac Mor, ""L'antipoeta":https://traces.uab.cat/record/55559?ln=ca Brossa". Avui Cultura (7 de desembre de 2006, p. 8) "Brossa":https://projectetraces.uab.cat/project/joan-brossa/ 2019. Cerca guiada a TRACES "Joan":https://projectetraces.uab.cat/tracesbd/cerquesguiades/brossa/joan-brossa_bibliografia_2019.pdf Brossa. Bibliografia en PDF

Recids:

Name: cabot

Titles: #ca Just Cabot #en Just Cabot #es Just Cabot

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB Just Cabot

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions:

Recids:

Name: cabot_pilar

Titles: #ca Pilar Cabot #en Pilar Cabot #es Pilar Cabot

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Cabot, Pilar"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Pilar":https://traces.uab.cat/collection/cabot_pilar?ln=ca Cabot Com a escriptora donà a conèixer la seva obra a la revista CLOT, del consell de redacció de la qual formà part. Hi va publicar poesia, contes i crítica literària. L'any 1965 obrí CLAM, la llibreria que esdevingué un referent clau del món cultural i polític de la ciutat de Vic i d'Osona durant l'època de la dictadura i la transició. S'hi organitzaren tertúlies, concerts i presentacions de llibres. Molt interessada per la música, va formar part de la primera junta de Joventuts Musicals de Vic i va cantar a la Coral Canigó de Vic. Membre de l'AELC i del Pen Club, des de l'any 1996 fou membre actiu de la Comissió de Lectura Pública de la Biblioteca Joan Triadú de Vic des d'on, partir de l'any 1997, va crear i coordinar les trobades quinzenals amb poetes "Tertúlies amb poetes". Ha estat distingida com a Osonenca de l'any 1983 i Musa de la Cova del Drac de Barcelona l'any 1984. Extret de: "AELC":http://www.escriptors.cat/autors/cabotp/pagina.php?id_sec=1577 #en #tp "Pilar":https://traces.uab.cat/collection/cabot_pilar?ln=ca Cabot Com a escriptora donà a conèixer la seva obra a la revista CLOT, del consell de redacció de la qual formà part. Hi va publicar poesia, contes i crítica literària. L'any 1965 obrí CLAM, la llibreria que esdevingué un referent clau del món cultural i polític de la ciutat de Vic i d'Osona durant l'època de la dictadura i la transició. S'hi organitzaren tertúlies, concerts i presentacions de llibres. Molt interessada per la música, va formar part de la primera junta de Joventuts Musicals de Vic i va cantar a la Coral Canigó de Vic. Membre de l'AELC i del Pen Club, des de l'any 1996 fou membre actiu de la Comissió de Lectura Pública de la Biblioteca Joan Triadú de Vic des d'on, partir de l'any 1997, va crear i coordinar les trobades quinzenals amb poetes "Tertúlies amb poetes". Ha estat distingida com a Osonenca de l'any 1983 i Musa de la Cova del Drac de Barcelona l'any 1984. Extret de: "AELC":http://www.escriptors.cat/autors/cabotp/pagina.php?id_sec=1577 #es #tp "Pilar":https://traces.uab.cat/collection/cabot_pilar?ln=ca Cabot Com a escriptora donà a conèixer la seva obra a la revista CLOT, del consell de redacció de la qual formà part. Hi va publicar poesia, contes i crítica literària. L'any 1965 obrí CLAM, la llibreria que esdevingué un referent clau del món cultural i polític de la ciutat de Vic i d'Osona durant l'època de la dictadura i la transició. S'hi organitzaren tertúlies, concerts i presentacions de llibres. Molt interessada per la música, va formar part de la primera junta de Joventuts Musicals de Vic i va cantar a la Coral Canigó de Vic. Membre de l'AELC i del Pen Club, des de l'any 1996 fou membre actiu de la Comissió de Lectura Pública de la Biblioteca Joan Triadú de Vic des d'on, partir de l'any 1997, va crear i coordinar les trobades quinzenals amb poetes "Tertúlies amb poetes". Ha estat distingida com a Osonenca de l'any 1983 i Musa de la Cova del Drac de Barcelona l'any 1984. Extret de: "AELC":http://www.escriptors.cat/autors/cabotp/pagina.php?id_sec=1577

Recids:

Name: cabre_jaume

Titles: #ca Jaume Cabré #en Jaume Cabré #es Jaume Cabré

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Cabré, Jaume"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Jaume":https://traces.uab.cat/collection/cabre_jaume?ln=ca Cabre "Foto:":https://www.flickr.com/photos/omniumcultural/6168406435 Dani Codina (Òmnium Cultural) "A mi no em fa res haver de passar vint, trenta o cinquanta vegades per un mateix paràgraf, corregir-lo fins a l'extenuació per tal que quedi com crec que hauria de quedar. Tant se me'n dóna, la veritat! A veure: un escriptor ha de saber que pot treballar durant tota una tarda un sol paràgraf pel qual el lector passarà una sola vegada en la vida, i que hi passarà a la velocitat de creuer de la lectura, i potser sense prestar-hi gaire atenció perquè just en aquell moment estarà endormiscat o li hauran trucat per telèfon. És clar: tu, com a escriptor, et pots plantejar si val la pena treballar així. La resposta és que, si de veritat ets escriptor, no et queda més remei que treballar d'aquesta manera." "Escriure és instal·lar-se en un món d'incerteses, és conviure amb el dubte, és sobreposar-te a mil entrebancs per pàgina, és haver de triar per seguir avançant i mai no estar del tot segur si la tria que has fet era bona o la millor… No puv deixar-me arrossegar per la vanitat. Tinc massa feina." Pere Antoni Pons, "Entrevista":https://traces.uab.cat/record/70789?ln=ca a Jaume Cabré: "Escriure és instal·lar-te en un món d'incerteses, és conviure amb el dubte, és sobreposar-te a mil entrebancs per pàgina". Caràcters, núm. 52 (Juny 2010), p. 3-5 #en #tp "Jaume":https://traces.uab.cat/collection/cabre_jaume?ln=ca Cabre "Foto:":https://www.flickr.com/photos/omniumcultural/6168406435 Dani Codina (Òmnium Cultural) "A mi no em fa res haver de passar vint, trenta o cinquanta vegades per un mateix paràgraf, corregir-lo fins a l'extenuació per tal que quedi com crec que hauria de quedar. Tant se me'n dóna, la veritat! A veure: un escriptor ha de saber que pot treballar durant tota una tarda un sol paràgraf pel qual el lector passarà una sola vegada en la vida, i que hi passarà a la velocitat de creuer de la lectura, i potser sense prestar-hi gaire atenció perquè just en aquell moment estarà endormiscat o li hauran trucat per telèfon. És clar: tu, com a escriptor, et pots plantejar si val la pena treballar així. La resposta és que, si de veritat ets escriptor, no et queda més remei que treballar d'aquesta manera." "Escriure és instal·lar-se en un món d'incerteses, és conviure amb el dubte, és sobreposar-te a mil entrebancs per pàgina, és haver de triar per seguir avançant i mai no estar del tot segur si la tria que has fet era bona o la millor… No puv deixar-me arrossegar per la vanitat. Tinc massa feina." Pere Antoni Pons, "Entrevista":https://traces.uab.cat/record/70789?ln=ca a Jaume Cabré: "Escriure és instal·lar-te en un món d'incerteses, és conviure amb el dubte, és sobreposar-te a mil entrebancs per pàgina". Caràcters, núm. 52 (Juny 2010), p. 3-5 #es #tp "Jaume":https://traces.uab.cat/collection/cabre_jaume?ln=ca Cabre "Foto:":https://www.flickr.com/photos/omniumcultural/6168406435 Dani Codina (Òmnium Cultural) "A mi no em fa res haver de passar vint, trenta o cinquanta vegades per un mateix paràgraf, corregir-lo fins a l'extenuació per tal que quedi com crec que hauria de quedar. Tant se me'n dóna, la veritat! A veure: un escriptor ha de saber que pot treballar durant tota una tarda un sol paràgraf pel qual el lector passarà una sola vegada en la vida, i que hi passarà a la velocitat de creuer de la lectura, i potser sense prestar-hi gaire atenció perquè just en aquell moment estarà endormiscat o li hauran trucat per telèfon. És clar: tu, com a escriptor, et pots plantejar si val la pena treballar així. La resposta és que, si de veritat ets escriptor, no et queda més remei que treballar d'aquesta manera." "Escriure és instal·lar-se en un món d'incerteses, és conviure amb el dubte, és sobreposar-te a mil entrebancs per pàgina, és haver de triar per seguir avançant i mai no estar del tot segur si la tria que has fet era bona o la millor… No puv deixar-me arrossegar per la vanitat. Tinc massa feina." Pere Antoni Pons, "Entrevista":https://traces.uab.cat/record/70789?ln=ca a Jaume Cabré: "Escriure és instal·lar-te en un món d'incerteses, és conviure amb el dubte, és sobreposar-te a mil entrebancs per pàgina". Caràcters, núm. 52 (Juny 2010), p. 3-5

Recids:

Name: cahner_max

Titles: #ca Max Cahner #en Max Cahner #es Max Cahner

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Cahner, Max"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #rt Max Cahner i Garcia (Gran Enciclopèdia Catalana) !https://traces.uab.cat/img/uab/cahner_gec.png!:http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0013329.xml#.UoShESiZ8bp Max Cahner: Entrevista de Josep M. Espinàs a "Personal i intransferible" (TV3, 1994) !https://traces.uab.cat/img/uab/cahner_espinas.png!:http://www.tv3.cat/videos/3187970/Max-Cahner Max Cahner: Entrevista de Ferran Gonzàlez a "Contrapunt" (TVE Catalunya, 1992) !https://traces.uab.cat/img/uab/cahner_contrapunt.png!:http://www.rtve.es/alacarta/videos/arxiu/max-cahner-nacionalisme-independentisme-contrapunt/2064649/ El món de la cultura agraeix l'entrega de Max Cahner en l'homenatge a l'ANC (cugat-cat) !https://traces.uab.cat/img/uab/cahner_anc.png!:http://www.cugat.cat/noticies/videos/68682 Mor Max Cahner, clau en la reconstrucció de la cultura catalana (ara.cat) !https://traces.uab.cat/img/uab/cahner_ara.jpg!:http://www.ara.cat/politica/max_cahner_0_1010899033.html S'ha mort Max Cahner, gran impulsor de la cultura catalana (Vilaweb) !https://traces.uab.cat/img/uab/cahner_vilaweb.jpg!:http://www.vilaweb.cat/noticia/4149640/20131014/mort-max-cahner-gran-impulsor-cultura-catalana.html Vicenç Villatoro: Fallece Max Cahner, último 'noucentista' (El País Cataluña) !https://traces.uab.cat/img/uab/cahner_pais.jpg!:http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/10/14/catalunya/1381736084_574976.html Mor Max Cahner (Nació Digital) !https://traces.uab.cat/img/uab/cahner_naciodigital.jpg!:http://www.naciodigital.cat/noticia/60495/mor/max/cahner Narcís Garolera: Max Cahner, en el record (Núvol) !https://traces.uab.cat/img/uab/cahner_nuvol.jpg!:http://www.nuvol.com/noticies/max-cahner-en-el-record/ Jordi Pujol: En memòria de Max Cahner (Parlament de Jordi Pujol en l'acte de concessió de la Medalla d'Or) !https://traces.uab.cat/img/uab/cahner_pujol.jpg!:http://www.jordipujol.cat/ca/jp/articles/15083 Joan Tres: Un altre Max Cahner: professor, i erudit (Tornaveu) !https://traces.uab.cat/img/uab/cahner_tres.jpg!:http://www.neuschorda.com/noticies/3366/un-altre-max-cahner-professor-i-erudit MAX CAHNER (1936-2013) !https://traces.uab.cat/img/uab/cahner.jpg! "He intentat servir Catalunya, el meu país. He fet d'activista cultural i polític, sobretot durant el franquisme. Aquell que fa política ha de saber ocupar un càrrec públic, cosa que en alguns moment no és fàcil. La gent de la meva generació tenia una fortalesa mental important, i la capacitat intel·lectual i efectiva de poder estar al servei del país. Jo, quan vaig entrar en política, era conscient del que feia i tot em va sortir bé perquè ho feia amb passió." Xavier Mora, Què pensa Max Cahner. Barcelona : Dèria Editors, 2009, p. 34 Editor, polític i historiador de la literatura, Max Cahner Garcia va néixer a Bad Godesberg (Renània), l'any 1936, però residí a Catalunya des del 1939. Llicenciat en Ciències Químiques i doctor en Filosofia i Lletres, fou professor de literatura catalana a la Universitat de Barcelona (de 1975 a 2006). Va impulsar la nova època de la revista Serra d'Or (1959), i el 1961 va crear l'editorial Edicions 62, que va dirigir fins el 1969. El 1972 va fundar Curial Edicions Catalanes. Va promoure la Gran Enciclopèdia Catalana, el Congrés de la Cultura Catalana i la campanya "El Català al Carrer". Va ser rector de la Universitat Catalana d'Estiu (1985-1987), director de la nova etapa de la Revista de Catalunya (1986), i membre fundador de la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l'IEC. Del 1987 al 1991 fou president del Consell d'Administració, president executiu i editor del diari Avui. Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de 1980 a 1984, creà i reconstruí les infraestructures necessàries per al desenvolupament d'una cultura normalitzada: l'Arxiu Nacional de Catalunya, la Filmoteca de Catalunya, l'adquisició del teatre Poliorama, el projecte del Teatre Nacional de Catalunya i l'Auditori, el futur Liceu, la Llei de Normalització Lingüística, TV3 i Catalunya Ràdio, el Centre d'Art Santa Mònica, la renovació del sistema de biblioteques i museus, la restauració de monuments i l'ajut genèric als llibres. Pel que fa als títols publicats, destaquen els dos volums de l'Epistolari del Renaixement (1977) i els quatre volums de l'estudi Literatura de la Revolució i la Contrarevolució (1789-1849), del qual resten dos volums per publicar. El 1996 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi. El novembre de 2013 la Generalitat li lliura la Medalla d'Or a títol pòstum. #ca #tp Max Cahner i Garcia (Gran Enciclopèdia Catalana) !https://traces.uab.cat/img/uab/cahner_gec.png!:http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0013329.xml#.UoShESiZ8bp Max Cahner: Entrevista de Josep M. Espinàs a "Personal i intransferible" (TV3, 1994) !https://traces.uab.cat/img/uab/cahner_espinas.png!:http://www.tv3.cat/videos/3187970/Max-Cahner Max Cahner: Entrevista de Ferran Gonzàlez a "Contrapunt" (TVE Catalunya, 1992) !https://traces.uab.cat/img/uab/cahner_contrapunt.png!:http://www.rtve.es/alacarta/videos/arxiu/max-cahner-nacionalisme-independentisme-contrapunt/2064649/ El món de la cultura agraeix l'entrega de Max Cahner en l'homenatge a l'ANC (cugat-cat) !https://traces.uab.cat/img/uab/cahner_anc.png!:http://www.cugat.cat/noticies/videos/68682 Mor Max Cahner, clau en la reconstrucció de la cultura catalana (ara.cat) !https://traces.uab.cat/img/uab/cahner_ara.jpg!:http://www.ara.cat/politica/max_cahner_0_1010899033.html S'ha mort Max Cahner, gran impulsor de la cultura catalana (Vilaweb) !https://traces.uab.cat/img/uab/cahner_vilaweb.jpg!:http://www.vilaweb.cat/noticia/4149640/20131014/mort-max-cahner-gran-impulsor-cultura-catalana.html Vicenç Villatoro: Fallece Max Cahner, último 'noucentista' (El País Cataluña) !https://traces.uab.cat/img/uab/cahner_pais.jpg!:http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/10/14/catalunya/1381736084_574976.html Mor Max Cahner (Nació Digital) !https://traces.uab.cat/img/uab/cahner_naciodigital.jpg!:http://www.naciodigital.cat/noticia/60495/mor/max/cahner Narcís Garolera: Max Cahner, en el record (Núvol) !https://traces.uab.cat/img/uab/cahner_nuvol.jpg!:http://www.nuvol.com/noticies/max-cahner-en-el-record/ Jordi Pujol: En memòria de Max Cahner (Parlament de Jordi Pujol en l'acte de concessió de la Medalla d'Or) !https://traces.uab.cat/img/uab/cahner_pujol.jpg!:http://www.jordipujol.cat/ca/jp/articles/15083 Joan Tres: Un altre Max Cahner: professor, i erudit (Tornaveu) !https://traces.uab.cat/img/uab/cahner_tres.jpg!:http://www.neuschorda.com/noticies/3366/un-altre-max-cahner-professor-i-erudit MAX CAHNER (1936-2013) !https://traces.uab.cat/img/uab/cahner.jpg! "He intentat servir Catalunya, el meu país. He fet d'activista cultural i polític, sobretot durant el franquisme. Aquell que fa política ha de saber ocupar un càrrec públic, cosa que en alguns moment no és fàcil. La gent de la meva generació tenia una fortalesa mental important, i la capacitat intel·lectual i efectiva de poder estar al servei del país. Jo, quan vaig entrar en política, era conscient del que feia i tot em va sortir bé perquè ho feia amb passió." Xavier Mora, Què pensa Max Cahner. Barcelona : Dèria Editors, 2009, p. 34 Editor, polític i historiador de la literatura, Max Cahner Garcia va néixer a Bad Godesberg (Renània), l'any 1936, però residí a Catalunya des del 1939. Llicenciat en Ciències Químiques i doctor en Filosofia i Lletres, fou professor de literatura catalana a la Universitat de Barcelona (de 1975 a 2006). Va impulsar la nova època de la revista Serra d'Or (1959), i el 1961 va crear l'editorial Edicions 62, que va dirigir fins el 1969. El 1972 va fundar Curial Edicions Catalanes. Va promoure la Gran Enciclopèdia Catalana, el Congrés de la Cultura Catalana i la campanya "El Català al Carrer". Va ser rector de la Universitat Catalana d'Estiu (1985-1987), director de la nova etapa de la Revista de Catalunya (1986), i membre fundador de la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l'IEC. Del 1987 al 1991 fou president del Consell d'Administració, president executiu i editor del diari Avui. Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de 1980 a 1984, creà i reconstruí les infraestructures necessàries per al desenvolupament d'una cultura normalitzada: l'Arxiu Nacional de Catalunya, la Filmoteca de Catalunya, l'adquisició del teatre Poliorama, el projecte del Teatre Nacional de Catalunya i l'Auditori, el futur Liceu, la Llei de Normalització Lingüística, TV3 i Catalunya Ràdio, el Centre d'Art Santa Mònica, la renovació del sistema de biblioteques i museus, la restauració de monuments i l'ajut genèric als llibres. Pel que fa als títols publicats, destaquen els dos volums de l'Epistolari del Renaixement (1977) i els quatre volums de l'estudi Literatura de la Revolució i la Contrarevolució (1789-1849), del qual resten dos volums per publicar. El 1996 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi. El novembre de 2013 la Generalitat li lliura la Medalla d'Or a títol pòstum.

Recids:

Name: calderer_lluis

Titles: #ca Lluís Calderer #en Lluís Calderer #es Lluís Calderer

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Calderer, Lluís"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Lluís":https://traces.uab.cat/collection/calderer_lluis?ln=ca Calderer Escriptor, poeta, professor, activista cultural, conferenciant, dramaturg, traductor i cinèfil, va fundar la revista Faig i el grup escènic Art Viu. Fou membre fundador del Cineclub Manresa, va formar part del col·lectiu Quaderns de Taller i va col·laborar en diversos mitjans de comunicació escrits com Regió7, Faig, El 9 Nou, El Pou de Lletres, Escola catalana i Assaig de Teatre, entre d'altres. Llicenciat en Filosofia i Lletres, va publicar novel·les com La Seu se'n va a córrer món (1984), Màscares per a la companyia del teatre dels somnis (1990) i Figuracions (1998), i diversos poemaris, com Essència del temps (1982), Mentre la pols es mou (1995) i El pacte clos (1997). Traduí Giuseppe Ungaretti, Albert Camus i Guy de Maupassant, i es va interessar per la recepció de Kavafis a Catalunya. És autor de l'estudi introductori d'El cor quiet, de Josep Carner, i dels assaigs De la veu a la lletra. Qüestions de literatura catalana i estranger (1994) i Diàleg amb la poesia (1996). L'any 2010 fou distingit amb el Premi Bages de Cultura. Fonts: "Mor":https://www.regio7.cat/cultures/2020/09/19/mor-lescriptor-literat-manresa-lluis/631955.html l'escriptor i literat manresà Lluís Calderer (Regió7) i "Lluís":https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0519604.xml Calderer i Cortasa (Enciclopèdia Catalana) #en #tp "Lluís":https://traces.uab.cat/collection/calderer_lluis?ln=ca Calderer Escriptor, poeta, professor, activista cultural, conferenciant, dramaturg, traductor i cinèfil, va fundar la revista Faig i el grup escènic Art Viu. Fou membre fundador del Cineclub Manresa, va formar part del col·lectiu Quaderns de Taller i va col·laborar en diversos mitjans de comunicació escrits com Regió7, Faig, El 9 Nou, El Pou de Lletres, Escola catalana i Assaig de Teatre, entre d'altres. Llicenciat en Filosofia i Lletres, va publicar novel·les com La Seu se'n va a córrer món (1984), Màscares per a la companyia del teatre dels somnis (1990) i Figuracions (1998), i diversos poemaris, com Essència del temps (1982), Mentre la pols es mou (1995) i El pacte clos (1997). Traduí Giuseppe Ungaretti, Albert Camus i Guy de Maupassant, i es va interessar per la recepció de Kavafis a Catalunya. És autor de l'estudi introductori d'El cor quiet, de Josep Carner, i dels assaigs De la veu a la lletra. Qüestions de literatura catalana i estranger (1994) i Diàleg amb la poesia (1996). L'any 2010 fou distingit amb el Premi Bages de Cultura. Fonts: "Mor":https://www.regio7.cat/cultures/2020/09/19/mor-lescriptor-literat-manresa-lluis/631955.html l'escriptor i literat manresà Lluís Calderer (Regió7) i "Lluís":https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0519604.xml Calderer i Cortasa (Enciclopèdia Catalana) #es #tp "Lluís":https://traces.uab.cat/collection/calderer_lluis?ln=ca Calderer Escriptor, poeta, professor, activista cultural, conferenciant, dramaturg, traductor i cinèfil, va fundar la revista Faig i el grup escènic Art Viu. Fou membre fundador del Cineclub Manresa, va formar part del col·lectiu Quaderns de Taller i va col·laborar en diversos mitjans de comunicació escrits com Regió7, Faig, El 9 Nou, El Pou de Lletres, Escola catalana i Assaig de Teatre, entre d'altres. Llicenciat en Filosofia i Lletres, va publicar novel·les com La Seu se'n va a córrer món (1984), Màscares per a la companyia del teatre dels somnis (1990) i Figuracions (1998), i diversos poemaris, com Essència del temps (1982), Mentre la pols es mou (1995) i El pacte clos (1997). Traduí Giuseppe Ungaretti, Albert Camus i Guy de Maupassant, i es va interessar per la recepció de Kavafis a Catalunya. És autor de l'estudi introductori d'El cor quiet, de Josep Carner, i dels assaigs De la veu a la lletra. Qüestions de literatura catalana i estranger (1994) i Diàleg amb la poesia (1996). L'any 2010 fou distingit amb el Premi Bages de Cultura. Fonts: "Mor":https://www.regio7.cat/cultures/2020/09/19/mor-lescriptor-literat-manresa-lluis/631955.html l'escriptor i literat manresà Lluís Calderer (Regió7) i "Lluís":https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0519604.xml Calderer i Cortasa (Enciclopèdia Catalana)

Recids:

Name: calders

Titles: #ca Pere Calders #en Pere Calders #es Pere Calders

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB pere calders

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #rt Imatges i paraules de Pere Calders: Una invasió subtil !https://traces.uab.cat/img/uab/calders_iec.jpg!:http://www.iec.cat/perecalders/ Pere Calders a l'AELC !https://traces.uab.cat/img/uab/calders_aelc.jpg!:http://www.escriptors.com/autors/caldersp/index.php Pere Calders a LLETRA !https://traces.uab.cat/img/uab/calders_lletra.jpg!:http://lletra.uoc.edu/ca/autor/pere-calders Pere Calders: l'home dibuixat Documental del programa "El meu avi" !https://traces.uab.cat/img/uab/calders_video.jpg!:http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=645 Identitats: Pere Calders !https://traces.uab.cat/img/uab/calders_identitats.png!:http://www.tv3.cat/videos/2419659/ Material sensible: Calders !https://traces.uab.cat/img/uab/calders_materialsensible.png!:http://www.tv3.cat/videos/43129 PERE CALDERS (1912-1994) "Pere":http://www.bib.uab.cat/human/fonspersonals/calders/index.php Calders Pere Calders va confiar els seus papers, abans de morir, a la Universitat Autònoma de Barcelona, que l'havia fet Doctor Honoris Causa i on tenia un grup d'estudiosos interessats en la seva obra. Ho va fer desinteressadament: res no demanava a canvi. La veritat és que Calders mai no va tenir gaire cura ni dels seus papers ni de la imatge que en el futur poguéssim construir al seu voltant. Però, amb el llegat, la universitat va assumir el deure moral de donar a conèixer l'obra i de proporcionar als estudiosos i al públic l'accés a la documentació que se li havia confiat. Aquest fons, definitivament inventariat i catalogat, es troba disponible i accessible al públic a través de la pàgina web dels fons personals de la Biblioteca d'Humanitats de la UAB. Gairebé tot el material del fons ha estat digitalitzat i es pot consultar al Dipòsit Digital de Documents de la UAB. Visiteu la pàgina web del "Fons":http://www.bib.uab.cat/human/fonspersonals/calders/index.php Personal Pere Calders de la UAB #ca #tp Imatges i paraules de Pere Calders: Una invasió subtil !https://traces.uab.cat/img/uab/calders_iec.jpg!:http://www.iec.cat/perecalders/ Pere Calders a l'AELC !https://traces.uab.cat/img/uab/calders_aelc.jpg!:http://www.escriptors.com/autors/caldersp/index.php Pere Calders a LLETRA !https://traces.uab.cat/img/uab/calders_lletra.jpg!:http://lletra.uoc.edu/ca/autor/pere-calders Pere Calders: l'home dibuixat Documental del programa "El meu avi" !https://traces.uab.cat/img/uab/calders_video.jpg!:http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=645 Identitats: Pere Calders !https://traces.uab.cat/img/uab/calders_identitats.png!:http://www.tv3.cat/videos/2419659/ Material sensible: Calders !https://traces.uab.cat/img/uab/calders_materialsensible.png!:http://www.tv3.cat/videos/43129 PERE CALDERS (1912-1994) "Pere":http://www.bib.uab.cat/human/fonspersonals/calders/index.php Calders Pere Calders va confiar els seus papers, abans de morir, a la Universitat Autònoma de Barcelona, que l'havia fet Doctor Honoris Causa i on tenia un grup d'estudiosos interessats en la seva obra. Ho va fer desinteressadament: res no demanava a canvi. La veritat és que Calders mai no va tenir gaire cura ni dels seus papers ni de la imatge que en el futur poguéssim construir al seu voltant. Però, amb el llegat, la universitat va assumir el deure moral de donar a conèixer l'obra i de proporcionar als estudiosos i al públic l'accés a la documentació que se li havia confiat. Aquest fons, definitivament inventariat i catalogat, es troba disponible i accessible al públic a través de la pàgina web dels fons personals de la Biblioteca d'Humanitats de la UAB. Gairebé tot el material del fons ha estat digitalitzat i es pot consultar al Dipòsit Digital de Documents de la UAB. Visiteu la pàgina web del "Fons":http://www.bib.uab.cat/human/fonspersonals/calders/index.php Personal Pere Calders de la UAB

Recids:

Name: camarasa_paco

Titles: #ca Paco Camarasa #en Paco Camarasa #es Paco Camarasa

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Camarasa, Paco"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Quim":https://traces.uab.cat/collection/camarasa_paco?ln=ca Monzó Llibreter, impulsor del festival literari BCNegra i gran especialista en novel·la negra de Barcelona. Durant tretze anys va regentar la llibreria Negra y Criminal, a la Barceloneta. Nascut a València el 1950, es va endinsar en el gènere negre a partir dels anys 60, quan va iniciar els estudis universitaris. Va militar al PCE i, a partir del 1975, la seva militància es va traslladar a la literatura quan va començar a ajudar el seu germà que treballava en una llibreria. El 1988 es va instal·lar a Barcelona, on va conèixer la il·lustradora i escriptora Montse Clavé, amb qui el 2002 va fundar, al carrer de la Sal a la Barceloneta, la llibreria Negra y Criminal, des d'on van acollir figures com Donna Leon, Andrea Camilleri o Jo Nesbo. L'establiment, però, va acabar abaixant la persiana el 2015 a causa de la baixada de vendes pel canvi d'hàbits dels lectors. Paco Camarasa va estar al capdavant del festival BCNegra des dels seus inicis i durant dotze anys, i va aconseguir consolidar-lo com un dels grans esdeveniments literaris a la ciutat. L'any 2017 va ser reconegut per l'Ajuntament amb la Medalla d'Or al Mèrit Cultural. "El més important és que hem tret el gènere !https://traces.uab.cat/img/uab/negre! del gueto on era. S'entenia com un subgènere, un entreteniment fàcil de llegir, i, en conseqüència, per a la crítica era fàcil d'escriure, fet pel qual no tenia valor... Ara la crítica i el públic ja sap que John Banville no és un burro quan signa com Benjamin Black, ni que José María Guelbenzu és un escriptor més dolent quan fa novel·la negra." Extret de "Betevé":http://beteve.cat/mor-paco-camarasa-llibreter-novella-negra/ i "El":https://cat.elpais.com/cat/2015/01/29/cultura/1422547200_345516.html País #en #tp "Quim":https://traces.uab.cat/collection/camarasa_paco?ln=ca Monzó Llibreter, impulsor del festival literari BCNegra i gran especialista en novel·la negra de Barcelona. Durant tretze anys va regentar la llibreria Negra y Criminal, a la Barceloneta. Nascut a València el 1950, es va endinsar en el gènere negre a partir dels anys 60, quan va iniciar els estudis universitaris. Va militar al PCE i, a partir del 1975, la seva militància es va traslladar a la literatura quan va començar a ajudar el seu germà que treballava en una llibreria. El 1988 es va instal·lar a Barcelona, on va conèixer la il·lustradora i escriptora Montse Clavé, amb qui el 2002 va fundar, al carrer de la Sal a la Barceloneta, la llibreria Negra y Criminal, des d'on van acollir figures com Donna Leon, Andrea Camilleri o Jo Nesbo. L'establiment, però, va acabar abaixant la persiana el 2015 a causa de la baixada de vendes pel canvi d'hàbits dels lectors. Paco Camarasa va estar al capdavant del festival BCNegra des dels seus inicis i durant dotze anys, i va aconseguir consolidar-lo com un dels grans esdeveniments literaris a la ciutat. L'any 2017 va ser reconegut per l'Ajuntament amb la Medalla d'Or al Mèrit Cultural. "El més important és que hem tret el gènere !https://traces.uab.cat/img/uab/negre! del gueto on era. S'entenia com un subgènere, un entreteniment fàcil de llegir, i, en conseqüència, per a la crítica era fàcil d'escriure, fet pel qual no tenia valor... Ara la crítica i el públic ja sap que John Banville no és un burro quan signa com Benjamin Black, ni que José María Guelbenzu és un escriptor més dolent quan fa novel·la negra." Extret de "Betevé":http://beteve.cat/mor-paco-camarasa-llibreter-novella-negra/ i "El":https://cat.elpais.com/cat/2015/01/29/cultura/1422547200_345516.html País #es #tp "Quim":https://traces.uab.cat/collection/camarasa_paco?ln=ca Monzó Llibreter, impulsor del festival literari BCNegra i gran especialista en novel·la negra de Barcelona. Durant tretze anys va regentar la llibreria Negra y Criminal, a la Barceloneta. Nascut a València el 1950, es va endinsar en el gènere negre a partir dels anys 60, quan va iniciar els estudis universitaris. Va militar al PCE i, a partir del 1975, la seva militància es va traslladar a la literatura quan va començar a ajudar el seu germà que treballava en una llibreria. El 1988 es va instal·lar a Barcelona, on va conèixer la il·lustradora i escriptora Montse Clavé, amb qui el 2002 va fundar, al carrer de la Sal a la Barceloneta, la llibreria Negra y Criminal, des d'on van acollir figures com Donna Leon, Andrea Camilleri o Jo Nesbo. L'establiment, però, va acabar abaixant la persiana el 2015 a causa de la baixada de vendes pel canvi d'hàbits dels lectors. Paco Camarasa va estar al capdavant del festival BCNegra des dels seus inicis i durant dotze anys, i va aconseguir consolidar-lo com un dels grans esdeveniments literaris a la ciutat. L'any 2017 va ser reconegut per l'Ajuntament amb la Medalla d'Or al Mèrit Cultural. "El més important és que hem tret el gènere !https://traces.uab.cat/img/uab/negre! del gueto on era. S'entenia com un subgènere, un entreteniment fàcil de llegir, i, en conseqüència, per a la crítica era fàcil d'escriure, fet pel qual no tenia valor... Ara la crítica i el públic ja sap que John Banville no és un burro quan signa com Benjamin Black, ni que José María Guelbenzu és un escriptor més dolent quan fa novel·la negra." Extret de "Betevé":http://beteve.cat/mor-paco-camarasa-llibreter-novella-negra/ i "El":https://cat.elpais.com/cat/2015/01/29/cultura/1422547200_345516.html País

Recids:

Name: camilleri_andrea

Titles: #ca Andrea Camilleri #en Andrea Camilleri #es Andrea Camilleri

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Camilleri, Andrea"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Andrea":https://traces.uab.cat/collection/camilleri_andrea?ln=ca Camilleri «Per traduir Camilleri has de ser una mica com en Camilleri. És a dir, tenir la mateixa malaltia. T'has d'emocionar per un canvi morfològic, has de perdre el senderi per un joc de paraules; substancialment, has d'estimar la llengua. Les llengües. Contar històries està molt bé, per l'amor de Déu. I que t'agradin les aventis, i la fantasia. Però si no enfolleixes per la variació dialectal, si no t'agafa una esgarrifança quan sents una dita nova, si no veus l'hora d'engegar una locució acabada d'aprendre, si no somies que voldries aprendre tots els idiomes del món, llavors per què el tradueixes? No ets un traductor digne d'en Camilleri, i ell no s'ho mereix». "Fragment":https://www.vilaweb.cat/noticies/article-pau-vidal-mort-andrea-camilleri/ de l'escrit de Pau Vidal per a Quaderni Camilleriani (núm. 3, 2017) (Extret de Vilaweb). #en #tp "Andrea":https://traces.uab.cat/collection/camilleri_andrea?ln=ca Camilleri «Per traduir Camilleri has de ser una mica com en Camilleri. És a dir, tenir la mateixa malaltia. T'has d'emocionar per un canvi morfològic, has de perdre el senderi per un joc de paraules; substancialment, has d'estimar la llengua. Les llengües. Contar històries està molt bé, per l'amor de Déu. I que t'agradin les aventis, i la fantasia. Però si no enfolleixes per la variació dialectal, si no t'agafa una esgarrifança quan sents una dita nova, si no veus l'hora d'engegar una locució acabada d'aprendre, si no somies que voldries aprendre tots els idiomes del món, llavors per què el tradueixes? No ets un traductor digne d'en Camilleri, i ell no s'ho mereix». "Fragment":https://www.vilaweb.cat/noticies/article-pau-vidal-mort-andrea-camilleri/ de l'escrit de Pau Vidal per a Quaderni Camilleriani (núm. 3, 2017) (Extret de Vilaweb). #es #tp "Andrea":https://traces.uab.cat/collection/camilleri_andrea?ln=ca Camilleri «Per traduir Camilleri has de ser una mica com en Camilleri. És a dir, tenir la mateixa malaltia. T'has d'emocionar per un canvi morfològic, has de perdre el senderi per un joc de paraules; substancialment, has d'estimar la llengua. Les llengües. Contar històries està molt bé, per l'amor de Déu. I que t'agradin les aventis, i la fantasia. Però si no enfolleixes per la variació dialectal, si no t'agafa una esgarrifança quan sents una dita nova, si no veus l'hora d'engegar una locució acabada d'aprendre, si no somies que voldries aprendre tots els idiomes del món, llavors per què el tradueixes? No ets un traductor digne d'en Camilleri, i ell no s'ho mereix». "Fragment":https://www.vilaweb.cat/noticies/article-pau-vidal-mort-andrea-camilleri/ de l'escrit de Pau Vidal per a Quaderni Camilleriani (núm. 3, 2017) (Extret de Vilaweb).

Recids:

Name: campos-joanbaptista

Titles: #ca Joan Baptista Campos #en Joan Baptista Campos #es Joan Baptista Campos

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Campos i Cruañes, Joan Baptista"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: camus

Titles: #ca Albert Camus #en Albert Camus #es Albert Camus

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB albert camus

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions:

Recids:

Name: candel_francesc

Titles: #ca Francesc Candel #en Francesc Candel #es Francesc Candel

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Candel, Francesc"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: canyameres-ferran

Titles: #ca Ferran Canyameres #en Ferran Canyameres #es Ferran Canyameres

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Canyameres, Ferran"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #rt Ferran Canyameres a l'AELC !https://traces.uab.cat/img/uab/canyameres_aelc.png!:http://www.escriptors.cat/autors/canyameresf/ Ferran Canyameres a LLETRA !https://traces.uab.cat/img/uab/canyameres_lletra.png!:http://lletra.uoc.edu/ca/autor/ferran-canyameres Ferran Canyameres a la Viquipèdia !https://traces.uab.cat/img/uab/canyameres_viquipedia.png!:http://ca.wikipedia.org/wiki/Ferran_Canyameres_i_Casamada Ferran Canyameres a Endrets !https://traces.uab.cat/img/uab/canyameres_endrets.png!:http://www.endrets.cat/autor/178/canyameres-i-casamada-ferran.html FERRAN CANYAMERES I CASAMADA (1898-1964) #ca #tp Ferran Canyameres a l'AELC !https://traces.uab.cat/img/uab/canyameres_aelc.png!:http://www.escriptors.cat/autors/canyameresf/ Ferran Canyameres a LLETRA !https://traces.uab.cat/img/uab/canyameres_lletra.png!:http://lletra.uoc.edu/ca/autor/ferran-canyameres Ferran Canyameres a la Viquipèdia !https://traces.uab.cat/img/uab/canyameres_viquipedia.png!:http://ca.wikipedia.org/wiki/Ferran_Canyameres_i_Casamada Ferran Canyameres a Endrets !https://traces.uab.cat/img/uab/canyameres_endrets.png!:http://www.endrets.cat/autor/178/canyameres-i-casamada-ferran.html FERRAN CANYAMERES I CASAMADA (1898-1964)

Recids:

Name: capdevila_carles

Titles: #ca Carles Capdevila #en Carles Capdevila #es Carles Capdevila

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Capdevila, Carles"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Carles":https://traces.uab.cat/collection/capdevila_carles?ln=ca Capdevila "Amb el temps m'he anat adonant que per culpa d'aquesta saturació d'impactes breus i permanents (o gràcies a ella) ara necessito llibres gruixuts tot l'any. Gruixuts en els dos sentits: vull dir que siguin llargs, i que estiguin treballats i aprofundeixin. I m'encanta lliurar-m'hi del tot, des de la primera pàgina fins a l'última, si l'autor em mereix confiança o se la guanya en les primeres cent planes. Res no contrasta millor amb aquesta dieta perillosa d'anar picant tot el sant dia que els bons tiberis literaris, ja siguin narratius o d'assaig. Dedicar-hi tot el temps, ser-hi del tot, i abandonar provisionalment el picapica esgotador que no et fa passar la gana sinó tot al contrari i que t'alimenta d'aquella manera. No dec ser l'únic, perquè el Jo confesso de Cabré continua fent via,aquí i a la resta del món, el Victus de Sánchez-Piñol (ara ja en català) serà el llibre de Sant Jordi, i el nou John Irving (En una sola persona) torna a ser un viatge deliciosament l larg, marca de la casa. Per a mi aquest Sant Jordi la mida importa." ""Gràcies":http://www.ara.cat/opinio/Gracies-Twitter-vull-llibres-gruixuts_0_905909455.html al Twitter vull llibres gruixuts", "Ara,":https://traces.uab.cat/record/88630?ln=ca 22 d'abril de 2013, p. 2. #en #tp "Carles":https://traces.uab.cat/collection/capdevila_carles?ln=ca Capdevila "Amb el temps m'he anat adonant que per culpa d'aquesta saturació d'impactes breus i permanents (o gràcies a ella) ara necessito llibres gruixuts tot l'any. Gruixuts en els dos sentits: vull dir que siguin llargs, i que estiguin treballats i aprofundeixin. I m'encanta lliurar-m'hi del tot, des de la primera pàgina fins a l'última, si l'autor em mereix confiança o se la guanya en les primeres cent planes. Res no contrasta millor amb aquesta dieta perillosa d'anar picant tot el sant dia que els bons tiberis literaris, ja siguin narratius o d'assaig. Dedicar-hi tot el temps, ser-hi del tot, i abandonar provisionalment el picapica esgotador que no et fa passar la gana sinó tot al contrari i que t'alimenta d'aquella manera. No dec ser l'únic, perquè el Jo confesso de Cabré continua fent via,aquí i a la resta del món, el Victus de Sánchez-Piñol (ara ja en català) serà el llibre de Sant Jordi, i el nou John Irving (En una sola persona) torna a ser un viatge deliciosament l larg, marca de la casa. Per a mi aquest Sant Jordi la mida importa." ""Gràcies":http://www.ara.cat/opinio/Gracies-Twitter-vull-llibres-gruixuts_0_905909455.html al Twitter vull llibres gruixuts", "Ara,":https://traces.uab.cat/record/88630?ln=ca 22 d'abril de 2013, p. 2. #es #tp "Carles":https://traces.uab.cat/collection/capdevila_carles?ln=ca Capdevila "Amb el temps m'he anat adonant que per culpa d'aquesta saturació d'impactes breus i permanents (o gràcies a ella) ara necessito llibres gruixuts tot l'any. Gruixuts en els dos sentits: vull dir que siguin llargs, i que estiguin treballats i aprofundeixin. I m'encanta lliurar-m'hi del tot, des de la primera pàgina fins a l'última, si l'autor em mereix confiança o se la guanya en les primeres cent planes. Res no contrasta millor amb aquesta dieta perillosa d'anar picant tot el sant dia que els bons tiberis literaris, ja siguin narratius o d'assaig. Dedicar-hi tot el temps, ser-hi del tot, i abandonar provisionalment el picapica esgotador que no et fa passar la gana sinó tot al contrari i que t'alimenta d'aquella manera. No dec ser l'únic, perquè el Jo confesso de Cabré continua fent via,aquí i a la resta del món, el Victus de Sánchez-Piñol (ara ja en català) serà el llibre de Sant Jordi, i el nou John Irving (En una sola persona) torna a ser un viatge deliciosament l larg, marca de la casa. Per a mi aquest Sant Jordi la mida importa." ""Gràcies":http://www.ara.cat/opinio/Gracies-Twitter-vull-llibres-gruixuts_0_905909455.html al Twitter vull llibres gruixuts", "Ara,":https://traces.uab.cat/record/88630?ln=ca 22 d'abril de 2013, p. 2.

Recids:

Name: capmany_maria-aurelia

Titles: #ca Maria Aurèlia Capmany #en Maria Aurèlia Capmany #es Maria Aurèlia Capmany

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Capmany, Maria Aurèlia"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Maria":https://traces.uab.cat/collection/capmany_maria-aurelia?ln=ca Aurèlia Capmany Fou escriptora, pedagoga i política. Col·laboradora habitual a la premsa, a la ràdio i a la televisió, va destacar, també, pel seu activisme cultural i polític, per la seva lluita incansable a favor de la llibertat i la igualtat de la dona, àmbit en què va esdevenir pionera a Catalunya i referent per a les generacions posteriors. Va ser presidenta del PEN (1979-1983), regidora de Cultura i Publicacions de l'Ajuntament de Barcelona (1983-1991) i membre de la Diputació de Barcelona (1983-1991). La carrera literària de Maria Aurèlia Capmany, que abasta tots els gèneres literaris, es va iniciar amb la novel·la Necessitem morir (1952), a la qual seguiren, entre d'altres, Betúlia (1956), El gust de la pols (1963), Un lloc entre els morts (1967), Feliçment, jo sóc una dona (1969), Quim/Quima (1970) o Lo color més blau (1982). L'any 1960 va fundar, amb Ricard Salvat, l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, on va impartir classes i va dirigir representacions teatrals. Com a dramaturga, destaquen Vent de garbí i una mica de por (1967), Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya (1970), L'ombra de l'escorpí (1974), entre altres textos. Dins el gènere de l'assaig, Capmany va excel·lir amb obres com La dona a Catalunya: consciència i situació (1966), La joventut és una classe? (1969) o amb l'assaig literari Salvador Espriu (1972). Les seves memòries estan recollides als volums Mala memòria (1987) i Això era i no era (1989). Va obtenir diversos premis i reconeixements, com el Premi Joanot Martorell (1948), el Premi Sant Jordi de novel·la (1968), el Premi de la Crítica Serra d'Or de Teatre (1972) i de literatura infantil i juvenil (1982), el Premi del Ministeri d'Afers Estrangers Italià (1979) i la Creu de Sant Jordi (1982). L'ambició literària i l'experimentació incessant, juntament amb el compromís amb la seva col·lectivitat, esdevenen dues de les constants de Capmany, una dona polifacètica i transgressora que és, sens dubte, una de les escriptores i intel·lectuals catalanes més importants del segle xx. El Govern de la Generalitat ha aprovat el centenari del naixement de Maria Aurèlia Capmany com a commemoració oficial de l'any 2018, coincidint amb el cent cinquantè aniversari del naixement del seu pare, el folklorista Aureli Capmany. Extret de: "Any":http://cultura.gencat.cat/ca/anymariaaureliacapmany/inici/ Maria Aurèlia Capmany

Recids:

Name: capo_bernat

Titles: #ca Bernat Capó #en Bernat Capó #es Bernat Capó

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Capó, Bernat"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Bernat":https://traces.uab.cat/collection/capo_bernat?ln=ca Capó Periodista, escriptor i divulgador cultural. Ha col·laborat en diversos diaris i revistes del País Valencià, com ara Levante, Jornada, Información, La Marina, Marcador, El Temps i Saó. Fou soci fundador d'Acció Cultural del País Valencià i fundador de l'Associació Hispano-Àrab Alacantina, qué també presidí. És autor, entre d'altres, d'Estampes pobletanes (1978), De Berdica a Navayork (1978), Espigolant pel rostoll morisc (1980), El rossinyol del Pou d'avall (1984), La criminala (1986), Cronicó de sisé (1987), On ets Gigi? (1992), i Terra de cireres (2002). Cal destacar els tres volums sobre cultura popular Costumari valencià (1992-1994; 2009-2012). Pel reconeixement a aquesta tasca el 1999 l'Editorial Bullent va crear un premi dedicat a la difusió de la cultura popular que duu el seu nom. El 2013 va ser distingit amb la medalla de plata del Consell Valencià de Cultura. El 2016 va ser nomenat Fill predilecte de Benissa i el 2017 la Universitat d'Alacant li concedí el Llorer d'Or. #en #tp "Bernat":https://traces.uab.cat/collection/capo_bernat?ln=ca Capó Periodista, escriptor i divulgador cultural. Ha col·laborat en diversos diaris i revistes del País Valencià, com ara Levante, Jornada, Información, La Marina, Marcador, El Temps i Saó. Fou soci fundador d'Acció Cultural del País Valencià i fundador de l'Associació Hispano-Àrab Alacantina, qué també presidí. És autor, entre d'altres, d'Estampes pobletanes (1978), De Berdica a Navayork (1978), Espigolant pel rostoll morisc (1980), El rossinyol del Pou d'avall (1984), La criminala (1986), Cronicó de sisé (1987), On ets Gigi? (1992), i Terra de cireres (2002). Cal destacar els tres volums sobre cultura popular Costumari valencià (1992-1994; 2009-2012). Pel reconeixement a aquesta tasca el 1999 l'Editorial Bullent va crear un premi dedicat a la difusió de la cultura popular que duu el seu nom. El 2013 va ser distingit amb la medalla de plata del Consell Valencià de Cultura. El 2016 va ser nomenat Fill predilecte de Benissa i el 2017 la Universitat d'Alacant li concedí el Llorer d'Or. #es #tp "Bernat":https://traces.uab.cat/collection/capo_bernat?ln=ca Capó Periodista, escriptor i divulgador cultural. Ha col·laborat en diversos diaris i revistes del País Valencià, com ara Levante, Jornada, Información, La Marina, Marcador, El Temps i Saó. Fou soci fundador d'Acció Cultural del País Valencià i fundador de l'Associació Hispano-Àrab Alacantina, qué també presidí. És autor, entre d'altres, d'Estampes pobletanes (1978), De Berdica a Navayork (1978), Espigolant pel rostoll morisc (1980), El rossinyol del Pou d'avall (1984), La criminala (1986), Cronicó de sisé (1987), On ets Gigi? (1992), i Terra de cireres (2002). Cal destacar els tres volums sobre cultura popular Costumari valencià (1992-1994; 2009-2012). Pel reconeixement a aquesta tasca el 1999 l'Editorial Bullent va crear un premi dedicat a la difusió de la cultura popular que duu el seu nom. El 2013 va ser distingit amb la medalla de plata del Consell Valencià de Cultura. El 2016 va ser nomenat Fill predilecte de Benissa i el 2017 la Universitat d'Alacant li concedí el Llorer d'Or.

Recids:

Name: carbonell_jordi

Titles: #ca Jordi Carbonell #en Jordi Carbonell #es Jordi Carbonell

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Carbonell, Jordi"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Jordi":https://traces.uab.cat/collection/carbonell_jordi?ln=ca Carbonell Polític, filòleg i d'historiador de la literatura. Féu un llarg recorregut en la docència universitària: als Estudis Universitaris Catalans, a la Universitat de Liverpool (1950-1952), a la UAB (1969-1972) i a la Universitat de Càller, a Sardenya (1976-1989). Va treballar a l'Institut d'Estudis Catalans a partir de l'any 1947, de la mà de Ramon Aramon -el seu mestre en matèria lingüística, complementat per Jordi Rubió i Balaguer en la literària-, i fou membre adjunt (1972), numerari (1982) i emèrit (1994) de la Secció Filològica. Entre el 1991 i el 1996, dirigí l'Oficina d'Onomàstica i Toponímia. També fou director de la Gran Enciclopèdia Catalana (1965-1971); va ser un dels fundadors de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1973) i de l'Assoziazione Italiana di Studi Catalani (1978); féu de professor a la Universitat Catalana d'Estiu (1970-1975) i fou membre del seu equip rector (1990-1997); col·laborà a Germinàbit (1959) i Serra d'Or (1959-1966), les primeres revistes en català de la postguerra. En el terreny polític, es va comprometre activament amb gairebé totes les plataformes antifranquistes de caràcter unitari que es varen anar formant des de les darreries dels anys quaranta i, ja en el postfranquisme, va impulsar la creació de Nacionalistes d'Esquerra (1979), i finalment ingressà (1992) a Esquerra Republicana de Catalunya, de la qual fou president (1996-2004). En paral·lel a la seva activitat cívica i política, Jordi Carbonell publicà la seva obra sobretot relacionada amb recerca literària. Destaquen els estudis dedicats a Joan Roís de Corella, a la història social de la llengua, al teatre i a la cultura catalana del segle XVIII i dels inicis del XIX al Rosselló i a Menorca. Ha rebut la Creu de Sant Jordi (1984), la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (2002), la Medalla d'Honor de l'Ajuntament de Barcelona (2003) i el Premi Pompeu Fabra de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (2016). Fonts principals: Pons, Damià, ""Carbonell,":https://traces.uab.cat/record/104876?ln=ca filòleg i historiador de la literatura", El Temps, núm. 1681 (30-VIII-2016), p. 24-25 i Diccionari de la literatura catalana. Barcelona : Eciclopèdia Catalana, 2008, p. 216. #en #tp "Jordi":https://traces.uab.cat/collection/carbonell_jordi?ln=ca Carbonell Polític, filòleg i d'historiador de la literatura. Féu un llarg recorregut en la docència universitària: als Estudis Universitaris Catalans, a la Universitat de Liverpool (1950-1952), a la UAB (1969-1972) i a la Universitat de Càller, a Sardenya (1976-1989). Va treballar a l'Institut d'Estudis Catalans a partir de l'any 1947, de la mà de Ramon Aramon -el seu mestre en matèria lingüística, complementat per Jordi Rubió i Balaguer en la literària-, i fou membre adjunt (1972), numerari (1982) i emèrit (1994) de la Secció Filològica. Entre el 1991 i el 1996, dirigí l'Oficina d'Onomàstica i Toponímia. També fou director de la Gran Enciclopèdia Catalana (1965-1971); va ser un dels fundadors de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1973) i de l'Assoziazione Italiana di Studi Catalani (1978); féu de professor a la Universitat Catalana d'Estiu (1970-1975) i fou membre del seu equip rector (1990-1997); col·laborà a Germinàbit (1959) i Serra d'Or (1959-1966), les primeres revistes en català de la postguerra. En el terreny polític, es va comprometre activament amb gairebé totes les plataformes antifranquistes de caràcter unitari que es varen anar formant des de les darreries dels anys quaranta i, ja en el postfranquisme, va impulsar la creació de Nacionalistes d'Esquerra (1979), i finalment ingressà (1992) a Esquerra Republicana de Catalunya, de la qual fou president (1996-2004). En paral·lel a la seva activitat cívica i política, Jordi Carbonell publicà la seva obra sobretot relacionada amb recerca literària. Destaquen els estudis dedicats a Joan Roís de Corella, a la història social de la llengua, al teatre i a la cultura catalana del segle XVIII i dels inicis del XIX al Rosselló i a Menorca. Ha rebut la Creu de Sant Jordi (1984), la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (2002), la Medalla d'Honor de l'Ajuntament de Barcelona (2003) i el Premi Pompeu Fabra de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (2016). Fonts principals: Pons, Damià, ""Carbonell,":https://traces.uab.cat/record/104876?ln=ca filòleg i historiador de la literatura", El Temps, núm. 1681 (30-VIII-2016), p. 24-25 i Diccionari de la literatura catalana. Barcelona : Eciclopèdia Catalana, 2008, p. 216. #es #tp "Jordi":https://traces.uab.cat/collection/carbonell_jordi?ln=ca Carbonell Polític, filòleg i d'historiador de la literatura. Féu un llarg recorregut en la docència universitària: als Estudis Universitaris Catalans, a la Universitat de Liverpool (1950-1952), a la UAB (1969-1972) i a la Universitat de Càller, a Sardenya (1976-1989). Va treballar a l'Institut d'Estudis Catalans a partir de l'any 1947, de la mà de Ramon Aramon -el seu mestre en matèria lingüística, complementat per Jordi Rubió i Balaguer en la literària-, i fou membre adjunt (1972), numerari (1982) i emèrit (1994) de la Secció Filològica. Entre el 1991 i el 1996, dirigí l'Oficina d'Onomàstica i Toponímia. També fou director de la Gran Enciclopèdia Catalana (1965-1971); va ser un dels fundadors de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1973) i de l'Assoziazione Italiana di Studi Catalani (1978); féu de professor a la Universitat Catalana d'Estiu (1970-1975) i fou membre del seu equip rector (1990-1997); col·laborà a Germinàbit (1959) i Serra d'Or (1959-1966), les primeres revistes en català de la postguerra. En el terreny polític, es va comprometre activament amb gairebé totes les plataformes antifranquistes de caràcter unitari que es varen anar formant des de les darreries dels anys quaranta i, ja en el postfranquisme, va impulsar la creació de Nacionalistes d'Esquerra (1979), i finalment ingressà (1992) a Esquerra Republicana de Catalunya, de la qual fou president (1996-2004). En paral·lel a la seva activitat cívica i política, Jordi Carbonell publicà la seva obra sobretot relacionada amb recerca literària. Destaquen els estudis dedicats a Joan Roís de Corella, a la història social de la llengua, al teatre i a la cultura catalana del segle XVIII i dels inicis del XIX al Rosselló i a Menorca. Ha rebut la Creu de Sant Jordi (1984), la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (2002), la Medalla d'Honor de l'Ajuntament de Barcelona (2003) i el Premi Pompeu Fabra de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (2016). Fonts principals: Pons, Damià, ""Carbonell,":https://traces.uab.cat/record/104876?ln=ca filòleg i historiador de la literatura", El Temps, núm. 1681 (30-VIII-2016), p. 24-25 i Diccionari de la literatura catalana. Barcelona : Eciclopèdia Catalana, 2008, p. 216.

Recids:

Name: cardona-osvald

Titles: #ca Osvald Cardona #en Osvald Cardona #es Osvald Cardona

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Cardona, Osvald"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: carne_elena

Titles: #ca M. Elena Carné #en M. Elena Carné #es M. Elena Carné

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Carné, M. Elena"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: carner_josep

Titles: #ca Josep Carner #en Josep Carner #es Josep Carner

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Carner, Josep"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Josep":https://traces.uab.cat/collection/carner_josep?ln=ca Carner Foto: ©Amadeu Mariné. Arxiu Fotogràfic de Barcelona «Tot el món literari és poesia o emanació poètica. Diguem, doncs, al literat, poeta, sobretot per una raó de bell llen-guatge. La poesia és l'obra més perfecta del món en el sentit que és la menys tributaria de la contingència. Quan una literatura ha llevat una expressió poètica sobirana, es fa senyora de tot temps i tot indret, parla a tots els homes, es ramifica en trascendencies en la vida universal. Però a les valors absolutes s'hi arriba per un llarg procés. El camí de la bellesa és alterós; i encara, no és la seva arduitat material ço que més acostuma retardar els pelegrinatges, sinó els miralleigs que a cada pas enganyen la visió, fent-nos pendre per l'aigua fresca i piadosa de l'estany cobejat un joc fal·laciós de tu llum i l'arena. Cal no refiar-se mai, cal no desesperar mai. Veus-aquí una divisa per una jova literatura. Mentres no poguem obtenir una supremacia, valguem-nos d'un estudi que es malfiï de la improvisació i una inspiració que es malfiï de l'enginy; amb una gran humilitat individual i un amor propi col·lectiu irreductible, i assegurarem la nostra dignitat.». Josep Carner, "«La":https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1244051 dignitat literària» (La Veu de Catalunya, 7 de juny, 1913, p. 3.) «Qui farà l'estudi documentat, fonamental, del que ha canviat en la lírica catalana a partir de La Paraula en el vent? Dic "canviar", i potser millor caldria parlar d'un eixamplament i d'un alliberament. Alliberament en una retòrica més llançada, salvada per aquell "bell excés" de què parla Keats, per un profund refús de la mida, per una aèria, innocent distància entre els mots i les realitats que al·ludeixen; i eixamplament d'aquestes realitats humanes en les dimensions de l'ànima, quan, tocat un punt sensible, tot l'univers gira i vibra al seu entorn i res ja no és petit ni gran, real ni irreal, ans tot esdevé poesia, és a dir, bondat i dignitat i bellesa.» Carles Riba, «Obres completes, III, Crítica». Barcelona : Edicions 62, 1986 (p.250-251). «La poesia de Josep Carner produeix, com cap altra, la sensació de gratuïtat. !https://traces.uab.cat/img/uab/...! Intranscendència? Banalitat? No aneu de pressa. La seva transcendència, que no coneix el transcendentalisme, és aquesta, precisament; aquest saber donar-ho tot amb llum inefable, amb vida inefable. La poesia de Carner és feta sobre la poesia del món, però d'un món que és tot poesia. Carner és l'espontaneïtat mateixa; a voltes la superespontaneïtat: els mots embolcallen llur propi sentit, se l'enduen. No ens en deixen sinó l'absència: una absència d'uns contorns definits, d'unes dimensions i d'una fuga determinades. Més que no pas la paraula en el vent, la seva poesia és el vent que creen les paraules mateixes en el nostre esperit. Carner és Ariel.» Josep Palau i Fabre, «Josep Carner». En: Poesia, núm. 8; reproduït amb el títol El primer Josep Carner a Quaderns (1976), p. 145 i Quaderns (1997), ps. 297-298. → "Josep":http://projectetraces.uab.cat/project/josep-carner/ Carner. Cerca guiada a TRACES #en #tp "Josep":https://traces.uab.cat/collection/carner_josep?ln=ca Carner Foto: ©Amadeu Mariné. Arxiu Fotogràfic de Barcelona «Tot el món literari és poesia o emanació poètica. Diguem, doncs, al literat, poeta, sobretot per una raó de bell llen-guatge. La poesia és l'obra més perfecta del món en el sentit que és la menys tributaria de la contingència. Quan una literatura ha llevat una expressió poètica sobirana, es fa senyora de tot temps i tot indret, parla a tots els homes, es ramifica en trascendencies en la vida universal. Però a les valors absolutes s'hi arriba per un llarg procés. El camí de la bellesa és alterós; i encara, no és la seva arduitat material ço que més acostuma retardar els pelegrinatges, sinó els miralleigs que a cada pas enganyen la visió, fent-nos pendre per l'aigua fresca i piadosa de l'estany cobejat un joc fal·laciós de tu llum i l'arena. Cal no refiar-se mai, cal no desesperar mai. Veus-aquí una divisa per una jova literatura. Mentres no poguem obtenir una supremacia, valguem-nos d'un estudi que es malfiï de la improvisació i una inspiració que es malfiï de l'enginy; amb una gran humilitat individual i un amor propi col·lectiu irreductible, i assegurarem la nostra dignitat.». Josep Carner, "«La":https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1244051 dignitat literària» (La Veu de Catalunya, 7 de juny, 1913, p. 3.) «Qui farà l'estudi documentat, fonamental, del que ha canviat en la lírica catalana a partir de La Paraula en el vent? Dic "canviar", i potser millor caldria parlar d'un eixamplament i d'un alliberament. Alliberament en una retòrica més llançada, salvada per aquell "bell excés" de què parla Keats, per un profund refús de la mida, per una aèria, innocent distància entre els mots i les realitats que al·ludeixen; i eixamplament d'aquestes realitats humanes en les dimensions de l'ànima, quan, tocat un punt sensible, tot l'univers gira i vibra al seu entorn i res ja no és petit ni gran, real ni irreal, ans tot esdevé poesia, és a dir, bondat i dignitat i bellesa.» Carles Riba, «Obres completes, III, Crítica». Barcelona : Edicions 62, 1986 (p.250-251). «La poesia de Josep Carner produeix, com cap altra, la sensació de gratuïtat. !https://traces.uab.cat/img/uab/...! Intranscendència? Banalitat? No aneu de pressa. La seva transcendència, que no coneix el transcendentalisme, és aquesta, precisament; aquest saber donar-ho tot amb llum inefable, amb vida inefable. La poesia de Carner és feta sobre la poesia del món, però d'un món que és tot poesia. Carner és l'espontaneïtat mateixa; a voltes la superespontaneïtat: els mots embolcallen llur propi sentit, se l'enduen. No ens en deixen sinó l'absència: una absència d'uns contorns definits, d'unes dimensions i d'una fuga determinades. Més que no pas la paraula en el vent, la seva poesia és el vent que creen les paraules mateixes en el nostre esperit. Carner és Ariel.» Josep Palau i Fabre, «Josep Carner». En: Poesia, núm. 8; reproduït amb el títol El primer Josep Carner a Quaderns (1976), p. 145 i Quaderns (1997), ps. 297-298. → "Josep":http://projectetraces.uab.cat/project/josep-carner/ Carner. Cerca guiada a TRACES #es #tp "Josep":https://traces.uab.cat/collection/carner_josep?ln=ca Carner Foto: ©Amadeu Mariné. Arxiu Fotogràfic de Barcelona «Tot el món literari és poesia o emanació poètica. Diguem, doncs, al literat, poeta, sobretot per una raó de bell llen-guatge. La poesia és l'obra més perfecta del món en el sentit que és la menys tributaria de la contingència. Quan una literatura ha llevat una expressió poètica sobirana, es fa senyora de tot temps i tot indret, parla a tots els homes, es ramifica en trascendencies en la vida universal. Però a les valors absolutes s'hi arriba per un llarg procés. El camí de la bellesa és alterós; i encara, no és la seva arduitat material ço que més acostuma retardar els pelegrinatges, sinó els miralleigs que a cada pas enganyen la visió, fent-nos pendre per l'aigua fresca i piadosa de l'estany cobejat un joc fal·laciós de tu llum i l'arena. Cal no refiar-se mai, cal no desesperar mai. Veus-aquí una divisa per una jova literatura. Mentres no poguem obtenir una supremacia, valguem-nos d'un estudi que es malfiï de la improvisació i una inspiració que es malfiï de l'enginy; amb una gran humilitat individual i un amor propi col·lectiu irreductible, i assegurarem la nostra dignitat.». Josep Carner, "«La":https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1244051 dignitat literària» (La Veu de Catalunya, 7 de juny, 1913, p. 3.) «Qui farà l'estudi documentat, fonamental, del que ha canviat en la lírica catalana a partir de La Paraula en el vent? Dic "canviar", i potser millor caldria parlar d'un eixamplament i d'un alliberament. Alliberament en una retòrica més llançada, salvada per aquell "bell excés" de què parla Keats, per un profund refús de la mida, per una aèria, innocent distància entre els mots i les realitats que al·ludeixen; i eixamplament d'aquestes realitats humanes en les dimensions de l'ànima, quan, tocat un punt sensible, tot l'univers gira i vibra al seu entorn i res ja no és petit ni gran, real ni irreal, ans tot esdevé poesia, és a dir, bondat i dignitat i bellesa.» Carles Riba, «Obres completes, III, Crítica». Barcelona : Edicions 62, 1986 (p.250-251). «La poesia de Josep Carner produeix, com cap altra, la sensació de gratuïtat. !https://traces.uab.cat/img/uab/...! Intranscendència? Banalitat? No aneu de pressa. La seva transcendència, que no coneix el transcendentalisme, és aquesta, precisament; aquest saber donar-ho tot amb llum inefable, amb vida inefable. La poesia de Carner és feta sobre la poesia del món, però d'un món que és tot poesia. Carner és l'espontaneïtat mateixa; a voltes la superespontaneïtat: els mots embolcallen llur propi sentit, se l'enduen. No ens en deixen sinó l'absència: una absència d'uns contorns definits, d'unes dimensions i d'una fuga determinades. Més que no pas la paraula en el vent, la seva poesia és el vent que creen les paraules mateixes en el nostre esperit. Carner és Ariel.» Josep Palau i Fabre, «Josep Carner». En: Poesia, núm. 8; reproduït amb el títol El primer Josep Carner a Quaderns (1976), p. 145 i Quaderns (1997), ps. 297-298. → "Josep":http://projectetraces.uab.cat/project/josep-carner/ Carner. Cerca guiada a TRACES

Recids:

Name: carreras-marti_joan

Titles: #ca Joan Carreras Martí #en Joan Carreras Martí #es Joan Carreras Martí

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Carreras Martí, Joan"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Joan":https://traces.uab.cat/collection/carreras-marti_joan?ln=ca Carreras Martí "Foto:":http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1355295-mor-l-editor-joan-carreras-president-d-omnium-cultural-als-anys-vuitanta.html EPA (El Punt Avui) Nascut a Barcelona el 1935, l'editor Joan Carreras va ser impulsor de l'edició d'obres de consulta en llengua catalana i va assumir responsabilitats directives a l'Enciclopèdia Larousse i la Gran Enciclopèdia Catalana des de 1971. Després, hi va seguir vinculat com a director editorial i com a director cultural de la seva fundació fins a la seva jubilació. També va formar part de les juntes directives del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, del Gremi d'Editors de Catalunya i d'Òmnium Cultural, entitat que va presidir entre el 1984 i el 1986. Font: "ACN":http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1355295-mor-l-editor-joan-carreras-president-d-omnium-cultural-als-anys-vuitanta.html #en #tp "Joan":https://traces.uab.cat/collection/carreras-marti_joan?ln=ca Carreras Martí "Foto:":http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1355295-mor-l-editor-joan-carreras-president-d-omnium-cultural-als-anys-vuitanta.html EPA (El Punt Avui) Nascut a Barcelona el 1935, l'editor Joan Carreras va ser impulsor de l'edició d'obres de consulta en llengua catalana i va assumir responsabilitats directives a l'Enciclopèdia Larousse i la Gran Enciclopèdia Catalana des de 1971. Després, hi va seguir vinculat com a director editorial i com a director cultural de la seva fundació fins a la seva jubilació. També va formar part de les juntes directives del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, del Gremi d'Editors de Catalunya i d'Òmnium Cultural, entitat que va presidir entre el 1984 i el 1986. Font: "ACN":http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1355295-mor-l-editor-joan-carreras-president-d-omnium-cultural-als-anys-vuitanta.html #es #tp "Joan":https://traces.uab.cat/collection/carreras-marti_joan?ln=ca Carreras Martí "Foto:":http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1355295-mor-l-editor-joan-carreras-president-d-omnium-cultural-als-anys-vuitanta.html EPA (El Punt Avui) Nascut a Barcelona el 1935, l'editor Joan Carreras va ser impulsor de l'edició d'obres de consulta en llengua catalana i va assumir responsabilitats directives a l'Enciclopèdia Larousse i la Gran Enciclopèdia Catalana des de 1971. Després, hi va seguir vinculat com a director editorial i com a director cultural de la seva fundació fins a la seva jubilació. També va formar part de les juntes directives del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, del Gremi d'Editors de Catalunya i d'Òmnium Cultural, entitat que va presidir entre el 1984 i el 1986. Font: "ACN":http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1355295-mor-l-editor-joan-carreras-president-d-omnium-cultural-als-anys-vuitanta.html

Recids:

Name: carrio_jordi

Titles: #ca Jordi Carrió #en Jordi Carrió #es Jordi Carrió

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Carrió, Jordi"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: carulla_montserrat

Titles: #ca Montserrat Carulla #en Montserrat Carulla #es Montserrat Carulla

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Carulla, Montserrat"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Montserrat":https://traces.uab.cat/collection/carulla_montserrat?ln=ca Carulla Foto: "Albert":https://www.elperiodico.com/es/opinion/20201124/articulo-xavier-alberti-sobre-montserrat-carulla-8219617 Bertran (El Periódico) «Montserrat Carulla va treure el cap amb la passió dels que han trobat el seu lloc al món i amb l'elegància de qui mesura els seus dots. El seu lloc durant més de cinquanta anys va ser l'escenari de tants i tants teatres, per més que la popularitat li vingués de la televisió, per més que a les entrevistes li preguntessin per la Teresa Torner d'El cor de la ciutat o per la Martina Comes de Secrets de família i acabessin batejant-la com l'àvia de Catalunya. Però la Carulla pertany a aquella estirp d'actrius fetes sobre les taules que tant es posaven en la pell de les heroïnes de Shakespeare com a la de les dones menestrals de Josep Maria de Sagarra. Una actriu de les d'abans que ha durat fins ara assumint els papers que li brindaven amb la mateixa dedicació i la seva exquisida dicció. Des dels primers passos a cavall de les obres de grans autors com Sagarra, Shakespeare o bé d'altres que han estat oblidats pel temps sota la direcció d'Esteve Polls, Antoni Chic, Pau Garsaball, Ricard Salvat o José Luis Alonso en la seva fèrtil etapa madrilenya. Tenia allò que agrada als directors. Vull dir normalitat, credibilitat i disposició. De manera que la nova fornada també es va fixar en ella: Lluís Pasqual, Josep Maria Flotats, Josep Montanyès, Josep Maria Mestres i Mario Gas, amb qui va protagonitzar aquell bell monument naturalista El temps i els Conway i qui després li donaria el gran paper de La reina de la bellesa de Leenane amb la qual competia en excel·lència amb la seva filla Vicky Peña. Tot i que va treballar fins al 2013, sobretot en homenatges a poetes -aquell any va estrenar l'obra del seu fill Roger Peña, Iaia!-, i fins i tot va dirigir dos espectacles, recordem especialment les seves col·laboracions amb Joan Ollé, des d'aquella estàtica Plaça del Diamant del 2004 en la qual assumia la veu de Mercè Rodoreda fins a El jardí dels cinc arbres d'Espriu, passant per El quadern gris de Josep Pla i l'esplèndid Coral romput de Vicent Andrés Estellès. Que no me'n descuidi: Mon tserrat Carulla era una lluitadora tant pel teatre (va participar en el Grec del 1976) com per la identitat catalana». Santi Fondevila "«La":https://www.ara.cat/cultura/mon_0_2570143031.html fi del món». En: Ara, 25 de novembre 2020, p. 32 #en #tp "Montserrat":https://traces.uab.cat/collection/carulla_montserrat?ln=ca Carulla Foto: "Albert":https://www.elperiodico.com/es/opinion/20201124/articulo-xavier-alberti-sobre-montserrat-carulla-8219617 Bertran (El Periódico) «Montserrat Carulla va treure el cap amb la passió dels que han trobat el seu lloc al món i amb l'elegància de qui mesura els seus dots. El seu lloc durant més de cinquanta anys va ser l'escenari de tants i tants teatres, per més que la popularitat li vingués de la televisió, per més que a les entrevistes li preguntessin per la Teresa Torner d'El cor de la ciutat o per la Martina Comes de Secrets de família i acabessin batejant-la com l'àvia de Catalunya. Però la Carulla pertany a aquella estirp d'actrius fetes sobre les taules que tant es posaven en la pell de les heroïnes de Shakespeare com a la de les dones menestrals de Josep Maria de Sagarra. Una actriu de les d'abans que ha durat fins ara assumint els papers que li brindaven amb la mateixa dedicació i la seva exquisida dicció. Des dels primers passos a cavall de les obres de grans autors com Sagarra, Shakespeare o bé d'altres que han estat oblidats pel temps sota la direcció d'Esteve Polls, Antoni Chic, Pau Garsaball, Ricard Salvat o José Luis Alonso en la seva fèrtil etapa madrilenya. Tenia allò que agrada als directors. Vull dir normalitat, credibilitat i disposició. De manera que la nova fornada també es va fixar en ella: Lluís Pasqual, Josep Maria Flotats, Josep Montanyès, Josep Maria Mestres i Mario Gas, amb qui va protagonitzar aquell bell monument naturalista El temps i els Conway i qui després li donaria el gran paper de La reina de la bellesa de Leenane amb la qual competia en excel·lència amb la seva filla Vicky Peña. Tot i que va treballar fins al 2013, sobretot en homenatges a poetes -aquell any va estrenar l'obra del seu fill Roger Peña, Iaia!-, i fins i tot va dirigir dos espectacles, recordem especialment les seves col·laboracions amb Joan Ollé, des d'aquella estàtica Plaça del Diamant del 2004 en la qual assumia la veu de Mercè Rodoreda fins a El jardí dels cinc arbres d'Espriu, passant per El quadern gris de Josep Pla i l'esplèndid Coral romput de Vicent Andrés Estellès. Que no me'n descuidi: Mon tserrat Carulla era una lluitadora tant pel teatre (va participar en el Grec del 1976) com per la identitat catalana». Santi Fondevila "«La":https://www.ara.cat/cultura/mon_0_2570143031.html fi del món». En: Ara, 25 de novembre 2020, p. 32 #es #tp "Montserrat":https://traces.uab.cat/collection/carulla_montserrat?ln=ca Carulla Foto: "Albert":https://www.elperiodico.com/es/opinion/20201124/articulo-xavier-alberti-sobre-montserrat-carulla-8219617 Bertran (El Periódico) «Montserrat Carulla va treure el cap amb la passió dels que han trobat el seu lloc al món i amb l'elegància de qui mesura els seus dots. El seu lloc durant més de cinquanta anys va ser l'escenari de tants i tants teatres, per més que la popularitat li vingués de la televisió, per més que a les entrevistes li preguntessin per la Teresa Torner d'El cor de la ciutat o per la Martina Comes de Secrets de família i acabessin batejant-la com l'àvia de Catalunya. Però la Carulla pertany a aquella estirp d'actrius fetes sobre les taules que tant es posaven en la pell de les heroïnes de Shakespeare com a la de les dones menestrals de Josep Maria de Sagarra. Una actriu de les d'abans que ha durat fins ara assumint els papers que li brindaven amb la mateixa dedicació i la seva exquisida dicció. Des dels primers passos a cavall de les obres de grans autors com Sagarra, Shakespeare o bé d'altres que han estat oblidats pel temps sota la direcció d'Esteve Polls, Antoni Chic, Pau Garsaball, Ricard Salvat o José Luis Alonso en la seva fèrtil etapa madrilenya. Tenia allò que agrada als directors. Vull dir normalitat, credibilitat i disposició. De manera que la nova fornada també es va fixar en ella: Lluís Pasqual, Josep Maria Flotats, Josep Montanyès, Josep Maria Mestres i Mario Gas, amb qui va protagonitzar aquell bell monument naturalista El temps i els Conway i qui després li donaria el gran paper de La reina de la bellesa de Leenane amb la qual competia en excel·lència amb la seva filla Vicky Peña. Tot i que va treballar fins al 2013, sobretot en homenatges a poetes -aquell any va estrenar l'obra del seu fill Roger Peña, Iaia!-, i fins i tot va dirigir dos espectacles, recordem especialment les seves col·laboracions amb Joan Ollé, des d'aquella estàtica Plaça del Diamant del 2004 en la qual assumia la veu de Mercè Rodoreda fins a El jardí dels cinc arbres d'Espriu, passant per El quadern gris de Josep Pla i l'esplèndid Coral romput de Vicent Andrés Estellès. Que no me'n descuidi: Mon tserrat Carulla era una lluitadora tant pel teatre (va participar en el Grec del 1976) com per la identitat catalana». Santi Fondevila "«La":https://www.ara.cat/cultura/mon_0_2570143031.html fi del món». En: Ara, 25 de novembre 2020, p. 32

Recids:

Name: casa-sota-sorra_carbo

Titles: #ca La casa sota la sorra #en La casa sota la sorra #es La casa sota la sorra

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB casa sota sorra joaquim carbo

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: casals_montserrat

Titles: #ca Montserrat Casals #en Montserrat Casals #es Montserrat Casals

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Casals, Montserrat"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Montserrat":https://traces.uab.cat/collection/casals_montserrat?ln=ca Casals i Couturier "Foto:":http://www.lavanguardia.com/obituarios/20150519/54431718168/montserrat-casals-couturier-temperamental-culta.html Ana Jimenez (La Vanguardia) Periodista i historiadora de la literatura. Havia estat corresponsal de Catalunya Ràdio a París, després d'haver passat per Tele/eXprés, TVE, l'Institut de Cinema Català i El País. Dedicà estudis específics a Mercè Rodoreda, Joan Sales i Salvador Dalí. És autora de la biografia Mercè Rodoreda, contra la vida, la literatura (Edicions 62, 1991) i, amb Octavi Martí, de la ficció narrativa Els dissabtes, mercat. Memòries de l'Armanda, premi Sent Soví 2008. De l'obra de Joan Sales, edità l'epistolari amb Mercè Rodoreda Cartes completes (1960-1983) (Club Editor, 2008), Viatge d'un moribund (Club Editor, 2013), entre d'altres textos. #en #tp "Montserrat":https://traces.uab.cat/collection/casals_montserrat?ln=ca Casals i Couturier "Foto:":http://www.lavanguardia.com/obituarios/20150519/54431718168/montserrat-casals-couturier-temperamental-culta.html Ana Jimenez (La Vanguardia) Periodista i historiadora de la literatura. Havia estat corresponsal de Catalunya Ràdio a París, després d'haver passat per Tele/eXprés, TVE, l'Institut de Cinema Català i El País. Dedicà estudis específics a Mercè Rodoreda, Joan Sales i Salvador Dalí. És autora de la biografia Mercè Rodoreda, contra la vida, la literatura (Edicions 62, 1991) i, amb Octavi Martí, de la ficció narrativa Els dissabtes, mercat. Memòries de l'Armanda, premi Sent Soví 2008. De l'obra de Joan Sales, edità l'epistolari amb Mercè Rodoreda Cartes completes (1960-1983) (Club Editor, 2008), Viatge d'un moribund (Club Editor, 2013), entre d'altres textos. #es #tp "Montserrat":https://traces.uab.cat/collection/casals_montserrat?ln=ca Casals i Couturier "Foto:":http://www.lavanguardia.com/obituarios/20150519/54431718168/montserrat-casals-couturier-temperamental-culta.html Ana Jimenez (La Vanguardia) Periodista i historiadora de la literatura. Havia estat corresponsal de Catalunya Ràdio a París, després d'haver passat per Tele/eXprés, TVE, l'Institut de Cinema Català i El País. Dedicà estudis específics a Mercè Rodoreda, Joan Sales i Salvador Dalí. És autora de la biografia Mercè Rodoreda, contra la vida, la literatura (Edicions 62, 1991) i, amb Octavi Martí, de la ficció narrativa Els dissabtes, mercat. Memòries de l'Armanda, premi Sent Soví 2008. De l'obra de Joan Sales, edità l'epistolari amb Mercè Rodoreda Cartes completes (1960-1983) (Club Editor, 2008), Viatge d'un moribund (Club Editor, 2013), entre d'altres textos.

Recids:

Name: casals_muriel

Titles: #ca Muriel Casals #en Muriel Casals #es Muriel Casals

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Casals, Muriel"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Muriel":https://traces.uab.cat/collection/casals_muriel?ln=ca Casals "Ens hem acostumat a explicar que tot allò que fem és fidel a l'esperit dels fundadors d'Òmnium Cultural que el 1961 van crear una associació per defensar i promoure la llengua i la cultura catalanes. En aquest sentit, afirmem que, ara mateix, el millor que podem fer per defensar la llengua i la cultura és treballar per la independència de Catalunya i això explica bona part de les nostres accions concretes, sobretot de les que són més visibles als mitjans de comunicació. Però és interessant constatar que, si bé és cert que hi ha actuacions polítiques en defensa de la llengua i la cultura, també podem fer l'afirmació en el sentit invers: l'activisme cultural actua com a element de defensa i consolidació de la política catalana en el sentit més ampli i més noble de la paraula política. Les accions polítiques en defensa de la cultura prenen tot el seu sentit i, sobretot, se senten protegides, per l'activisme cultural existent." Extret de: Muriel Casals. "Ens":https://traces.uab.cat/record/100256?ln=ca protegim i defensem mútuament. Publicat a El Temps, núm. 1612, 5 de maig de 2015, p. 13 #en #tp "Muriel":https://traces.uab.cat/collection/casals_muriel?ln=ca Casals "Ens hem acostumat a explicar que tot allò que fem és fidel a l'esperit dels fundadors d'Òmnium Cultural que el 1961 van crear una associació per defensar i promoure la llengua i la cultura catalanes. En aquest sentit, afirmem que, ara mateix, el millor que podem fer per defensar la llengua i la cultura és treballar per la independència de Catalunya i això explica bona part de les nostres accions concretes, sobretot de les que són més visibles als mitjans de comunicació. Però és interessant constatar que, si bé és cert que hi ha actuacions polítiques en defensa de la llengua i la cultura, també podem fer l'afirmació en el sentit invers: l'activisme cultural actua com a element de defensa i consolidació de la política catalana en el sentit més ampli i més noble de la paraula política. Les accions polítiques en defensa de la cultura prenen tot el seu sentit i, sobretot, se senten protegides, per l'activisme cultural existent." Extret de: Muriel Casals. "Ens":https://traces.uab.cat/record/100256?ln=ca protegim i defensem mútuament. Publicat a El Temps, núm. 1612, 5 de maig de 2015, p. 13 #es #tp "Muriel":https://traces.uab.cat/collection/casals_muriel?ln=ca Casals "Ens hem acostumat a explicar que tot allò que fem és fidel a l'esperit dels fundadors d'Òmnium Cultural que el 1961 van crear una associació per defensar i promoure la llengua i la cultura catalanes. En aquest sentit, afirmem que, ara mateix, el millor que podem fer per defensar la llengua i la cultura és treballar per la independència de Catalunya i això explica bona part de les nostres accions concretes, sobretot de les que són més visibles als mitjans de comunicació. Però és interessant constatar que, si bé és cert que hi ha actuacions polítiques en defensa de la llengua i la cultura, també podem fer l'afirmació en el sentit invers: l'activisme cultural actua com a element de defensa i consolidació de la política catalana en el sentit més ampli i més noble de la paraula política. Les accions polítiques en defensa de la cultura prenen tot el seu sentit i, sobretot, se senten protegides, per l'activisme cultural existent." Extret de: Muriel Casals. "Ens":https://traces.uab.cat/record/100256?ln=ca protegim i defensem mútuament. Publicat a El Temps, núm. 1612, 5 de maig de 2015, p. 13

Recids:

Name: casassas-oriol

Titles: #ca Oriol Casassas #en Oriol Casassas #es Oriol Casassas

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Casassas, Oriol"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: casassas_anna

Titles: #ca Anna Casassas #en Anna Casassas #es Anna Casassas

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Casassas, Anna"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: casasses-figueres_enric

Titles: #ca Enric Casasses Figueres #en Enric Casasses Figueres #es Enric Casasses Figueres

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual:"Casasses Figueres, Enric"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Enric":https://traces.uab.cat/collection/casasses-figueres_enric?ln=ca Casasses Enric Casasses aposta per una praxi poètica oral que sobrevé després de l'esgotament de la concepció de la significació poètica com un procés immòbil, fossilitzat per la grafia. Aquest és el fons subversiu del poeta, que cerca en la "paraula viva" el canvi d'un codi estètic i moral, i inicia l'exploració del subjecte líric a través de l'enunciació d'un "jo" obert a l'Altre. El poeta, a la manera de Maragall, i de qualsevol autor místic, escriu sobre el sentit i l'origen de la poesia i del fer poètic -recorrent sempre a espais mítics, onírics o fantàstics. Així mateix, refracta o trunca la tradició, amb la qual, tanmateix, dialoga d'una forma fragmentada i polifònica, a la vegada que construeix un nou paradigma que convoca la revolució amb l'origen "ancestral" de la poesia: el ritme. No es tracta d'una fase ingènuament oral, sinó d'una poesia que es declara intertextual i mestissa, entre l'encreuament del llibre i la llibertat interpretativa del cor pus recitat. L'esfera oral, comunicativa, es converteix en un espai litúrgic de la paraula respirada i encarnada i, mitjantçant el ritme, cerca la sensualitat del vers. Arribem així a la representació de la poesia oral amb el "parlar": «La manera més salvatge, selvàtica i salvadora de moure el cos, la manera més subtil i muscular, més a prop de la Matèria Feta Font Perquè Font És, el moviment del cos més insultant de tots i, sí, si vol, el més amorós és la paraula i parlar.» Extret de: "Marta":https://traces.uab.cat/record/88551?ln=ca Font i Espriu, "Aproximació a una poètica de l'oralitat: el parlar", Caràcters, núm. 62 (Hivern 2013), p. 27. #en #tp "Enric":https://traces.uab.cat/collection/casasses-figueres_enric?ln=ca Casasses Enric Casasses aposta per una praxi poètica oral que sobrevé després de l'esgotament de la concepció de la significació poètica com un procés immòbil, fossilitzat per la grafia. Aquest és el fons subversiu del poeta, que cerca en la "paraula viva" el canvi d'un codi estètic i moral, i inicia l'exploració del subjecte líric a través de l'enunciació d'un "jo" obert a l'Altre. El poeta, a la manera de Maragall, i de qualsevol autor místic, escriu sobre el sentit i l'origen de la poesia i del fer poètic -recorrent sempre a espais mítics, onírics o fantàstics. Així mateix, refracta o trunca la tradició, amb la qual, tanmateix, dialoga d'una forma fragmentada i polifònica, a la vegada que construeix un nou paradigma que convoca la revolució amb l'origen "ancestral" de la poesia: el ritme. No es tracta d'una fase ingènuament oral, sinó d'una poesia que es declara intertextual i mestissa, entre l'encreuament del llibre i la llibertat interpretativa del cor pus recitat. L'esfera oral, comunicativa, es converteix en un espai litúrgic de la paraula respirada i encarnada i, mitjantçant el ritme, cerca la sensualitat del vers. Arribem així a la representació de la poesia oral amb el "parlar": «La manera més salvatge, selvàtica i salvadora de moure el cos, la manera més subtil i muscular, més a prop de la Matèria Feta Font Perquè Font És, el moviment del cos més insultant de tots i, sí, si vol, el més amorós és la paraula i parlar.» Extret de: "Marta":https://traces.uab.cat/record/88551?ln=ca Font i Espriu, "Aproximació a una poètica de l'oralitat: el parlar", Caràcters, núm. 62 (Hivern 2013), p. 27. #es #tp "Enric":https://traces.uab.cat/collection/casasses-figueres_enric?ln=ca Casasses Enric Casasses aposta per una praxi poètica oral que sobrevé després de l'esgotament de la concepció de la significació poètica com un procés immòbil, fossilitzat per la grafia. Aquest és el fons subversiu del poeta, que cerca en la "paraula viva" el canvi d'un codi estètic i moral, i inicia l'exploració del subjecte líric a través de l'enunciació d'un "jo" obert a l'Altre. El poeta, a la manera de Maragall, i de qualsevol autor místic, escriu sobre el sentit i l'origen de la poesia i del fer poètic -recorrent sempre a espais mítics, onírics o fantàstics. Així mateix, refracta o trunca la tradició, amb la qual, tanmateix, dialoga d'una forma fragmentada i polifònica, a la vegada que construeix un nou paradigma que convoca la revolució amb l'origen "ancestral" de la poesia: el ritme. No es tracta d'una fase ingènuament oral, sinó d'una poesia que es declara intertextual i mestissa, entre l'encreuament del llibre i la llibertat interpretativa del cor pus recitat. L'esfera oral, comunicativa, es converteix en un espai litúrgic de la paraula respirada i encarnada i, mitjantçant el ritme, cerca la sensualitat del vers. Arribem així a la representació de la poesia oral amb el "parlar": «La manera més salvatge, selvàtica i salvadora de moure el cos, la manera més subtil i muscular, més a prop de la Matèria Feta Font Perquè Font És, el moviment del cos més insultant de tots i, sí, si vol, el més amorós és la paraula i parlar.» Extret de: "Marta":https://traces.uab.cat/record/88551?ln=ca Font i Espriu, "Aproximació a una poètica de l'oralitat: el parlar", Caràcters, núm. 62 (Hivern 2013), p. 27.

Recids:

Name: casellas

Titles: #ca Raimon Casellas #en Raimon Casellas #es Raimon Casellas

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Casellas, Raimon"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions:

Recids:

Name: casp_xavier

Titles: #ca Xavier Casp #en Xavier Casp #es Xavier Casp

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Casp, Xavier"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: castellanos-jordi

Titles: #ca Jordi Castellanos #en Jordi Castellanos #es Jordi Castellanos

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Castellanos, Jordi"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Jordi":http://www.bib.uab.cat/human/fonspersonals/calders/publiques/ Castellanos "En tot cas, la creació artística, la imaginació, el llenguatge, són capaços de transcendir les nostres limitacions. Símbols, veus, camins oberts cap a l'alteritat: això és l'art; això és la literatura, això és la història. Veus que ens ensenyen, pel sol fet d'existir, allò que és bàsic en la societat contemporània: la diversitat, la diversitat de punts de vista, la diversitat de mirades, la diversitat àdhuc de llengües. La diversitat per ella mateixa que ens obliga a «comprendre». Llegir és sortir del propi jo per entendre, per mirar amb ulls d'altri i veure allò que els ulls d'altri veuen, i veure com veuen aquests altres ulls, i descobrir les vastes zones d'Humanitat que hi ha en Homer, Aristòfanes o Plaute, en el Tirant lo Blanc o en Cervantes, en Josep Carner o Fernando Pessoa. Cada obra d'art, cada llibre, és un món del món, una part potser la més intensa d'aquesta petita vida que ens pertany, pallassos que passem per l'escena a fer quatre ganyotes abans del mutis definiti u. Tant li fa que la lectura o la contemplació artística ens serveixin d'evasió, que eixamplin la realitat o l'enriqueixin, la sublimin o la idealitzin; o bé, contràriament, que ens descobreixin l'angoixa, el dolor, la injustícia o el mal. Ens descobreix el món; o, millor, ens hi descobreix; perquè qui hi trobem és a nosaltres mateixos, encara que només sigui en la forma parcial, fragmentada, en què vivim i ens entenem. Perquè l'art, la literatura, en darrer terme, no són altra cosa que un mirall, però no un mirall pla, sinó un mirall projectiu, com el cinema: el «mirall imaginari», en deia Alexandre Plana, pensant en Shakespeare. I, gràcies a aquest mirall, el no-res de la nostra petita vida mereix ser viscuda." Jordi Castellanos, "Quan les torres cauen. Reflexions entorn de la crisi de les Humanitats" Lliçó inaugural del curs acadèmic 2002-2003 de la Universitat Autònoma de Barcelona

Recids:

Name: castellet-josepm

Titles: #ca Josep M. Castellet #en Josep M. Castellet #es Josep M. Castellet

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Castellet, Josep M."

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #rt Josep M. Castellet a l'AELC !https://traces.uab.cat/img/uab/castellet_aelc.png!:http://www.escriptors.cat/autors/castelletjm/ Josep M. Castellet a LLETRA !https://traces.uab.cat/img/uab/castellet_lletra.png!:http://lletra.uoc.edu/ca/autor/josep-m-castellet Josep M. Castellet a Endrets, Geografia Literària !https://traces.uab.cat/img/uab/castellet_endrets.png!:http://www.endrets.cat/autor/213/josep-maria-castellet-diaz-de-cossio.html Josep M. Castellet al programa Veus Literàries (Edu3.cat) !https://traces.uab.cat/img/uab/castellet_edu3.png!:http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=17229 Mònica Terribas entrevista Josep M. Castellet a "La nit al dia" (TV3) !https://traces.uab.cat/img/uab/castellet_nit-dia.png!:http://www.tv3.cat/videos/135439 Josep M. Castellet a "El divan": entrevista de Sílvia Cóppulo (Catalunya Ràdio) !https://traces.uab.cat/img/uab/castellet_divan.png!:http://www.catradio.cat/videos/4612771/Josep-M-Castellet-a-El-divan Josep M. Castellet al programa (S)Avis (Canal 33) !https://traces.uab.cat/img/uab/castellet_avis.png!:http://www.tv3.cat/videos/396959 Josep M. Castellet: Presentació de "Dietari de 1973" (Fundació Josep Pla) !https://traces.uab.cat/img/uab/castellet_dietari.png!:http://vimeo.com/3162094 Emilio Manzano entrevista Josep M. Castellet a "L'hora del lector" (TV3) !https://traces.uab.cat/img/uab/castellet_hora.png!:http://www.tv3.cat/videos/106009 El cantautor Raimon entrevista Josep Maria Castellet(TVE Catalunya) !https://traces.uab.cat/img/uab/castellet_literal.png!:http://www.rtve.es/alacarta/videos/programa/raimon-josep-maria-castellet/2295057/ Terenci Moix entrevista Josep Maria Castellet al programa "Terenci a la fresca" (TVE Catalunya) !https://traces.uab.cat/img/uab/castellet_terenci.png!:http://www.rtve.es/alacarta/videos/arxiu/terenci-moix-castellet/2295072/ Castellet i Benet i Jornet a "L'hora del lector" (TV3) !https://traces.uab.cat/img/uab/castellet_hora-lector.png!:http://www.tv3.cat/videos/2646459/Castellet-i-Benet-i-Jornet Josep M. Castellet: 'Mai no havíem estat tan bé i, malgrat tot, no n'hi ha prou' (Vilaweb) !https://traces.uab.cat/img/uab/castellet_vilaweb.png!:http://www.vilaweb.cat/noticia/3660083/20091126/josep-maria-castellet-mai-haviem-tan-be-malgrat-nhi-prou.html «Para escribir mis memorias, solo me sale el catalán» (Entrevista d'Alejandro Luque a M'Sur) !https://traces.uab.cat/img/uab/castellet_m-sur.png!:http://msur.es/2013/12/11/jose-maria-castellet/ Veinte años de poesía española: entrevista a José María Castellet (Devuélveme la voz) !https://traces.uab.cat/img/uab/castellet_voz.png!:http://web.ua.es/devuelveme-voz/visor.php?fichero=9160.mp3&idioma=es Héctor Romero Ramos y Pablo Santoro Domingo: "Josep Maria Castellet: Antología, política, poética" (FES) !https://traces.uab.cat/img/uab/castellet_fes.png!:http://www.fes-web.org/uploads/files/modules/congress/11/papers/2181.pdf JOSEP M. CASTELLET (1926-2014) !https://traces.uab.cat/img/uab/castellet.png! La síntesi del que havia après a través dels meus contactes la vaig resumir un dia tot explicant a algú que un director literari era un ull, un nas, una orella i una mà: també, certament, un cervell i un savoir faire social, com veurem després. L'ull no sols per llegir els originals -feina feixuga i obligada que, en part, es delega en lectors de confiança- sinó també i sobretot per copsar la mirada furtiva dels autors candidats a la publicació d'un llibre quan t'expliquen alguna mentida. El nas és una altra cosa: com un perdiguer, un director literari ha de flairar constantment. No sé ben bé què: els originals, sens dubte, però també els autors, el gerent de l'empresa i, per si de cas, el Consell d'Administració; però, sobretot, l'aire del temps, vull dir, el de l'època històrica i les seves implicacions culturals, el ventijol de la moda, els prestatges de les llibreries, l'estrany, misteriós i anònim lector que llegeix -cas insòlit- un llibre de la casa a la parada de l'autobús. El sou d'un director literari hauria de ser fixat, bàsicament, pel volum i la finor del seu nas. L'orella -l'oïda- és un altre element imprescindible: cal escoltar tot el que es diu referent a l'ofici, als llibres publicats, a les malvolences dels competidors o a les dels agents literaris; les xafarderies abundantíssimes que circulen sobre els autors, les seves ambicions, la seva vida social i sexual i la seva situació econòmica; els projectes demencials; els fitxatges d'autors, que són com els dels futbolistes, i els dels directors literaris, que són com els dels entrenadors. La mà, finalment, ha de ser una mà esquerra i sensual: esquerra, per tal de saber manipular les complexitats del món literari, i sensual, per tal de saber acariciar i tocar els manuscrits, mètode de coneixement que només saben utilitzar els iniciats: és una mena de lectura pel tacte, com una aplicació del mètode Braille per a vidents. Potser el lector es preguntarà per què em baso, en la meva caracterització, en quatre dels cinc sentits. Certament, no he esmentat el del gust, perquè llepar, xuclar o mastegar un llibre no ajuda al seu coneixement: més aviat fa fàstic. Ara, com que sóc un materialista he esmentat els altres sentits perquè crec que nihil est in intellectu quod prius non fuerit in sensu -i perdonin la pedanteria. L'ull, el nas, l'orella i la mà han de ser servits per un cervell adequat a la professió. Les radiografies dels cervells dels directors literaris més competents tendeixen a assemblar-se a una esponja de mar, és a dir, una esponja de veritat. L'esponja absorbeix les sensacions visuals, olfactives, sonores i tàctils de tot el que hem dit. A continuació, després d'una contracció, ha d'expel·lir totes aquestes sensacions en forma d'idea de llibre possible i realitzable, si pot ser d'èxit o, si més no, de prestigi. El cervell que no funciona com una esponja és apte per a qualsevol altra activitat, excepte la de director literari. La summa intel·ligència o la màxima cultura no són totalment necessàries, però el que és imprescindible - com en qualsevol ofici - és l'adequació a la funció encomanada: una característica indefugible de l'ofici és l'esponjositat. Resta el savoir faire, el tracte social. Davant un autor que presenta un original no hi ha més que una actitud possible: el respecte. L'original pot ser bo o dolent, adequat o no a les característiques de l'editorial, vendible o gens comercial. En qualsevol cas és l'esforç de moltes hores de treball i, fins i tot, en certa manera, un compromís vital de l'autor amb el món. Davant d'aquest fet, un director literari ha de respectar l'esforç il·lusionat, temerari, encertat o fracassat de l'autor. El respecte és de rigor: no hi ha cap excusa per no acceptar, d'entrada, un manuscrit acabat. Una altra cosa són els projectes més o menys utòpics. Davant els tres-cents fulls d'un manuscrit - moltes hores de feina, sovint equivocada - la consideració s'imposa. El que vingui després, serà una altra cosa. Sense respecte no hi ha una possible relació humana i, en conseqüència, la materialització d'una realitat que es presenta, en primera instància, com una incògnita. J.M. Castellet, Memòries confidencials d'un editor. Barcelona: Edicions 62, 2012, p 21-23. #ca #tp Josep M. Castellet a l'AELC !https://traces.uab.cat/img/uab/castellet_aelc.png!:http://www.escriptors.cat/autors/castelletjm/ Josep M. Castellet a LLETRA !https://traces.uab.cat/img/uab/castellet_lletra.png!:http://lletra.uoc.edu/ca/autor/josep-m-castellet Josep M. Castellet a Endrets, Geografia Literària !https://traces.uab.cat/img/uab/castellet_endrets.png!:http://www.endrets.cat/autor/213/josep-maria-castellet-diaz-de-cossio.html Josep M. Castellet al programa Veus Literàries (Edu3.cat) !https://traces.uab.cat/img/uab/castellet_edu3.png!:http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=17229 Mònica Terribas entrevista Josep M. Castellet a "La nit al dia" (TV3) !https://traces.uab.cat/img/uab/castellet_nit-dia.png!:http://www.tv3.cat/videos/135439 Josep M. Castellet a "El divan": entrevista de Sílvia Cóppulo (Catalunya Ràdio) !https://traces.uab.cat/img/uab/castellet_divan.png!:http://www.catradio.cat/videos/4612771/Josep-M-Castellet-a-El-divan Josep M. Castellet al programa (S)Avis (Canal 33) !https://traces.uab.cat/img/uab/castellet_avis.png!:http://www.tv3.cat/videos/396959 Josep M. Castellet: Presentació de "Dietari de 1973" (Fundació Josep Pla) !https://traces.uab.cat/img/uab/castellet_dietari.png!:http://vimeo.com/3162094 Emilio Manzano entrevista Josep M. Castellet a "L'hora del lector" (TV3) !https://traces.uab.cat/img/uab/castellet_hora.png!:http://www.tv3.cat/videos/106009 El cantautor Raimon entrevista Josep Maria Castellet(TVE Catalunya) !https://traces.uab.cat/img/uab/castellet_literal.png!:http://www.rtve.es/alacarta/videos/programa/raimon-josep-maria-castellet/2295057/ Terenci Moix entrevista Josep Maria Castellet al programa "Terenci a la fresca" (TVE Catalunya) !https://traces.uab.cat/img/uab/castellet_terenci.png!:http://www.rtve.es/alacarta/videos/arxiu/terenci-moix-castellet/2295072/ Castellet i Benet i Jornet a "L'hora del lector" (TV3) !https://traces.uab.cat/img/uab/castellet_hora-lector.png!:http://www.tv3.cat/videos/2646459/Castellet-i-Benet-i-Jornet Josep M. Castellet: 'Mai no havíem estat tan bé i, malgrat tot, no n'hi ha prou' (Vilaweb) !https://traces.uab.cat/img/uab/castellet_vilaweb.png!:http://www.vilaweb.cat/noticia/3660083/20091126/josep-maria-castellet-mai-haviem-tan-be-malgrat-nhi-prou.html «Para escribir mis memorias, solo me sale el catalán» (Entrevista d'Alejandro Luque a M'Sur) !https://traces.uab.cat/img/uab/castellet_m-sur.png!:http://msur.es/2013/12/11/jose-maria-castellet/ Veinte años de poesía española: entrevista a José María Castellet (Devuélveme la voz) !https://traces.uab.cat/img/uab/castellet_voz.png!:http://web.ua.es/devuelveme-voz/visor.php?fichero=9160.mp3&idioma=es Héctor Romero Ramos y Pablo Santoro Domingo: "Josep Maria Castellet: Antología, política, poética" (FES) !https://traces.uab.cat/img/uab/castellet_fes.png!:http://www.fes-web.org/uploads/files/modules/congress/11/papers/2181.pdf JOSEP M. CASTELLET (1926-2014) !https://traces.uab.cat/img/uab/castellet.png! La síntesi del que havia après a través dels meus contactes la vaig resumir un dia tot explicant a algú que un director literari era un ull, un nas, una orella i una mà: també, certament, un cervell i un savoir faire social, com veurem després. L'ull no sols per llegir els originals -feina feixuga i obligada que, en part, es delega en lectors de confiança- sinó també i sobretot per copsar la mirada furtiva dels autors candidats a la publicació d'un llibre quan t'expliquen alguna mentida. El nas és una altra cosa: com un perdiguer, un director literari ha de flairar constantment. No sé ben bé què: els originals, sens dubte, però també els autors, el gerent de l'empresa i, per si de cas, el Consell d'Administració; però, sobretot, l'aire del temps, vull dir, el de l'època històrica i les seves implicacions culturals, el ventijol de la moda, els prestatges de les llibreries, l'estrany, misteriós i anònim lector que llegeix -cas insòlit- un llibre de la casa a la parada de l'autobús. El sou d'un director literari hauria de ser fixat, bàsicament, pel volum i la finor del seu nas. L'orella -l'oïda- és un altre element imprescindible: cal escoltar tot el que es diu referent a l'ofici, als llibres publicats, a les malvolences dels competidors o a les dels agents literaris; les xafarderies abundantíssimes que circulen sobre els autors, les seves ambicions, la seva vida social i sexual i la seva situació econòmica; els projectes demencials; els fitxatges d'autors, que són com els dels futbolistes, i els dels directors literaris, que són com els dels entrenadors. La mà, finalment, ha de ser una mà esquerra i sensual: esquerra, per tal de saber manipular les complexitats del món literari, i sensual, per tal de saber acariciar i tocar els manuscrits, mètode de coneixement que només saben utilitzar els iniciats: és una mena de lectura pel tacte, com una aplicació del mètode Braille per a vidents. Potser el lector es preguntarà per què em baso, en la meva caracterització, en quatre dels cinc sentits. Certament, no he esmentat el del gust, perquè llepar, xuclar o mastegar un llibre no ajuda al seu coneixement: més aviat fa fàstic. Ara, com que sóc un materialista he esmentat els altres sentits perquè crec que nihil est in intellectu quod prius non fuerit in sensu -i perdonin la pedanteria. L'ull, el nas, l'orella i la mà han de ser servits per un cervell adequat a la professió. Les radiografies dels cervells dels directors literaris més competents tendeixen a assemblar-se a una esponja de mar, és a dir, una esponja de veritat. L'esponja absorbeix les sensacions visuals, olfactives, sonores i tàctils de tot el que hem dit. A continuació, després d'una contracció, ha d'expel·lir totes aquestes sensacions en forma d'idea de llibre possible i realitzable, si pot ser d'èxit o, si més no, de prestigi. El cervell que no funciona com una esponja és apte per a qualsevol altra activitat, excepte la de director literari. La summa intel·ligència o la màxima cultura no són totalment necessàries, però el que és imprescindible - com en qualsevol ofici - és l'adequació a la funció encomanada: una característica indefugible de l'ofici és l'esponjositat. Resta el savoir faire, el tracte social. Davant un autor que presenta un original no hi ha més que una actitud possible: el respecte. L'original pot ser bo o dolent, adequat o no a les característiques de l'editorial, vendible o gens comercial. En qualsevol cas és l'esforç de moltes hores de treball i, fins i tot, en certa manera, un compromís vital de l'autor amb el món. Davant d'aquest fet, un director literari ha de respectar l'esforç il·lusionat, temerari, encertat o fracassat de l'autor. El respecte és de rigor: no hi ha cap excusa per no acceptar, d'entrada, un manuscrit acabat. Una altra cosa són els projectes més o menys utòpics. Davant els tres-cents fulls d'un manuscrit - moltes hores de feina, sovint equivocada - la consideració s'imposa. El que vingui després, serà una altra cosa. Sense respecte no hi ha una possible relació humana i, en conseqüència, la materialització d'una realitat que es presenta, en primera instància, com una incògnita. J.M. Castellet, Memòries confidencials d'un editor. Barcelona: Edicions 62, 2012, p 21-23.

Recids:

Name: catala_victor

Titles: #ca Víctor Català #en Víctor Català #es Víctor Català

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Català, Víctor"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: catalonia

Titles: #ca Catalònia #en Catalònia #es Catalònia

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Catalònia : llibreria"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: cavall-fort

Titles: #ca Cavall Fort #en Cavall Fort #es Cavall Fort

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Cavall Fort : publicació"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #rt Pàgina web de Cavall Fort !https://traces.uab.cat/img/uab/cavallfort_web.png!:http://www.cavallfort.net/ Cavall Fort a la Tebeosfera !https://traces.uab.cat/img/uab/cavallfort_tebeosfera.png!:http://www.tebeosfera.com/obras/publicaciones/cavall_fort_scgvs_1961.html Antonio Martin: Cavall Fort, una revista resistencialista !https://traces.uab.cat/img/uab/cavallfort_martin.jpg!:http://www.comicat.cat/2008/10/panorama-de-100-anys-de-premsa-infantil.html Judit Verdaguer i Serrat: Dibuixos originals de la revista Cavall Fort dipositats al Museu Episcopal de Vic !https://traces.uab.cat/img/uab/cavallfort_dibuixos.png:http://www.raco.cat/index.php/QuadernsMEV/article/view/172484/224836 ] Carta de Joan Miró !https://traces.uab.cat/img/uab/cavallfort_miro.png!:http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Cartmir.jpg En aquesta carta, Joan Miró demana a Josep Tremoleda que l'import que ha de rebre per la portada que ha fet de Cavall Fort s'inverteixi en exemplars de la revista per a les escoles La Torre d'ivori: Cavall Fort !https://traces.uab.cat/img/uab/cavallfort_torreivori.png!:http://latorredivori.blogspot.com/2008/05/cavall-fort.html CAVALL FORT (1961-) Les Cavall Fort. Revista per a nois i noies apareix el 6 el desembre de 1961 sota l'empara dels Secretariats Catequístics de Vic, Solsona i Girona. Adquirida per subscripció i de periodicitat mensual -amb alguns períodes de tiratge quinzenal-, s'adreça a un públic de 9 a 15 anys i es presenta amb una clara voluntat de publicació alternativa moderna, de tendència culturalitzant i amb vocació de servei als joves lectors, a la llengua i al país. Un dels fundadors i primer director de la revista fou Josep Tremoleda (1932-1999). El març de 1979 el substitueix Albert Jané i, des del gener de 1998, la directora és Mercè Canela. El 1963 convoquen la primera edició del premi Cavall Fort de contes i, del 1967 al 1987, organitzen els cicles bianuals de teatre per a nois i noies al teatre Romea. El 1990 la publicació incorpora un suplement per als lectors més petits, suplement que es convertirà, a partir del l'octubre de 2005, en la revista independent El Tatano. Cavall Fort compta amb una extensa nòmina de col·laboradors, d'entre els quals cal destacar escriptors com Joaquim Carbó, Ramon Fuster, Josep Vallverdú, Maria Novell, Josep Albanell i Carles Macià i il·lutradors com Josep M. Madorell, Francesc Vila i Rufas (Cesc), Llucià Navarro, Josep Lluís Martínez Picanyol (Picanyol), Jordi Clapers (Xots), Fina Rifà i i Maria Rius. L'any 1988 rep la Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat de Catalunya. #ca #tp Pàgina web de Cavall Fort !https://traces.uab.cat/img/uab/cavallfort_web.png!:http://www.cavallfort.net/ Cavall Fort a la Tebeosfera !https://traces.uab.cat/img/uab/cavallfort_tebeosfera.png!:http://www.tebeosfera.com/obras/publicaciones/cavall_fort_scgvs_1961.html Antonio Martin: Cavall Fort, una revista resistencialista !https://traces.uab.cat/img/uab/cavallfort_martin.jpg!:http://www.comicat.cat/2008/10/panorama-de-100-anys-de-premsa-infantil.html Judit Verdaguer i Serrat: Dibuixos originals de la revista Cavall Fort dipositats al Museu Episcopal de Vic !https://traces.uab.cat/img/uab/cavallfort_dibuixos.png:http://www.raco.cat/index.php/QuadernsMEV/article/view/172484/224836 ] Carta de Joan Miró !https://traces.uab.cat/img/uab/cavallfort_miro.png!:http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Cartmir.jpg En aquesta carta, Joan Miró demana a Josep Tremoleda que l'import que ha de rebre per la portada que ha fet de Cavall Fort s'inverteixi en exemplars de la revista per a les escoles La Torre d'ivori: Cavall Fort !https://traces.uab.cat/img/uab/cavallfort_torreivori.png!:http://latorredivori.blogspot.com/2008/05/cavall-fort.html CAVALL FORT (1961-) Les Cavall Fort. Revista per a nois i noies apareix el 6 el desembre de 1961 sota l'empara dels Secretariats Catequístics de Vic, Solsona i Girona. Adquirida per subscripció i de periodicitat mensual -amb alguns períodes de tiratge quinzenal-, s'adreça a un públic de 9 a 15 anys i es presenta amb una clara voluntat de publicació alternativa moderna, de tendència culturalitzant i amb vocació de servei als joves lectors, a la llengua i al país. Un dels fundadors i primer director de la revista fou Josep Tremoleda (1932-1999). El març de 1979 el substitueix Albert Jané i, des del gener de 1998, la directora és Mercè Canela. El 1963 convoquen la primera edició del premi Cavall Fort de contes i, del 1967 al 1987, organitzen els cicles bianuals de teatre per a nois i noies al teatre Romea. El 1990 la publicació incorpora un suplement per als lectors més petits, suplement que es convertirà, a partir del l'octubre de 2005, en la revista independent El Tatano. Cavall Fort compta amb una extensa nòmina de col·laboradors, d'entre els quals cal destacar escriptors com Joaquim Carbó, Ramon Fuster, Josep Vallverdú, Maria Novell, Josep Albanell i Carles Macià i il·lutradors com Josep M. Madorell, Francesc Vila i Rufas (Cesc), Llucià Navarro, Josep Lluís Martínez Picanyol (Picanyol), Jordi Clapers (Xots), Fina Rifà i i Maria Rius. L'any 1988 rep la Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat de Catalunya.

Recids:

Name: celan_paul

Titles: #ca Paul Celan #en Paul Celan #es Paul Celan

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Celan, Paul"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: centenaris

Titles: #ca Centenaris #en Centenaries #es Centenarios

Webset: false

Oaiset: false

Query:

Regular subcollections: irradiador-port-gavines obra-canconer-popular blasco_ricard fuster_felicia mainada highsmith_patricia juve_teresa monitor triadu_joan civilitzats-tanmateix

Virtual subcollections:

Descriptions:

Recids:

Name: cerda_jordi-pere

Titles: #ca Jordi-Pere Cerdà #en Jordi-Pere Cerdà #es Jordi-Pere Cerdà

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Cerdà, Jordi-Pere"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: cerdan-enrique

Titles: #ca Enrique Cerdán Tato #en Enrique Cerdán Tato #es Enrique Cerdán Tato

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Cerdán Tato, Enrique"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: cicle-teatre-cavall-fort

Titles: #ca Cicle de Teatre per a Nois i Noies de Cavall Fort #en Cicle de Teatre per a Nois i Noies de Cavall Fort #es Cicle de Teatre per a Nois i Noies de Cavall Fort

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Cicle de Teatre per a Nois i Noies de Cavall Fort"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: cid_felip

Titles: #ca Felip Cid #en Felip Cid #es Felip Cid

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Cid, Felip"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Felip":https://traces.uab.cat/collection/cid_felip?ln=ca Cid "Foto:":http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/serra-dor-42/html/bd17ce2e-abe0-11e1-b1fb-00163ebf5e63_54.html J. Pla-Narbona (Serra d'Or, juliol 1967, núm. 7, p. 51) Escriptor i metge. Llicenciat en medicina, des del 1970 fou catedràtic d'història de la medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona fins a la jubilació. Fundà el Museu d'Història de la Medicina (1979), que dirigí fins el 1995. D'entre molts títols de caràcter mèdic, fou autor del Diccionari històric d'instruments i tècniques mèdiques I (1990). La seva obra poètica comprèn els reculls Sonets del zoo (1963), Veus i remors de la meva ciutat (1965), Record d'uns aparadors (1967), El Testament (2003), Vint poemes i un càntic desolat (2004), Soledats i crepuscles (2005), Salvatge amor (2006), Obra poètica (1963-2006) (2007), Tankas taciturnes (2008) i Espais solitaris (2010). Fou també director de la col·lecció de poesia Beatriu de Dia i de la col·lecció bilingüe (castellà-català) La Senda. Publicà també unes Memòries inútils (2000). Font principal: "Enciclopèdia":http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0017736.xml Catalana #en #tp "Felip":https://traces.uab.cat/collection/cid_felip?ln=ca Cid "Foto:":http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/serra-dor-42/html/bd17ce2e-abe0-11e1-b1fb-00163ebf5e63_54.html J. Pla-Narbona (Serra d'Or, juliol 1967, núm. 7, p. 51) Escriptor i metge. Llicenciat en medicina, des del 1970 fou catedràtic d'història de la medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona fins a la jubilació. Fundà el Museu d'Història de la Medicina (1979), que dirigí fins el 1995. D'entre molts títols de caràcter mèdic, fou autor del Diccionari històric d'instruments i tècniques mèdiques I (1990). La seva obra poètica comprèn els reculls Sonets del zoo (1963), Veus i remors de la meva ciutat (1965), Record d'uns aparadors (1967), El Testament (2003), Vint poemes i un càntic desolat (2004), Soledats i crepuscles (2005), Salvatge amor (2006), Obra poètica (1963-2006) (2007), Tankas taciturnes (2008) i Espais solitaris (2010). Fou també director de la col·lecció de poesia Beatriu de Dia i de la col·lecció bilingüe (castellà-català) La Senda. Publicà també unes Memòries inútils (2000). Font principal: "Enciclopèdia":http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0017736.xml Catalana #es #tp "Felip":https://traces.uab.cat/collection/cid_felip?ln=ca Cid "Foto:":http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/serra-dor-42/html/bd17ce2e-abe0-11e1-b1fb-00163ebf5e63_54.html J. Pla-Narbona (Serra d'Or, juliol 1967, núm. 7, p. 51) Escriptor i metge. Llicenciat en medicina, des del 1970 fou catedràtic d'història de la medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona fins a la jubilació. Fundà el Museu d'Història de la Medicina (1979), que dirigí fins el 1995. D'entre molts títols de caràcter mèdic, fou autor del Diccionari històric d'instruments i tècniques mèdiques I (1990). La seva obra poètica comprèn els reculls Sonets del zoo (1963), Veus i remors de la meva ciutat (1965), Record d'uns aparadors (1967), El Testament (2003), Vint poemes i un càntic desolat (2004), Soledats i crepuscles (2005), Salvatge amor (2006), Obra poètica (1963-2006) (2007), Tankas taciturnes (2008) i Espais solitaris (2010). Fou també director de la col·lecció de poesia Beatriu de Dia i de la col·lecció bilingüe (castellà-català) La Senda. Publicà també unes Memòries inútils (2000). Font principal: "Enciclopèdia":http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0017736.xml Catalana

Recids:

Name: cinquanta-anys-aparicio

Titles: #ca 50 anys de l'aparició #en 50 anys de l'aparició #es 50 anys de l'aparició

Webset: false

Oaiset: false

Query:

Regular subcollections: premi-ciutat-alcoi-teatre clau-obri-tots-panys llibre-meravelles comediants mon-joan-ferrer quim-quima molta-roba-poc-sabo testament-praga setmana-santa

Virtual subcollections:

Descriptions:

Recids:

Name: cinquanta-mort

Titles: #ca 50 anys de la mort #en 50 years of the death #es 50 años de la muerte

Webset: false

Oaiset: false

Query:

Regular subcollections: artells_eduard pons-marques_joan oller-rabassa_joan valenti-fiol_eduard millas-raurell_josepm obiols_armand soldevila_ferran pi-sunyer_carles vidal-tomas_bernat

Virtual subcollections:

Descriptions:

Recids:

Name: civilitzats-tanmateix

Titles: #ca Civilitzats, tanmateix #en Civilitzats, tanmateix #es Civilitzats, tanmateix

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB civilitzats tanmateix carles soldevila

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: clau-obri-tots-panys

Titles: #ca La clau que obri tots els panys #en La clau que obri tots els panys #es La clau que obri tots els panys

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB clau obri tots panys

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: closa_josep

Titles: #ca Josep Closa i Farrés #en Josep Closa i Farrés #es Josep Closa i Farrés

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Closa i Farrés, Josep"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #te

Recids:

Name: codina_josep-a

Titles: #ca Josep Anton Codina #en Josep Anton Codina #es Josep Anton Codina

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Codina, Josep A."

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Josep":https://traces.uab.cat/collection/codina_josep-a?ln=ca Anton Codina Foto: "Fons":http://www.cdmae.cat/fons-josep-anton-codina/ Josep Anton Codina (MAE) S'inicia en les arts escèniques el 1963, quan ingressa a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG). Allà participa com a ajudant de direcció en muntatges de Maria Aurèlia Capmany i Ricard Salvat com Vent de garbí i una mica de por (1964), Ronda de mort a Sinera (1965) o La bona persona de Sezuan (1966). Des del 1968 fins al 1975, forma la Companyia Ca, Barret!, amb Capmany i Jaume Vidal Alcover. El 1970 estrena Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, una obra de Capmany que va haver d'interpretar-se en clandestinitat durant els últims temps del Franquisme. Codina també va ser professor i gran impulsor de l'ensenyament de les arts escèniques, fundant l'Escola d'Actors de Barcelona (1975) i l'Escola Municipal d'Art Dramàtic de Tarragona Josep Yxart (1980). S'implica en l'organització i programació de Festival de Teatre de Tarragona, del 1971 al 1983, i del Festival Grec durant el 1984 i 1985. A finals de la dècada dels 80 comença a treballar l'Institut del Teatre com a professor i coordinador. Com a reconeixement de la seva carrera, el 2018 el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) de la Generalitat de Catalunya li atorga el Premi Nacional de Cultura. Font: "Enric":http://entreacte.cat/entrades/actualitat/en-memoria-de-josep-anton-codina/ Cervera, "Memòria de Josep Anton Codina. En: Entreacte (15 de març, 2021) #en #tp "Josep":https://traces.uab.cat/collection/codina_josep-a?ln=ca Anton Codina Foto: "Fons":http://www.cdmae.cat/fons-josep-anton-codina/ Josep Anton Codina (MAE) S'inicia en les arts escèniques el 1963, quan ingressa a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG). Allà participa com a ajudant de direcció en muntatges de Maria Aurèlia Capmany i Ricard Salvat com Vent de garbí i una mica de por (1964), Ronda de mort a Sinera (1965) o La bona persona de Sezuan (1966). Des del 1968 fins al 1975, forma la Companyia Ca, Barret!, amb Capmany i Jaume Vidal Alcover. El 1970 estrena Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, una obra de Capmany que va haver d'interpretar-se en clandestinitat durant els últims temps del Franquisme. Codina també va ser professor i gran impulsor de l'ensenyament de les arts escèniques, fundant l'Escola d'Actors de Barcelona (1975) i l'Escola Municipal d'Art Dramàtic de Tarragona Josep Yxart (1980). S'implica en l'organització i programació de Festival de Teatre de Tarragona, del 1971 al 1983, i del Festival Grec durant el 1984 i 1985. A finals de la dècada dels 80 comença a treballar l'Institut del Teatre com a professor i coordinador. Com a reconeixement de la seva carrera, el 2018 el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) de la Generalitat de Catalunya li atorga el Premi Nacional de Cultura. Font: "Enric":http://entreacte.cat/entrades/actualitat/en-memoria-de-josep-anton-codina/ Cervera, "Memòria de Josep Anton Codina. En: Entreacte (15 de març, 2021) #es #tp "Josep":https://traces.uab.cat/collection/codina_josep-a?ln=ca Anton Codina Foto: "Fons":http://www.cdmae.cat/fons-josep-anton-codina/ Josep Anton Codina (MAE) S'inicia en les arts escèniques el 1963, quan ingressa a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG). Allà participa com a ajudant de direcció en muntatges de Maria Aurèlia Capmany i Ricard Salvat com Vent de garbí i una mica de por (1964), Ronda de mort a Sinera (1965) o La bona persona de Sezuan (1966). Des del 1968 fins al 1975, forma la Companyia Ca, Barret!, amb Capmany i Jaume Vidal Alcover. El 1970 estrena Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, una obra de Capmany que va haver d'interpretar-se en clandestinitat durant els últims temps del Franquisme. Codina també va ser professor i gran impulsor de l'ensenyament de les arts escèniques, fundant l'Escola d'Actors de Barcelona (1975) i l'Escola Municipal d'Art Dramàtic de Tarragona Josep Yxart (1980). S'implica en l'organització i programació de Festival de Teatre de Tarragona, del 1971 al 1983, i del Festival Grec durant el 1984 i 1985. A finals de la dècada dels 80 comença a treballar l'Institut del Teatre com a professor i coordinador. Com a reconeixement de la seva carrera, el 2018 el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) de la Generalitat de Catalunya li atorga el Premi Nacional de Cultura. Font: "Enric":http://entreacte.cat/entrades/actualitat/en-memoria-de-josep-anton-codina/ Cervera, "Memòria de Josep Anton Codina. En: Entreacte (15 de març, 2021)

Recids:

Name: colomer-rosa

Titles: #ca Rosa Colomer #en Rosa Colomer #es Rosa Colomer

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB virtual:"Colomer, Rosa"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #rt En record de Rosa Colomer (Termcat) !https://traces.uab.cat/img/uab/colomer_gencat.jpg!:http://www.termcat.cat/docs/rca/RosaColomerArtigas.pdf DIXIT. Presentació del Diccionari de serveis socials !https://traces.uab.cat/img/uab/colomer_dixit.jpg!:http://www.youtube.com/watch?v=8QSUnccGCYo&list=PLE3C408EF634A4C2E TERMCAT. Fem Xarxa 2012. Rosa Colomer !https://traces.uab.cat/img/uab/colomer_femxarxa.jpg!:http://www.youtube.com/watch?v=s2N6sXFqDm0 Espais Terminològics 2012. Obertura de l'acte !https://traces.uab.cat/img/uab/colomer_espais.jpg!:http://www.youtube.com/watch?v=7qXtZMV8wDs ROSA COLOMER (1966-2013) !https://traces.uab.cat/img/uab/colomer.jpg! Rosa Colomer i Artigas fou la directora del Centre de Terminologia Termcat des del 2002. Llicenciada en Filologia Catalana i màster en Lingüística Aplicada per la Universitat de Barcelona, Rosa Colomer va impulsar la realització i actualització de diccionaris i l'accessibilitat d'aquests materials en línia, a més de potenciar la internacionalització de la tasca terminològica feta des de Catalunya. Membre de la Xarxa Internacional de Terminologia (Termnet), fou presidenta i posteriorment secretària executiva de l'Associació Europea de Terminologia. Font: Ara.cat #ca #tp En record de Rosa Colomer (Termcat) !https://traces.uab.cat/img/uab/colomer_gencat.jpg!:http://www.termcat.cat/docs/rca/RosaColomerArtigas.pdf DIXIT. Presentació del Diccionari de serveis socials !https://traces.uab.cat/img/uab/colomer_dixit.jpg!:http://www.youtube.com/watch?v=8QSUnccGCYo&list=PLE3C408EF634A4C2E TERMCAT. Fem Xarxa 2012. Rosa Colomer !https://traces.uab.cat/img/uab/colomer_femxarxa.jpg!:http://www.youtube.com/watch?v=s2N6sXFqDm0 Espais Terminològics 2012. Obertura de l'acte !https://traces.uab.cat/img/uab/colomer_espais.jpg!:http://www.youtube.com/watch?v=7qXtZMV8wDs ROSA COLOMER (1966-2013) !https://traces.uab.cat/img/uab/colomer.jpg! Rosa Colomer i Artigas fou la directora del Centre de Terminologia Termcat des del 2002. Llicenciada en Filologia Catalana i màster en Lingüística Aplicada per la Universitat de Barcelona, Rosa Colomer va impulsar la realització i actualització de diccionaris i l'accessibilitat d'aquests materials en línia, a més de potenciar la internacionalització de la tasca terminològica feta des de Catalunya. Membre de la Xarxa Internacional de Terminologia (Termnet), fou presidenta i posteriorment secretària executiva de l'Associació Europea de Terminologia. Font: Ara.cat

Recids:

Name: colomines_joan

Titles: #ca Joan Colomines #en Joan Colomines #es Joan Colomines

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Colomines, Joan"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Joan":https://traces.uab.cat/collection/colomines_joan?ln=ca Colomines Poeta, dramaturg, assagista, metge i polític. Estudià Medicina i Filolofia i Lletres. La seva obra poètica, recollida a Autoretrat (1986), s'inscriu dins l'anomenada literatura compromesa, de clara voluntat patriòtica i reindicativa. El manifest Cap a un nou, real i necessari moviment poètic (1971) i el llibre La poesia, un combat per Catalunya (1979) expliciten el seu ideari estètic i intel·lectual. Com a activista i promotor cultural, fundà i dirigí de la revista Poemes (1963-1964) i creà la col·lecció de poesia "Les Hores Extres". Participà en la creació del premi Amadeu Oller de poesia inèdita i en l'organització del Primer Festival de Poesia Catalana al Gran Price de Barcelona l'abril de 1970. Promogué les "Barbolles Poètiques", unes vetllades literàries celebrades a casa seva entre el 1959 i el 1962 i que més endavant formaran part de l'Arxiu Sonor de Poesia, una sèrie d'enregistraments sonors de poetes catalans creada pel mateix Colomines. També fou col·laborador, entre d'altres , de Serra d'Or, Xaloc i l'Avui En el terreny polític, fou militant i secretari del Front Nacional de Catalunya, fundà el Partit Popular de Catalunya (PPC) i, després d'una breu etapa en el PSC, el 1977 ingressà al CDC. Fou elegit diputat al Parlament de Catalunya (1980-1992) i hi exercí la presidència de la Comissió de Cultura. El 1998 rebé la Creu de Sant Jordi.

Recids:

Name: colon_germa

Titles: #ca Germà Colón #en Germà Colón #es Germà Colón

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Colón Domènech, Germà"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Lluís":https://traces.uab.cat/collection/colon_germa?ln=ca Racionero Foto: Josep Cuéllar "(El":https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1762959-germa-colon-mor-als-91-anys.html Punt Avui) «M'he dedicat a la lexicografia. He agafat paraules i les he estudiades a fons. Però no puc parlar d'un mètode: simplement, cada paraula té la seva història i cal resseguir-la. Calen moltes monografies. El procediment de Coromines és també aquest: un recorregut per a cada mot.» Jordi Badia i Assumpció Maresma, "«Germà":https://www.vilaweb.cat/noticia/4201939/20140707/germa-colon-soc-optimista-catala-salvara.html Colón: 'Sóc molt optimista: el català se salvarà'», Vilaweb (7.07.2014) Germà Colón va dedicar la vida a estudiar dos aspectes relacionats amb la historiografia lingüística. D'una banda, la història de la lexicografia catalana i romànica, amb obres com ara El lèxic català a la Romània (1993), publicada abans, el 1976, en castellà; La llengua catalana en els seus textos (1978), Panorama de la lexicografia catalana (1986) i Problemes de la llengua a València i als seus voltants (1987). D'una altra, l'edició de texts medievals d'interès històric, com els nou volums dels Furs de València (1970-2002) i els quatre del Llibre del consolat de mar (1981-87), totes dues obres en col·laboració amb Arcadi Garcia i Sanz. Colón es formà en filologia romànica i paleografia sota el mestratge d'Antoni M. Badia i Margarit, Felip Mateu i Llopis, Martí de Riquer, Josep M. de Casacuberta i Joan Bastardas, i s'especialitzà en lexicografia romànica, sobretot catalana i castellana, amb Walter von Wartburg, Sever Pop i Arnald Steiger. Féu els estudis primaris i secundaris a Castelló de la Plana. El llatinista Eduard Valentí i Fiol, professor seu a l'institut, el va convèncer perquè estudiés a la Universitat de Barcelona i s'hi lleciencià en filologia romànica l'any 1951. Un cop allà, no sabia si decantar-se per la llengua o per la història, i el doctor Antoni M. Badia i Margarit li va fer veure que no calia renunciar a res. Gràcies a això va aprofundir amb rigor l'estudi historiogràfic de la llengua catalana i de les llengües romàniques. Del 1954 al 1998 fou professor i catedràtic a la Universitat de Basilea. Al costat del professor Walter von Wartburg, contribuí en el monumental Französisches etymologisches Wör-terbuch. Va escriure una trentena de llibres i centenars d'articles, molts dedicats a estudiar una sola paraula. Alguns dels títols més destacats de la seva obra són: El léxico catalán en la Romania (1976), La llengua catalana en els seus textos (1978), Problemes de la llengua a València i als seus voltants (1987), El español y el catalán, juntos y en contraste (1989), Estudis de filologia catalana i romànica (1997), 'Les regles d'esquivar vocables'. Autoria i entorn lingüístic (2001), De Ramon Llull al 'Diccionari' de Fabra. Acostament lingüístic als monuments de les lletres catalanes (2003), Las primeras traducciones europeas del Quijote (2006), Lexicografia, lèxic i crítica textual (2011), Noves tendències en la dialectologia contemporània (2011) i Origen i història del lèxic català (2014). Entre els nombrosos càrrecs que ocupà, es destaquen els següents: president de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1976-1982), de la Sociedad Suiza de Estudios Hispánicos (1982-1986) i del Collegium Romanicum (1996-2000); membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans (1993) i de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (1995), i corresponent de la Real Academia Española (1984) i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres (1963). Ha col·laborat també en la col·lecció "Els Nostres Clàssics" de l'Editorial Barcino. És doctor honoris causa per les universitats de València (1984), Alacant (1990), Jaume I, de Castelló (1995) i Autònoma de Barcelona (2003), i fou distingit amb la Creu de Sant Jordi (1985), el Premi d'Honor de les Lletres Valencianes (1988) i la Gran Creu d'Alfons X el Savi (1999). L'any 2014 li atorgaren la Medalla d'Honor de la Xarxa Vives d'Universitats. Extret de: "Vilaweb:":https://www.vilaweb.cat/noticies/sha-mort-el-linguista-germa-colon-victima-de-la-covid-19/ «S'ha mort el lingüista Germà Colón (22.03.2020)» → "Biblografia":http://www.fundaciocolon.uji.es/bibliografiagcd.pdf de Germà Colón Domènech (a càrrec d'Amadeu-J. Soberanas i de Glòria Claveria)[http://www.fundaciocolon.uji.es/]. Fundació Germà Colón Domènech (Universitat Jaume I de Castelló) #en #tp "Lluís":https://traces.uab.cat/collection/colon_germa?ln=ca Racionero Foto: Josep Cuéllar "(El":https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1762959-germa-colon-mor-als-91-anys.html Punt Avui) «M'he dedicat a la lexicografia. He agafat paraules i les he estudiades a fons. Però no puc parlar d'un mètode: simplement, cada paraula té la seva història i cal resseguir-la. Calen moltes monografies. El procediment de Coromines és també aquest: un recorregut per a cada mot.» Jordi Badia i Assumpció Maresma, "«Germà":https://www.vilaweb.cat/noticia/4201939/20140707/germa-colon-soc-optimista-catala-salvara.html Colón: 'Sóc molt optimista: el català se salvarà'», Vilaweb (7.07.2014) Germà Colón va dedicar la vida a estudiar dos aspectes relacionats amb la historiografia lingüística. D'una banda, la història de la lexicografia catalana i romànica, amb obres com ara El lèxic català a la Romània (1993), publicada abans, el 1976, en castellà; La llengua catalana en els seus textos (1978), Panorama de la lexicografia catalana (1986) i Problemes de la llengua a València i als seus voltants (1987). D'una altra, l'edició de texts medievals d'interès històric, com els nou volums dels Furs de València (1970-2002) i els quatre del Llibre del consolat de mar (1981-87), totes dues obres en col·laboració amb Arcadi Garcia i Sanz. Colón es formà en filologia romànica i paleografia sota el mestratge d'Antoni M. Badia i Margarit, Felip Mateu i Llopis, Martí de Riquer, Josep M. de Casacuberta i Joan Bastardas, i s'especialitzà en lexicografia romànica, sobretot catalana i castellana, amb Walter von Wartburg, Sever Pop i Arnald Steiger. Féu els estudis primaris i secundaris a Castelló de la Plana. El llatinista Eduard Valentí i Fiol, professor seu a l'institut, el va convèncer perquè estudiés a la Universitat de Barcelona i s'hi lleciencià en filologia romànica l'any 1951. Un cop allà, no sabia si decantar-se per la llengua o per la història, i el doctor Antoni M. Badia i Margarit li va fer veure que no calia renunciar a res. Gràcies a això va aprofundir amb rigor l'estudi historiogràfic de la llengua catalana i de les llengües romàniques. Del 1954 al 1998 fou professor i catedràtic a la Universitat de Basilea. Al costat del professor Walter von Wartburg, contribuí en el monumental Französisches etymologisches Wör-terbuch. Va escriure una trentena de llibres i centenars d'articles, molts dedicats a estudiar una sola paraula. Alguns dels títols més destacats de la seva obra són: El léxico catalán en la Romania (1976), La llengua catalana en els seus textos (1978), Problemes de la llengua a València i als seus voltants (1987), El español y el catalán, juntos y en contraste (1989), Estudis de filologia catalana i romànica (1997), 'Les regles d'esquivar vocables'. Autoria i entorn lingüístic (2001), De Ramon Llull al 'Diccionari' de Fabra. Acostament lingüístic als monuments de les lletres catalanes (2003), Las primeras traducciones europeas del Quijote (2006), Lexicografia, lèxic i crítica textual (2011), Noves tendències en la dialectologia contemporània (2011) i Origen i història del lèxic català (2014). Entre els nombrosos càrrecs que ocupà, es destaquen els següents: president de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1976-1982), de la Sociedad Suiza de Estudios Hispánicos (1982-1986) i del Collegium Romanicum (1996-2000); membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans (1993) i de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (1995), i corresponent de la Real Academia Española (1984) i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres (1963). Ha col·laborat també en la col·lecció "Els Nostres Clàssics" de l'Editorial Barcino. És doctor honoris causa per les universitats de València (1984), Alacant (1990), Jaume I, de Castelló (1995) i Autònoma de Barcelona (2003), i fou distingit amb la Creu de Sant Jordi (1985), el Premi d'Honor de les Lletres Valencianes (1988) i la Gran Creu d'Alfons X el Savi (1999). L'any 2014 li atorgaren la Medalla d'Honor de la Xarxa Vives d'Universitats. Extret de: "Vilaweb:":https://www.vilaweb.cat/noticies/sha-mort-el-linguista-germa-colon-victima-de-la-covid-19/ «S'ha mort el lingüista Germà Colón (22.03.2020)» → "Biblografia":http://www.fundaciocolon.uji.es/bibliografiagcd.pdf de Germà Colón Domènech (a càrrec d'Amadeu-J. Soberanas i de Glòria Claveria)[http://www.fundaciocolon.uji.es/]. Fundació Germà Colón Domènech (Universitat Jaume I de Castelló) #es #tp "Lluís":https://traces.uab.cat/collection/colon_germa?ln=ca Racionero Foto: Josep Cuéllar "(El":https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1762959-germa-colon-mor-als-91-anys.html Punt Avui) «M'he dedicat a la lexicografia. He agafat paraules i les he estudiades a fons. Però no puc parlar d'un mètode: simplement, cada paraula té la seva història i cal resseguir-la. Calen moltes monografies. El procediment de Coromines és també aquest: un recorregut per a cada mot.» Jordi Badia i Assumpció Maresma, "«Germà":https://www.vilaweb.cat/noticia/4201939/20140707/germa-colon-soc-optimista-catala-salvara.html Colón: 'Sóc molt optimista: el català se salvarà'», Vilaweb (7.07.2014) Germà Colón va dedicar la vida a estudiar dos aspectes relacionats amb la historiografia lingüística. D'una banda, la història de la lexicografia catalana i romànica, amb obres com ara El lèxic català a la Romània (1993), publicada abans, el 1976, en castellà; La llengua catalana en els seus textos (1978), Panorama de la lexicografia catalana (1986) i Problemes de la llengua a València i als seus voltants (1987). D'una altra, l'edició de texts medievals d'interès històric, com els nou volums dels Furs de València (1970-2002) i els quatre del Llibre del consolat de mar (1981-87), totes dues obres en col·laboració amb Arcadi Garcia i Sanz. Colón es formà en filologia romànica i paleografia sota el mestratge d'Antoni M. Badia i Margarit, Felip Mateu i Llopis, Martí de Riquer, Josep M. de Casacuberta i Joan Bastardas, i s'especialitzà en lexicografia romànica, sobretot catalana i castellana, amb Walter von Wartburg, Sever Pop i Arnald Steiger. Féu els estudis primaris i secundaris a Castelló de la Plana. El llatinista Eduard Valentí i Fiol, professor seu a l'institut, el va convèncer perquè estudiés a la Universitat de Barcelona i s'hi lleciencià en filologia romànica l'any 1951. Un cop allà, no sabia si decantar-se per la llengua o per la història, i el doctor Antoni M. Badia i Margarit li va fer veure que no calia renunciar a res. Gràcies a això va aprofundir amb rigor l'estudi historiogràfic de la llengua catalana i de les llengües romàniques. Del 1954 al 1998 fou professor i catedràtic a la Universitat de Basilea. Al costat del professor Walter von Wartburg, contribuí en el monumental Französisches etymologisches Wör-terbuch. Va escriure una trentena de llibres i centenars d'articles, molts dedicats a estudiar una sola paraula. Alguns dels títols més destacats de la seva obra són: El léxico catalán en la Romania (1976), La llengua catalana en els seus textos (1978), Problemes de la llengua a València i als seus voltants (1987), El español y el catalán, juntos y en contraste (1989), Estudis de filologia catalana i romànica (1997), 'Les regles d'esquivar vocables'. Autoria i entorn lingüístic (2001), De Ramon Llull al 'Diccionari' de Fabra. Acostament lingüístic als monuments de les lletres catalanes (2003), Las primeras traducciones europeas del Quijote (2006), Lexicografia, lèxic i crítica textual (2011), Noves tendències en la dialectologia contemporània (2011) i Origen i història del lèxic català (2014). Entre els nombrosos càrrecs que ocupà, es destaquen els següents: president de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1976-1982), de la Sociedad Suiza de Estudios Hispánicos (1982-1986) i del Collegium Romanicum (1996-2000); membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans (1993) i de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (1995), i corresponent de la Real Academia Española (1984) i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres (1963). Ha col·laborat també en la col·lecció "Els Nostres Clàssics" de l'Editorial Barcino. És doctor honoris causa per les universitats de València (1984), Alacant (1990), Jaume I, de Castelló (1995) i Autònoma de Barcelona (2003), i fou distingit amb la Creu de Sant Jordi (1985), el Premi d'Honor de les Lletres Valencianes (1988) i la Gran Creu d'Alfons X el Savi (1999). L'any 2014 li atorgaren la Medalla d'Honor de la Xarxa Vives d'Universitats. Extret de: "Vilaweb:":https://www.vilaweb.cat/noticies/sha-mort-el-linguista-germa-colon-victima-de-la-covid-19/ «S'ha mort el lingüista Germà Colón (22.03.2020)» → "Biblografia":http://www.fundaciocolon.uji.es/bibliografiagcd.pdf de Germà Colón Domènech (a càrrec d'Amadeu-J. Soberanas i de Glòria Claveria)[http://www.fundaciocolon.uji.es/]. Fundació Germà Colón Domènech (Universitat Jaume I de Castelló)

Recids:

Name: coma_xavier

Titles: #ca Xavier Coma #en Xavier Coma #es Xavier Coma

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Coma, Xavier"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Xavier":https://traces.uab.cat/collection/coma_xavier?ln=ca Coma Escriptor, publicista, historiador i especialista en la cultura popular americana, en l'àmbit del cinema, el cómic, la novel·la negra i el jazz. Dirigí les col·leccions de novela negra Seleccions de la Cua de Palla d'Edicions 62 i Black, de Plaza y Janés. - La novel·la negra clàssica té data final? "En les últimes dues dècades, les seves prolongacions tenen molt menys interès. Penso que la millor novel·la negra sí que té data. Acaba a finals dels seixanta, principis dels setanta.Després entra en una època de decadència, on els nous actors no tenen la categoria dels grans autors. Això no és un fenomen que tipifiqui només la novel·la negra. És un fenomen que també cau en les òrbites d'altres mitjans d'expressió americans, com el cinema, el còmic i la música de jazz." Xavier Coma: ""A":https://traces.uab.cat/record/13288?ln=ca vegades, costa localitzar els originals de les obres que vull per a la cua de palla". Entrevista de Lluís Bonada publicada a El Temps, núm. 372 (5 d'agost, 1991) p. 71. #en #tp "Xavier":https://traces.uab.cat/collection/coma_xavier?ln=ca Coma Escriptor, publicista, historiador i especialista en la cultura popular americana, en l'àmbit del cinema, el cómic, la novel·la negra i el jazz. Dirigí les col·leccions de novela negra Seleccions de la Cua de Palla d'Edicions 62 i Black, de Plaza y Janés. - La novel·la negra clàssica té data final? "En les últimes dues dècades, les seves prolongacions tenen molt menys interès. Penso que la millor novel·la negra sí que té data. Acaba a finals dels seixanta, principis dels setanta.Després entra en una època de decadència, on els nous actors no tenen la categoria dels grans autors. Això no és un fenomen que tipifiqui només la novel·la negra. És un fenomen que també cau en les òrbites d'altres mitjans d'expressió americans, com el cinema, el còmic i la música de jazz." Xavier Coma: ""A":https://traces.uab.cat/record/13288?ln=ca vegades, costa localitzar els originals de les obres que vull per a la cua de palla". Entrevista de Lluís Bonada publicada a El Temps, núm. 372 (5 d'agost, 1991) p. 71. #es #tp "Xavier":https://traces.uab.cat/collection/coma_xavier?ln=ca Coma Escriptor, publicista, historiador i especialista en la cultura popular americana, en l'àmbit del cinema, el cómic, la novel·la negra i el jazz. Dirigí les col·leccions de novela negra Seleccions de la Cua de Palla d'Edicions 62 i Black, de Plaza y Janés. - La novel·la negra clàssica té data final? "En les últimes dues dècades, les seves prolongacions tenen molt menys interès. Penso que la millor novel·la negra sí que té data. Acaba a finals dels seixanta, principis dels setanta.Després entra en una època de decadència, on els nous actors no tenen la categoria dels grans autors. Això no és un fenomen que tipifiqui només la novel·la negra. És un fenomen que també cau en les òrbites d'altres mitjans d'expressió americans, com el cinema, el còmic i la música de jazz." Xavier Coma: ""A":https://traces.uab.cat/record/13288?ln=ca vegades, costa localitzar els originals de les obres que vull per a la cua de palla". Entrevista de Lluís Bonada publicada a El Temps, núm. 372 (5 d'agost, 1991) p. 71.

Recids:

Name: comediants

Titles: #ca Comediants #en Comediants #es Comendiants

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Comediants : companyia"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: comentaris

Titles: #ca Comentaris #en Commentaries #es Comentarios

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB genereforma:"Comentari"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions:

Recids:

Name: consul_isidor

Titles: #ca Isidor Consul #en Isidor Consul #es Isidor Consul

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Cònsul, Isidor"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: cormand_bernat

Titles: #ca Bernat Cormand #en Bernat Cormand #es Bernat Cormand

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Cormand, Bernat"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #te #en #te #es #te

Recids:

Name: costa-pau_manuel

Titles: #ca Manuel Costa-Pau #en Manuel Costa-Pau #es Manuel Costa-Pau

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Costa-Pau, Manuel"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: creus_miquel

Titles: #ca Miquel Creus #en Miquel Creus #es Miquel Creus

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual:"Creus, Miquel"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Miquel":https://traces.uab.cat/collection/creus_miquel?ln=ca Creus A propòsit d'Ópera àcid (Edicions 62, 1989) reeditada per Males Herbes (2019): «Hi ha, latent, una altra literatura -també en català, sortosament- que, prescindint de tradicions i no connectada a la xarxa de subministrament habitual, utilitza energies alternatives, menys artificioses i menys complexes però amb una forta càrrega d'autenticitat, una literatura que es basteix de referències no autòctones i que, alhora, es difumina i es confon amb d'altres formes d'expressió no escrita. Ópera àcid fa, en aquest sentit, el paper de "quinta columnista" en una reraguarda literària que no ha sabut o no ha volgut trobar un espai per a obres que, com aquesta, s'arrelen en sòls adobats amb visceralitats, sofriments, solituds i tendreses contemporànies. Imatges colpidores; personatges que, potser sense voler-ho, transcendeixen la pròpia història i esdevenen emblemàtics; inseguretat en l'estil i excessives reiteracions lèxiques, però per sobre de tot, una immediata sensació d'autenticitat que fa que Òpera àcid esdevingui epidèrmica, directa a l'estómac i alhora profundament reflexiva.» Lluís Figuerola, ""Ópera":https://pandora.girona.cat/viewer.vm?id=0000784886&page=46&search=opera%20%C3%A0cid%20la%20solitud%20dels%20anys%20vuitanta&lang=ca&view=hemeroteca àcid: la sol·litud dels anys vuitanta", Avui Cultura, 27 de gener 1990, p. 10. #en #tp "Miquel":https://traces.uab.cat/collection/creus_miquel?ln=ca Creus A propòsit d'Ópera àcid (Edicions 62, 1989) reeditada per Males Herbes (2019): «Hi ha, latent, una altra literatura -també en català, sortosament- que, prescindint de tradicions i no connectada a la xarxa de subministrament habitual, utilitza energies alternatives, menys artificioses i menys complexes però amb una forta càrrega d'autenticitat, una literatura que es basteix de referències no autòctones i que, alhora, es difumina i es confon amb d'altres formes d'expressió no escrita. Ópera àcid fa, en aquest sentit, el paper de "quinta columnista" en una reraguarda literària que no ha sabut o no ha volgut trobar un espai per a obres que, com aquesta, s'arrelen en sòls adobats amb visceralitats, sofriments, solituds i tendreses contemporànies. Imatges colpidores; personatges que, potser sense voler-ho, transcendeixen la pròpia història i esdevenen emblemàtics; inseguretat en l'estil i excessives reiteracions lèxiques, però per sobre de tot, una immediata sensació d'autenticitat que fa que Òpera àcid esdevingui epidèrmica, directa a l'estómac i alhora profundament reflexiva.» Lluís Figuerola, ""Ópera":https://pandora.girona.cat/viewer.vm?id=0000784886&page=46&search=opera%20%C3%A0cid%20la%20solitud%20dels%20anys%20vuitanta&lang=ca&view=hemeroteca àcid: la sol·litud dels anys vuitanta", Avui Cultura, 27 de gener 1990, p. 10. #es #tp "Miquel":https://traces.uab.cat/collection/creus_miquel?ln=ca Creus A propòsit d'Ópera àcid (Edicions 62, 1989) reeditada per Males Herbes (2019): «Hi ha, latent, una altra literatura -també en català, sortosament- que, prescindint de tradicions i no connectada a la xarxa de subministrament habitual, utilitza energies alternatives, menys artificioses i menys complexes però amb una forta càrrega d'autenticitat, una literatura que es basteix de referències no autòctones i que, alhora, es difumina i es confon amb d'altres formes d'expressió no escrita. Ópera àcid fa, en aquest sentit, el paper de "quinta columnista" en una reraguarda literària que no ha sabut o no ha volgut trobar un espai per a obres que, com aquesta, s'arrelen en sòls adobats amb visceralitats, sofriments, solituds i tendreses contemporànies. Imatges colpidores; personatges que, potser sense voler-ho, transcendeixen la pròpia història i esdevenen emblemàtics; inseguretat en l'estil i excessives reiteracions lèxiques, però per sobre de tot, una immediata sensació d'autenticitat que fa que Òpera àcid esdevingui epidèrmica, directa a l'estómac i alhora profundament reflexiva.» Lluís Figuerola, ""Ópera":https://pandora.girona.cat/viewer.vm?id=0000784886&page=46&search=opera%20%C3%A0cid%20la%20solitud%20dels%20anys%20vuitanta&lang=ca&view=hemeroteca àcid: la sol·litud dels anys vuitanta", Avui Cultura, 27 de gener 1990, p. 10.

Recids:

Name: critiques

Titles: #ca Crítiques de teatre #en Theatre column #es Críticas teatrales

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB genereforma:"critica de teatre"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #rt Col·lecció que delimita la cerca a les crítiques teatrals publicades a la premsa diària, als setmanaris, i a les revistes culturals i especialitzades. #es #rt Colección que delimita la búsqueda a las críticas teatrales publicadas en la prensa diaria, en los semanarios y en la revistas culturales y especializadas.

Recids:

Name: cruzet

Titles: #ca Josep M. Cruzet #en Josep M. Cruzet #es Josep M. Cruzet

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Cruzet, Josep M."

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: cua-de-palla

Titles: #ca La Cua de Palla #en La Cua de Palla #es La Cua de Palla

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "La Cua de Palla : col·lecció"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #rt Blog de la Biblioteca La Bòbila dedicat a "La Cua de Palla" !https://traces.uab.cat/img/uab/cua-palla_bobila.jpg!:http://cuadepalla.blogspot.com.es/ Totes les cobertes de la "La Cua de Palla" !https://traces.uab.cat/img/uab/cua-palla_cobertes.png!:https://picasaweb.google.com/112849682238020605534/CobertesDeLaCuaDePalla "Torna La Cua de Palla" (Labutxaca) !https://traces.uab.cat/img/uab/cua-palla_labutxaca.png!:http://www.grup62.cat/docroot/grup62/includes/noticies/fitxers/entrada21623/fitxer260/La-cua-de-palla-a-labutxaca-dossier.PDF Vídeo: La Cua de Palla a "Edicions 62, 50 anys" !https://traces.uab.cat/img/uab/cua-palla_video62.png!:http://www.youtube.com/watch?v=ry2Q7O3suf4 Reportatge sobre "La Cua de Palla: retrat en groc i negre" de Jordi Canal i Artigas i Àlex Martín Escribà ("Via llibre", C33) !https://traces.uab.cat/img/uab/cua-palla_viallibre.png!:http://www.youtube.com/watch?v=0RL7COSICcc LA CUA DE PALLA (1963) !https://traces.uab.cat/img/uab/cua-palla.png! "La Cua de Palla" és una col·lecció de novel·la policíaca de l'editorial Edicions 62. Va aparèixer al mercat just un any després de la primera publicació de l'editorial, el 1963. Dirigida per Manuel de Pedrolo (qui també feia traduccions i signava alguna novel·la), pretenia participar en l'expansió de la llengua catalana a públics interessats en la novel·la policíaca i alhora consolidar el gènere negre a Catalunya a partir de traduccions de novel·listes estrangers de renom (John Le Carré, Dashiell Hammet, Patricia Highsmith, Georges Simenon, Raymond Chandler, etc.). Aquesta primera etapa va durar fins l'any 1970 i va reunir setanta-un títols, tots amb unes característiques portades en groc i negre, obra del dissenyador Jordi Fornas. A partir de l'any 1981 fins el 1996 Edicions 62 va oferir una nova etapa de la col·lecció sota el títol "Seleccions de la Cua de Palla", amb Xavier Coma al capdavant i especialitzada cada cop més en novel·listes nord-americans. Entre el 1996 i el 1 997 el segell de butxaca de l'editorial, "El Cangur", es va fer càrrec dels últims números que sortirien de la col·lecció. Hi ha hagut dos intents més per part de l'Edicions 62 per revitalitzar "La Cua de Palla": el 2006 es va engegar de nou sota el títol "Nova Cua de Palla", però només n'han sortit dos volums. A principis del 2013, el segell "Labutxaca" ha reeditat sis títols dels més emblemàtics de la primera etapa, mantenint-ne el disseny característic. #ca #tp Blog de la Biblioteca La Bòbila dedicat a "La Cua de Palla" !https://traces.uab.cat/img/uab/cua-palla_bobila.jpg!:http://cuadepalla.blogspot.com.es/ Totes les cobertes de la "La Cua de Palla" !https://traces.uab.cat/img/uab/cua-palla_cobertes.png!:https://picasaweb.google.com/112849682238020605534/CobertesDeLaCuaDePalla "Torna La Cua de Palla" (Labutxaca) !https://traces.uab.cat/img/uab/cua-palla_labutxaca.png!:http://www.grup62.cat/docroot/grup62/includes/noticies/fitxers/entrada21623/fitxer260/La-cua-de-palla-a-labutxaca-dossier.PDF Vídeo: La Cua de Palla a "Edicions 62, 50 anys" !https://traces.uab.cat/img/uab/cua-palla_video62.png!:http://www.youtube.com/watch?v=ry2Q7O3suf4 Reportatge sobre "La Cua de Palla: retrat en groc i negre" de Jordi Canal i Artigas i Àlex Martín Escribà ("Via llibre", C33) !https://traces.uab.cat/img/uab/cua-palla_viallibre.png!:http://www.youtube.com/watch?v=0RL7COSICcc LA CUA DE PALLA (1963) !https://traces.uab.cat/img/uab/cua-palla.png! "La Cua de Palla" és una col·lecció de novel·la policíaca de l'editorial Edicions 62. Va aparèixer al mercat just un any després de la primera publicació de l'editorial, el 1963. Dirigida per Manuel de Pedrolo (qui també feia traduccions i signava alguna novel·la), pretenia participar en l'expansió de la llengua catalana a públics interessats en la novel·la policíaca i alhora consolidar el gènere negre a Catalunya a partir de traduccions de novel·listes estrangers de renom (John Le Carré, Dashiell Hammet, Patricia Highsmith, Georges Simenon, Raymond Chandler, etc.). Aquesta primera etapa va durar fins l'any 1970 i va reunir setanta-un títols, tots amb unes característiques portades en groc i negre, obra del dissenyador Jordi Fornas. A partir de l'any 1981 fins el 1996 Edicions 62 va oferir una nova etapa de la col·lecció sota el títol "Seleccions de la Cua de Palla", amb Xavier Coma al capdavant i especialitzada cada cop més en novel·listes nord-americans. Entre el 1996 i el 1 997 el segell de butxaca de l'editorial, "El Cangur", es va fer càrrec dels últims números que sortirien de la col·lecció. Hi ha hagut dos intents més per part de l'Edicions 62 per revitalitzar "La Cua de Palla": el 2006 es va engegar de nou sota el títol "Nova Cua de Palla", però només n'han sortit dos volums. A principis del 2013, el segell "Labutxaca" ha reeditat sis títols dels més emblemàtics de la primera etapa, mantenint-ne el disseny característic.

Recids:

Name: cussa_jordi

Titles: #ca Jordi Cussà #en Jordi Cussà #es Jordi Cussà

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Cussà, Jordi"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: cuyas_manuel

Titles: #ca Manuel Cuyàs #en Manuel Cuyàs #es Manuel Cuyàs

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Cuyàs, Manuel"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #te "Manuel":https://traces.uab.cat/collection/cuyas_manuel?ln=ca Cuyàs Foto: "El":http://www.elpuntavui.cat/societat/article/1806402-l-articulista-mes-afuat.html Punt Avui Escriptor i periodista. Llicenciat en història de l'art per la Universitat de Barcelona, fou gestor cultural primer a l'Ajuntament de Mataró i posteriorment a l'Olimpíada Cultural (1983-1992). Cofundador i col·laborador de les revistes El Maresme (1977-82) i Mataró Escrit (1986-94). El 1987 començà a col·laborar a Punt Diari, i el 1995 esdevingué director editorial de la divisió creada al Maresme (El Punt del Maresme), tasca que desenvolupà fins el 2001, que fou nomenat director de l'edició de Catalunya És autor de Mataró, suau i aspre (1982), El manyà encès (1985), Mataró, una ciutat (1986), Mataró sota teulada (1994) i Mataró verd i blau (2006), i de la novel·la Taques al marge (1993). Ha transcrit els tres volums de memòries del president Jordi Pujol a partir de la seva exposició oral (Memòries I: Història d'una convicció. 1930-1980, 2007; Memòries II: Temps de construir. 1980-1993, 2009, i Memòries III: De la bonança a un repte nou, 2013). L'any 2014 publicà les memòries El nét del pirata, el 2015 el recull d'articles Enamorats d'Audrey Hepburn i L'arròs de la terra. Dos juliols a l'illa de Menorca, i el 2019 Sota el barret, recull d'articles publicats en El Punt Avui. Part de la seva obra ha estat traduïda a l'alemany, a l'anglès i al castellà. L'any 2010 guanyà el premi Manuel Bonmatí de periodisme, convocat pel Rotary Club de Girona, per l'article La fi del 'Girona rai', publicat en El Punt del 6 de juny d'aquest mateix any, el 2012 el premi Ploma d'Or de la facultat de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona i el 2013 el premi a la trajectòria de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC). Extret de: "Manuel":https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0519625.xml Cuyàs i Gibert, (Enciclopèdia Catalana) → "Articles":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=cuyas_manuel&sc=1&p=Avui&f=publication&action_search=Cerca de Manuel Cuyàs al diari Avui #en #tp "Manuel":https://traces.uab.cat/collection/cuyas_manuel?ln=ca Cuyàs Foto: "El":http://www.elpuntavui.cat/societat/article/1806402-l-articulista-mes-afuat.html Punt Avui Escriptor i periodista. Llicenciat en història de l'art per la Universitat de Barcelona, fou gestor cultural primer a l'Ajuntament de Mataró i posteriorment a l'Olimpíada Cultural (1983-1992). Cofundador i col·laborador de les revistes El Maresme (1977-82) i Mataró Escrit (1986-94). El 1987 començà a col·laborar a Punt Diari, i el 1995 esdevingué director editorial de la divisió creada al Maresme (El Punt del Maresme), tasca que desenvolupà fins el 2001, que fou nomenat director de l'edició de Catalunya És autor de Mataró, suau i aspre (1982), El manyà encès (1985), Mataró, una ciutat (1986), Mataró sota teulada (1994) i Mataró verd i blau (2006), i de la novel·la Taques al marge (1993). Ha transcrit els tres volums de memòries del president Jordi Pujol a partir de la seva exposició oral (Memòries I: Història d'una convicció. 1930-1980, 2007; Memòries II: Temps de construir. 1980-1993, 2009, i Memòries III: De la bonança a un repte nou, 2013). L'any 2014 publicà les memòries El nét del pirata, el 2015 el recull d'articles Enamorats d'Audrey Hepburn i L'arròs de la terra. Dos juliols a l'illa de Menorca, i el 2019 Sota el barret, recull d'articles publicats en El Punt Avui. Part de la seva obra ha estat traduïda a l'alemany, a l'anglès i al castellà. L'any 2010 guanyà el premi Manuel Bonmatí de periodisme, convocat pel Rotary Club de Girona, per l'article La fi del 'Girona rai', publicat en El Punt del 6 de juny d'aquest mateix any, el 2012 el premi Ploma d'Or de la facultat de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona i el 2013 el premi a la trajectòria de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC). Extret de: "Manuel":https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0519625.xml Cuyàs i Gibert, (Enciclopèdia Catalana) → "Articles":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=cuyas_manuel&sc=1&p=Avui&f=publication&action_search=Cerca de Manuel Cuyàs al diari Avui #es #tp "Manuel":https://traces.uab.cat/collection/cuyas_manuel?ln=ca Cuyàs Foto: "El":http://www.elpuntavui.cat/societat/article/1806402-l-articulista-mes-afuat.html Punt Avui Escriptor i periodista. Llicenciat en història de l'art per la Universitat de Barcelona, fou gestor cultural primer a l'Ajuntament de Mataró i posteriorment a l'Olimpíada Cultural (1983-1992). Cofundador i col·laborador de les revistes El Maresme (1977-82) i Mataró Escrit (1986-94). El 1987 començà a col·laborar a Punt Diari, i el 1995 esdevingué director editorial de la divisió creada al Maresme (El Punt del Maresme), tasca que desenvolupà fins el 2001, que fou nomenat director de l'edició de Catalunya És autor de Mataró, suau i aspre (1982), El manyà encès (1985), Mataró, una ciutat (1986), Mataró sota teulada (1994) i Mataró verd i blau (2006), i de la novel·la Taques al marge (1993). Ha transcrit els tres volums de memòries del president Jordi Pujol a partir de la seva exposició oral (Memòries I: Història d'una convicció. 1930-1980, 2007; Memòries II: Temps de construir. 1980-1993, 2009, i Memòries III: De la bonança a un repte nou, 2013). L'any 2014 publicà les memòries El nét del pirata, el 2015 el recull d'articles Enamorats d'Audrey Hepburn i L'arròs de la terra. Dos juliols a l'illa de Menorca, i el 2019 Sota el barret, recull d'articles publicats en El Punt Avui. Part de la seva obra ha estat traduïda a l'alemany, a l'anglès i al castellà. L'any 2010 guanyà el premi Manuel Bonmatí de periodisme, convocat pel Rotary Club de Girona, per l'article La fi del 'Girona rai', publicat en El Punt del 6 de juny d'aquest mateix any, el 2012 el premi Ploma d'Or de la facultat de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona i el 2013 el premi a la trajectòria de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC). Extret de: "Manuel":https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0519625.xml Cuyàs i Gibert, (Enciclopèdia Catalana) → "Articles":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=cuyas_manuel&sc=1&p=Avui&f=publication&action_search=Cerca de Manuel Cuyàs al diari Avui

Recids:

Name: d-aci-d-alla

Titles: #ca D'Ací i d'Allà #en D'Ací i d'Allà #es D'Ací i d'Allà

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "D'Ací i d'Allà : publicació"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "D'Ací":https://traces.uab.cat/collection/d-aci-d-alla?ln=ca d'Allà D'Ací D'allà -a partir del juliol de 1922 D'Ací i D'Allà- va ser una revista catalana que s'edità entre 1918 i 1936. Inicialment, tenia periodicitat mensual, però el 1931 començà a aparèixer cada tres mesos. D'Ací D'allà destaca per ser la primera revista catalana de caràcter europeu. S'oferia amb un embolcall editat amb luxe i incloïa textos sobre temes molt variats: actualitat, moda, arts, literatura, decoració, esports, cinema, etc. En síntesi, podríem dir que D'Ací D'allà s'emmirallava en la classe rica, culta, sofisticada i moderna d'Europa i dels Estats Units. El mensual va ser una iniciativa de l'Editorial Catalana -controlada pel polític regionalista Francesc Cambó-, que tenia com a objectiu «catalanitzar Catalunya, Balears i València en ço que hi ha de més dignificant en un poble, que és la cultura». El primer número va sortir sota la direcció de Josep Carner -també director de l'Editorial Catalana-, que al cap d'un any va cedir la tutela de la revista a l'escriptor i periodista Ignasi Folch i Torres. Entre els escriptors que hi col·laboraven, a banda de les traduccions d'autors estrangers, destaquen les següents plomes: Josep Carner, Antoni Rovira i Virgili, Carles Riba, Aureli Capmany, Prudenci Bertrana, Joaquim Ruyra, Lola Anglada, Josep Pla, etc. L'any 1924 -ja implantada la dictadura de Primo de Rivera- l'Editorial Catalana va traspassar la revista a Antoni López-Llausàs, propietari de la llibreria-editorial Catalònia, que va continuar editant la revista. En aquest moment, l'escriptor Carles Soldevila assumí la direcció de la publicació. Aquesta segona etapa es caracteritza per un augment notable de col·laboradors artístics i literaris, entre els quals hi havia Joaquim Sunyer, Josep Maria de Sagarra, Eugeni d'Ors i Carme Monturiol. L'últim número de D'Ací D'allà va aparèixer el mes de juny de 1936. En un dels textos, Eugeni d'Ors demanava a Picasso que fes una «autèntica obra mestra». Poc després, començà la Guerra Civil: l'escriptor s'uní al bàndol nacional i el pintor concebé el Guernica. Extret principalment de: Josep M. Cadena, "Cent anys de l'aparició de D'Ací i D'Allà", Serra d'Or, núm. 697 (gener 2018), p 41-42

Recids:

Name: dahl_roald

Titles: #ca Roald Dahl #en Roald Dahl #es Roald Dahl

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Dahl, Roald"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Roald":https://traces.uab.cat/collection/dahl_roald?ln=ca Dahl «... La sort que jo tinc és que em fan riure els mateixos acudits que fan riure els nens. Aquesta és la raó que em permet escriure. Quan escric tinc un meravellós pessigolleig tota l'estona. Un llibre ha de ser excitant, ràpid, ha de tenir un bon argument, però sobretot ha de ser divertit. !https://traces.uab.cat/img/uab/...! No pots deixar triomfar el mal, de cap manera. Pots deixar creure al lector que triomfarà, però no pots permetre que passi. Per als nens, naturalment, els que triomfen als llibres infantils són l'heroi i l'heroïna -sempre el nen- i això és divertit. Els nens són com jo, s'identifiquen fortament amb l'heroi del llibre pensant que són ells mateixos, i això és agradable.» Fragment de The Autor's Eye: Roald Dahl i citat a: Casas, Lola, "Roald Dahl: una aproximació al cinema". En: II Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana. Barcelona : Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, 2001 (Quaderns Divulgatius, 18), p. 61. "Roald":http://actualitat.traces.uab.cat/fitxa-autor.php?id=2424&r=25 Dahl a l'Actualitat de Traces #en #tp "Roald":https://traces.uab.cat/collection/dahl_roald?ln=ca Dahl «... La sort que jo tinc és que em fan riure els mateixos acudits que fan riure els nens. Aquesta és la raó que em permet escriure. Quan escric tinc un meravellós pessigolleig tota l'estona. Un llibre ha de ser excitant, ràpid, ha de tenir un bon argument, però sobretot ha de ser divertit. !https://traces.uab.cat/img/uab/...! No pots deixar triomfar el mal, de cap manera. Pots deixar creure al lector que triomfarà, però no pots permetre que passi. Per als nens, naturalment, els que triomfen als llibres infantils són l'heroi i l'heroïna -sempre el nen- i això és divertit. Els nens són com jo, s'identifiquen fortament amb l'heroi del llibre pensant que són ells mateixos, i això és agradable.» Fragment de The Autor's Eye: Roald Dahl i citat a: Casas, Lola, "Roald Dahl: una aproximació al cinema". En: II Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana. Barcelona : Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, 2001 (Quaderns Divulgatius, 18), p. 61. "Roald":http://actualitat.traces.uab.cat/fitxa-autor.php?id=2424&r=25 Dahl a l'Actualitat de Traces #es #tp "Roald":https://traces.uab.cat/collection/dahl_roald?ln=ca Dahl «... La sort que jo tinc és que em fan riure els mateixos acudits que fan riure els nens. Aquesta és la raó que em permet escriure. Quan escric tinc un meravellós pessigolleig tota l'estona. Un llibre ha de ser excitant, ràpid, ha de tenir un bon argument, però sobretot ha de ser divertit. !https://traces.uab.cat/img/uab/...! No pots deixar triomfar el mal, de cap manera. Pots deixar creure al lector que triomfarà, però no pots permetre que passi. Per als nens, naturalment, els que triomfen als llibres infantils són l'heroi i l'heroïna -sempre el nen- i això és divertit. Els nens són com jo, s'identifiquen fortament amb l'heroi del llibre pensant que són ells mateixos, i això és agradable.» Fragment de The Autor's Eye: Roald Dahl i citat a: Casas, Lola, "Roald Dahl: una aproximació al cinema". En: II Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana. Barcelona : Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, 2001 (Quaderns Divulgatius, 18), p. 61. "Roald":http://actualitat.traces.uab.cat/fitxa-autor.php?id=2424&r=25 Dahl a l'Actualitat de Traces

Recids:

Name: dalmau_josep

Titles: #ca dalmau_josep #en dalmau_josep #es dalmau_josep

Webset: false

Oaiset: false

Query:

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions:

Recids:

Name: dante-alighieri

Titles: #ca Dante Alighieri #en Dante Alighieri #es Dante Alighieri

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Dante Alighieri"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: dauder

Titles: #ca Jordi Dauder #en Jordi Dauder #es Jordi Dauder

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Dauder, Jordi"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #rt Jordi Dauder 2.0 !https://traces.uab.cat/img/uab/dauder_web.png!:http://www.jordidauder.com/home/index.php Ara.cat: Mor l'actor Jordi Dauder !https://traces.uab.cat/img/uab/dauder_ara.jpg!:http://www.ara.cat/cultura/Mor-lactor-Jordi-Dauder_0_555544518.html El Periódico: "Muere el actor Jordi Dauder a los 73 años" !https://traces.uab.cat/img/uab/dauder_periodico.jpg!:http://elperiodico.com/es/noticias/ocio-y-cultura/muere-actor-jordi-dauder-los-anos-1151700 Vilaweb: L'actor i activista Jordi Dauder s'ha mort !https://traces.uab.cat/img/uab/dauder_vilaweb.jpg!:http://www.vilaweb.cat/noticia/3928823/20110916/mor-lactor-activista-jordi-dauder.html El món de la interpretació homenatja i acomiada Jordi Dauder !https://traces.uab.cat/img/uab/dauder_comiat.png!:http://www.youtube.com/watch?v=0L7d84dVCw4 Acadèmia del Cinema Català: Homenatge a Jordi Dauder !https://traces.uab.cat/img/uab/dauder_academia.png!:http://vimeo.com/30029933 TV3: Gaudí d'Honor: Jordi Dauder !https://traces.uab.cat/img/uab/dauder_tv3.png!:http://www.tv3.cat/videos/3318431 Sala 33: Celebrem el Premi Gaudí d'Honor a Jordi Dauder, amb Azaña !https://traces.uab.cat/img/uab/dauder_sala33.png!:http://www.tv3.cat/videos/3328290 Entrevista a Jordi Dauder com a director de la 1a Mostra de Cinema Català de Mollerussa !https://traces.uab.cat/img/uab/dauder_cinemacatala.png!:http://www.youtube.com/watch?v=1SqgyWVVF_k Cinema 3: Entrevista a Jordi Dauder pel film "Joves" !https://traces.uab.cat/img/uab/dauder_joves.png!:http://www.tv3.cat/videos/3312050 Cinema 3: Entrevista a Jordi Dauder per "Pont de Varsòvia" 1990 !https://traces.uab.cat/img/uab/dauder_cinema3.png!:http://www.tv3.cat/videos/3312070 Cinema 3: Entrevista Jordi Dauder pel film "Havanera 1820" !https://traces.uab.cat/img/uab/dauder_cinema3_1992.png!:http://www.tv3.cat/videos/3312090 JORDI DAUDER (1938-2011) #ca #tp Jordi Dauder 2.0 !https://traces.uab.cat/img/uab/dauder_web.png!:http://www.jordidauder.com/home/index.php Ara.cat: Mor l'actor Jordi Dauder !https://traces.uab.cat/img/uab/dauder_ara.jpg!:http://www.ara.cat/cultura/Mor-lactor-Jordi-Dauder_0_555544518.html El Periódico: "Muere el actor Jordi Dauder a los 73 años" !https://traces.uab.cat/img/uab/dauder_periodico.jpg!:http://elperiodico.com/es/noticias/ocio-y-cultura/muere-actor-jordi-dauder-los-anos-1151700 Vilaweb: L'actor i activista Jordi Dauder s'ha mort !https://traces.uab.cat/img/uab/dauder_vilaweb.jpg!:http://www.vilaweb.cat/noticia/3928823/20110916/mor-lactor-activista-jordi-dauder.html El món de la interpretació homenatja i acomiada Jordi Dauder !https://traces.uab.cat/img/uab/dauder_comiat.png!:http://www.youtube.com/watch?v=0L7d84dVCw4 Acadèmia del Cinema Català: Homenatge a Jordi Dauder !https://traces.uab.cat/img/uab/dauder_academia.png!:http://vimeo.com/30029933 TV3: Gaudí d'Honor: Jordi Dauder !https://traces.uab.cat/img/uab/dauder_tv3.png!:http://www.tv3.cat/videos/3318431 Sala 33: Celebrem el Premi Gaudí d'Honor a Jordi Dauder, amb Azaña !https://traces.uab.cat/img/uab/dauder_sala33.png!:http://www.tv3.cat/videos/3328290 Entrevista a Jordi Dauder com a director de la 1a Mostra de Cinema Català de Mollerussa !https://traces.uab.cat/img/uab/dauder_cinemacatala.png!:http://www.youtube.com/watch?v=1SqgyWVVF_k Cinema 3: Entrevista a Jordi Dauder pel film "Joves" !https://traces.uab.cat/img/uab/dauder_joves.png!:http://www.tv3.cat/videos/3312050 Cinema 3: Entrevista a Jordi Dauder per "Pont de Varsòvia" 1990 !https://traces.uab.cat/img/uab/dauder_cinema3.png!:http://www.tv3.cat/videos/3312070 Cinema 3: Entrevista Jordi Dauder pel film "Havanera 1820" !https://traces.uab.cat/img/uab/dauder_cinema3_1992.png!:http://www.tv3.cat/videos/3312090 JORDI DAUDER (1938-2011)

Recids:

Name: deu-anys-aparicio

Titles: #ca 10 anys de l'aparició #en 10 anys de l'aparició #es 10 anys de l'aparició

Webset: false

Oaiset: false

Query:

Regular subcollections: jo-confesso home-maleta primavera-estiu-etcetera

Virtual subcollections:

Descriptions:

Recids:

Name: deu-mort

Titles: #ca 10 anys de la mort #en 10 years of the death #es 10 años de la muerte

Webset: false

Oaiset: false

Query:

Regular subcollections: pairoli_miquel teixidor_jordi sentis_carles beneyto_maria cerda_jordi-pere colomines_joan fiol_bartomeu ballester_alexandre iborra_josep amigo-angles_ramon

Virtual subcollections:

Descriptions:

Recids:

Name: diari-sabadell

Titles: #ca Diari de Sabadell #en Diari de Sabadell #es Diari de Sabadell

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Diari de Sabadell : publicació"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #rt Carme Puig Molist Les col·laboracions de Joan Oliver al Diari de Sabadell (1923-1928) !https://traces.uab.cat/img/uab/diari-sabadell_oliver.jpg!:http://books.google.es/books?id=3pfpvE9cwhgC&printsec=frontcover&dq=Les+col%B7laboracions+de+Joan+Oliver+al+Diari+de+Sabadell+%281923-1928%29 > Diari de Sabadell (1910-1936) "Diari":https://traces.uab.cat/collection/<a%20href= de Sabadell Fundat per Miquel Duran i Tortajada, amb el subtítol de "autonomista y d'avisos y notícies", de tendència catalanista conservadora, vinculat a la Lliga. El primer número va sortir al carrer el 2 d'agost de 1910, i va publicar-se fins al cop d'estat franquista del 1936. L'últim exemplar va ser del 19 de juliol. El 1919, per suspensió governativa, fou transformat en Diari de Sabadell i sa comarca, amb nova numeració però el amb el mateix ideari, i l'1 de gener de 1933 tornava a ser Diari de Sabadell. Manuel Duran en fou director fins a l'agost del 1916, i el seguiren Joan Arús Colomer (fins al novembre de 1919) i Josep M. Castellet i Pont (fins a l'octubre de 1924). Entre 1924 i 1934, Armand Obiols, Joan Oliver i Francesc Trabal el dirigiren alternativament. De fet, els integrants del Grup de Sabadell convertiren el diari en la plataforma des de la qual duen a terme la seva intensa activitat per a la defensa i preservació de les plataformes polítiques i culturals de Catalunya aconseguides amb la Mancomunitat i que la dictadura de Primo de Rivera posava en perill. El novembre de 1932 Armand Obiols abandonà el diari, i al febrer de de 1934 se'n féu càrrec un nou grup financer conservador. #ca #te Carme Puig Molist Les col·laboracions de Joan Oliver al Diari de Sabadell (1923-1928) !https://traces.uab.cat/img/uab/diari-sabadell_oliver.jpg!:http://books.google.es/books?id=3pfpvE9cwhgC&printsec=frontcover&dq=Les+col%B7laboracions+de+Joan+Oliver+al+Diari+de+Sabadell+%281923-1928%29 > Diari de Sabadell (1910-1936) "Diari":https://traces.uab.cat/collection/<a%20href= de Sabadell Fundat per Miquel Duran i Tortajada, amb el subtítol de "autonomista y d'avisos y notícies", de tendència catalanista conservadora, vinculat a la Lliga. El primer número va sortir al carrer el 2 d'agost de 1910, i va publicar-se fins al cop d'estat franquista del 1936. L'últim exemplar va ser del 19 de juliol. El 1919, per suspensió governativa, fou transformat en Diari de Sabadell i sa comarca, amb nova numeració però el amb el mateix ideari, i l'1 de gener de 1933 tornava a ser Diari de Sabadell. Manuel Duran en fou director fins a l'agost del 1916, i el seguiren Joan Arús Colomer (fins al novembre de 1919) i Josep M. Castellet i Pont (fins a l'octubre de 1924). Entre 1924 i 1934, Armand Obiols, Joan Oliver i Francesc Trabal el dirigiren alternativament. De fet, els integrants del Grup de Sabadell convertiren el diari en la plataforma des de la qual duen a terme la seva intensa activitat per a la defensa i preservació de les plataformes polítiques i culturals de Catalunya aconseguides amb la Mancomunitat i que la dictadura de Primo de Rivera posava en perill. El novembre de 1932 Armand Obiols abandonà el diari, i al febrer de de 1934 se'n féu càrrec un nou grup financer conservador.

Recids:

Name: diaz-plaja-aurora

Titles: #ca Aurora Díaz-Plaja #en Aurora Díaz-Plaja #es Aurora Díaz-Plaja

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Díaz-Plaja, Aurora"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: diccionari-catala-valencia-balear

Titles: #ca Diccionari català-valencià-balear #en Diccionari català-valencià-balear #es Diccionari català-valencià-balear

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "diccionari catala-valencia-balear"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: doctorow_edgar-lawrence

Titles: #ca Edgar Lawrence Doctorow #en Edgar Lawrence Doctorow #es Edgar Lawrence Doctorow

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Doctorow, Edgar Lawrence"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Jesús":https://traces.uab.cat/collection/doctorow_edgar-lawrence?ln=ca Moncada Foto: "Mary":https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=4&cad=rja&uact=8&ved=0CDoQFjADahUKEwjn8KrSz_PGAhXMuBQKHWp-Cr8&url=http%3A%2F%2Famerica.aljazeera.com%2Farticles%2F2015%2F7%2F22%2Fdoctorow-award-winning-novelist-dies-at-84.html&ei=5xuyVafhJMzxUur8qfgL&usg=AFQjCNFbDG7VqqtEXuMF9H2haxnyND5rdQ&bvm=bv.98476267,d.d24 Altaffer Després d'estudiar literatura al Kenyon College d'Ohio i a la Universitat de Columbia, fou mobilitzat i passà un temps a Alemanya. En tornar als Estats Units compaginà l'escriptura amb ocupacions diverses; entre d'altres, col·laborà en guions de westerns que li proporcionaren la matèria i els recursos per a la primera novel·la, Welcome to Hard Times (1960), que aconseguí un èxit considerable. Després d'aquest debut, el 1969 abandonà la feina d'editor a The Dial Press per dedicar-se exclusivament a la literatura. De la seva obra sobresurten les novel·les en què, barrejant fets històrics, experiències personals i elements de ficció, recreà episodis de l'Amèrica contemporània. Entre les més aconseguides, cal esmentar The Book of Daniel (1971), centrada en el procés dels Rosenberg, Ragtime (1975, llibre guardonat amb el National Book Critics Circle Award ), descripció de la societat americana dels anys anteriors a la Primera Guerra Mundial, que fou el seu gran èxit internacional i donà lloc a una notable versió cinematogràfica dirigida per Miloš Forman (1981) i posteriorment (1996) a un musical a Broadway, que també aconseguí un gran èxit; Billy Bathgate (1989, premi PEN / Faulkner), novel·la sobre la depressió i el món dels gàngsters dels anys trenta, i The March (2005), sobre la guerra de Secessió, considerada la seva obra mestra, que guanyà també el PEN / Faulkner i el National Book Critics Circle Award. Altres novel·les són Loon Lake (1980), Lives of the Poets (1984), la semiautobiogràfica World's Fair (1985, obra guardonada amb el National Book Award 1986), The Waterworks (1994), City of God (2000), Homer and Langley (2009) i Andrew's Brain (2014). També és autor de la peça teatral, Drinks before Dinner (1979). Fou un prominent comentarista polític, alineat amb les posicions més esquerranes del Partit Demòcrata. Font: "Enciclopèdia":http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0022595.xml Catalana En català, Edicions de 1984 ha publicat els següents títols de la seva obra: "El":https://traces.uab.cat/search?f=obracitada&p=El%20cervell%20de%20l%27Andrew&sc=1&ln=ca cervell de l'Andrew (2014, traducció de Maria Iniesta), "Tot":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&sc=1&p=tot+el+temps+del+mon+doctorow&f=&action_search=Cerca el temps del món (2012, traducció de Maria Iniesta i Julià de Jòdar), "Billy":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&sc=1&p=homer+i+langley+doctorow&f=&action_search=Cerca Bathgate (2011, traducció de Maria Iniesta), "Homer":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&sc=1&p=homer+i+langley+doctorow&f=&action_search=Cerca i Langley (2010, traducció de Maria Iniesta), "Ragtime(2008,":https://traces.uab.cat/search?&sc=1&p=ragtime+doctorow&f=keyword traducció de Maria Iniesta), "Històries":https://traces.uab.cat/search?&sc=1&p=doctorow+histories+terra+dolca&f=keyword de la dolça terra (2007, traducció de Julià de Jòdar) i "La":https://traces.uab.cat/search?&sc=1&p=doctorow+gran+marxa&f=keyword gran marxa (2007, traducció de Julià de Jòdar). #en #tp "Jesús":https://traces.uab.cat/collection/doctorow_edgar-lawrence?ln=ca Moncada Foto: "Mary":https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=4&cad=rja&uact=8&ved=0CDoQFjADahUKEwjn8KrSz_PGAhXMuBQKHWp-Cr8&url=http%3A%2F%2Famerica.aljazeera.com%2Farticles%2F2015%2F7%2F22%2Fdoctorow-award-winning-novelist-dies-at-84.html&ei=5xuyVafhJMzxUur8qfgL&usg=AFQjCNFbDG7VqqtEXuMF9H2haxnyND5rdQ&bvm=bv.98476267,d.d24 Altaffer Després d'estudiar literatura al Kenyon College d'Ohio i a la Universitat de Columbia, fou mobilitzat i passà un temps a Alemanya. En tornar als Estats Units compaginà l'escriptura amb ocupacions diverses; entre d'altres, col·laborà en guions de westerns que li proporcionaren la matèria i els recursos per a la primera novel·la, Welcome to Hard Times (1960), que aconseguí un èxit considerable. Després d'aquest debut, el 1969 abandonà la feina d'editor a The Dial Press per dedicar-se exclusivament a la literatura. De la seva obra sobresurten les novel·les en què, barrejant fets històrics, experiències personals i elements de ficció, recreà episodis de l'Amèrica contemporània. Entre les més aconseguides, cal esmentar The Book of Daniel (1971), centrada en el procés dels Rosenberg, Ragtime (1975, llibre guardonat amb el National Book Critics Circle Award ), descripció de la societat americana dels anys anteriors a la Primera Guerra Mundial, que fou el seu gran èxit internacional i donà lloc a una notable versió cinematogràfica dirigida per Miloš Forman (1981) i posteriorment (1996) a un musical a Broadway, que també aconseguí un gran èxit; Billy Bathgate (1989, premi PEN / Faulkner), novel·la sobre la depressió i el món dels gàngsters dels anys trenta, i The March (2005), sobre la guerra de Secessió, considerada la seva obra mestra, que guanyà també el PEN / Faulkner i el National Book Critics Circle Award. Altres novel·les són Loon Lake (1980), Lives of the Poets (1984), la semiautobiogràfica World's Fair (1985, obra guardonada amb el National Book Award 1986), The Waterworks (1994), City of God (2000), Homer and Langley (2009) i Andrew's Brain (2014). També és autor de la peça teatral, Drinks before Dinner (1979). Fou un prominent comentarista polític, alineat amb les posicions més esquerranes del Partit Demòcrata. Font: "Enciclopèdia":http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0022595.xml Catalana En català, Edicions de 1984 ha publicat els següents títols de la seva obra: "El":https://traces.uab.cat/search?f=obracitada&p=El%20cervell%20de%20l%27Andrew&sc=1&ln=ca cervell de l'Andrew (2014, traducció de Maria Iniesta), "Tot":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&sc=1&p=tot+el+temps+del+mon+doctorow&f=&action_search=Cerca el temps del món (2012, traducció de Maria Iniesta i Julià de Jòdar), "Billy":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&sc=1&p=homer+i+langley+doctorow&f=&action_search=Cerca Bathgate (2011, traducció de Maria Iniesta), "Homer":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&sc=1&p=homer+i+langley+doctorow&f=&action_search=Cerca i Langley (2010, traducció de Maria Iniesta), "Ragtime(2008,":https://traces.uab.cat/search?&sc=1&p=ragtime+doctorow&f=keyword traducció de Maria Iniesta), "Històries":https://traces.uab.cat/search?&sc=1&p=doctorow+histories+terra+dolca&f=keyword de la dolça terra (2007, traducció de Julià de Jòdar) i "La":https://traces.uab.cat/search?&sc=1&p=doctorow+gran+marxa&f=keyword gran marxa (2007, traducció de Julià de Jòdar). #es #tp "Jesús":https://traces.uab.cat/collection/doctorow_edgar-lawrence?ln=ca Moncada Foto: "Mary":https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=4&cad=rja&uact=8&ved=0CDoQFjADahUKEwjn8KrSz_PGAhXMuBQKHWp-Cr8&url=http%3A%2F%2Famerica.aljazeera.com%2Farticles%2F2015%2F7%2F22%2Fdoctorow-award-winning-novelist-dies-at-84.html&ei=5xuyVafhJMzxUur8qfgL&usg=AFQjCNFbDG7VqqtEXuMF9H2haxnyND5rdQ&bvm=bv.98476267,d.d24 Altaffer Després d'estudiar literatura al Kenyon College d'Ohio i a la Universitat de Columbia, fou mobilitzat i passà un temps a Alemanya. En tornar als Estats Units compaginà l'escriptura amb ocupacions diverses; entre d'altres, col·laborà en guions de westerns que li proporcionaren la matèria i els recursos per a la primera novel·la, Welcome to Hard Times (1960), que aconseguí un èxit considerable. Després d'aquest debut, el 1969 abandonà la feina d'editor a The Dial Press per dedicar-se exclusivament a la literatura. De la seva obra sobresurten les novel·les en què, barrejant fets històrics, experiències personals i elements de ficció, recreà episodis de l'Amèrica contemporània. Entre les més aconseguides, cal esmentar The Book of Daniel (1971), centrada en el procés dels Rosenberg, Ragtime (1975, llibre guardonat amb el National Book Critics Circle Award ), descripció de la societat americana dels anys anteriors a la Primera Guerra Mundial, que fou el seu gran èxit internacional i donà lloc a una notable versió cinematogràfica dirigida per Miloš Forman (1981) i posteriorment (1996) a un musical a Broadway, que també aconseguí un gran èxit; Billy Bathgate (1989, premi PEN / Faulkner), novel·la sobre la depressió i el món dels gàngsters dels anys trenta, i The March (2005), sobre la guerra de Secessió, considerada la seva obra mestra, que guanyà també el PEN / Faulkner i el National Book Critics Circle Award. Altres novel·les són Loon Lake (1980), Lives of the Poets (1984), la semiautobiogràfica World's Fair (1985, obra guardonada amb el National Book Award 1986), The Waterworks (1994), City of God (2000), Homer and Langley (2009) i Andrew's Brain (2014). També és autor de la peça teatral, Drinks before Dinner (1979). Fou un prominent comentarista polític, alineat amb les posicions més esquerranes del Partit Demòcrata. Font: "Enciclopèdia":http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0022595.xml Catalana En català, Edicions de 1984 ha publicat els següents títols de la seva obra: "El":https://traces.uab.cat/search?f=obracitada&p=El%20cervell%20de%20l%27Andrew&sc=1&ln=ca cervell de l'Andrew (2014, traducció de Maria Iniesta), "Tot":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&sc=1&p=tot+el+temps+del+mon+doctorow&f=&action_search=Cerca el temps del món (2012, traducció de Maria Iniesta i Julià de Jòdar), "Billy":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&sc=1&p=homer+i+langley+doctorow&f=&action_search=Cerca Bathgate (2011, traducció de Maria Iniesta), "Homer":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&sc=1&p=homer+i+langley+doctorow&f=&action_search=Cerca i Langley (2010, traducció de Maria Iniesta), "Ragtime(2008,":https://traces.uab.cat/search?&sc=1&p=ragtime+doctorow&f=keyword traducció de Maria Iniesta), "Històries":https://traces.uab.cat/search?&sc=1&p=doctorow+histories+terra+dolca&f=keyword de la dolça terra (2007, traducció de Julià de Jòdar) i "La":https://traces.uab.cat/search?&sc=1&p=doctorow+gran+marxa&f=keyword gran marxa (2007, traducció de Julià de Jòdar).

Recids:

Name: document

Titles: #ca Tipus de document #en Document type #es Tipo de documento

Webset: false

Oaiset: false

Query:

Regular subcollections: informacions entrevistes comentaris bibliografies edicions estudis critiques Ressenyes prolegs

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #rt En aquesta col·lecció de la base de dades TRACES podreu fer cerques segons el tipus de documents: això us permet restringir les cerques a l'àmbit que vulgueu. Els tipus de documents més importants que podeu cercar són: carta al director, comentari, crítica teatral, entrevista, estudi i ressenya.

Recids:

Name: dolç

Titles: #ca Miquel Dolç #en Miquel Dolç #es Miquel Dolç

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Dolç, Miquel"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #rt > Miquel Dolç a Il·lustres de les Illes Balears !https://traces.uab.cat/img/uab/dolc_ibalears.png!:http://www.ibalears.cat/miqueldols/index.htm Miquel Dolç a Anuaris.cat !https://traces.uab.cat/img/uab/dolc_anuari.png!:http://www.anuaris.cat/article/miquel_dols/684/ "Homenaje a Miquel Dolç" (Cuadernos de la Fundación Pastor) !https://traces.uab.cat/img/uab/dolc_homenaje.png!:http://interclassica.um.es/index.php/interclassica/investigacion/hemeroteca/c/cuadernos_de_la_fundacion_pastor/numero_34_1986 Josep Romeu i Figueres: "Miquel Dolç, un record i un homenatge" !https://traces.uab.cat/img/uab/dolc_romeu.png!:http://vivianita.cadiretes.cesca.cat/index.php/BoletinRABL/article/download/195538/270117 Federico Balaguer: "Miquel Dolç y Argensola" !https://traces.uab.cat/img/uab/dolc_argensola.png!:http://dialnet.unirioja.es/servlet/oaiart?codigo=253125 Miquel Dolç: "Pròleg" a l'Eneida de Virgili ( Barcelona, Alpha, 1958) !https://traces.uab.cat/img/uab/dolc_eneida.jpg!:https://sites.google.com/a/laserpblanca.com/la-serp-blanca/miquel-dolc-proleg-a-l-eneida MIQUEL DOLÇ (1912-1994) !https://traces.uab.cat/img/uab/dolc.jpg! Llatinista, traductor, poeta i crític literari. Es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona i es doctorà a Madrid amb Hispania y Marcial (1953). Fou catedràtic de filologia llatina a les universitats de Sevilla, València i de l'Autònoma de Madrid. En la seva tasca de traductor, especialment vinculada a la Fundació Bernat Metge, destaquen les versions del corpus virgilià: les Bucòliques (1956), les Geòrgiques (1963), l'Eneida (en vers el 1958 i quatre volums en prosa, el 1972-1978) i l'Apèndix virgiliana (1982). També va traduir Marcial, Persi, Estaci, Ovidi, Catul, Tàcit, Lucreci, Sèneca, Prudenci i Luís de Camões. El 1987 rep el Premi Nacional de traducció per De la natura, de Lucreci, i el 1990 guanya el premi Crítica Serra d'Or per la traducció de Les confessions, d'Agustí d'Hipona. La seva obra poètica, que s'inscriu inicialment dins l'òrbita de l'Escola Mallorquina i que evolucionarà cap al realisme, queda integrada per vuit llibres: El so mni encetat (1943), Ofrena de sonets (1946), Elegies de guerra (1948), Petites elegies (1958), Flama (1962), Imago Mundi (1973) i L'ombra que s'allarga (1984) i Sàtires i epigrames (1994). Fou membre directiu de la Fundació Bernat Metge (1960) i membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans (1961). Font principal: Diccionari de la Literatura Catalana (Barcelona : Enciclopèdia Catalana, 2008, p. 319) #ca #tp > Miquel Dolç a Il·lustres de les Illes Balears !https://traces.uab.cat/img/uab/dolc_ibalears.png!:http://www.ibalears.cat/miqueldols/index.htm Miquel Dolç a Anuaris.cat !https://traces.uab.cat/img/uab/dolc_anuari.png!:http://www.anuaris.cat/article/miquel_dols/684/ "Homenaje a Miquel Dolç" (Cuadernos de la Fundación Pastor) !https://traces.uab.cat/img/uab/dolc_homenaje.png!:http://interclassica.um.es/index.php/interclassica/investigacion/hemeroteca/c/cuadernos_de_la_fundacion_pastor/numero_34_1986 Josep Romeu i Figueres: "Miquel Dolç, un record i un homenatge" !https://traces.uab.cat/img/uab/dolc_romeu.png!:http://vivianita.cadiretes.cesca.cat/index.php/BoletinRABL/article/download/195538/270117 Federico Balaguer: "Miquel Dolç y Argensola" !https://traces.uab.cat/img/uab/dolc_argensola.png!:http://dialnet.unirioja.es/servlet/oaiart?codigo=253125 Miquel Dolç: "Pròleg" a l'Eneida de Virgili ( Barcelona, Alpha, 1958) !https://traces.uab.cat/img/uab/dolc_eneida.jpg!:https://sites.google.com/a/laserpblanca.com/la-serp-blanca/miquel-dolc-proleg-a-l-eneida MIQUEL DOLÇ (1912-1994) !https://traces.uab.cat/img/uab/dolc.jpg! Llatinista, traductor, poeta i crític literari. Es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona i es doctorà a Madrid amb Hispania y Marcial (1953). Fou catedràtic de filologia llatina a les universitats de Sevilla, València i de l'Autònoma de Madrid. En la seva tasca de traductor, especialment vinculada a la Fundació Bernat Metge, destaquen les versions del corpus virgilià: les Bucòliques (1956), les Geòrgiques (1963), l'Eneida (en vers el 1958 i quatre volums en prosa, el 1972-1978) i l'Apèndix virgiliana (1982). També va traduir Marcial, Persi, Estaci, Ovidi, Catul, Tàcit, Lucreci, Sèneca, Prudenci i Luís de Camões. El 1987 rep el Premi Nacional de traducció per De la natura, de Lucreci, i el 1990 guanya el premi Crítica Serra d'Or per la traducció de Les confessions, d'Agustí d'Hipona. La seva obra poètica, que s'inscriu inicialment dins l'òrbita de l'Escola Mallorquina i que evolucionarà cap al realisme, queda integrada per vuit llibres: El so mni encetat (1943), Ofrena de sonets (1946), Elegies de guerra (1948), Petites elegies (1958), Flama (1962), Imago Mundi (1973) i L'ombra que s'allarga (1984) i Sàtires i epigrames (1994). Fou membre directiu de la Fundació Bernat Metge (1960) i membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans (1961). Font principal: Diccionari de la Literatura Catalana (Barcelona : Enciclopèdia Catalana, 2008, p. 319)

Recids:

Name: dones-dies

Titles: #ca Les dones i els dies #en Les dones i els dies #es Les dones i els dies

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB dones dies gabriel ferrater

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Les":https://traces.uab.cat/collection/dones-dies?ln=ca dones i els dies "Amb un cert afany de simplificació, dèiem recentment que, tot seguint el títol que Ferrater donà al volum que comprèn els tres llibres que publicà separadament i que amb correccions i afegits componen 'Les dones i els dies', hi ha dos temes que l'autor subratlla com a centrals dins la seva obra: el de l'experiència moral de les relacions entre els homes i les dones, en totes les seves formes -amistat, amor, erotisme...-, i el del pas del temps, que pot ser l'històric o el personal, i que, moltes vegades, resulten indestriables l'un del altre. " Josep Maria Castellet. "Alguns aspectes de la seva poesia", Serra d'Or, Núm. 153 (juny 1972), p. 23-24 "La poesia de Ferrater, per un altre costat, deriva cap a una reflexió conceptual que el situa ben a prop de la voluntat expressionista; l'autor de 'Les dones i els dies' pretén sotmetre a reflexió els fets viscuts o observats a través de la memòria, relegant qualsevol posició esteticista. Com ha apuntat Dolors Oller, la poesia de Ferrater «representa una tessitura de racionalitat respecte de la literatura»». La voluntat del poeta de Reus se situa en la descripció d'unes estampes personals des d'on operarà una reducció fenomenològica, mitjançant la qual la vivència empírica o la realitat observada busquen el substràtum, la seua essència i la seua connexió amb el subjecte lògic. I és la primacia d'aquest horitzó racionalista allò que el fa refusar qualsevol explosió formal o embolcallament evocatiu que relegue a un segon lloc la idea " Enric Balaguer Pascual. "La mirada contemplativa (Apunts sobre les veus poètiques de Cesare Pavese i Gabriel Ferrater)", Universitat d'Alacant, 1991, p. 42 "És curiós que, amb l'excepció del "Poema inacabat", Ferrater a penes va acomplir aquest pacte: a 'Les dones i els dies' molts poemes comencen plantejant una anècdota o una situació molt clara i comprensible, però tant formalment com temàtica es tornen cada cop més complexos i no pocs d'ells plantegen seriosos problemes de comprensió. La qual cosa mostra no només el fet que els poetes traeixen moltes vegades les seves pròpies premisses, sinó a més (i això sembla molt més important) que un escriptor ataca amb duresa una determinada estètica no perquè li sigui del tot aliena sinó, al contrari, per la seva dificultat per desprendre-se'n, com qui insulta per amor." Edgardo Dorby. "Gabriel Ferrater i el 'Poema inacabat'". Literatures. Segona època, Núm. 2 (2004), p. 11-28>.

Recids:

Name: dostoievski_fiodor

Titles: #ca Fiodor Dostoievski #en Fiodor Dostoievski #es Fiodor Dostoievski

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Dostoievski, Fiodor"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: duras_marguerite

Titles: #ca Marguerite Duras #en Marguerite Duras #es Marguerite Duras

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Duras, Marguerite"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: eco_umberto

Titles: #ca Umberto Eco #en Umberto Eco #es Umberto Eco

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Eco, Umberto"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Umberto":https://traces.uab.cat/collection/eco_umberto?ln=ca Eco Com conviu entre la seva doble tasca de novel·lista i de crític? El meu estimat Roland Barthes va morir amb l'angoixa d'haver escrit només textos crítics, però el seu treball era totalment creatiu. La meva posició és platònica. Els poetesmenteixen i els intèrprets en la realitat són els filòsofs. Una vegada vaig patir el mal del colze del tennista. El màxim expert mundial del tema vivia a Sydney. Em va dir que per guarir-me calien cinc operacions. Això vol dir que cap no era la bona. Em va acabar receptant una aspirina. Idò bé, jo escric novel·les amb cinc aspiracions diverses però cap no és la bona. Potser la correcta és perquè ho vull fer. No he escrit una novel·la com una forma alternativa de veritat. Un assaig sempre intenta demostrar alguna cosa, mentre que en un text narratiu seria gravíssim voler fer-ho. És una contradicció, però la vida és així. No s'ha de discutir amb el lector excepte si aquest diu que has escrit una cosa que no has dit. No es polemitza amb el lector. A ell li correspon arribar a les seves pròpies conclusions. Font: ""No":https://traces.uab.cat/record/73570?ln=ca s'ha de polemitzar amb el lector". Publicat a: Diari de Balears. L'Espira, núm. 485, 26 de desembre 2010, p. 31 #en #tp "Umberto":https://traces.uab.cat/collection/eco_umberto?ln=ca Eco Com conviu entre la seva doble tasca de novel·lista i de crític? El meu estimat Roland Barthes va morir amb l'angoixa d'haver escrit només textos crítics, però el seu treball era totalment creatiu. La meva posició és platònica. Els poetesmenteixen i els intèrprets en la realitat són els filòsofs. Una vegada vaig patir el mal del colze del tennista. El màxim expert mundial del tema vivia a Sydney. Em va dir que per guarir-me calien cinc operacions. Això vol dir que cap no era la bona. Em va acabar receptant una aspirina. Idò bé, jo escric novel·les amb cinc aspiracions diverses però cap no és la bona. Potser la correcta és perquè ho vull fer. No he escrit una novel·la com una forma alternativa de veritat. Un assaig sempre intenta demostrar alguna cosa, mentre que en un text narratiu seria gravíssim voler fer-ho. És una contradicció, però la vida és així. No s'ha de discutir amb el lector excepte si aquest diu que has escrit una cosa que no has dit. No es polemitza amb el lector. A ell li correspon arribar a les seves pròpies conclusions. Font: ""No":https://traces.uab.cat/record/73570?ln=ca s'ha de polemitzar amb el lector". Publicat a: Diari de Balears. L'Espira, núm. 485, 26 de desembre 2010, p. 31 #es #tp "Umberto":https://traces.uab.cat/collection/eco_umberto?ln=ca Eco Com conviu entre la seva doble tasca de novel·lista i de crític? El meu estimat Roland Barthes va morir amb l'angoixa d'haver escrit només textos crítics, però el seu treball era totalment creatiu. La meva posició és platònica. Els poetesmenteixen i els intèrprets en la realitat són els filòsofs. Una vegada vaig patir el mal del colze del tennista. El màxim expert mundial del tema vivia a Sydney. Em va dir que per guarir-me calien cinc operacions. Això vol dir que cap no era la bona. Em va acabar receptant una aspirina. Idò bé, jo escric novel·les amb cinc aspiracions diverses però cap no és la bona. Potser la correcta és perquè ho vull fer. No he escrit una novel·la com una forma alternativa de veritat. Un assaig sempre intenta demostrar alguna cosa, mentre que en un text narratiu seria gravíssim voler fer-ho. És una contradicció, però la vida és així. No s'ha de discutir amb el lector excepte si aquest diu que has escrit una cosa que no has dit. No es polemitza amb el lector. A ell li correspon arribar a les seves pròpies conclusions. Font: ""No":https://traces.uab.cat/record/73570?ln=ca s'ha de polemitzar amb el lector". Publicat a: Diari de Balears. L'Espira, núm. 485, 26 de desembre 2010, p. 31

Recids:

Name: edicions

Titles: #ca Edicions de textos #en Text editions #es Ediciones de textos

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB genereforma:"Edició de textos"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions:

Recids:

Name: edicions-62

Titles: #ca Edicions 62 #en Edicions 62 #es Edicions 62

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Edicions 62 : editorial"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #rt Pàgina web d'Edicions 62 !https://traces.uab.cat/img/uab/edicions62_web.png!:http://www.edicions62.cat/ Edicions 62 a Lletra !https://traces.uab.cat/img/uab/edicions62_lletra.png!:http://lletra.uoc.edu/ca/edicio/edicions-62 Bloc sobre la col·lecció La cua de Palla !https://traces.uab.cat/img/uab/edicions62_cuapalla.png!:http://cuadepalla.blogspot.com/ Canal del Grup 62 al YouTube !https://traces.uab.cat/img/uab/edicions62_youtube.png!:http://www.youtube.com/user/Grup62 Edu3.cat: Josep M. Castellet !https://traces.uab.cat/img/uab/edicions62_castellet.png!:http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=17229 Vilaweb: Entrevista amb Josep M. Castellet !https://traces.uab.cat/img/uab/edicions62_castelletvilaweb.png!:http://www.youtube.com/watch?v=doOmv42nvQo&feature=related EDICIONS 62 (1961-) #ca #tp Pàgina web d'Edicions 62 !https://traces.uab.cat/img/uab/edicions62_web.png!:http://www.edicions62.cat/ Edicions 62 a Lletra !https://traces.uab.cat/img/uab/edicions62_lletra.png!:http://lletra.uoc.edu/ca/edicio/edicions-62 Bloc sobre la col·lecció La cua de Palla !https://traces.uab.cat/img/uab/edicions62_cuapalla.png!:http://cuadepalla.blogspot.com/ Canal del Grup 62 al YouTube !https://traces.uab.cat/img/uab/edicions62_youtube.png!:http://www.youtube.com/user/Grup62 Edu3.cat: Josep M. Castellet !https://traces.uab.cat/img/uab/edicions62_castellet.png!:http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=17229 Vilaweb: Entrevista amb Josep M. Castellet !https://traces.uab.cat/img/uab/edicions62_castelletvilaweb.png!:http://www.youtube.com/watch?v=doOmv42nvQo&feature=related EDICIONS 62 (1961-)

Recids:

Name: editorial-moll

Titles: #ca Editorial Moll #en Editorial Moll #es Editorial Moll

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Moll : editorial"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: eliot_ts

Titles: #ca T.S. Eliot #en T.S. Eliot #es T.S. Eliot

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Eliot, T.S."

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: entrevistes

Titles: #ca Entrevistes #en Interviews #es Entrevistas

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB genereforma:"Entrevista"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions:

Recids:

Name: epuig

Titles: #ca Eudald Puig #en Eudald Puig #es Eudald Puig

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Puig i Mayolas, Eudald"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: esclasans_agusti

Titles: #ca Agustí Esclasans #en Agustí Esclasans #es Agustí Esclasans

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Esclasans, Agustí"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: escola-art-dramatic

Titles: #ca Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual #en Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual #es Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions:

Recids:

Name: especial

Titles: #ca Especial #en Especial #es Especial

Webset: false

Oaiset: false

Query:

Regular subcollections: dante-alighieri baudelaire_charles dostoievski_fiodor

Virtual subcollections:

Descriptions:

Recids:

Name: espriu-salvador

Titles: #ca Salvador Espriu #en Salvador Espriu #es Salvador Espriu

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Espriu, Salvador"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #rt Any Espriu (1913-2013) !https://traces.uab.cat/img/uab/any_espriu.png!:http://www.anyespriu.cat/ Espriu és viu: Blog dedicat a l'Any Espriu 2013 !https://traces.uab.cat/img/uab/espriu_blog.png!:http://espriuesviu.blogspot.com.es/ Salvador Espriu a l'AELC !https://traces.uab.cat/img/uab/espriu_aelc.png!:http://www.escriptors.cat/autors/esprius/ Salvador Espriu a LLETRA !https://traces.uab.cat/img/uab/espriu_lletra.png!:http://lletra.uoc.edu/ca/autor/salvador-espriu Visat.cat: Salvador Espriu (per Olivia Gassol) !https://traces.uab.cat/img/uab/espriu_visat.png!:http://www.visat.cat/traduccions-literatura-catalana/cat/autor/151/salvador-espriu.html Salvador Espriu: Guia temàtica del Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques !https://traces.uab.cat/img/uab/espriu_mae.png!:http://www.cdmae.cat/ca/biblioteca-i-arxiu/guies-tematiques/guia-salvador-espriu Especial Salvador Espriu a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació !https://traces.uab.cat/img/uab/espriu_biblioteques.png!:http://bibliotecavirtual.diba.cat/espriu Salvador Espriu al Mapa Literari Catalana 2.0 !https://traces.uab.cat/img/uab/espriu_mapaliterari.png!:http://www.mapaliterari.cat/ca/mapa/autor/7/salvador--espriu Salvador Espriu a Endrets, Geografia Literària dels Països Catalans !https://traces.uab.cat/img/uab/espriu_endrets.png!:http://www.endrets.cat/autor/78/espriu-i-castello-salvador.html El meu avi: Salvador Espriu, el temps de les paraules !https://traces.uab.cat/img/uab/espriu_elmeuavi.png!:http://www.tv3.cat/videos/2730370 "Retalls": Salvador Espriu !https://traces.uab.cat/img/uab/espriu_retalls.png!:http://www.tv3.cat/videos/2725310 "Identitats": Josep Maria Espinàs entrevista Salvador Espriu (gener 1985) !https://traces.uab.cat/img/uab/espriu_identitats.png!:http://www.tv3.cat/videos/2683550/Salvador-Espriu "Vostè pregunta" amb Salvador Espriu (Joaquim M. Puyal, febrer 1984) !https://traces.uab.cat/img/uab/espriu_vostepregunta.png!:http://www.rtve.es/alacarta/videos/arxiu/voste-pregunta-amb-salvador-espriu/707618/ "A fondo" amb Salvador Espriu(Joaquín Soler Serrano, desembre 1976) !https://traces.uab.cat/img/uab/espriu_afondo.png!:http://www.rtve.es/alacarta/videos/arxiu/fondo-amb-salvador-espriu/707570/ Salvador Espriurecita al Price (maig 1970) !https://traces.uab.cat/img/uab/espriu_price.png!:http://www.youtube.com/watch?v=X2_3i671vkg SALVADOR ESPRIU (1913-1985) Salvador Espriu "[...] l'estudi de les fonts en l'obra d'Espriu té una importància especial. Perquè Espriu construeix el seu edifici literari a partir dels referents externs i d'un constant joc intertextual. En les diferents edicions de les obres d'Espriu, paraules aparentment innocents apareixen i desapareixen per tal de donar compte dels debats culturals i lingüístics del moment i, fins i tot, de crítiques i de ressenyes dels seus llibres. Aniríem errats, però, si interpretéssim aquesta manera de fer com una marca de caducitat. Ben al contrari, Espriu eleva aquests debats, els situa en la tradició literària i ens ofereix un retrat de moralista que es vol atemporal." Víctor Martínez-Gil, "La mirada correctora d'Espriu sobre Ruyra", en Indesinenter, núm. 5 (2010), p. 17-18. DESTAQUEM AQUESTES CERQUES A TRACES "Argumenta":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&sc=1&p=Espriu,+Salvador&f=author Salvador Espriu com a autor "Argumenta":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&sc=1&p=Espriu%2C+Salvador&f=keyword Salvador Espriu com a matèria "Argumenta":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&sc=1&as=1&m1=a&p1=biblia&f1=keyword&op1=a&m2=a&p2=Espriu%2C+Salvador&f2=keyword La Bíblia, font literària en l'obra espriuana "Argumenta":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=espriu-salvador&sc=1&p=realisme+historic&f=keyword Salvador Espriu i el realisme històric "Argumenta":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&sc=1&p=mutacions+una+crisi+cep+nansa&f=&action_search=Cerca Els articles de l'anuari Indesinenter "Argumenta":https://traces.uab.cat/search?cc=tracesbib&ln=ca&jrec=11&p=Si+de+nou+voleu+passar+I+Simposi+Internacional+Salvador+Espriu&f=title Si de nou voleu passar. Actes del I Simposi Internacional Salvador Espriu #ca #tp Any Espriu (1913-2013) !https://traces.uab.cat/img/uab/any_espriu.png!:http://www.anyespriu.cat/ Espriu és viu: Blog dedicat a l'Any Espriu 2013 !https://traces.uab.cat/img/uab/espriu_blog.png!:http://espriuesviu.blogspot.com.es/ Salvador Espriu a l'AELC !https://traces.uab.cat/img/uab/espriu_aelc.png!:http://www.escriptors.cat/autors/esprius/ Salvador Espriu a LLETRA !https://traces.uab.cat/img/uab/espriu_lletra.png!:http://lletra.uoc.edu/ca/autor/salvador-espriu Visat.cat: Salvador Espriu (per Olivia Gassol) !https://traces.uab.cat/img/uab/espriu_visat.png!:http://www.visat.cat/traduccions-literatura-catalana/cat/autor/151/salvador-espriu.html Salvador Espriu: Guia temàtica del Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques !https://traces.uab.cat/img/uab/espriu_mae.png!:http://www.cdmae.cat/ca/biblioteca-i-arxiu/guies-tematiques/guia-salvador-espriu Especial Salvador Espriu a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació !https://traces.uab.cat/img/uab/espriu_biblioteques.png!:http://bibliotecavirtual.diba.cat/espriu Salvador Espriu al Mapa Literari Catalana 2.0 !https://traces.uab.cat/img/uab/espriu_mapaliterari.png!:http://www.mapaliterari.cat/ca/mapa/autor/7/salvador--espriu Salvador Espriu a Endrets, Geografia Literària dels Països Catalans !https://traces.uab.cat/img/uab/espriu_endrets.png!:http://www.endrets.cat/autor/78/espriu-i-castello-salvador.html El meu avi: Salvador Espriu, el temps de les paraules !https://traces.uab.cat/img/uab/espriu_elmeuavi.png!:http://www.tv3.cat/videos/2730370 "Retalls": Salvador Espriu !https://traces.uab.cat/img/uab/espriu_retalls.png!:http://www.tv3.cat/videos/2725310 "Identitats": Josep Maria Espinàs entrevista Salvador Espriu (gener 1985) !https://traces.uab.cat/img/uab/espriu_identitats.png!:http://www.tv3.cat/videos/2683550/Salvador-Espriu "Vostè pregunta" amb Salvador Espriu (Joaquim M. Puyal, febrer 1984) !https://traces.uab.cat/img/uab/espriu_vostepregunta.png!:http://www.rtve.es/alacarta/videos/arxiu/voste-pregunta-amb-salvador-espriu/707618/ "A fondo" amb Salvador Espriu(Joaquín Soler Serrano, desembre 1976) !https://traces.uab.cat/img/uab/espriu_afondo.png!:http://www.rtve.es/alacarta/videos/arxiu/fondo-amb-salvador-espriu/707570/ Salvador Espriurecita al Price (maig 1970) !https://traces.uab.cat/img/uab/espriu_price.png!:http://www.youtube.com/watch?v=X2_3i671vkg SALVADOR ESPRIU (1913-1985) Salvador Espriu "[...] l'estudi de les fonts en l'obra d'Espriu té una importància especial. Perquè Espriu construeix el seu edifici literari a partir dels referents externs i d'un constant joc intertextual. En les diferents edicions de les obres d'Espriu, paraules aparentment innocents apareixen i desapareixen per tal de donar compte dels debats culturals i lingüístics del moment i, fins i tot, de crítiques i de ressenyes dels seus llibres. Aniríem errats, però, si interpretéssim aquesta manera de fer com una marca de caducitat. Ben al contrari, Espriu eleva aquests debats, els situa en la tradició literària i ens ofereix un retrat de moralista que es vol atemporal." Víctor Martínez-Gil, "La mirada correctora d'Espriu sobre Ruyra", en Indesinenter, núm. 5 (2010), p. 17-18. DESTAQUEM AQUESTES CERQUES A TRACES "Argumenta":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&sc=1&p=Espriu,+Salvador&f=author Salvador Espriu com a autor "Argumenta":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&sc=1&p=Espriu%2C+Salvador&f=keyword Salvador Espriu com a matèria "Argumenta":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&sc=1&as=1&m1=a&p1=biblia&f1=keyword&op1=a&m2=a&p2=Espriu%2C+Salvador&f2=keyword La Bíblia, font literària en l'obra espriuana "Argumenta":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=espriu-salvador&sc=1&p=realisme+historic&f=keyword Salvador Espriu i el realisme històric "Argumenta":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&sc=1&p=mutacions+una+crisi+cep+nansa&f=&action_search=Cerca Els articles de l'anuari Indesinenter "Argumenta":https://traces.uab.cat/search?cc=tracesbib&ln=ca&jrec=11&p=Si+de+nou+voleu+passar+I+Simposi+Internacional+Salvador+Espriu&f=title Si de nou voleu passar. Actes del I Simposi Internacional Salvador Espriu

Recids:

Name: estrade_sebastia

Titles: #ca Sebastià Estradé #en Sebastià Estradé #es Sebastià Estradé

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Estradé, Sebastià"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: estudis

Titles: #ca Estudis #en Studies #es Estudios

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB genereforma:"Estudi"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #rt Colección que delimita la búsqueda a las críticas teatrales publicadas en la prensa diaria, en los semanarios y en la revistas culturales y especializadas. #es #rt Col·lecció que delimita la cerca a les crítiques teatrals publicades a la premsa diària, als setmanaris, i a les revistes culturals i especialitzades.

Recids:

Name: fabra_pompeu

Titles: #ca Pompeu Fabra #en Pompeu Fabra #es Pompeu Fabra

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Fabra, Pompeu"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Pompeu":https://traces.uab.cat/collection/fabra_pompeu?ln=ca Fabra «Fabra !https://traces.uab.cat/img/uab/...! era un lingüista competent i un gramàtic meravellosament hàbil !https://traces.uab.cat/img/uab/...! que reclama que l'apreciem segons el valor de les seves idees. Fabra, l'enginyer !https://traces.uab.cat/img/uab/...! no va perdre mai de vista que, contra d'allò que es pensen els estetes i els sentimentals !https://traces.uab.cat/img/uab/...! una llengua és un objecte funcional, una eina de comunicació.» Gabriel Ferrater, "Les gramàtiques de Pompeu Fabra", Sobre el llenguatge (1990) «Enmig d'aquell panorama Pompeu Fabra és no solament el centre del projecte de construcció de la llengua catalana nacional depurada, sinó que representa un clar contrast amb aquells depuradors coetanis, per la seva preparació filològica i el seu rigor científic. Fabra tenia una visió clara de l'evolució històrica de la llengua catalana i, a diferència dels altres, sabia que calia diferenciar els mots evolutius dels mots savis manllevats al llatí i al grec, per aquesta raó coincidents en totes les llengües romàniques amb lleugeres diferències d'adaptació.» Gabriel Bibiloni, "Pompeu Fabra i la interferència". Conferència pronunciada a la sala d'actes de la Banca March, dia 29 d'abril de 1999, dins el cicle «L'obra de Pompeu Fabra i les Illes Balears» "Cerca":https://projectetraces.uab.cat/project/pompeu-fabra/ guiada sobre Pompeu Fabra a TRACES "Estudis":https://projectetraces.uab.cat/tracesbd/cerquesguiades/fabra/pompeu-fabra_bibliografia_estudis.pdf sobre Pompeu Fabra. Bibliografia #en #tp "Pompeu":https://traces.uab.cat/collection/fabra_pompeu?ln=ca Fabra «Fabra !https://traces.uab.cat/img/uab/...! era un lingüista competent i un gramàtic meravellosament hàbil !https://traces.uab.cat/img/uab/...! que reclama que l'apreciem segons el valor de les seves idees. Fabra, l'enginyer !https://traces.uab.cat/img/uab/...! no va perdre mai de vista que, contra d'allò que es pensen els estetes i els sentimentals !https://traces.uab.cat/img/uab/...! una llengua és un objecte funcional, una eina de comunicació.» Gabriel Ferrater, "Les gramàtiques de Pompeu Fabra", Sobre el llenguatge (1990) «Enmig d'aquell panorama Pompeu Fabra és no solament el centre del projecte de construcció de la llengua catalana nacional depurada, sinó que representa un clar contrast amb aquells depuradors coetanis, per la seva preparació filològica i el seu rigor científic. Fabra tenia una visió clara de l'evolució històrica de la llengua catalana i, a diferència dels altres, sabia que calia diferenciar els mots evolutius dels mots savis manllevats al llatí i al grec, per aquesta raó coincidents en totes les llengües romàniques amb lleugeres diferències d'adaptació.» Gabriel Bibiloni, "Pompeu Fabra i la interferència". Conferència pronunciada a la sala d'actes de la Banca March, dia 29 d'abril de 1999, dins el cicle «L'obra de Pompeu Fabra i les Illes Balears» "Cerca":https://projectetraces.uab.cat/project/pompeu-fabra/ guiada sobre Pompeu Fabra a TRACES "Estudis":https://projectetraces.uab.cat/tracesbd/cerquesguiades/fabra/pompeu-fabra_bibliografia_estudis.pdf sobre Pompeu Fabra. Bibliografia #es #tp "Pompeu":https://traces.uab.cat/collection/fabra_pompeu?ln=ca Fabra «Fabra !https://traces.uab.cat/img/uab/...! era un lingüista competent i un gramàtic meravellosament hàbil !https://traces.uab.cat/img/uab/...! que reclama que l'apreciem segons el valor de les seves idees. Fabra, l'enginyer !https://traces.uab.cat/img/uab/...! no va perdre mai de vista que, contra d'allò que es pensen els estetes i els sentimentals !https://traces.uab.cat/img/uab/...! una llengua és un objecte funcional, una eina de comunicació.» Gabriel Ferrater, "Les gramàtiques de Pompeu Fabra", Sobre el llenguatge (1990) «Enmig d'aquell panorama Pompeu Fabra és no solament el centre del projecte de construcció de la llengua catalana nacional depurada, sinó que representa un clar contrast amb aquells depuradors coetanis, per la seva preparació filològica i el seu rigor científic. Fabra tenia una visió clara de l'evolució històrica de la llengua catalana i, a diferència dels altres, sabia que calia diferenciar els mots evolutius dels mots savis manllevats al llatí i al grec, per aquesta raó coincidents en totes les llengües romàniques amb lleugeres diferències d'adaptació.» Gabriel Bibiloni, "Pompeu Fabra i la interferència". Conferència pronunciada a la sala d'actes de la Banca March, dia 29 d'abril de 1999, dins el cicle «L'obra de Pompeu Fabra i les Illes Balears» "Cerca":https://projectetraces.uab.cat/project/pompeu-fabra/ guiada sobre Pompeu Fabra a TRACES "Estudis":https://projectetraces.uab.cat/tracesbd/cerquesguiades/fabra/pompeu-fabra_bibliografia_estudis.pdf sobre Pompeu Fabra. Bibliografia

Recids:

Name: fages-de-climent_carles

Titles: #ca Carles Fages de Climent #en Carles Fages de Climent #es Carles Fages de Climent

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Fages de Climent, Carles"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: fauli_josep

Titles: #ca Josep Faulí #en Josep Faulí #es Josep Faulí

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Faulí, Josep"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: faulkner

Titles: #ca William Faulkner #en William Faulkner #es William Faulkner

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Faulkner, William"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: ferran_jaume

Titles: #ca Jaume Ferran #en Jaume Ferran #es Jaume Ferran

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Ferran, Jaume"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: ferrandepol

Titles: #ca Lluís Ferran de Pol #en Lluís Ferran de Pol #es Lluís Ferran de Pol

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB Lluís Ferran de Pol

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #rt Ruta literària Ferran de Pol "http://www.traces.uab.es/tracesbd/cerquesguiades/ferrandepol/materials/ruta_literaria_ferran_de_pol.pdf":http://www.traces.uab.es/tracesbd/cerquesguiades/ferrandepol/materials/ruta_literaria_ferran_de_pol.pdf Catàleg de l'exposició Arenys de Mar recorda Ferran de Pol i Esyltt T. Lawrence !https://traces.uab.cat/img/uab/ferrandepol_cataleg.jpg!:http://www.arenysdemar.cat/document.php?id=15280 Lluís Ferran de Pol a l'AELC !https://traces.uab.cat/img/uab/ferrandepol_aelc.jpg!:http://www.escriptors.cat/autors/ferrandepoll/ Lluís Ferran de Pol a LLETRA !https://traces.uab.cat/img/uab/ferrandepol_lletra.jpg!:http://lletra.uoc.edu/ca/autor/lluis-ferran-de-pol LLUÍS FERRAN DE POL (1911-1995) Pere Calders Novel·lista i narrador. Es llicencia en dret a Barcelona (1933). La seva primera obra és el recull de narracions Tríptic (1964), premi Narcís Oller de 1937. En acabar la Guerra Civil s'exilia a Mèxic després d'haver estat internat una temporada als camps de concentració de Sant Cebrià i Barcarès. A Mèxic realitza tasques editorials i periodístiques i es llicencia en Filosofia i Lletres (1946). Amb Joan Sales, Raimon Galí i d'altres funda les revistes Full Català i Quaderns de l'Exili. El 1947 es casa amb la filòloga gal·lesa Esyllt T. Lawrence a Cuernavaca (Mèxic). L'any següent retorna a Catalunya i s'instal·la a Arenys de Mar des d'on exerceix d'advocat i col·labora en nombroses revistes. Entre d'altres, publica les següents obres: la novel·la curta Abans de l'alba (1954); cinc narracions en el volum La ciutat i el tròpic (1956), amb el qual guanya el premi Víctor Català 1955; les novel·les Érem quatre (1960) i Miralls tèrbols (1966); el recull miscel·lani De lluny i de prop (1972), que conté narracions de viatges, reportatges i articles periodístics; i el recull de contes per a nens Entre tots ho farem tot (1982). També ha traduït al català obres de Saunders Lewis, A.J. Cronin, T.A. Hoffmann o E. Hemingway. La seva obra investiga la dimensió mítica de la condició humana a través l'univers mexicà que, conegut a partir de la seva experiència d'exili, és una constant en la seva narrativa. El 1986 la Generalitat de Catalunya li concedeix la Creu de Sant Jordi. #ca #tp Ruta literària Ferran de Pol "http://www.traces.uab.es/tracesbd/cerquesguiades/ferrandepol/materials/ruta_literaria_ferran_de_pol.pdf":http://www.traces.uab.es/tracesbd/cerquesguiades/ferrandepol/materials/ruta_literaria_ferran_de_pol.pdf Catàleg de l'exposició Arenys de Mar recorda Ferran de Pol i Esyltt T. Lawrence !https://traces.uab.cat/img/uab/ferrandepol_cataleg.jpg!:http://www.arenysdemar.cat/document.php?id=15280 Lluís Ferran de Pol a l'AELC !https://traces.uab.cat/img/uab/ferrandepol_aelc.jpg!:http://www.escriptors.cat/autors/ferrandepoll/ Lluís Ferran de Pol a LLETRA !https://traces.uab.cat/img/uab/ferrandepol_lletra.jpg!:http://lletra.uoc.edu/ca/autor/lluis-ferran-de-pol LLUÍS FERRAN DE POL (1911-1995) Pere Calders Novel·lista i narrador. Es llicencia en dret a Barcelona (1933). La seva primera obra és el recull de narracions Tríptic (1964), premi Narcís Oller de 1937. En acabar la Guerra Civil s'exilia a Mèxic després d'haver estat internat una temporada als camps de concentració de Sant Cebrià i Barcarès. A Mèxic realitza tasques editorials i periodístiques i es llicencia en Filosofia i Lletres (1946). Amb Joan Sales, Raimon Galí i d'altres funda les revistes Full Català i Quaderns de l'Exili. El 1947 es casa amb la filòloga gal·lesa Esyllt T. Lawrence a Cuernavaca (Mèxic). L'any següent retorna a Catalunya i s'instal·la a Arenys de Mar des d'on exerceix d'advocat i col·labora en nombroses revistes. Entre d'altres, publica les següents obres: la novel·la curta Abans de l'alba (1954); cinc narracions en el volum La ciutat i el tròpic (1956), amb el qual guanya el premi Víctor Català 1955; les novel·les Érem quatre (1960) i Miralls tèrbols (1966); el recull miscel·lani De lluny i de prop (1972), que conté narracions de viatges, reportatges i articles periodístics; i el recull de contes per a nens Entre tots ho farem tot (1982). També ha traduït al català obres de Saunders Lewis, A.J. Cronin, T.A. Hoffmann o E. Hemingway. La seva obra investiga la dimensió mítica de la condició humana a través l'univers mexicà que, conegut a partir de la seva experiència d'exili, és una constant en la seva narrativa. El 1986 la Generalitat de Catalunya li concedeix la Creu de Sant Jordi.

Recids:

Name: ferrer-mallol_teresa

Titles: #ca Teresa Ferrer Mallol #en Teresa Ferrer Mallol #es Teresa Ferrer Mallol

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Ferrer i Mallol, Maria Teresa"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Maria":https://traces.uab.cat/collection/ferrer-mallol_teresa?ln=ca Teresa Ferrer Doctora en història medieval per la Universitat de Barcelona, fou professora d'investigació de la Institució i Milà i Fontanals (CSIC) i directora del Departament d'Estudis Medievals d'aquesta institució. Des del 1992 era membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC, de la qual va ser presidenta (2006-2014), vicepresidenta (2001-2006) i secretària (1995-2001). Va dirigir la revista Anuario de Estudios Medievales (CSIC, Barcelona) i va publicar, entre altres treballs, els llibres Els sarraïns de la Corona catalano-aragonesa en el segle XIV. Segregació i discriminació (CSIC, 1987), Les aljames sarraïnes de la governació d'Oriola en el segle XIV (CSIC, 1988), La frontera amb l'Islam al segle XIV. Cristians i sarraïns al País Valencià (CSIC, 1988), Organització i defensa d'un territori fronterer. La governació d'Oriola en el segle XIV (CSIC, 1990), Corsarios castellanos y vascos en el Mediterráneo medieval (CSIC, 2000) i Entre la paz y la guerra. La Corona catalano-aragonesa y Castilla en la baja edad media (CSIC, 2005). Va ser curadora de l'edició de La politique orientale d'Alfonse V d'Aragon, roi de Naples (1994), de Constantin Marinescu, i de l'edició de Pere el Gran, de Ferran Soldevila (1995). Dugué a terme la revisió històrica de la reedició de Les quatre grans cròniques, de Ferran Soldevila (2007-2015). Va dirigir amb M. Riu el llibre Tractats i negociacions diplomàtiques de Catalunya i de la Corona catalanoaragonesa a l'edat mitjana. I. 1. Tractats i negociacions diplomàtiques amb Occitània i els estats italians, 1067-1213 (IEC, 2009) i el llibre La Generalitat de Catalunya. Dels orígens medievals a l'actualitat (Generalitat-IEC, 2011). Font: "IEC":http://www.iec.cat/activitats/noticiasencera.asp?id_noticies=1905 #en #tp "Maria":https://traces.uab.cat/collection/ferrer-mallol_teresa?ln=ca Teresa Ferrer Doctora en història medieval per la Universitat de Barcelona, fou professora d'investigació de la Institució i Milà i Fontanals (CSIC) i directora del Departament d'Estudis Medievals d'aquesta institució. Des del 1992 era membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC, de la qual va ser presidenta (2006-2014), vicepresidenta (2001-2006) i secretària (1995-2001). Va dirigir la revista Anuario de Estudios Medievales (CSIC, Barcelona) i va publicar, entre altres treballs, els llibres Els sarraïns de la Corona catalano-aragonesa en el segle XIV. Segregació i discriminació (CSIC, 1987), Les aljames sarraïnes de la governació d'Oriola en el segle XIV (CSIC, 1988), La frontera amb l'Islam al segle XIV. Cristians i sarraïns al País Valencià (CSIC, 1988), Organització i defensa d'un territori fronterer. La governació d'Oriola en el segle XIV (CSIC, 1990), Corsarios castellanos y vascos en el Mediterráneo medieval (CSIC, 2000) i Entre la paz y la guerra. La Corona catalano-aragonesa y Castilla en la baja edad media (CSIC, 2005). Va ser curadora de l'edició de La politique orientale d'Alfonse V d'Aragon, roi de Naples (1994), de Constantin Marinescu, i de l'edició de Pere el Gran, de Ferran Soldevila (1995). Dugué a terme la revisió històrica de la reedició de Les quatre grans cròniques, de Ferran Soldevila (2007-2015). Va dirigir amb M. Riu el llibre Tractats i negociacions diplomàtiques de Catalunya i de la Corona catalanoaragonesa a l'edat mitjana. I. 1. Tractats i negociacions diplomàtiques amb Occitània i els estats italians, 1067-1213 (IEC, 2009) i el llibre La Generalitat de Catalunya. Dels orígens medievals a l'actualitat (Generalitat-IEC, 2011). Font: "IEC":http://www.iec.cat/activitats/noticiasencera.asp?id_noticies=1905 #es #tp "Maria":https://traces.uab.cat/collection/ferrer-mallol_teresa?ln=ca Teresa Ferrer Doctora en història medieval per la Universitat de Barcelona, fou professora d'investigació de la Institució i Milà i Fontanals (CSIC) i directora del Departament d'Estudis Medievals d'aquesta institució. Des del 1992 era membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC, de la qual va ser presidenta (2006-2014), vicepresidenta (2001-2006) i secretària (1995-2001). Va dirigir la revista Anuario de Estudios Medievales (CSIC, Barcelona) i va publicar, entre altres treballs, els llibres Els sarraïns de la Corona catalano-aragonesa en el segle XIV. Segregació i discriminació (CSIC, 1987), Les aljames sarraïnes de la governació d'Oriola en el segle XIV (CSIC, 1988), La frontera amb l'Islam al segle XIV. Cristians i sarraïns al País Valencià (CSIC, 1988), Organització i defensa d'un territori fronterer. La governació d'Oriola en el segle XIV (CSIC, 1990), Corsarios castellanos y vascos en el Mediterráneo medieval (CSIC, 2000) i Entre la paz y la guerra. La Corona catalano-aragonesa y Castilla en la baja edad media (CSIC, 2005). Va ser curadora de l'edició de La politique orientale d'Alfonse V d'Aragon, roi de Naples (1994), de Constantin Marinescu, i de l'edició de Pere el Gran, de Ferran Soldevila (1995). Dugué a terme la revisió històrica de la reedició de Les quatre grans cròniques, de Ferran Soldevila (2007-2015). Va dirigir amb M. Riu el llibre Tractats i negociacions diplomàtiques de Catalunya i de la Corona catalanoaragonesa a l'edat mitjana. I. 1. Tractats i negociacions diplomàtiques amb Occitània i els estats italians, 1067-1213 (IEC, 2009) i el llibre La Generalitat de Catalunya. Dels orígens medievals a l'actualitat (Generalitat-IEC, 2011). Font: "IEC":http://www.iec.cat/activitats/noticiasencera.asp?id_noticies=1905

Recids:

Name: festival-teatre-sitges

Titles: #ca Festival de Teatre de Sitges #en Festival de Teatre de Sitges #es Festival de Teatre de Sitges

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Festival de Teatre de Sitges. Sitges Teatre Internacional"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: fiol_bartomeu

Titles: #ca Bartomeu Fiol #en Bartomeu Fiol #es Bartomeu Fiol

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Fiol, Bartomeu"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: fishman_joshua

Titles: #ca Joshua A. Fishman #en Joshua A. Fishman #es Joshua A. Fishman

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Fishman, Joshua A."

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Joshua":https://traces.uab.cat/collection/fishman_joshua?ln=ca Fishman "Foto:":http://ccat.sas.upenn.edu/plc/clpp/fishman80/ Symposium in Honor of Joshua A. Fishman's Eightieth Birthday Referent mundial en sociologia del llenguatge, planificació lingüística, educació bilingüe i etnologia de la comunicació, seguia de prop el procés de recuperació que ha viscut el català els darrers 40 anys i hi simpatitzava profundament. Professor emèrit en ciències socials a la Yeshiva Universityde Nova York i professor visitant en Educació a la Stanford University, Fishman va venir a Barcelona per primera vegada el 1998 per assistir a un seminari del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona. L'any 2004 va rebre a Barcelona el Premi internacional Linguapax, UNESCO, en reconeixement a la tasca excepcional en el camp de la diversitat lingüística i l'educació multilingüe. Fishman va mantenir una estreta relació amb personalitats del món acadèmic i de la sociolingüística catalana. L'obra Reversing Language Shift. Theoretical and Empirical Foundations of Assistance to Threatened Luanguages (1991) és a l'arrel de l'expressió "capgirament de la situació lingüística", molt emprada en la sociolingüística catalana, que considera que el manteniment d'una llengua té com a punt neuràlgic la transmissió intergeneracional. Font: "Direcció":http://llengua.gencat.cat/ca/detalls/noticia/Mor-Joshua-A.-Fishman-un-referent-mundial-en-sociolingueistica-amic-del-catala de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya #en #tp "Joshua":https://traces.uab.cat/collection/fishman_joshua?ln=ca Fishman "Foto:":http://ccat.sas.upenn.edu/plc/clpp/fishman80/ Symposium in Honor of Joshua A. Fishman's Eightieth Birthday Referent mundial en sociologia del llenguatge, planificació lingüística, educació bilingüe i etnologia de la comunicació, seguia de prop el procés de recuperació que ha viscut el català els darrers 40 anys i hi simpatitzava profundament. Professor emèrit en ciències socials a la Yeshiva Universityde Nova York i professor visitant en Educació a la Stanford University, Fishman va venir a Barcelona per primera vegada el 1998 per assistir a un seminari del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona. L'any 2004 va rebre a Barcelona el Premi internacional Linguapax, UNESCO, en reconeixement a la tasca excepcional en el camp de la diversitat lingüística i l'educació multilingüe. Fishman va mantenir una estreta relació amb personalitats del món acadèmic i de la sociolingüística catalana. L'obra Reversing Language Shift. Theoretical and Empirical Foundations of Assistance to Threatened Luanguages (1991) és a l'arrel de l'expressió "capgirament de la situació lingüística", molt emprada en la sociolingüística catalana, que considera que el manteniment d'una llengua té com a punt neuràlgic la transmissió intergeneracional. Font: "Direcció":http://llengua.gencat.cat/ca/detalls/noticia/Mor-Joshua-A.-Fishman-un-referent-mundial-en-sociolingueistica-amic-del-catala de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya #es #tp "Joshua":https://traces.uab.cat/collection/fishman_joshua?ln=ca Fishman "Foto:":http://ccat.sas.upenn.edu/plc/clpp/fishman80/ Symposium in Honor of Joshua A. Fishman's Eightieth Birthday Referent mundial en sociologia del llenguatge, planificació lingüística, educació bilingüe i etnologia de la comunicació, seguia de prop el procés de recuperació que ha viscut el català els darrers 40 anys i hi simpatitzava profundament. Professor emèrit en ciències socials a la Yeshiva Universityde Nova York i professor visitant en Educació a la Stanford University, Fishman va venir a Barcelona per primera vegada el 1998 per assistir a un seminari del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona. L'any 2004 va rebre a Barcelona el Premi internacional Linguapax, UNESCO, en reconeixement a la tasca excepcional en el camp de la diversitat lingüística i l'educació multilingüe. Fishman va mantenir una estreta relació amb personalitats del món acadèmic i de la sociolingüística catalana. L'obra Reversing Language Shift. Theoretical and Empirical Foundations of Assistance to Threatened Luanguages (1991) és a l'arrel de l'expressió "capgirament de la situació lingüística", molt emprada en la sociolingüística catalana, que considera que el manteniment d'una llengua té com a punt neuràlgic la transmissió intergeneracional. Font: "Direcció":http://llengua.gencat.cat/ca/detalls/noticia/Mor-Joshua-A.-Fishman-un-referent-mundial-en-sociolingueistica-amic-del-catala de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya

Recids:

Name: fo_dario

Titles: #ca Dario Fo #en Dario Fo #es Dario Fo

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Fo, Dario"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Dario":https://traces.uab.cat/collection/fo_dario?ln=ca Fo Guardonat amb el Premi Nobel de literatura l'any 1997, la seva tasca com a dramaturg es basa en posar els antics mètodes còmics i satírics de la commedia dell'arte al servei de la crítica social i política. Revestint la trapelleria i la mofa, tan pròpies del teatre italià de tota la vida, d'una particular subtilesa còmica, Dario Fo sempre ha defensat els oprimits per raons de classe social, sexe o ideologia i ha atacat sense miraments ni embuts totes les forces conservadores que, emparant-se sota uns falsos valors, han intentat posar fre a la llibertat de l'individu. Fill d'un ferroviari socialista i actor amateur, Dario Fo va néixer el 24 de març de 1926 a Sangiano, Varese, a la Llombardia italiana. L'any 1940 s'instal·là a Milà, on va començar la carrera d'arquitectura a l'Acadèmia de Belles Arts, però la Segona Guerra Mundial va estroncar els seus estudis. Juntament amb el seu pare, Fo va col·laborar activament amb la resistència antifeixista i els aliats. Al final de la guerra, va ser reclutat per l'exèrcit italià, però va desertar i es va amagar fins que aquest va ser derrotat pels aliats. Aleshores va reprendre la carrera a Milà, però progressivament s'anà interessant pel món del teatre fins que va abandonar definitivament l'arquitectura. L'any 1951 va conèixer Franca Rame, filla d'una família de còmics dedicats a la commedia dell'arte des de feia generacions. Uns anys més tard es van casar i van iniciar una estreta col·laboració artística. En els anys cinquanta el grup d'autors-actors Fo, Parenti i Durano van presentar al teatre Piccolo de Milà Il dito nell'occhio i Sani da legare, on criticaven els interessos dels poderosos a través de la sàtira. Tot i que van ser molt ben rebudes pel públic, la censura atacà les obres aferrissadament i el grup es va haver de dissoldre. Dario Fo va continuar escrivint sol. Després de viure uns anys a Roma, on va néixer el seu fill Jacopo, Fo i Rame van tornar a Milà i van fundar la companyia Dario Fo-Franca Rame, amb la qual Fo va estrenar els seus primers èxits, com ara Gli arcangeli non giocano a flipper (1959) o Isabella, tre caravelle e un cacciaballe (1963). El 1968 el matrimoni va fundar l'associació de teatre col·lectiu Nuova Scena, una cooperativa teatral associada al Partit Comunista Italià, que actuava fora dels circuits teatrals, a fàbriques i cambres del treball. L'any 1979, després d'haver abandonat la cooperativa per discrepàncies polítiques, Fo i Rame van fundar el seu tercer grup teatral, Il Colletivo Teatrale La Comune. Algunes de les traduccions que s'han fet al català de l'obra de Dario Fo són: Mort accidental d'un anarquista (Antoni Picazo, 1981), traduïda per Guillem-Jordi Graells; La tigressa i altres històries (Teatre Villarroel, 1983 i 2000), amb traducció de Joan Casas; Isabel, tres caravel·les i un embolicador (Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana, 1992), traduïda per Empar Claramunt; Un dia qualsevol (amb Franca Rame, Teixidors a mà-Teatreneu, 1991) amb traducció de Kim Vilar; Ací no paga ni Déu! (Bromera, 1993), traducció conjunta d'Empar Claramunt i Josep Ballester; Misteri buffo (Bromera, 1999), a càrrec de Josep Ballester; País de faula (Bromera, 2004), a càrrec de Josep Ballester i Enric Salom; Lucrècia Borja, la filla del Papa (Bromera, 2014), traduït per Enric Salom; i Un rei boig a Dinamarca (Bromera, 2016), traducció d'Enric Salom. Extret principalment de: "Maria":http://www.visat.cat/literatura-universal-catala/cat/autor/135/33/italia/dario-fo.html Bosom, "Dario Fo". En: Visat, núm. 9 (abril 2010) #en #tp "Dario":https://traces.uab.cat/collection/fo_dario?ln=ca Fo Guardonat amb el Premi Nobel de literatura l'any 1997, la seva tasca com a dramaturg es basa en posar els antics mètodes còmics i satírics de la commedia dell'arte al servei de la crítica social i política. Revestint la trapelleria i la mofa, tan pròpies del teatre italià de tota la vida, d'una particular subtilesa còmica, Dario Fo sempre ha defensat els oprimits per raons de classe social, sexe o ideologia i ha atacat sense miraments ni embuts totes les forces conservadores que, emparant-se sota uns falsos valors, han intentat posar fre a la llibertat de l'individu. Fill d'un ferroviari socialista i actor amateur, Dario Fo va néixer el 24 de març de 1926 a Sangiano, Varese, a la Llombardia italiana. L'any 1940 s'instal·là a Milà, on va començar la carrera d'arquitectura a l'Acadèmia de Belles Arts, però la Segona Guerra Mundial va estroncar els seus estudis. Juntament amb el seu pare, Fo va col·laborar activament amb la resistència antifeixista i els aliats. Al final de la guerra, va ser reclutat per l'exèrcit italià, però va desertar i es va amagar fins que aquest va ser derrotat pels aliats. Aleshores va reprendre la carrera a Milà, però progressivament s'anà interessant pel món del teatre fins que va abandonar definitivament l'arquitectura. L'any 1951 va conèixer Franca Rame, filla d'una família de còmics dedicats a la commedia dell'arte des de feia generacions. Uns anys més tard es van casar i van iniciar una estreta col·laboració artística. En els anys cinquanta el grup d'autors-actors Fo, Parenti i Durano van presentar al teatre Piccolo de Milà Il dito nell'occhio i Sani da legare, on criticaven els interessos dels poderosos a través de la sàtira. Tot i que van ser molt ben rebudes pel públic, la censura atacà les obres aferrissadament i el grup es va haver de dissoldre. Dario Fo va continuar escrivint sol. Després de viure uns anys a Roma, on va néixer el seu fill Jacopo, Fo i Rame van tornar a Milà i van fundar la companyia Dario Fo-Franca Rame, amb la qual Fo va estrenar els seus primers èxits, com ara Gli arcangeli non giocano a flipper (1959) o Isabella, tre caravelle e un cacciaballe (1963). El 1968 el matrimoni va fundar l'associació de teatre col·lectiu Nuova Scena, una cooperativa teatral associada al Partit Comunista Italià, que actuava fora dels circuits teatrals, a fàbriques i cambres del treball. L'any 1979, després d'haver abandonat la cooperativa per discrepàncies polítiques, Fo i Rame van fundar el seu tercer grup teatral, Il Colletivo Teatrale La Comune. Algunes de les traduccions que s'han fet al català de l'obra de Dario Fo són: Mort accidental d'un anarquista (Antoni Picazo, 1981), traduïda per Guillem-Jordi Graells; La tigressa i altres històries (Teatre Villarroel, 1983 i 2000), amb traducció de Joan Casas; Isabel, tres caravel·les i un embolicador (Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana, 1992), traduïda per Empar Claramunt; Un dia qualsevol (amb Franca Rame, Teixidors a mà-Teatreneu, 1991) amb traducció de Kim Vilar; Ací no paga ni Déu! (Bromera, 1993), traducció conjunta d'Empar Claramunt i Josep Ballester; Misteri buffo (Bromera, 1999), a càrrec de Josep Ballester; País de faula (Bromera, 2004), a càrrec de Josep Ballester i Enric Salom; Lucrècia Borja, la filla del Papa (Bromera, 2014), traduït per Enric Salom; i Un rei boig a Dinamarca (Bromera, 2016), traducció d'Enric Salom. Extret principalment de: "Maria":http://www.visat.cat/literatura-universal-catala/cat/autor/135/33/italia/dario-fo.html Bosom, "Dario Fo". En: Visat, núm. 9 (abril 2010) #es #tp "Dario":https://traces.uab.cat/collection/fo_dario?ln=ca Fo Guardonat amb el Premi Nobel de literatura l'any 1997, la seva tasca com a dramaturg es basa en posar els antics mètodes còmics i satírics de la commedia dell'arte al servei de la crítica social i política. Revestint la trapelleria i la mofa, tan pròpies del teatre italià de tota la vida, d'una particular subtilesa còmica, Dario Fo sempre ha defensat els oprimits per raons de classe social, sexe o ideologia i ha atacat sense miraments ni embuts totes les forces conservadores que, emparant-se sota uns falsos valors, han intentat posar fre a la llibertat de l'individu. Fill d'un ferroviari socialista i actor amateur, Dario Fo va néixer el 24 de març de 1926 a Sangiano, Varese, a la Llombardia italiana. L'any 1940 s'instal·là a Milà, on va començar la carrera d'arquitectura a l'Acadèmia de Belles Arts, però la Segona Guerra Mundial va estroncar els seus estudis. Juntament amb el seu pare, Fo va col·laborar activament amb la resistència antifeixista i els aliats. Al final de la guerra, va ser reclutat per l'exèrcit italià, però va desertar i es va amagar fins que aquest va ser derrotat pels aliats. Aleshores va reprendre la carrera a Milà, però progressivament s'anà interessant pel món del teatre fins que va abandonar definitivament l'arquitectura. L'any 1951 va conèixer Franca Rame, filla d'una família de còmics dedicats a la commedia dell'arte des de feia generacions. Uns anys més tard es van casar i van iniciar una estreta col·laboració artística. En els anys cinquanta el grup d'autors-actors Fo, Parenti i Durano van presentar al teatre Piccolo de Milà Il dito nell'occhio i Sani da legare, on criticaven els interessos dels poderosos a través de la sàtira. Tot i que van ser molt ben rebudes pel públic, la censura atacà les obres aferrissadament i el grup es va haver de dissoldre. Dario Fo va continuar escrivint sol. Després de viure uns anys a Roma, on va néixer el seu fill Jacopo, Fo i Rame van tornar a Milà i van fundar la companyia Dario Fo-Franca Rame, amb la qual Fo va estrenar els seus primers èxits, com ara Gli arcangeli non giocano a flipper (1959) o Isabella, tre caravelle e un cacciaballe (1963). El 1968 el matrimoni va fundar l'associació de teatre col·lectiu Nuova Scena, una cooperativa teatral associada al Partit Comunista Italià, que actuava fora dels circuits teatrals, a fàbriques i cambres del treball. L'any 1979, després d'haver abandonat la cooperativa per discrepàncies polítiques, Fo i Rame van fundar el seu tercer grup teatral, Il Colletivo Teatrale La Comune. Algunes de les traduccions que s'han fet al català de l'obra de Dario Fo són: Mort accidental d'un anarquista (Antoni Picazo, 1981), traduïda per Guillem-Jordi Graells; La tigressa i altres històries (Teatre Villarroel, 1983 i 2000), amb traducció de Joan Casas; Isabel, tres caravel·les i un embolicador (Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana, 1992), traduïda per Empar Claramunt; Un dia qualsevol (amb Franca Rame, Teixidors a mà-Teatreneu, 1991) amb traducció de Kim Vilar; Ací no paga ni Déu! (Bromera, 1993), traducció conjunta d'Empar Claramunt i Josep Ballester; Misteri buffo (Bromera, 1999), a càrrec de Josep Ballester; País de faula (Bromera, 2004), a càrrec de Josep Ballester i Enric Salom; Lucrècia Borja, la filla del Papa (Bromera, 2014), traduït per Enric Salom; i Un rei boig a Dinamarca (Bromera, 2016), traducció d'Enric Salom. Extret principalment de: "Maria":http://www.visat.cat/literatura-universal-catala/cat/autor/135/33/italia/dario-fo.html Bosom, "Dario Fo". En: Visat, núm. 9 (abril 2010)

Recids:

Name: folch

Titles: #ca Núria Folch #en Núria Folch #es Núria Folch

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB núria folch pi

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #rt Entrevista a Núria Folch Paper de Vidre, núm. 44 (23 de setembre, 2007) !https://traces.uab.cat/img/uab/folch_entrevista.jpg!:http://www.traces.uab.es/tracesbd/paperdevidre/2007/paperdevidre_a2007m09d23n44p7-8.pdf > NÚRIA FOLCH I PI (1916-2010) Núria Folch i Pi Editora catalana, co-fundadora del Club Editor. Va estudiar filosofia i lletres, i fou la primera dona que s'afilià al Bloc Obrer i Camperol, provinent del Partit Comunista Català, on hi conegué l'escriptor i editor Joan Sales, amb qui es casà més tard. Després de la guerra civil espanyola col·laborà a Quaderns de l'exili i va treballar per al Club Editor, on va publicar, a la col·lecció El Club dels novel·listes, l'obra de Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga i Joan Sales. Del 1939 al 1948 estigué exiliada, primer a Santo Domingo i després a Mèxic. A la tornada va ser professora d'institut de batxillerat. Un cop mort Sales, ella es va convertir en la responsable del Club Editor, fins fa pocs anys, que ja havia passat el relleu a la seva néta Maria Bohigas. Núria Folch va ser la curadora de la novel·la pòstuma de Mercè Rodoreda, La mort i la primavera. L'any 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi. #ca #tp Entrevista a Núria Folch Paper de Vidre, núm. 44 (23 de setembre, 2007) !https://traces.uab.cat/img/uab/folch_entrevista.jpg!:http://www.traces.uab.es/tracesbd/paperdevidre/2007/paperdevidre_a2007m09d23n44p7-8.pdf > NÚRIA FOLCH I PI (1916-2010) Núria Folch i Pi Editora catalana, co-fundadora del Club Editor. Va estudiar filosofia i lletres, i fou la primera dona que s'afilià al Bloc Obrer i Camperol, provinent del Partit Comunista Català, on hi conegué l'escriptor i editor Joan Sales, amb qui es casà més tard. Després de la guerra civil espanyola col·laborà a Quaderns de l'exili i va treballar per al Club Editor, on va publicar, a la col·lecció El Club dels novel·listes, l'obra de Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga i Joan Sales. Del 1939 al 1948 estigué exiliada, primer a Santo Domingo i després a Mèxic. A la tornada va ser professora d'institut de batxillerat. Un cop mort Sales, ella es va convertir en la responsable del Club Editor, fins fa pocs anys, que ja havia passat el relleu a la seva néta Maria Bohigas. Núria Folch va ser la curadora de la novel·la pòstuma de Mercè Rodoreda, La mort i la primavera. L'any 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Recids:

Name: folch-camarasa_ramon

Titles: #ca Ramon Folch i Camarasa #en Ramon Folch i Camarasa #es Ramon Folch i Camarasa

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Folch i Camarasa, Ramon"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Ramon":https://traces.uab.cat/collection/alpera_lluis?ln=ca Folch i Camarasa "El pare, que morí l'any 50, quan tenia setanta anys, no va veure cap llibre meu editat; i, amb relació amb la literatura, l'únic consell que ens donà va ser que no ens refiéssim, que escriure i fer una vida d'escriptor era difícil. Una de les coses que suposo que devien influir a casa era això dels prejudicis petitburgesos i els valors judeocristians. Tot això que està tan mal vist, hi vaig assimiliar com tots els de casa, amb convicció jo diria que creixent, gairebé amb l'orgull de ser una persona carregada de prejudicis petitburgesos i judeocristians. Això ha influit molt en la meva modesta obra, segur que és molt difícil de trobar-hi coses que escandalitzin ningú; però sóc així, sóc fill del meu pare i de la seva obra." Extret de: Marta Nadal, ""Ramon":https://traces.uab.cat/record/28577?ln=ca Folch i Camarasa, amb humor i ironia" (Serra d'Or, núm. 448, Abril 1997, p. 63 i 65-68) [data consulta: 17 desembre 2018) #en #tp "Ramon":https://traces.uab.cat/collection/alpera_lluis?ln=ca Folch i Camarasa "El pare, que morí l'any 50, quan tenia setanta anys, no va veure cap llibre meu editat; i, amb relació amb la literatura, l'únic consell que ens donà va ser que no ens refiéssim, que escriure i fer una vida d'escriptor era difícil. Una de les coses que suposo que devien influir a casa era això dels prejudicis petitburgesos i els valors judeocristians. Tot això que està tan mal vist, hi vaig assimiliar com tots els de casa, amb convicció jo diria que creixent, gairebé amb l'orgull de ser una persona carregada de prejudicis petitburgesos i judeocristians. Això ha influit molt en la meva modesta obra, segur que és molt difícil de trobar-hi coses que escandalitzin ningú; però sóc així, sóc fill del meu pare i de la seva obra." Extret de: Marta Nadal, ""Ramon":https://traces.uab.cat/record/28577?ln=ca Folch i Camarasa, amb humor i ironia" (Serra d'Or, núm. 448, Abril 1997, p. 63 i 65-68) [data consulta: 17 desembre 2018) #es #tp "Ramon":https://traces.uab.cat/collection/alpera_lluis?ln=ca Folch i Camarasa "El pare, que morí l'any 50, quan tenia setanta anys, no va veure cap llibre meu editat; i, amb relació amb la literatura, l'únic consell que ens donà va ser que no ens refiéssim, que escriure i fer una vida d'escriptor era difícil. Una de les coses que suposo que devien influir a casa era això dels prejudicis petitburgesos i els valors judeocristians. Tot això que està tan mal vist, hi vaig assimiliar com tots els de casa, amb convicció jo diria que creixent, gairebé amb l'orgull de ser una persona carregada de prejudicis petitburgesos i judeocristians. Això ha influit molt en la meva modesta obra, segur que és molt difícil de trobar-hi coses que escandalitzin ningú; però sóc així, sóc fill del meu pare i de la seva obra." Extret de: Marta Nadal, ""Ramon":https://traces.uab.cat/record/28577?ln=ca Folch i Camarasa, amb humor i ironia" (Serra d'Or, núm. 448, Abril 1997, p. 63 i 65-68) [data consulta: 17 desembre 2018)

Recids:

Name: folch_xavier

Titles: #ca Xavier Folch #en Xavier Folch #es Xavier Folch

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Folch, Xavier"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: folchtorres-joaquim

Titles: #ca Joaquim Folch i Torres #en Joaquim Folch i Torres #es Joaquim Folch i Torres

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Folch i Torres, Joaquim"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: folguera_joaquim

Titles: #ca Joaquim Folguera #en Joaquim Folguera #es Joaquim Folguera

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Folguera, Joaquim"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: font

Titles: #ca Miquel Font #en Miquel Font #es Miquel Font

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Font, Miquel"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #rt Miquel Font Editor !https://traces.uab.cat/img/uab/font_editorial.png!:http://www.miquelfonteditor.com/catala.htm M. Elena Vallés Palma: "La edición pierde a Miquel Font" !https://traces.uab.cat/img/uab/font_valles.png!:http://www.diariodemallorca.es/sociedad-cultura/2011/02/22/edicion-pierde-miquel-font/647580.html dBalears.cat: "Mor Miquel Font, fundador de l'editorial que du el seu nom" !https://traces.uab.cat/img/uab/font_dbalears.png!:http://dbalears.cat/actualitat/cultura/mor-miquel-font-fundador-de-l-editorial-que-du-el-seu-nom.html Obituari de l'editor Miquel Font !https://traces.uab.cat/img/uab/font_obituari.png!:http://www.youtube.com/watch?v=1GbZ2Hn8Sxs MIQUEL FONT (1941-2011) #ca #tp Miquel Font Editor !https://traces.uab.cat/img/uab/font_editorial.png!:http://www.miquelfonteditor.com/catala.htm M. Elena Vallés Palma: "La edición pierde a Miquel Font" !https://traces.uab.cat/img/uab/font_valles.png!:http://www.diariodemallorca.es/sociedad-cultura/2011/02/22/edicion-pierde-miquel-font/647580.html dBalears.cat: "Mor Miquel Font, fundador de l'editorial que du el seu nom" !https://traces.uab.cat/img/uab/font_dbalears.png!:http://dbalears.cat/actualitat/cultura/mor-miquel-font-fundador-de-l-editorial-que-du-el-seu-nom.html Obituari de l'editor Miquel Font !https://traces.uab.cat/img/uab/font_obituari.png!:http://www.youtube.com/watch?v=1GbZ2Hn8Sxs MIQUEL FONT (1941-2011)

Recids:

Name: font_anton

Titles: #ca Anton Font #en Anton Font #es Anton Font

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Font, Anton"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Anton":https://traces.uab.cat/collection/font_anton?ln=ca Font Foto: "Farsite281.":https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=101951902 Treball propi (CC BY-SA 4.0) ([https://ca.wikipedia.org/wiki/Anton_Font_i_Bernadet]Anton Font i Bernadet, Viquipèdia) Mestre indiscutible de la pantomima i del teatre gestual al nostre país, Anton Font fou membre fundador de la companyia Els Joglars, per a consagrar-se després a la formació, creació i difusió del teatre. L'any 1969, aquest jove emprenedor va inaugurar al districte de Sarrià la primera Escola d'Arts Escèniques del país: El Timbal. Actor format com a mim en l'escola de Marcel Marceau, amb mestres de la categoria d'Etienne Decroux, Italo Riccardi o Jeaninne Grillon. La vida professional d'Anton Font es destaca especialment en l'àmbit docent. Va ajudar a construir la pedagogia activa catalana. Va impartir classes d'expressió a escoles com Rosa Sensat, Talitha i l'Institut del Teatre, entre d'altres. El Timbal, l'escola degana de tota Catalunya, va esdevenir, en paraules de Font, "un mitjà canalitzador de vocacions i capacitats per a l'escalada a fites professionals. Però alhora, i no menys important, va ser un reducte alliberador d'emocions i sentiments". Un espai, en definitiva, on es donava prioritat a la persona i a la seva expressivitat artística. Ton Font ja era reconegut aleshores internacionalment com a l'únic actor català de mim de categoria europea. Va impulsar aquesta disciplina amb la creació del Festival Internacional de Mim de Barcelona i la publicació del llibre El Mim. Extret de: "El":https://www.escolateatre.com/el-timbal-50-anys-i-moltes-vides-1969-2019/ timbal, 50 anys i moltes vides. 1969-2019 #en #tp "Anton":https://traces.uab.cat/collection/font_anton?ln=ca Font Foto: "Farsite281.":https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=101951902 Treball propi (CC BY-SA 4.0) ([https://ca.wikipedia.org/wiki/Anton_Font_i_Bernadet]Anton Font i Bernadet, Viquipèdia) Mestre indiscutible de la pantomima i del teatre gestual al nostre país, Anton Font fou membre fundador de la companyia Els Joglars, per a consagrar-se després a la formació, creació i difusió del teatre. L'any 1969, aquest jove emprenedor va inaugurar al districte de Sarrià la primera Escola d'Arts Escèniques del país: El Timbal. Actor format com a mim en l'escola de Marcel Marceau, amb mestres de la categoria d'Etienne Decroux, Italo Riccardi o Jeaninne Grillon. La vida professional d'Anton Font es destaca especialment en l'àmbit docent. Va ajudar a construir la pedagogia activa catalana. Va impartir classes d'expressió a escoles com Rosa Sensat, Talitha i l'Institut del Teatre, entre d'altres. El Timbal, l'escola degana de tota Catalunya, va esdevenir, en paraules de Font, "un mitjà canalitzador de vocacions i capacitats per a l'escalada a fites professionals. Però alhora, i no menys important, va ser un reducte alliberador d'emocions i sentiments". Un espai, en definitiva, on es donava prioritat a la persona i a la seva expressivitat artística. Ton Font ja era reconegut aleshores internacionalment com a l'únic actor català de mim de categoria europea. Va impulsar aquesta disciplina amb la creació del Festival Internacional de Mim de Barcelona i la publicació del llibre El Mim. Extret de: "El":https://www.escolateatre.com/el-timbal-50-anys-i-moltes-vides-1969-2019/ timbal, 50 anys i moltes vides. 1969-2019 #es #tp "Anton":https://traces.uab.cat/collection/font_anton?ln=ca Font Foto: "Farsite281.":https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=101951902 Treball propi (CC BY-SA 4.0) ([https://ca.wikipedia.org/wiki/Anton_Font_i_Bernadet]Anton Font i Bernadet, Viquipèdia) Mestre indiscutible de la pantomima i del teatre gestual al nostre país, Anton Font fou membre fundador de la companyia Els Joglars, per a consagrar-se després a la formació, creació i difusió del teatre. L'any 1969, aquest jove emprenedor va inaugurar al districte de Sarrià la primera Escola d'Arts Escèniques del país: El Timbal. Actor format com a mim en l'escola de Marcel Marceau, amb mestres de la categoria d'Etienne Decroux, Italo Riccardi o Jeaninne Grillon. La vida professional d'Anton Font es destaca especialment en l'àmbit docent. Va ajudar a construir la pedagogia activa catalana. Va impartir classes d'expressió a escoles com Rosa Sensat, Talitha i l'Institut del Teatre, entre d'altres. El Timbal, l'escola degana de tota Catalunya, va esdevenir, en paraules de Font, "un mitjà canalitzador de vocacions i capacitats per a l'escalada a fites professionals. Però alhora, i no menys important, va ser un reducte alliberador d'emocions i sentiments". Un espai, en definitiva, on es donava prioritat a la persona i a la seva expressivitat artística. Ton Font ja era reconegut aleshores internacionalment com a l'únic actor català de mim de categoria europea. Va impulsar aquesta disciplina amb la creació del Festival Internacional de Mim de Barcelona i la publicació del llibre El Mim. Extret de: "El":https://www.escolateatre.com/el-timbal-50-anys-i-moltes-vides-1969-2019/ timbal, 50 anys i moltes vides. 1969-2019

Recids:

Name: fontana_josep

Titles: #ca Josep Fontana #en Josep Fontana #es Josep Fontana

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual:"Fontana, Josep"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Josep":https://traces.uab.cat/collection/fontana_josep?ln=ca Fontana Fotografia: Adrià Costa "(Naciódigital)":https://www.naciodigital.cat/noticia/138269/josep/fontana/si/no/veu/altra/solucio/estat/capac/arribar/suspensio/autonomia "Sempre he pensat que l'ensenyament de la història no més és útil quan ajuda la gent a pensar pel seu compte, a mirar amb ulls crítics el «paisatge social» en què viuen i a entendre el present tal com és, no tal com li mostren els que voldrien que l'accepti com un fet «natural» i no modificable. Pel que fa a la universitat, és evident que ha progressat molt respecte a la que jo vaig conèixer d'estudiant, però ha crescut sense redefinir-se com hauria calgut. I ara corre un perill molt seriós d'estrangulació, com el corre tot l'ensenyament públic (a la vegada que la sanitat pública i el sistema de pensions), davant d'una onada privatitzadora que en realitat es proposa arrabassar-nos els guanys socials obtinguts en més de dos segles de lluites col·lectives." Fragment d'una entrevista publicada a la revista L'Avenç (núm. 264, desembre 2001) i reproduïda al número 441 de la mateixa revista (número extraordinari, desembre de 2017). "Accés":http://lavenc.cat/index.php/cat/media/files/Entrevista-a-Josep-Fontana a l'entrevista completa. #en #tp "Josep":https://traces.uab.cat/collection/fontana_josep?ln=ca Fontana Fotografia: Adrià Costa "(Naciódigital)":https://www.naciodigital.cat/noticia/138269/josep/fontana/si/no/veu/altra/solucio/estat/capac/arribar/suspensio/autonomia "Sempre he pensat que l'ensenyament de la història no més és útil quan ajuda la gent a pensar pel seu compte, a mirar amb ulls crítics el «paisatge social» en què viuen i a entendre el present tal com és, no tal com li mostren els que voldrien que l'accepti com un fet «natural» i no modificable. Pel que fa a la universitat, és evident que ha progressat molt respecte a la que jo vaig conèixer d'estudiant, però ha crescut sense redefinir-se com hauria calgut. I ara corre un perill molt seriós d'estrangulació, com el corre tot l'ensenyament públic (a la vegada que la sanitat pública i el sistema de pensions), davant d'una onada privatitzadora que en realitat es proposa arrabassar-nos els guanys socials obtinguts en més de dos segles de lluites col·lectives." Fragment d'una entrevista publicada a la revista L'Avenç (núm. 264, desembre 2001) i reproduïda al número 441 de la mateixa revista (número extraordinari, desembre de 2017). "Accés":http://lavenc.cat/index.php/cat/media/files/Entrevista-a-Josep-Fontana a l'entrevista completa. #es #tp "Josep":https://traces.uab.cat/collection/fontana_josep?ln=ca Fontana Fotografia: Adrià Costa "(Naciódigital)":https://www.naciodigital.cat/noticia/138269/josep/fontana/si/no/veu/altra/solucio/estat/capac/arribar/suspensio/autonomia "Sempre he pensat que l'ensenyament de la història no més és útil quan ajuda la gent a pensar pel seu compte, a mirar amb ulls crítics el «paisatge social» en què viuen i a entendre el present tal com és, no tal com li mostren els que voldrien que l'accepti com un fet «natural» i no modificable. Pel que fa a la universitat, és evident que ha progressat molt respecte a la que jo vaig conèixer d'estudiant, però ha crescut sense redefinir-se com hauria calgut. I ara corre un perill molt seriós d'estrangulació, com el corre tot l'ensenyament públic (a la vegada que la sanitat pública i el sistema de pensions), davant d'una onada privatitzadora que en realitat es proposa arrabassar-nos els guanys socials obtinguts en més de dos segles de lluites col·lectives." Fragment d'una entrevista publicada a la revista L'Avenç (núm. 264, desembre 2001) i reproduïda al número 441 de la mateixa revista (número extraordinari, desembre de 2017). "Accés":http://lavenc.cat/index.php/cat/media/files/Entrevista-a-Josep-Fontana a l'entrevista completa.

Recids:

Name: fontcuberta_joan

Titles: #ca Joan Fontcuberta #en Joan Fontcuberta #es Joan Fontcuberta

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Fontcuberta i Gel, Joan"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Joan":https://traces.uab.cat/collection/fontcuberta_joan?ln=ca Fontcuberta Nascut a Argentona (el Maresme) el 1938, Joan Fontcuberta era catedràtic d'universitat i professor de traducció a la Universitat Autònoma de Barcelona. D'entre totes les seves nombroses traduccions, destaquen les que va fer de l'escriptor austríac "Stefan":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&sc=1&p=Fontcuberta+Joan+stefan+zweig&f=&action_search=Cerca Zweig, totes publicades a Quaderns Crema: "El":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&sc=1&p=el+mon+d%27ahir+stefan+zweig+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca món d'ahir (2001), "Els":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&sc=1&p=ulls+germa+etern+stefan+zweig+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca ulls del germà etern (2002), "Fouché,":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&sc=1&p=fouche+stefan+zweig+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca retrat d'un home polític (2004), "Montaigne":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&sc=1&p=montaigne+stefan+zweig+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca (2008), "La":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&sc=1&p=impaciencia+del+cor+stefan+zweig+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca impaciència del cor (2010, Premi Ciutat de Barcelona de traducció), "L'embriaguesa":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&sc=1&p=embriaguesa+metamorfosi+stefan+zweig+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca de la metamorfosi (2015), "Clarissa":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=clarissa+stefan+zweig+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca (2017) i "Por":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=por+stefan+zweig+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca (2018). També va realitzar traduccions de l'alemany de "Peter":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=peter+stamm+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca Stamm com "Agnes":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=agnes+peter+stamm+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca (2001) i "Pluja":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=pluja+de+gel+peter+stamm+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca de gel (2002); "Thomas":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=Thomas+mann+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca Mann com La mort a Venècia (1966), Mario i el màgic (1966), Els Buddenbrook (1994), El doctor Faustus (1992), Amo i gos (2003), i L'enganyada (2008); "Franz":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=Franz+kafka+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca Kafka com Amèrica (1989), La metamorfosi i altres contes (Vicens Vives 1997) i Narracions (2000), també "Günter":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&sc=1&p=gunter+grass+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca Grass com El timbal de llauna (1993), Mals averanys (1992), Com els crancs (2003) i Una llarga història (1997); "Hermann":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=hermann+broch+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca Broch com La mort de Virgili (1989), que va ser premi de la Institució de les Lletres Catalanes el 1991; "Thomas":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=thomas+bernhard+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca Bernhard com El malaguanyat (1992); o "Heinrich":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=heinrich+heine+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca Heine com Quadres de viatge (1983). De l'anglès, Fontcuberta va traduir obres d'Arthur Conan Doyle (El món perdut) (1984), "Mark":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&sc=1&p=mark+twain+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca Twain (Aventures de Huckleberry Finn, 1979), "Daniel":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=daniel+defoe+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca Defoe (Robinson Crusoe, Barcanova 1992) i "Graham":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=graham+greene+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca Greene (El tercer home, 1987). Durant anys també ha tingut un paper important com a traductor de guions per a Televisió Espanyola a Catalunya i Televisió de Catalunya Extret principalment de: "Nació":https://www.naciodigital.cat/noticia/148430/mor/joan/fontcuberta/traductor/stefan/zweig/al/catala Digital #en #tp "Joan":https://traces.uab.cat/collection/fontcuberta_joan?ln=ca Fontcuberta Nascut a Argentona (el Maresme) el 1938, Joan Fontcuberta era catedràtic d'universitat i professor de traducció a la Universitat Autònoma de Barcelona. D'entre totes les seves nombroses traduccions, destaquen les que va fer de l'escriptor austríac "Stefan":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&sc=1&p=Fontcuberta+Joan+stefan+zweig&f=&action_search=Cerca Zweig, totes publicades a Quaderns Crema: "El":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&sc=1&p=el+mon+d%27ahir+stefan+zweig+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca món d'ahir (2001), "Els":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&sc=1&p=ulls+germa+etern+stefan+zweig+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca ulls del germà etern (2002), "Fouché,":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&sc=1&p=fouche+stefan+zweig+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca retrat d'un home polític (2004), "Montaigne":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&sc=1&p=montaigne+stefan+zweig+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca (2008), "La":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&sc=1&p=impaciencia+del+cor+stefan+zweig+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca impaciència del cor (2010, Premi Ciutat de Barcelona de traducció), "L'embriaguesa":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&sc=1&p=embriaguesa+metamorfosi+stefan+zweig+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca de la metamorfosi (2015), "Clarissa":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=clarissa+stefan+zweig+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca (2017) i "Por":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=por+stefan+zweig+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca (2018). També va realitzar traduccions de l'alemany de "Peter":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=peter+stamm+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca Stamm com "Agnes":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=agnes+peter+stamm+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca (2001) i "Pluja":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=pluja+de+gel+peter+stamm+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca de gel (2002); "Thomas":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=Thomas+mann+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca Mann com La mort a Venècia (1966), Mario i el màgic (1966), Els Buddenbrook (1994), El doctor Faustus (1992), Amo i gos (2003), i L'enganyada (2008); "Franz":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=Franz+kafka+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca Kafka com Amèrica (1989), La metamorfosi i altres contes (Vicens Vives 1997) i Narracions (2000), també "Günter":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&sc=1&p=gunter+grass+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca Grass com El timbal de llauna (1993), Mals averanys (1992), Com els crancs (2003) i Una llarga història (1997); "Hermann":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=hermann+broch+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca Broch com La mort de Virgili (1989), que va ser premi de la Institució de les Lletres Catalanes el 1991; "Thomas":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=thomas+bernhard+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca Bernhard com El malaguanyat (1992); o "Heinrich":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=heinrich+heine+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca Heine com Quadres de viatge (1983). De l'anglès, Fontcuberta va traduir obres d'Arthur Conan Doyle (El món perdut) (1984), "Mark":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&sc=1&p=mark+twain+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca Twain (Aventures de Huckleberry Finn, 1979), "Daniel":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=daniel+defoe+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca Defoe (Robinson Crusoe, Barcanova 1992) i "Graham":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=graham+greene+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca Greene (El tercer home, 1987). Durant anys també ha tingut un paper important com a traductor de guions per a Televisió Espanyola a Catalunya i Televisió de Catalunya Extret principalment de: "Nació":https://www.naciodigital.cat/noticia/148430/mor/joan/fontcuberta/traductor/stefan/zweig/al/catala Digital #es #tp "Joan":https://traces.uab.cat/collection/fontcuberta_joan?ln=ca Fontcuberta Nascut a Argentona (el Maresme) el 1938, Joan Fontcuberta era catedràtic d'universitat i professor de traducció a la Universitat Autònoma de Barcelona. D'entre totes les seves nombroses traduccions, destaquen les que va fer de l'escriptor austríac "Stefan":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&sc=1&p=Fontcuberta+Joan+stefan+zweig&f=&action_search=Cerca Zweig, totes publicades a Quaderns Crema: "El":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&sc=1&p=el+mon+d%27ahir+stefan+zweig+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca món d'ahir (2001), "Els":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&sc=1&p=ulls+germa+etern+stefan+zweig+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca ulls del germà etern (2002), "Fouché,":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&sc=1&p=fouche+stefan+zweig+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca retrat d'un home polític (2004), "Montaigne":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&sc=1&p=montaigne+stefan+zweig+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca (2008), "La":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&sc=1&p=impaciencia+del+cor+stefan+zweig+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca impaciència del cor (2010, Premi Ciutat de Barcelona de traducció), "L'embriaguesa":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&sc=1&p=embriaguesa+metamorfosi+stefan+zweig+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca de la metamorfosi (2015), "Clarissa":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=clarissa+stefan+zweig+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca (2017) i "Por":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=por+stefan+zweig+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca (2018). També va realitzar traduccions de l'alemany de "Peter":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=peter+stamm+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca Stamm com "Agnes":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=agnes+peter+stamm+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca (2001) i "Pluja":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=pluja+de+gel+peter+stamm+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca de gel (2002); "Thomas":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=Thomas+mann+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca Mann com La mort a Venècia (1966), Mario i el màgic (1966), Els Buddenbrook (1994), El doctor Faustus (1992), Amo i gos (2003), i L'enganyada (2008); "Franz":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=Franz+kafka+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca Kafka com Amèrica (1989), La metamorfosi i altres contes (Vicens Vives 1997) i Narracions (2000), també "Günter":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&sc=1&p=gunter+grass+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca Grass com El timbal de llauna (1993), Mals averanys (1992), Com els crancs (2003) i Una llarga història (1997); "Hermann":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=hermann+broch+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca Broch com La mort de Virgili (1989), que va ser premi de la Institució de les Lletres Catalanes el 1991; "Thomas":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=thomas+bernhard+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca Bernhard com El malaguanyat (1992); o "Heinrich":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=heinrich+heine+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca Heine com Quadres de viatge (1983). De l'anglès, Fontcuberta va traduir obres d'Arthur Conan Doyle (El món perdut) (1984), "Mark":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&sc=1&p=mark+twain+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca Twain (Aventures de Huckleberry Finn, 1979), "Daniel":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=daniel+defoe+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca Defoe (Robinson Crusoe, Barcanova 1992) i "Graham":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=graham+greene+joan+fontcuberta&f=&action_search=Cerca Greene (El tercer home, 1987). Durant anys també ha tingut un paper important com a traductor de guions per a Televisió Espanyola a Catalunya i Televisió de Catalunya Extret principalment de: "Nació":https://www.naciodigital.cat/noticia/148430/mor/joan/fontcuberta/traductor/stefan/zweig/al/catala Digital

Recids:

Name: foraster_manuel

Titles: #ca Manuel Foraster #en Manuel Foraster #es Manuel Foraster

Webset: false

Oaiset: false

Query: "Forasté i Giravent, Manuel"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Manuel":https://traces.uab.cat/collection/foraster_manuel?ln=ca Foraster "Escriptor, periodista i gestor cultural. En el camp de la literatura, va debutar el 2012 amb Factures pagades (Tusquets). Era la primera novel·la d'una trilogia, Foraster de fora, que va continuar el 2014 amb Lisboa direcció París. El tercer i últim títol està pendent de publicació. Llicenciat en filologia hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Foraster va ser lector a les universitats de Bordeus i Nàpols abans de dedicar-se a l'ensenyament, i després a l'edició, al periodisme i a la gestió cultural. Va ser director de la revista Nexus, que editava la Fundació Caixa Catalunya, així com sotsdirector del setmanari El Món. Va col·laborar, a més, en diferents mitjans de comunicació, tant de paper com digitals. Manuel Foraster va ser vicepresident de la Fundació La Mirada i va comissariar diverses exposicions, com ara Sagarra periodista i Romain Slocombe et la beauté menacée. També és autor de la biografia política Antoni Farrés i Sabater, tal com l'hem conegut, centrada en la figura de qui va ser alcalde de Sabadell durant vint anys. Font principal: "diari":https://traces.uab.cat/collection/www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/949899-adeu-a-lactivista-cosmopolita.html Avui #en #tp "Manuel":https://traces.uab.cat/collection/foraster_manuel?ln=ca Foraster "Escriptor, periodista i gestor cultural. En el camp de la literatura, va debutar el 2012 amb Factures pagades (Tusquets). Era la primera novel·la d'una trilogia, Foraster de fora, que va continuar el 2014 amb Lisboa direcció París. El tercer i últim títol està pendent de publicació. Llicenciat en filologia hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Foraster va ser lector a les universitats de Bordeus i Nàpols abans de dedicar-se a l'ensenyament, i després a l'edició, al periodisme i a la gestió cultural. Va ser director de la revista Nexus, que editava la Fundació Caixa Catalunya, així com sotsdirector del setmanari El Món. Va col·laborar, a més, en diferents mitjans de comunicació, tant de paper com digitals. Manuel Foraster va ser vicepresident de la Fundació La Mirada i va comissariar diverses exposicions, com ara Sagarra periodista i Romain Slocombe et la beauté menacée. També és autor de la biografia política Antoni Farrés i Sabater, tal com l'hem conegut, centrada en la figura de qui va ser alcalde de Sabadell durant vint anys. Font principal: "diari":https://traces.uab.cat/collection/www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/949899-adeu-a-lactivista-cosmopolita.html Avui #es #tp "Manuel":https://traces.uab.cat/collection/foraster_manuel?ln=ca Foraster "Escriptor, periodista i gestor cultural. En el camp de la literatura, va debutar el 2012 amb Factures pagades (Tusquets). Era la primera novel·la d'una trilogia, Foraster de fora, que va continuar el 2014 amb Lisboa direcció París. El tercer i últim títol està pendent de publicació. Llicenciat en filologia hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Foraster va ser lector a les universitats de Bordeus i Nàpols abans de dedicar-se a l'ensenyament, i després a l'edició, al periodisme i a la gestió cultural. Va ser director de la revista Nexus, que editava la Fundació Caixa Catalunya, així com sotsdirector del setmanari El Món. Va col·laborar, a més, en diferents mitjans de comunicació, tant de paper com digitals. Manuel Foraster va ser vicepresident de la Fundació La Mirada i va comissariar diverses exposicions, com ara Sagarra periodista i Romain Slocombe et la beauté menacée. També és autor de la biografia política Antoni Farrés i Sabater, tal com l'hem conegut, centrada en la figura de qui va ser alcalde de Sabadell durant vint anys. Font principal: "diari":https://traces.uab.cat/collection/www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/949899-adeu-a-lactivista-cosmopolita.html Avui

Recids:

Name: forrellad_lluisa

Titles: #ca Lluïsa Forrellad #en Lluïsa Forrellad #es Lluïsa Forrellad

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual:"Forrellad, Lluïsa"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: fransitorra-albina

Titles: #ca Albina Fransitorra #en Albina Fransitorra #es Albina Fransitorra

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Fransitorra, Albina"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #rt Matriarca centenària (Ferran Imedio a El Periódico) !https://traces.uab.cat/img/uab/fransitorra_periodico.png!:http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/gent/matriarca-centenaria-1385625 Del silenci estant: d'Albina Francitorra a Montserrat Roig (Betsabé Garcia a La Independent) !https://traces.uab.cat/img/uab/fransitorra_independent.png!:http://www.laindependent.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=1216%3Adel-silenci-estant-dalbina-francitorra-a-montserrat-roig&catid=98%3Apersonatges&Itemid=136&lang=ca Mor la mare de Montserrat Roig, Albina Francitorra, als 101 anys (Ara.cat) !https://traces.uab.cat/img/uab/fransitorra_ara.png!:http://www.ara.cat/cultura/Mor-Montserrat-Roig-Albina-Fransitorra_0_1057694360.html ALBINA FRANSITORRA (1912-2013) #ca #tp Matriarca centenària (Ferran Imedio a El Periódico) !https://traces.uab.cat/img/uab/fransitorra_periodico.png!:http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/gent/matriarca-centenaria-1385625 Del silenci estant: d'Albina Francitorra a Montserrat Roig (Betsabé Garcia a La Independent) !https://traces.uab.cat/img/uab/fransitorra_independent.png!:http://www.laindependent.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=1216%3Adel-silenci-estant-dalbina-francitorra-a-montserrat-roig&catid=98%3Apersonatges&Itemid=136&lang=ca Mor la mare de Montserrat Roig, Albina Francitorra, als 101 anys (Ara.cat) !https://traces.uab.cat/img/uab/fransitorra_ara.png!:http://www.ara.cat/cultura/Mor-Montserrat-Roig-Albina-Fransitorra_0_1057694360.html ALBINA FRANSITORRA (1912-2013)

Recids:

Name: friel_brian

Titles: #ca Brian Friel #en Brian Friel #es Brian Friel

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual:"Friel, Brian"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Brian":https://traces.uab.cat/collection/friel_brian?ln=ca Friel Dramaturg irlandès nascut a la localitat d'Ornagh, va ser conegut per obres com ara Filadèlfia, aquí vinc! i El ball d'agost, tot i que va escriure més de trenta obres de teatre, que van ser programades de manera habitual a Broadway. Va cofundar la Field Day Theatre Company i fou membre de l'American Academy of Arts and Letters, la British Royal Society of Literature i la Irish Academy of Letters, entre d'altres. A Catalunya, la seva obra més popular va ser la versió que Ferran Utzet i la companyia La Perla 29 van fer de Translations, a la Biblioteca de Catalunya el gener del 2014. Anteriorment Imma Colomer va dirigir Afterplay a la Sala Atrium, el març de 2013. També, l'any 2011, a La Planeta de Girona, es va presentar el Molly Sweeney, amb Miquel Gorriz de director. El setembre de 2004, de la mà de Xicu Masó, es representà El fantàstic Francis Hardy al teatre Romea. I el gener de 1993 Pere Planella dirigí Dansa d'agost al Teatre Lliure, obra que obtingué el Premi Crítica Serra d'Or a l'espectacle teatral el 1994. Font principal: "Avui":http://www.elpuntavui.cat/article/5-cultura/19-cultura/902100-mor-el-dramaturg-brian-friel.html #en #tp "Brian":https://traces.uab.cat/collection/friel_brian?ln=ca Friel Dramaturg irlandès nascut a la localitat d'Ornagh, va ser conegut per obres com ara Filadèlfia, aquí vinc! i El ball d'agost, tot i que va escriure més de trenta obres de teatre, que van ser programades de manera habitual a Broadway. Va cofundar la Field Day Theatre Company i fou membre de l'American Academy of Arts and Letters, la British Royal Society of Literature i la Irish Academy of Letters, entre d'altres. A Catalunya, la seva obra més popular va ser la versió que Ferran Utzet i la companyia La Perla 29 van fer de Translations, a la Biblioteca de Catalunya el gener del 2014. Anteriorment Imma Colomer va dirigir Afterplay a la Sala Atrium, el març de 2013. També, l'any 2011, a La Planeta de Girona, es va presentar el Molly Sweeney, amb Miquel Gorriz de director. El setembre de 2004, de la mà de Xicu Masó, es representà El fantàstic Francis Hardy al teatre Romea. I el gener de 1993 Pere Planella dirigí Dansa d'agost al Teatre Lliure, obra que obtingué el Premi Crítica Serra d'Or a l'espectacle teatral el 1994. Font principal: "Avui":http://www.elpuntavui.cat/article/5-cultura/19-cultura/902100-mor-el-dramaturg-brian-friel.html #es #tp "Brian":https://traces.uab.cat/collection/friel_brian?ln=ca Friel Dramaturg irlandès nascut a la localitat d'Ornagh, va ser conegut per obres com ara Filadèlfia, aquí vinc! i El ball d'agost, tot i que va escriure més de trenta obres de teatre, que van ser programades de manera habitual a Broadway. Va cofundar la Field Day Theatre Company i fou membre de l'American Academy of Arts and Letters, la British Royal Society of Literature i la Irish Academy of Letters, entre d'altres. A Catalunya, la seva obra més popular va ser la versió que Ferran Utzet i la companyia La Perla 29 van fer de Translations, a la Biblioteca de Catalunya el gener del 2014. Anteriorment Imma Colomer va dirigir Afterplay a la Sala Atrium, el març de 2013. També, l'any 2011, a La Planeta de Girona, es va presentar el Molly Sweeney, amb Miquel Gorriz de director. El setembre de 2004, de la mà de Xicu Masó, es representà El fantàstic Francis Hardy al teatre Romea. I el gener de 1993 Pere Planella dirigí Dansa d'agost al Teatre Lliure, obra que obtingué el Premi Crítica Serra d'Or a l'espectacle teatral el 1994. Font principal: "Avui":http://www.elpuntavui.cat/article/5-cultura/19-cultura/902100-mor-el-dramaturg-brian-friel.html

Recids:

Name: fuster-felicia

Titles: #ca Felícia Fuster #en Felícia Fuster #es Felícia Fuster

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Fuster, Felícia"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Felícia":https://traces.uab.cat/collection/fuster_felicia?ln=ca Fuster Foto: "Fundació":http://www.fundacioffuster.org/ca/felicia-fuster/biografia Felícia Fuster «La poesia és inseparable de la pintura» Felícia Fuster fou una poeta, pintora i traductora catalana. Els primers anys de la seva vida els dedicà a la pintura, i fou premiada l'any 1949 a l'Exposición de Artes Decorativas a Madrid. A partir de l'any 1951, s'instal·la a París, on fa classes de castellà, es diploma en economia i, més tard, treballa de gestora en agències de publicitat. Fins als anys vuitanta no tornarà a tocar la seva vessant més artística. L'any 1984 publica Una cançó per a ningú i trenta diàlegs, el seu primer recull de poemes, que va ser finalista del premi Carles Riba. Poc després publica Aquelles cordes al vent (1987), I encara (1987), premiada amb el Premi Vicent Andrés Estellés. L'any 1992 apareix Passarel·les/Mosaïques, i l'any 1996, Versió original, sobre la guerra dels Balcans. Fascinada per les cultures orientals, viatja a la Xina i al Japó, d'on s'inspirà per escriure Sorra de temps absent (1998), i Postals no escrites (2001). L'any 2010 es reuneix tota la seva poesia sota el títol Obra poètica 19 84-2001. Com a traductora, i al costat de Naoyuki Sawada, publica la seves traduccions de Poesia japonesa contemporània (1988), que també traduirà al francès, i Poesia catalana contemporània (1991) al japonès. Fonts: * "Visat,":http://www.visat.cat/espai-traductors/cat/traductor/351/felicia-fuster.html "Enciclopèdia":https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0521039.xml Catalana, "Fundació":http://www.fundacioffuster.org/ca/felicia-fuster/biografia Felícia Fuster * Lluïsa Julià, Nora Ancarola, ""És":https://traces.uab.cat/record/36742?ln=ca probable que l'abstracció pictòrica també es reflecteixi en la meva poesia" (Entrevista a Felícia Fuster). En: Avui Cultura (15 de març, 2001)

Recids:

Name: fuster_felicia

Titles: #ca Felícia Fuster #en Felícia Fuster #es Felícia Fuster

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Fuster, Felícia"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Felícia":https://traces.uab.cat/collection/fuster_felicia?ln=ca Fuster Foto: "Fundació":http://www.fundacioffuster.org/ca/felicia-fuster/biografia Felícia Fuster «La poesia és inseparable de la pintura» Felícia Fuster fou una poeta, pintora i traductora catalana. Els primers anys de la seva vida els dedicà a la pintura, i fou premiada l'any 1949 a l'Exposición de Artes Decorativas a Madrid. A partir de l'any 1951, s'instal·la a París, on fa classes de castellà, es diploma en economia i, més tard, treballa de gestora en agències de publicitat. Fins als anys vuitanta no tornarà a tocar la seva vessant més artística. L'any 1984 publica Una cançó per a ningú i trenta diàlegs, el seu primer recull de poemes, que va ser finalista del premi Carles Riba. Poc després publica Aquelles cordes al vent (1987), I encara (1987), premiada amb el Premi Vicent Andrés Estellés. L'any 1992 apareix Passarel·les/Mosaïques, i l'any 1996, Versió original, sobre la guerra dels Balcans. Fascinada per les cultures orientals, viatja a la Xina i al Japó, d'on s'inspirà per escriure Sorra de temps absent (1998), i Postals no escrites (2001). L'any 2010 es reuneix tota la seva poesia sota el títol Obra poètica 19 84-2001. Com a traductora, i al costat de Naoyuki Sawada, publica la seves traduccions de Poesia japonesa contemporània (1988), que també traduirà al francès, i Poesia catalana contemporània (1991) al japonès. Fonts: * "Visat,":http://www.visat.cat/espai-traductors/cat/traductor/351/felicia-fuster.html "Enciclopèdia":https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0521039.xml Catalana, "Fundació":http://www.fundacioffuster.org/ca/felicia-fuster/biografia Felícia Fuster * Lluïsa Julià, Nora Ancarola, ""És":https://traces.uab.cat/record/36742?ln=ca probable que l'abstracció pictòrica també es reflecteixi en la meva poesia" (Entrevista a Felícia Fuster). En: Avui Cultura (15 de març, 2001)

Recids:

Name: gabancho_patricia

Titles: #ca Patricia Gabancho #en Patricia Gabancho #es Patricia Gabancho

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Gabancho, Patrícia"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Jaume":https://traces.uab.cat/collection/gabancho_patricia?ln=ca Cabre Periodista i escriptora nascuda a Buenos Aires. Des de la capital argentina, de seguida aprengué el català i es va relacionar amb l'Obra Cultural Catalana. Poc abans dels 22 anys, va traslladar-se a Barcelona. Col·laborà en diversos mitjans, i escrigué sobre temes culturals al voltant de la literatura, de la dona, sobre història i política de Catalunya i sobre urbanisme, especialment centrats en la ciutat de Barcelona. Fou membre del Cercle d'Estudis Sobiranistes. L'any 2014 fou elegida vicepresidenta de l'Ateneu Barcelonès. Entre altres títols, la seva obra inclou Cultura rima amb confitura (1980), La creació del món. Catorze directors catalans expliquen el seu teatre (1988), La rateta que escombrava l'escaleta. Cop d'ull a l'actual literatura de dona (1992), Despert entre adormits. Joan Maragall i la fi de segle a Barcelona (1998), Mongo-Bongo, l'inventor d'animals (amb Daniel Febrés, 2001), La postguerra cultural a Barcelona (1939-1959) (2005), El preu de ser catalans. Una cultura mil·lenària en vies d'extinció (2007), El fil secret de la història (2008), Apàtrides, incultes i (de vegades) analfabets (2008), Crònica de la independència (2009), El retorn dels catalans (2010), A la intempèrie (2011), Les dones de 1714 (2014), La mateixa pedra (2015), Caminar Barcelona (2016) i Amàlia i els esperits (2017). Va guanyar el premi Prudenci Bertrana del 2012 amb la novel·la La néta d'Adam. #en #tp "Jaume":https://traces.uab.cat/collection/gabancho_patricia?ln=ca Cabre Periodista i escriptora nascuda a Buenos Aires. Des de la capital argentina, de seguida aprengué el català i es va relacionar amb l'Obra Cultural Catalana. Poc abans dels 22 anys, va traslladar-se a Barcelona. Col·laborà en diversos mitjans, i escrigué sobre temes culturals al voltant de la literatura, de la dona, sobre història i política de Catalunya i sobre urbanisme, especialment centrats en la ciutat de Barcelona. Fou membre del Cercle d'Estudis Sobiranistes. L'any 2014 fou elegida vicepresidenta de l'Ateneu Barcelonès. Entre altres títols, la seva obra inclou Cultura rima amb confitura (1980), La creació del món. Catorze directors catalans expliquen el seu teatre (1988), La rateta que escombrava l'escaleta. Cop d'ull a l'actual literatura de dona (1992), Despert entre adormits. Joan Maragall i la fi de segle a Barcelona (1998), Mongo-Bongo, l'inventor d'animals (amb Daniel Febrés, 2001), La postguerra cultural a Barcelona (1939-1959) (2005), El preu de ser catalans. Una cultura mil·lenària en vies d'extinció (2007), El fil secret de la història (2008), Apàtrides, incultes i (de vegades) analfabets (2008), Crònica de la independència (2009), El retorn dels catalans (2010), A la intempèrie (2011), Les dones de 1714 (2014), La mateixa pedra (2015), Caminar Barcelona (2016) i Amàlia i els esperits (2017). Va guanyar el premi Prudenci Bertrana del 2012 amb la novel·la La néta d'Adam. #es #tp "Jaume":https://traces.uab.cat/collection/gabancho_patricia?ln=ca Cabre Periodista i escriptora nascuda a Buenos Aires. Des de la capital argentina, de seguida aprengué el català i es va relacionar amb l'Obra Cultural Catalana. Poc abans dels 22 anys, va traslladar-se a Barcelona. Col·laborà en diversos mitjans, i escrigué sobre temes culturals al voltant de la literatura, de la dona, sobre història i política de Catalunya i sobre urbanisme, especialment centrats en la ciutat de Barcelona. Fou membre del Cercle d'Estudis Sobiranistes. L'any 2014 fou elegida vicepresidenta de l'Ateneu Barcelonès. Entre altres títols, la seva obra inclou Cultura rima amb confitura (1980), La creació del món. Catorze directors catalans expliquen el seu teatre (1988), La rateta que escombrava l'escaleta. Cop d'ull a l'actual literatura de dona (1992), Despert entre adormits. Joan Maragall i la fi de segle a Barcelona (1998), Mongo-Bongo, l'inventor d'animals (amb Daniel Febrés, 2001), La postguerra cultural a Barcelona (1939-1959) (2005), El preu de ser catalans. Una cultura mil·lenària en vies d'extinció (2007), El fil secret de la història (2008), Apàtrides, incultes i (de vegades) analfabets (2008), Crònica de la independència (2009), El retorn dels catalans (2010), A la intempèrie (2011), Les dones de 1714 (2014), La mateixa pedra (2015), Caminar Barcelona (2016) i Amàlia i els esperits (2017). Va guanyar el premi Prudenci Bertrana del 2012 amb la novel·la La néta d'Adam.

Recids:

Name: galeano_eduardo

Titles: #ca Eduardo Galeano #en Eduardo Galeano #es Eduardo Galeano

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Galeano, Eduardo"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: galmes

Titles: #ca Gabriel Galmés #en Gabriel Galmés #es Gabriel Galmés

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Galmés, Gabriel"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions:

Recids:

Name: garcia-marquez_gabriel

Titles: #ca Gabriel García Márquez #en Gabriel García Márquez #es Gabriel García Márquez

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "García Márquez, Gabriel"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Gabriel":https://traces.uab.cat/collection/garcia-marquez_gabriel?ln=ca García Márquez Escriptor colombià. Va passar la infantesa al poble d'Aracataca en un ambient que recreà per convertir-lo en la ciutat mítica de Macondo. Estudià a Barranquilla, Zipaquirá i Bogotá. La voluntat d'esdevenir escriptor el dugué a abandonar els estudis de dret i dedicar-se al periodisme, que exercí, entre altres indrets, a El Heraldo de Barranquilla. Fou en aquesta ciutat on l'any 1950 va conèixer Ramon Vinyes, pel qual mostrà sempre una gran admiració. Li dedicà articles. El convertí en "el sabio catalán", personatge clau de Cien años de soledad. I en les seves memòries, Vivir para contarla, el recorda amb respecte i estima com un home molt important per a la pròpia trajectòria. Després del gir que aquesta va prendre a Barranquilla, García Márquez viatjà per Europa i Amèrica i s'instal·là principalment a Mèxic, on va escriure Cien años de soledad. La publicació, l'any 1967, d'aquesta novel·la li fa guanyar una gran fama internacional. A partir de llavors, una de les ciutats més imp ortants de la seva vida fou Barcelona, des de la qual s'havia orquestrat l'anomenat "boom llatinoamericà" que va fer possible la difusió europea i nord-americana dels escriptors d'Amèrica del Sud. García Márquez va residir a Barcelona entre 1967 i 1975. Hi va escriure la novel·la El otoño del patriarca (1975). Potseriorment, hi retornà sovint. La relació amb aquesta ciutat el dugué a mantenir els contactes amb la literatura catalana. En unes famoses declaracions afirmà que La plaça del Diamant és "la novela más bella que se ha publicado en España después de la guerra civil". Diverses traduccions de la novel·la de Rodoreda han aparegut amb un pròleg del colombià. Fou amic de Tísner, que va traduir al català Cent anys de solitud (1970).

Recids:

Name: garcia-soler_jordi

Titles: #ca Jordi Garcia-Soler #en Jordi Garcia-Soler #es Jordi Garcia-Soler

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Garcia-Soler, Jordi"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Jordi":https://traces.uab.cat/collection/garcia-soler_jordi?ln=ca Garcia-Soler Foto: "El":https://elpais.com/sociedad/2020-06-07/jordi-garcia-soler-los-empenos-de-un-periodista.html País Periodista especialitzat en el fenomen musical de la Nova Cançó, al qual va dedicar dos llibres: La Nova Cançó (1976) i Crònica apassionada de la Nova Cançó (1996). Garcia-Soler havia dirigit el programa Converses, a Catalunya Ràdio, un espai d'entrevistes en profunditat amb personalitats de la vida catalana, i va ser un prolífic autor d'articles en nombrosos diaris, revistes i mitjans digitals. Va escriure a Serra d'Or, El Correo Catalán, Destino, Tele-estel, Tele/eXpres, L'Avenç, Catalunya Plural, La Vanguardia, Diario de Barcelona, Catalunya Express, Fotogramas, El Noticiero Universal, El Periódico de Catalunya i l'Avui, entre altres mitjans. A més de Catalunya Ràdio, també havia treballat a Ràdio Barcelona, COM Ràdio, Catalunya Cultura, el Circuit Català de TVE, TV3 i Canal 33, entre altres cadenes. A més, va ser un apassionat tertulià en diversos mitjans. En l'àmbit polític, va crear el departament de comunicació del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i el va dirigir fins al 1982. A proposta d'aquest partit va ser nomenat membre del consell d'administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, del qual va formar part entre els anys 1983 i 1996. Extret de: "Jordi":http://www.elpuntavui.cat/article/29-necrologiques/1799280-jordi-garcia-soler.html Garcia-Soler (El Punt Avui) #en #tp "Jordi":https://traces.uab.cat/collection/garcia-soler_jordi?ln=ca Garcia-Soler Foto: "El":https://elpais.com/sociedad/2020-06-07/jordi-garcia-soler-los-empenos-de-un-periodista.html País Periodista especialitzat en el fenomen musical de la Nova Cançó, al qual va dedicar dos llibres: La Nova Cançó (1976) i Crònica apassionada de la Nova Cançó (1996). Garcia-Soler havia dirigit el programa Converses, a Catalunya Ràdio, un espai d'entrevistes en profunditat amb personalitats de la vida catalana, i va ser un prolífic autor d'articles en nombrosos diaris, revistes i mitjans digitals. Va escriure a Serra d'Or, El Correo Catalán, Destino, Tele-estel, Tele/eXpres, L'Avenç, Catalunya Plural, La Vanguardia, Diario de Barcelona, Catalunya Express, Fotogramas, El Noticiero Universal, El Periódico de Catalunya i l'Avui, entre altres mitjans. A més de Catalunya Ràdio, també havia treballat a Ràdio Barcelona, COM Ràdio, Catalunya Cultura, el Circuit Català de TVE, TV3 i Canal 33, entre altres cadenes. A més, va ser un apassionat tertulià en diversos mitjans. En l'àmbit polític, va crear el departament de comunicació del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i el va dirigir fins al 1982. A proposta d'aquest partit va ser nomenat membre del consell d'administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, del qual va formar part entre els anys 1983 i 1996. Extret de: "Jordi":http://www.elpuntavui.cat/article/29-necrologiques/1799280-jordi-garcia-soler.html Garcia-Soler (El Punt Avui) #es #tp "Jordi":https://traces.uab.cat/collection/garcia-soler_jordi?ln=ca Garcia-Soler Foto: "El":https://elpais.com/sociedad/2020-06-07/jordi-garcia-soler-los-empenos-de-un-periodista.html País Periodista especialitzat en el fenomen musical de la Nova Cançó, al qual va dedicar dos llibres: La Nova Cançó (1976) i Crònica apassionada de la Nova Cançó (1996). Garcia-Soler havia dirigit el programa Converses, a Catalunya Ràdio, un espai d'entrevistes en profunditat amb personalitats de la vida catalana, i va ser un prolífic autor d'articles en nombrosos diaris, revistes i mitjans digitals. Va escriure a Serra d'Or, El Correo Catalán, Destino, Tele-estel, Tele/eXpres, L'Avenç, Catalunya Plural, La Vanguardia, Diario de Barcelona, Catalunya Express, Fotogramas, El Noticiero Universal, El Periódico de Catalunya i l'Avui, entre altres mitjans. A més de Catalunya Ràdio, també havia treballat a Ràdio Barcelona, COM Ràdio, Catalunya Cultura, el Circuit Català de TVE, TV3 i Canal 33, entre altres cadenes. A més, va ser un apassionat tertulià en diversos mitjans. En l'àmbit polític, va crear el departament de comunicació del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i el va dirigir fins al 1982. A proposta d'aquest partit va ser nomenat membre del consell d'administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, del qual va formar part entre els anys 1983 i 1996. Extret de: "Jordi":http://www.elpuntavui.cat/article/29-necrologiques/1799280-jordi-garcia-soler.html Garcia-Soler (El Punt Avui)

Recids:

Name: garriga_francesc

Titles: #ca Francesc Garriga Barata #en Francesc Garriga Barata #es Francesc Garriga Barata

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Garriga Barata, Francesc"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Francesc":https://traces.uab.cat/collection/miralles_carles?ln=ca Garriga "Foto:":http://www.isabadell.cat/sabadell/cultura/mor-el-poeta-sabadellenc-francesc-garriga-2/ Diari de Sabadell Esther Andorrà: M'he fixat que escrius en caixa baixa, o sigui en minúscula. És una tria teva? Francesc Garriga: Sí, sí, de sempre, eh? És perquè no m'agraden les majúscules. Gens. M'agraden les lletres totes iguals, tot igual... L'estètica, per a mi, és molt important, fins i tot en el sexe. És fonamental. No sé per què, les majúscules em resulten antipàtiques. I mira, alguna vegada havia tingut fins i tot la temptació d'escriure sense puntuació; hi ha alguns poemes del començament en els quals la puntuació és molt escassa. Jo m'ho autojustificava dient «bé, el qui llegeixi que s'ho puntuï com li doni la gana», però vaja, això eren deliris de joventut... Ara cada vegada em diuen que sóc més clar, més pautat. De l'entrevista d'Esther Andorrà i Joan Todó: ""Catalunya":http://www.traces.uab.es/tracesbd/pdv/2006/pdv_a2006m3d23n36p6.pdf és un país de morts", Paper de Vidre, núm. 36 (23 de març de 2006) Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona i especialitzat en filologia germànica, es va dedicar durant trenta-cinc anys a la docència en el Col·legi Sant Gregori de Barcelona. Col·laborà en diversos mitjans de comunicació, entre els quals Revista Catalunya, Riutort, Guix, L'Esquirol, les emissores de ràdio Catalunya Cultura, RAC1 i el programa de televisió Avisa'ns quan arribi el 2000. Com a poeta es va donar a conèixer a la ratlla dels trenta anys amb la publicació dels reculls Entre el neguit i el silenci (1959), Foc nostre, somni (1960), i Paraules (1962). La seva trajectòria poètica es consolida els darrers quinze anys, amb títols com Ombres (2000), Temps en blanc (2003) i La nit dels peixos (2005), guardonat en els Jocs Florals de Barcelona 2004, Camins de serp (2009) i Ragtime (2011). L'any 2012 rebé el premi Carles Riba per Tornar és lluny (2013). El darrer títol publicat és l'antologia poètica Demà no és mai (2014). Font principal: "Gran":http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0029250.xml Enciclopèdia Catalana #en #tp "Francesc":https://traces.uab.cat/collection/miralles_carles?ln=ca Garriga "Foto:":http://www.isabadell.cat/sabadell/cultura/mor-el-poeta-sabadellenc-francesc-garriga-2/ Diari de Sabadell Esther Andorrà: M'he fixat que escrius en caixa baixa, o sigui en minúscula. És una tria teva? Francesc Garriga: Sí, sí, de sempre, eh? És perquè no m'agraden les majúscules. Gens. M'agraden les lletres totes iguals, tot igual... L'estètica, per a mi, és molt important, fins i tot en el sexe. És fonamental. No sé per què, les majúscules em resulten antipàtiques. I mira, alguna vegada havia tingut fins i tot la temptació d'escriure sense puntuació; hi ha alguns poemes del començament en els quals la puntuació és molt escassa. Jo m'ho autojustificava dient «bé, el qui llegeixi que s'ho puntuï com li doni la gana», però vaja, això eren deliris de joventut... Ara cada vegada em diuen que sóc més clar, més pautat. De l'entrevista d'Esther Andorrà i Joan Todó: ""Catalunya":http://www.traces.uab.es/tracesbd/pdv/2006/pdv_a2006m3d23n36p6.pdf és un país de morts", Paper de Vidre, núm. 36 (23 de març de 2006) Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona i especialitzat en filologia germànica, es va dedicar durant trenta-cinc anys a la docència en el Col·legi Sant Gregori de Barcelona. Col·laborà en diversos mitjans de comunicació, entre els quals Revista Catalunya, Riutort, Guix, L'Esquirol, les emissores de ràdio Catalunya Cultura, RAC1 i el programa de televisió Avisa'ns quan arribi el 2000. Com a poeta es va donar a conèixer a la ratlla dels trenta anys amb la publicació dels reculls Entre el neguit i el silenci (1959), Foc nostre, somni (1960), i Paraules (1962). La seva trajectòria poètica es consolida els darrers quinze anys, amb títols com Ombres (2000), Temps en blanc (2003) i La nit dels peixos (2005), guardonat en els Jocs Florals de Barcelona 2004, Camins de serp (2009) i Ragtime (2011). L'any 2012 rebé el premi Carles Riba per Tornar és lluny (2013). El darrer títol publicat és l'antologia poètica Demà no és mai (2014). Font principal: "Gran":http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0029250.xml Enciclopèdia Catalana #es #tp "Francesc":https://traces.uab.cat/collection/miralles_carles?ln=ca Garriga "Foto:":http://www.isabadell.cat/sabadell/cultura/mor-el-poeta-sabadellenc-francesc-garriga-2/ Diari de Sabadell Esther Andorrà: M'he fixat que escrius en caixa baixa, o sigui en minúscula. És una tria teva? Francesc Garriga: Sí, sí, de sempre, eh? És perquè no m'agraden les majúscules. Gens. M'agraden les lletres totes iguals, tot igual... L'estètica, per a mi, és molt important, fins i tot en el sexe. És fonamental. No sé per què, les majúscules em resulten antipàtiques. I mira, alguna vegada havia tingut fins i tot la temptació d'escriure sense puntuació; hi ha alguns poemes del començament en els quals la puntuació és molt escassa. Jo m'ho autojustificava dient «bé, el qui llegeixi que s'ho puntuï com li doni la gana», però vaja, això eren deliris de joventut... Ara cada vegada em diuen que sóc més clar, més pautat. De l'entrevista d'Esther Andorrà i Joan Todó: ""Catalunya":http://www.traces.uab.es/tracesbd/pdv/2006/pdv_a2006m3d23n36p6.pdf és un país de morts", Paper de Vidre, núm. 36 (23 de març de 2006) Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona i especialitzat en filologia germànica, es va dedicar durant trenta-cinc anys a la docència en el Col·legi Sant Gregori de Barcelona. Col·laborà en diversos mitjans de comunicació, entre els quals Revista Catalunya, Riutort, Guix, L'Esquirol, les emissores de ràdio Catalunya Cultura, RAC1 i el programa de televisió Avisa'ns quan arribi el 2000. Com a poeta es va donar a conèixer a la ratlla dels trenta anys amb la publicació dels reculls Entre el neguit i el silenci (1959), Foc nostre, somni (1960), i Paraules (1962). La seva trajectòria poètica es consolida els darrers quinze anys, amb títols com Ombres (2000), Temps en blanc (2003) i La nit dels peixos (2005), guardonat en els Jocs Florals de Barcelona 2004, Camins de serp (2009) i Ragtime (2011). L'any 2012 rebé el premi Carles Riba per Tornar és lluny (2013). El darrer títol publicat és l'antologia poètica Demà no és mai (2014). Font principal: "Gran":http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0029250.xml Enciclopèdia Catalana

Recids:

Name: gaya, miquel

Titles: #ca Miquel Gayà #en Miquel Gayà #es Miquel Gayà

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Gayà, Miquel"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: gaziel

Titles: #ca Gaziel #en Gaziel #es Gaziel

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Gaziel"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #rt Agustí Calvet (Gaziel) a l'AELC !https://traces.uab.cat/img/uab/gaziel_aelc.png!:http://www.escriptors.cat/autors/gaziel/ Gaziel a la Viquipèdia !https://traces.uab.cat/img/uab/gaziel_viquipedia.jpg!:http://ca.wikipedia.org/wiki/Gaziel Agustí Calvet i Pascual, Gaziel (Generalitat de Catalunya) !https://traces.uab.cat/img/uab/gaziel_viquipedia.jpg!:http://www20.gencat.cat/portal/site/Departament-de-la-Presidencia/menuitem.7b6b6ed90c92ef316d740d63b0c0e1a0/?vgnextoid=f02410a59c3d3410VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f02410a59c3d3410VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default Josep Pla i Casadevall, "Agustí Calvet - Gaziel (1964)" in memoriam ( Retrats de passaport, OC, vol. XVII) !https://traces.uab.cat/img/uab/gaziel_pla.jpg!:http://www.lletres.net/pla/Gaziel.html Manuel Foraster, "Gaziel i l'iberisme" (Núvol) !https://traces.uab.cat/img/uab/gaziel_nuvol.jpg!:http://www.nuvol.com/opinio/gaziel-i-liberisme/ L'home és el tot: Gaziel !https://traces.uab.cat/img/uab/gaziel_video.png!:http://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v=_UlMp035-68 AGUSTÍ CALVET, GAZIEL (1887-1964) "Gaziel":https://traces.uab.cat/collection/gaziel?ln=ca Nascut a Sant Feliu de Guíxols, es traslladà a Barcelona de ben petit. Cursà la carrera de Dret, que interrompé, i la de Filosofia i Lletres. Simultàniament, assistí a cursos dels Estudis Universitaris Catalans. El 1909 començà a treballar com a periodista polític a La Veu de Catalunya, i del 1911 al 1914, fou secretari-redactor de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans. El 1911 es doctorà a Madrid amb la tesi Fray Anselmo Turmeda. Heterodoxo español. El 1914 es traslladà a París a ampliar estudis, i hi visqué les primeres setmanes de la Primera Guerra Mundial. Tornà a Barcelona, i els seus articles sobre els esdeveniments del moment, refusats a La Veu de Catalunya, trobaren l'acolliment de Miquel dels Sants Oliver a La Vanguardia. Fou enviat com a corresponsal d'aquest diari a París, i les cròniques de guerra en forma de diari personal que hi escrigué obtingueren un gran èxit de públic. Les recollí el 1915 al volum Diario de un estudiante en París, la vers ió catalana del qual es publicà el 1964 amb el títol París 1914. Diari d'un estudiant. El 1918 esdevingué redactor en cap de La Vanguardia, el 1920 en fou nomenat codirector i el 1933, director únic. En esclatar la guerra civil, s'exilià a París però l'inici de la segona guerra mundial l'obligà a tornar a Espanya, concretament a Madrid, on dirigí l'editorial Plus Ultra. Des del 1939 volgué emprar exclusivament la llengua catalana en els seus escrits. L'any 1947 aconseguí de publicar la versió catalana d'El cementiri marí, de Paul Valéry, feta amb Miquel Forteza; començà a redactar les Meditacions en el desert (1946-1953) (1974) i publicà Una vila del vuit-cents (Sant Feliu de Guíxols) (1953), i el 1958 el llibre de memòries Tots els camins duen a Roma. Història d'un destí (1893-1914). A partir del 1959, instal·lat novament a Catalunya, continuaren apareixent nous volums, que reberen una bona acollida del públic i de la crítica: Castella endins (1959), Portugal enfora (1960), La península inacabada (1961), Seny, treball i llibertat (Suïssa) (1961), L'home és el tot (Florència) (1962), Un estudiant a París i altres estudis (1963), i Sant Feliu de la Costa Brava (1963). Deixà inèdits, enllestits o inacabats, diversos volums: La humanitat és un somni (Roma), Viatge a Colòmbia, Quina mena de gent som (Quatre assaigs sobre Catalunya i els catalans), Meditacions en el desert i Història de La Vanguardia (1884-1936). Aquestes obres, llevat de la darrera, foren publicades, algunes només fragmentàriament, en l'Obra Catalana completa (1970). Font principal: "Enciclopèdia":http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0013696.xml?s.q=gaziel Catalana i Diccionari de la literatura catalana (Barcelona : Proa, 2008, p. 192-193) #ca #tp Agustí Calvet (Gaziel) a l'AELC !https://traces.uab.cat/img/uab/gaziel_aelc.png!:http://www.escriptors.cat/autors/gaziel/ Gaziel a la Viquipèdia !https://traces.uab.cat/img/uab/gaziel_viquipedia.jpg!:http://ca.wikipedia.org/wiki/Gaziel Agustí Calvet i Pascual, Gaziel (Generalitat de Catalunya) !https://traces.uab.cat/img/uab/gaziel_viquipedia.jpg!:http://www20.gencat.cat/portal/site/Departament-de-la-Presidencia/menuitem.7b6b6ed90c92ef316d740d63b0c0e1a0/?vgnextoid=f02410a59c3d3410VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f02410a59c3d3410VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default Josep Pla i Casadevall, "Agustí Calvet - Gaziel (1964)" in memoriam ( Retrats de passaport, OC, vol. XVII) !https://traces.uab.cat/img/uab/gaziel_pla.jpg!:http://www.lletres.net/pla/Gaziel.html Manuel Foraster, "Gaziel i l'iberisme" (Núvol) !https://traces.uab.cat/img/uab/gaziel_nuvol.jpg!:http://www.nuvol.com/opinio/gaziel-i-liberisme/ L'home és el tot: Gaziel !https://traces.uab.cat/img/uab/gaziel_video.png!:http://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v=_UlMp035-68 AGUSTÍ CALVET, GAZIEL (1887-1964) "Gaziel":https://traces.uab.cat/collection/gaziel?ln=ca Nascut a Sant Feliu de Guíxols, es traslladà a Barcelona de ben petit. Cursà la carrera de Dret, que interrompé, i la de Filosofia i Lletres. Simultàniament, assistí a cursos dels Estudis Universitaris Catalans. El 1909 començà a treballar com a periodista polític a La Veu de Catalunya, i del 1911 al 1914, fou secretari-redactor de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans. El 1911 es doctorà a Madrid amb la tesi Fray Anselmo Turmeda. Heterodoxo español. El 1914 es traslladà a París a ampliar estudis, i hi visqué les primeres setmanes de la Primera Guerra Mundial. Tornà a Barcelona, i els seus articles sobre els esdeveniments del moment, refusats a La Veu de Catalunya, trobaren l'acolliment de Miquel dels Sants Oliver a La Vanguardia. Fou enviat com a corresponsal d'aquest diari a París, i les cròniques de guerra en forma de diari personal que hi escrigué obtingueren un gran èxit de públic. Les recollí el 1915 al volum Diario de un estudiante en París, la vers ió catalana del qual es publicà el 1964 amb el títol París 1914. Diari d'un estudiant. El 1918 esdevingué redactor en cap de La Vanguardia, el 1920 en fou nomenat codirector i el 1933, director únic. En esclatar la guerra civil, s'exilià a París però l'inici de la segona guerra mundial l'obligà a tornar a Espanya, concretament a Madrid, on dirigí l'editorial Plus Ultra. Des del 1939 volgué emprar exclusivament la llengua catalana en els seus escrits. L'any 1947 aconseguí de publicar la versió catalana d'El cementiri marí, de Paul Valéry, feta amb Miquel Forteza; començà a redactar les Meditacions en el desert (1946-1953) (1974) i publicà Una vila del vuit-cents (Sant Feliu de Guíxols) (1953), i el 1958 el llibre de memòries Tots els camins duen a Roma. Història d'un destí (1893-1914). A partir del 1959, instal·lat novament a Catalunya, continuaren apareixent nous volums, que reberen una bona acollida del públic i de la crítica: Castella endins (1959), Portugal enfora (1960), La península inacabada (1961), Seny, treball i llibertat (Suïssa) (1961), L'home és el tot (Florència) (1962), Un estudiant a París i altres estudis (1963), i Sant Feliu de la Costa Brava (1963). Deixà inèdits, enllestits o inacabats, diversos volums: La humanitat és un somni (Roma), Viatge a Colòmbia, Quina mena de gent som (Quatre assaigs sobre Catalunya i els catalans), Meditacions en el desert i Història de La Vanguardia (1884-1936). Aquestes obres, llevat de la darrera, foren publicades, algunes només fragmentàriament, en l'Obra Catalana completa (1970). Font principal: "Enciclopèdia":http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0013696.xml?s.q=gaziel Catalana i Diccionari de la literatura catalana (Barcelona : Proa, 2008, p. 192-193)

Recids:

Name: gener_pompeu

Titles: #ca Pompeu Gener #en Pompeu Gener #es Pompeu Gener

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Gener, Pompeu"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: giner_salvador

Titles: #ca Salvador Giner #en Salvador Giner #es Salvador Giner

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual:"Giner, Salvador"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Salvador":https://traces.uab.cat/collection/giner_salvador?ln=ca Giner Llicenciat i doctor en Sociologia per la Universitat de Chicago, llicenciat en Dret per la UAB, amb estudis de postgrau en la Universitat de Colònia i catedràtic emèrit de Sociologia de la UB, fou reconegut amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat l'any 1995. La seva rellevància cultural, social i científica va arribar el 2005, any en què va assumir la presidència de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), del qual era membre des del 1995. En fou president fins al 2013. Dins la institució, va treballar perquè el català tingués visibilitat i guanyés rellevància a l'esfera pública, El lema de Giner per a l'acadèmia catalana era: "Un país, una cultura, una llengua, una acadèmia". Va publicar una vintena de llibres entre els quals trobem: La democràcia: carta oberta a un ciutadà (Ariel, 1996); El futur del capitalisme (Edicions 62, 2011); Georg Simmel: la fundació de la sociologia analítica (UOC, 2013); L'interès comú (Empúries, 1990) i Manual de civisme (Ariel, 1998) amb Victòria Camps; La societat catalana (Generalitat de Catalunya, 1998); Sociologia (Edicions 62, 1998); i l'últim: El futur de la religió; fe, humanisme i raó (Herder editorial, 2017). Extret de Vilaweb: "S'ha":https://www.vilaweb.cat/noticies/sha-mort-el-socioleg-salvador-giner/ mort el sociòleg Salvador Giner (19.10.2019) #en #tp "Salvador":https://traces.uab.cat/collection/giner_salvador?ln=ca Giner Llicenciat i doctor en Sociologia per la Universitat de Chicago, llicenciat en Dret per la UAB, amb estudis de postgrau en la Universitat de Colònia i catedràtic emèrit de Sociologia de la UB, fou reconegut amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat l'any 1995. La seva rellevància cultural, social i científica va arribar el 2005, any en què va assumir la presidència de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), del qual era membre des del 1995. En fou president fins al 2013. Dins la institució, va treballar perquè el català tingués visibilitat i guanyés rellevància a l'esfera pública, El lema de Giner per a l'acadèmia catalana era: "Un país, una cultura, una llengua, una acadèmia". Va publicar una vintena de llibres entre els quals trobem: La democràcia: carta oberta a un ciutadà (Ariel, 1996); El futur del capitalisme (Edicions 62, 2011); Georg Simmel: la fundació de la sociologia analítica (UOC, 2013); L'interès comú (Empúries, 1990) i Manual de civisme (Ariel, 1998) amb Victòria Camps; La societat catalana (Generalitat de Catalunya, 1998); Sociologia (Edicions 62, 1998); i l'últim: El futur de la religió; fe, humanisme i raó (Herder editorial, 2017). Extret de Vilaweb: "S'ha":https://www.vilaweb.cat/noticies/sha-mort-el-socioleg-salvador-giner/ mort el sociòleg Salvador Giner (19.10.2019) #es #tp "Salvador":https://traces.uab.cat/collection/giner_salvador?ln=ca Giner Llicenciat i doctor en Sociologia per la Universitat de Chicago, llicenciat en Dret per la UAB, amb estudis de postgrau en la Universitat de Colònia i catedràtic emèrit de Sociologia de la UB, fou reconegut amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat l'any 1995. La seva rellevància cultural, social i científica va arribar el 2005, any en què va assumir la presidència de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), del qual era membre des del 1995. En fou president fins al 2013. Dins la institució, va treballar perquè el català tingués visibilitat i guanyés rellevància a l'esfera pública, El lema de Giner per a l'acadèmia catalana era: "Un país, una cultura, una llengua, una acadèmia". Va publicar una vintena de llibres entre els quals trobem: La democràcia: carta oberta a un ciutadà (Ariel, 1996); El futur del capitalisme (Edicions 62, 2011); Georg Simmel: la fundació de la sociologia analítica (UOC, 2013); L'interès comú (Empúries, 1990) i Manual de civisme (Ariel, 1998) amb Victòria Camps; La societat catalana (Generalitat de Catalunya, 1998); Sociologia (Edicions 62, 1998); i l'últim: El futur de la religió; fe, humanisme i raó (Herder editorial, 2017). Extret de Vilaweb: "S'ha":https://www.vilaweb.cat/noticies/sha-mort-el-socioleg-salvador-giner/ mort el sociòleg Salvador Giner (19.10.2019)

Recids:

Name: gloire-incertaine

Titles: #ca Gloire incertaine #en Gloire incertaine #es Gloire incertaine

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB gloire incertaine joan sales

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: gordimer_nadine

Titles: #ca Nadine Gordimer #en Nadine Gordimer #es Nadine Gordimer

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Gordimer, Nadine"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: gouzy_jep

Titles: #ca Jep Gouzy #en Jep Gouzy #es Jep Gouzy

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Gouzy, Jep"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Jep":https://traces.uab.cat/collection/gouzy_jep?ln=ca Gouzy Sóc d'aquests escriptors que no saben «exactament» per què escriuen. S'entendrà que penso el perquè de la presència dels cometes. Qui pot saber «exactament» per què fa tal o tal cosa? Pelé deia a un periodista: «La teva pregunta (per què ets futbolista) té moltes respostes i vosaltres, el periodistes les heu donades en lloc meu, car la meva -"és així i no sé perquè"- us pareixeria poc digna de la meva situació». Ara bé, tinc petites idees i una és el plaer d'escriure. Escriure, sense preocupar-se per allò dels diners, ja que tinc la sort d'haver treballat en un ofici que m'ha donat de què viure i... també molt plaer. Encara, el plaer! No m'ha preocupat la glòria -què pot esperar un escriptor en català dins un país on la seva llengua és «colonitzada»? Una altra idea, i deu molt a les remarques precedents, és que, escrivint, em sento lliure. Per a un vell llibertari és important sentir-se lliure, amb un peu en una cultura i un peu dins l'altra. Car no refuso cap de l es cultures que foren les meves -la francesa, la catalana i una mica, per la meva formació universitària, la castellana-; no les refuso, tinc per a elles molt respecte, i és això el que provocaria -i el que sovint ha provocat- les meves reaccions violentes: la falta de respecte d'una -parlo de cultura- per l'altra. He escollit el català potser justament perquè en aquest país -ho recordo: sóc ciutadà francès- el català és considerat una llengua menor o minoritzada o, qualificatiu que m'agrada més finalment, marginal. El català fou la meva llengua parlada des de sempre, no pas escrita. He hagut de lluitar contra l'escola francesa, que no ens ha ensenyat a escriure el català. Malgrat tot, en vaig aprendre gràcies justament a un universitari de la universitat centralista francesa, l'occità Carles Camproux. Dec a aquesta lluita, doncs, i en part a Camproux, el fet de ser escriptor en català. No fou fàcil: els catalans del sud m'han considerat sovint un indi dins el paisatge cata là, també els del nord. Però el fet de pensar que, com a «exiliat» -és un terme que s'ha utilitzat per caracteritzar-me-, he pogut tenir el plaer de construir una petita obra reconeguda ja em dóna un cert orgull. Encara, el plaer! Mai no he demanat res de precís a la literatura, però m'ha ajudat a acceptar-me com a persona de diverses llengües, diverses fronteres, és a dir, al final, persona de molts llocs alhora, vull dir sense cap frontera. Extret de "Caràcters,":https://traces.uab.cat/record/50925?ln=ca núm. 31 (Primavera 2005) p. 25 #en #tp "Jep":https://traces.uab.cat/collection/gouzy_jep?ln=ca Gouzy Sóc d'aquests escriptors que no saben «exactament» per què escriuen. S'entendrà que penso el perquè de la presència dels cometes. Qui pot saber «exactament» per què fa tal o tal cosa? Pelé deia a un periodista: «La teva pregunta (per què ets futbolista) té moltes respostes i vosaltres, el periodistes les heu donades en lloc meu, car la meva -"és així i no sé perquè"- us pareixeria poc digna de la meva situació». Ara bé, tinc petites idees i una és el plaer d'escriure. Escriure, sense preocupar-se per allò dels diners, ja que tinc la sort d'haver treballat en un ofici que m'ha donat de què viure i... també molt plaer. Encara, el plaer! No m'ha preocupat la glòria -què pot esperar un escriptor en català dins un país on la seva llengua és «colonitzada»? Una altra idea, i deu molt a les remarques precedents, és que, escrivint, em sento lliure. Per a un vell llibertari és important sentir-se lliure, amb un peu en una cultura i un peu dins l'altra. Car no refuso cap de l es cultures que foren les meves -la francesa, la catalana i una mica, per la meva formació universitària, la castellana-; no les refuso, tinc per a elles molt respecte, i és això el que provocaria -i el que sovint ha provocat- les meves reaccions violentes: la falta de respecte d'una -parlo de cultura- per l'altra. He escollit el català potser justament perquè en aquest país -ho recordo: sóc ciutadà francès- el català és considerat una llengua menor o minoritzada o, qualificatiu que m'agrada més finalment, marginal. El català fou la meva llengua parlada des de sempre, no pas escrita. He hagut de lluitar contra l'escola francesa, que no ens ha ensenyat a escriure el català. Malgrat tot, en vaig aprendre gràcies justament a un universitari de la universitat centralista francesa, l'occità Carles Camproux. Dec a aquesta lluita, doncs, i en part a Camproux, el fet de ser escriptor en català. No fou fàcil: els catalans del sud m'han considerat sovint un indi dins el paisatge cata là, també els del nord. Però el fet de pensar que, com a «exiliat» -és un terme que s'ha utilitzat per caracteritzar-me-, he pogut tenir el plaer de construir una petita obra reconeguda ja em dóna un cert orgull. Encara, el plaer! Mai no he demanat res de precís a la literatura, però m'ha ajudat a acceptar-me com a persona de diverses llengües, diverses fronteres, és a dir, al final, persona de molts llocs alhora, vull dir sense cap frontera. Extret de "Caràcters,":https://traces.uab.cat/record/50925?ln=ca núm. 31 (Primavera 2005) p. 25 #es #tp "Jep":https://traces.uab.cat/collection/gouzy_jep?ln=ca Gouzy Sóc d'aquests escriptors que no saben «exactament» per què escriuen. S'entendrà que penso el perquè de la presència dels cometes. Qui pot saber «exactament» per què fa tal o tal cosa? Pelé deia a un periodista: «La teva pregunta (per què ets futbolista) té moltes respostes i vosaltres, el periodistes les heu donades en lloc meu, car la meva -"és així i no sé perquè"- us pareixeria poc digna de la meva situació». Ara bé, tinc petites idees i una és el plaer d'escriure. Escriure, sense preocupar-se per allò dels diners, ja que tinc la sort d'haver treballat en un ofici que m'ha donat de què viure i... també molt plaer. Encara, el plaer! No m'ha preocupat la glòria -què pot esperar un escriptor en català dins un país on la seva llengua és «colonitzada»? Una altra idea, i deu molt a les remarques precedents, és que, escrivint, em sento lliure. Per a un vell llibertari és important sentir-se lliure, amb un peu en una cultura i un peu dins l'altra. Car no refuso cap de l es cultures que foren les meves -la francesa, la catalana i una mica, per la meva formació universitària, la castellana-; no les refuso, tinc per a elles molt respecte, i és això el que provocaria -i el que sovint ha provocat- les meves reaccions violentes: la falta de respecte d'una -parlo de cultura- per l'altra. He escollit el català potser justament perquè en aquest país -ho recordo: sóc ciutadà francès- el català és considerat una llengua menor o minoritzada o, qualificatiu que m'agrada més finalment, marginal. El català fou la meva llengua parlada des de sempre, no pas escrita. He hagut de lluitar contra l'escola francesa, que no ens ha ensenyat a escriure el català. Malgrat tot, en vaig aprendre gràcies justament a un universitari de la universitat centralista francesa, l'occità Carles Camproux. Dec a aquesta lluita, doncs, i en part a Camproux, el fet de ser escriptor en català. No fou fàcil: els catalans del sud m'han considerat sovint un indi dins el paisatge cata là, també els del nord. Però el fet de pensar que, com a «exiliat» -és un terme que s'ha utilitzat per caracteritzar-me-, he pogut tenir el plaer de construir una petita obra reconeguda ja em dóna un cert orgull. Encara, el plaer! Mai no he demanat res de precís a la literatura, però m'ha ajudat a acceptar-me com a persona de diverses llengües, diverses fronteres, és a dir, al final, persona de molts llocs alhora, vull dir sense cap frontera. Extret de "Caràcters,":https://traces.uab.cat/record/50925?ln=ca núm. 31 (Primavera 2005) p. 25

Recids:

Name: goytisolo_juan

Titles: #ca Juan Goytisolo #en Juan Goytisolo #es Juan Goytisolo

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Goytisolo, Juan"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: grass_gunter

Titles: #ca Günter Grass #en Günter Grass #es Günter Grass

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Grass, Günter"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: grup-de-sabadell

Titles: #ca Grup de Sabadell #en Grup de Sabadell #es Grup de Sabadell

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Grup de Sabadell"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Grup":https://traces.uab.cat/collection/grup-de-sabadell?ln=ca de Sabadell El Grup de Sabadell o Grup de La Mirada -popularment coneguda com El coro de Santa Rita- fou una agrupació d'intel·lectuals creada entre 1916 i 1918 a l'entorn de l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. El grup tenia l'objectiu de renovar la vida cultural de la ciutat i, a un nivell més ampli, de Catalunya. La primera iniciativa del grup va ser la Fulla Salau, una fulla setmanal, amb textos crítics i satírics, que es repartia gratuïtament els diumenges al matí. Era l'any 1916. El Grup, o Colla, de Sabadell pròpiament dit, però, va ser fundat l'any 1918. En un primer moment, els responsables del grup van ser Francesc Trabal, Joan Oliver, Lluís Parcerisa, Antoni Vila Arrufat, Ricard Marlet i Josep M. Trabal. Més tard s'hi van incorporar Armand Obiols, Joan Garriga i Miquel Carreras. L'any 1919 van celebrar l'acte fundacional del grup amb una acampada a la Font del Saüc, a Sant Llorenç del Munt. L'any 1920 van posar en marxa l'Associació de Música i van començar a fer soroll entre la intel·lectualitat ciutadana. Tot i això, la iniciativa més important del grup va ser la fundació d'Edicions La Mirada, l'any 1925, que després passà a formar part d'Edicions Proa amb el nom de Col·lecció La Mirada. Cal tenir en compte que el 1918 l'Acadèmia de Belles Arts estava polaritzada entre l'academicisme vuitcentista de la generació rectora i el progressiu apropament dels joves a l'ideari noucentista. Des de la plataforma de Belles Arts, i en contacte amb la universitat, la premsa i la cultura barcelonines, la Colla va projectar damunt la ciutat el seu esperit de revolta i una visió de modernitat cosmopolita. Tot això es va traduir en un intens activisme cultural durant els anys 20 i fins a les acaballes de la dictadura de Primo de Rivera. L'humor que va practicar la Colla de Sabadell era absurd i gratuït, corrosiu i desmitificador dels valors culturals establerts per una societat tancada i endarrerida. Era un humor molt proper a les primeres avantguardes europees, especialment als dadaistes, amb els quals compartien un mateix activisme provocador i una estètica de la transgressió molt similar. Extret principalment de la Viquipèdia

Recids:

Name: hac-mor_carles

Titles: #ca Carles Hac Mor #en Carles Hac Mor #es Carles Hac Mor

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Hac Mor, Carles"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Carles":https://traces.uab.cat/collection/hac-mor_carles?ln=ca Hac Mor "Per a Hac Mor, l'escriptor, el poeta, ha de fer vers o prosa legitimats per valors independents de la seva experiència com a home, dels usos lingüístics convencionals i de les modes literàries; textos plenament autònoms: "La referència principal d'un poema és el poema mateix". D'aquesta manera, crea un àmbit propi basat no en unes noves regles textuals, sinó en la manca de regles -l'única constant hi és la transgressió dels recursos lingüístics quotidians. Subverteix així totes les formes d'ordre establert i evita que la percepció de la realitat es petrifiqui i esdevingui una realitat de segona mà distanciada de l'experiència autèntica -intrínsecament dinàmica, contradictòria, il·lògica i, per tant, mancada de regles. En conseqüència, Hac Mor defensa la literatura com a creació col·lectiva i constant: "l'imaginari col·lectiu" construït per uns referents literaris limitats "hauria de ser inventat permanentment per tothom, i no només per uns egos infatuats"; "la pluralitat i la quantitat [de les formes d'emetre poesia] no porten necessàriament a la qualitat, cosa que no les fa pas negatives". Per a Hac Mor, la creació artística mai no pot ser una qüestió d'ofici, per tot allò que aquest concepte implica de reglamentació, rutina, repetició artificiosa i delimitació dins la vida: "l'ofici asfixia l'art". Fragment de la "ressenya":https://traces.uab.cat/record/66153?ln=ca de Jordi Marrugat publicada a Els Marges, núm. 87 (Hivern 2009), p. 124-125 Les avantguardes són sempre un referent? "A mi se m'ha dit moltes vegades que sóc avantguardista, i m'empipa molt. Avui no existeix l'avantguardisme, és una cosa de fa cent anys. Ara bé, hi ha una saviesa en les avantguardes que l'art contemporani ha sabut agafar. Però en art avui és gairebé insultant dir-li avantguardista a algú. En canvi, la literatura, i sobretot la catalana, no ha sabut incorporar el llegat de les avantguardes. Jo he intentat, potser per la meva formació artística, incorporar dins de la tradició de la poesia catalana aquests elements avantguardistes que no hi són." Fragment d'una "entrevista":https://traces.uab.cat/record/48681 de Francesc Bombí-Vilaseca publicat a Avui Cultura, 7 d'octubre de 2004, p. 1-3 #en #tp "Carles":https://traces.uab.cat/collection/hac-mor_carles?ln=ca Hac Mor "Per a Hac Mor, l'escriptor, el poeta, ha de fer vers o prosa legitimats per valors independents de la seva experiència com a home, dels usos lingüístics convencionals i de les modes literàries; textos plenament autònoms: "La referència principal d'un poema és el poema mateix". D'aquesta manera, crea un àmbit propi basat no en unes noves regles textuals, sinó en la manca de regles -l'única constant hi és la transgressió dels recursos lingüístics quotidians. Subverteix així totes les formes d'ordre establert i evita que la percepció de la realitat es petrifiqui i esdevingui una realitat de segona mà distanciada de l'experiència autèntica -intrínsecament dinàmica, contradictòria, il·lògica i, per tant, mancada de regles. En conseqüència, Hac Mor defensa la literatura com a creació col·lectiva i constant: "l'imaginari col·lectiu" construït per uns referents literaris limitats "hauria de ser inventat permanentment per tothom, i no només per uns egos infatuats"; "la pluralitat i la quantitat [de les formes d'emetre poesia] no porten necessàriament a la qualitat, cosa que no les fa pas negatives". Per a Hac Mor, la creació artística mai no pot ser una qüestió d'ofici, per tot allò que aquest concepte implica de reglamentació, rutina, repetició artificiosa i delimitació dins la vida: "l'ofici asfixia l'art". Fragment de la "ressenya":https://traces.uab.cat/record/66153?ln=ca de Jordi Marrugat publicada a Els Marges, núm. 87 (Hivern 2009), p. 124-125 Les avantguardes són sempre un referent? "A mi se m'ha dit moltes vegades que sóc avantguardista, i m'empipa molt. Avui no existeix l'avantguardisme, és una cosa de fa cent anys. Ara bé, hi ha una saviesa en les avantguardes que l'art contemporani ha sabut agafar. Però en art avui és gairebé insultant dir-li avantguardista a algú. En canvi, la literatura, i sobretot la catalana, no ha sabut incorporar el llegat de les avantguardes. Jo he intentat, potser per la meva formació artística, incorporar dins de la tradició de la poesia catalana aquests elements avantguardistes que no hi són." Fragment d'una "entrevista":https://traces.uab.cat/record/48681 de Francesc Bombí-Vilaseca publicat a Avui Cultura, 7 d'octubre de 2004, p. 1-3 #es #tp "Carles":https://traces.uab.cat/collection/hac-mor_carles?ln=ca Hac Mor "Per a Hac Mor, l'escriptor, el poeta, ha de fer vers o prosa legitimats per valors independents de la seva experiència com a home, dels usos lingüístics convencionals i de les modes literàries; textos plenament autònoms: "La referència principal d'un poema és el poema mateix". D'aquesta manera, crea un àmbit propi basat no en unes noves regles textuals, sinó en la manca de regles -l'única constant hi és la transgressió dels recursos lingüístics quotidians. Subverteix així totes les formes d'ordre establert i evita que la percepció de la realitat es petrifiqui i esdevingui una realitat de segona mà distanciada de l'experiència autèntica -intrínsecament dinàmica, contradictòria, il·lògica i, per tant, mancada de regles. En conseqüència, Hac Mor defensa la literatura com a creació col·lectiva i constant: "l'imaginari col·lectiu" construït per uns referents literaris limitats "hauria de ser inventat permanentment per tothom, i no només per uns egos infatuats"; "la pluralitat i la quantitat [de les formes d'emetre poesia] no porten necessàriament a la qualitat, cosa que no les fa pas negatives". Per a Hac Mor, la creació artística mai no pot ser una qüestió d'ofici, per tot allò que aquest concepte implica de reglamentació, rutina, repetició artificiosa i delimitació dins la vida: "l'ofici asfixia l'art". Fragment de la "ressenya":https://traces.uab.cat/record/66153?ln=ca de Jordi Marrugat publicada a Els Marges, núm. 87 (Hivern 2009), p. 124-125 Les avantguardes són sempre un referent? "A mi se m'ha dit moltes vegades que sóc avantguardista, i m'empipa molt. Avui no existeix l'avantguardisme, és una cosa de fa cent anys. Ara bé, hi ha una saviesa en les avantguardes que l'art contemporani ha sabut agafar. Però en art avui és gairebé insultant dir-li avantguardista a algú. En canvi, la literatura, i sobretot la catalana, no ha sabut incorporar el llegat de les avantguardes. Jo he intentat, potser per la meva formació artística, incorporar dins de la tradició de la poesia catalana aquests elements avantguardistes que no hi són." Fragment d'una "entrevista":https://traces.uab.cat/record/48681 de Francesc Bombí-Vilaseca publicat a Avui Cultura, 7 d'octubre de 2004, p. 1-3

Recids:

Name: handke_peter

Titles: #ca Peter Handke #en Peter Handke #es Peter Handke

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual:"Handke, Peter"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Peter":https://traces.uab.cat/collection/handke_peter?ln=ca Handke «Handke busca sempre l'arrel de la realitat en les paraules, en el procés de donar un nom a les coses, de descriure-les i objectivar-les amb precisió absoluta. La seva és una literatura que sacseja el món -i, de pas, el lector- perquè fa un qüestionament profund dels significats convencionals, de la rutina dels sentits establerts. Per ell, tot pot o ha de cobrar sentit en un moment donat, el moment de la descoberta essencial, o "de la sensació verdadera", com va titular una novel·la de 1975. I en aquesta lluita Handke no s'atura per res. Per això, pot ser entès, o malentès, com un agitador o un provocador.» Extret de: "Xavier":https://traces.uab.cat/record/99477 Dilla, "Una jornada particular", El País. Quadern, núm. 1576 (5 febrer 2015), p. 4. #en #tp "Peter":https://traces.uab.cat/collection/handke_peter?ln=ca Handke «Handke busca sempre l'arrel de la realitat en les paraules, en el procés de donar un nom a les coses, de descriure-les i objectivar-les amb precisió absoluta. La seva és una literatura que sacseja el món -i, de pas, el lector- perquè fa un qüestionament profund dels significats convencionals, de la rutina dels sentits establerts. Per ell, tot pot o ha de cobrar sentit en un moment donat, el moment de la descoberta essencial, o "de la sensació verdadera", com va titular una novel·la de 1975. I en aquesta lluita Handke no s'atura per res. Per això, pot ser entès, o malentès, com un agitador o un provocador.» Extret de: "Xavier":https://traces.uab.cat/record/99477 Dilla, "Una jornada particular", El País. Quadern, núm. 1576 (5 febrer 2015), p. 4. #es #tp "Peter":https://traces.uab.cat/collection/handke_peter?ln=ca Handke «Handke busca sempre l'arrel de la realitat en les paraules, en el procés de donar un nom a les coses, de descriure-les i objectivar-les amb precisió absoluta. La seva és una literatura que sacseja el món -i, de pas, el lector- perquè fa un qüestionament profund dels significats convencionals, de la rutina dels sentits establerts. Per ell, tot pot o ha de cobrar sentit en un moment donat, el moment de la descoberta essencial, o "de la sensació verdadera", com va titular una novel·la de 1975. I en aquesta lluita Handke no s'atura per res. Per això, pot ser entès, o malentès, com un agitador o un provocador.» Extret de: "Xavier":https://traces.uab.cat/record/99477 Dilla, "Una jornada particular", El País. Quadern, núm. 1576 (5 febrer 2015), p. 4.

Recids:

Name: havel

Titles: #ca Václav Havel #en Václav Havel #es Václav Havel

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Havel, Václav"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: helder_herberto

Titles: #ca Herberto Helder #en Herberto Helder #es Herberto Helder

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Helder, Herberto"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: highsmith_patricia

Titles: #ca Patricia Highsmith #en Patricia Highsmith #es Patricia Highsmith

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Highsmith, Patricia"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: hillgarth_jn

Titles: #ca J.N. Hillgarth #en J.N. Hillgarth #es J.N. Hillgarth

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Hillgarth, J.N."

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Jocelyn":https://traces.uab.cat/collection/hillgarth_jn?ln=ca N. Hillgarth Foto: Miquel Ruiz i Avilés "(Fons":https://www.inspai.cat/Inspai/en/imatge/780895/inspai.html Ruiz. Inspai) Doctor en filosofia per la Universitat de Cambridge, exercí de professor a la Universitat de Texas, a la Universitat de Harvard, i al Boston College. Fou catedràtic d'història a l'Institut Pontifici d'Estudis Medievals de Toronto (1977-1995). Es va especialitzar en història hispànica i dels Països Catalans, especialment de Mallorca. Va estudiar l'Espanya visigòtica i la història medieval, intel·lectual i cultural de Mallorca. Dedicà les seves investigacions a la vida i al pensament de Ramon Llull i al lul·lisme primerenc en estudis com Ramon Llull and Llulism in fourteenth-century France (1971), la versió revisada del qual es publicà el 1998 amb el títol Ramon Llull i el naixement del lul·lisme. És autor de síntesis històriques, com The Spanish kingdoms, 1250-1516 (1976-1978), i destacà també per Readers and books in Majorca, 1229-1550 (1991), entre altres obres. Fou magister de la Maioricensis Schola Lullistica i va rebre, entre d'altres, el Premi de la Crítica Serra d'Or de Catalanística (1993) i el Premi Catalònia de l'IEC (1994). L'any 2008 J.N. Hillgarth donà la seva biblioteca sobre Ramon Llull a la Universitat de les Illes Balears. Extret de: "Institut":https://traces.uab.cat/collection/apmembres2.iec.cat/detall.aspx?pkMembrePLE=139 d'Estudis Catalans i "Gran":https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0032670.xml Enciclopèdia Catalana #en #tp "Jocelyn":https://traces.uab.cat/collection/hillgarth_jn?ln=ca N. Hillgarth Foto: Miquel Ruiz i Avilés "(Fons":https://www.inspai.cat/Inspai/en/imatge/780895/inspai.html Ruiz. Inspai) Doctor en filosofia per la Universitat de Cambridge, exercí de professor a la Universitat de Texas, a la Universitat de Harvard, i al Boston College. Fou catedràtic d'història a l'Institut Pontifici d'Estudis Medievals de Toronto (1977-1995). Es va especialitzar en història hispànica i dels Països Catalans, especialment de Mallorca. Va estudiar l'Espanya visigòtica i la història medieval, intel·lectual i cultural de Mallorca. Dedicà les seves investigacions a la vida i al pensament de Ramon Llull i al lul·lisme primerenc en estudis com Ramon Llull and Llulism in fourteenth-century France (1971), la versió revisada del qual es publicà el 1998 amb el títol Ramon Llull i el naixement del lul·lisme. És autor de síntesis històriques, com The Spanish kingdoms, 1250-1516 (1976-1978), i destacà també per Readers and books in Majorca, 1229-1550 (1991), entre altres obres. Fou magister de la Maioricensis Schola Lullistica i va rebre, entre d'altres, el Premi de la Crítica Serra d'Or de Catalanística (1993) i el Premi Catalònia de l'IEC (1994). L'any 2008 J.N. Hillgarth donà la seva biblioteca sobre Ramon Llull a la Universitat de les Illes Balears. Extret de: "Institut":https://traces.uab.cat/collection/apmembres2.iec.cat/detall.aspx?pkMembrePLE=139 d'Estudis Catalans i "Gran":https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0032670.xml Enciclopèdia Catalana #es #tp "Jocelyn":https://traces.uab.cat/collection/hillgarth_jn?ln=ca N. Hillgarth Foto: Miquel Ruiz i Avilés "(Fons":https://www.inspai.cat/Inspai/en/imatge/780895/inspai.html Ruiz. Inspai) Doctor en filosofia per la Universitat de Cambridge, exercí de professor a la Universitat de Texas, a la Universitat de Harvard, i al Boston College. Fou catedràtic d'història a l'Institut Pontifici d'Estudis Medievals de Toronto (1977-1995). Es va especialitzar en història hispànica i dels Països Catalans, especialment de Mallorca. Va estudiar l'Espanya visigòtica i la història medieval, intel·lectual i cultural de Mallorca. Dedicà les seves investigacions a la vida i al pensament de Ramon Llull i al lul·lisme primerenc en estudis com Ramon Llull and Llulism in fourteenth-century France (1971), la versió revisada del qual es publicà el 1998 amb el títol Ramon Llull i el naixement del lul·lisme. És autor de síntesis històriques, com The Spanish kingdoms, 1250-1516 (1976-1978), i destacà també per Readers and books in Majorca, 1229-1550 (1991), entre altres obres. Fou magister de la Maioricensis Schola Lullistica i va rebre, entre d'altres, el Premi de la Crítica Serra d'Or de Catalanística (1993) i el Premi Catalònia de l'IEC (1994). L'any 2008 J.N. Hillgarth donà la seva biblioteca sobre Ramon Llull a la Universitat de les Illes Balears. Extret de: "Institut":https://traces.uab.cat/collection/apmembres2.iec.cat/detall.aspx?pkMembrePLE=139 d'Estudis Catalans i "Gran":https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0032670.xml Enciclopèdia Catalana

Recids:

Name: historia-literatura-catalana-ariel

Titles: #ca Història de la literatura catalana #en Història de la literatura catalana #es Història de la literatura catalana

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB historia literatura catalana ariel

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: home-maleta

Titles: #ca L'home de la maleta #en L'home de la maleta #es L'home de la maleta

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB home maleta ramon solsona

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: horta-joaquim

Titles: #ca Joaquim Horta #en Joaquim Horta #es Joaquim Horta

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Horta, Joaquim"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: hrabal_bohumil

Titles: #ca Bohumil Hrabal #en Bohumil Hrabal #es Bohumil Hrabal

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Hrabal, Bohumil"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: huertas_josep-m

Titles: #ca Josep M. Huertas #en Josep M. Huertas #es Josep M. Huertas

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Huertas, Josep M."

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: ibars_maria

Titles: #ca Maria Ibars #en Maria Ibars #es Maria Ibars

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Ibars i Ibars, Maria"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: iborra-mallol

Titles: #ca Salvador Iborra Mallol #en Salvador Iborra Mallol #es Salvador Iborra Mallol

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Iborra Mallol, Salvador"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #rt "La ruta desconeguda": Bloc de Salvador Iborra !https://traces.uab.cat/img/uab/mallol_bloc.jpg!:http://salvadoriborra.blogspot.com/ dBalears.cat: "Un gest noble li va costar la vida" !https://traces.uab.cat/img/uab/mallol_dbalears.jpg!:http://dbalears.cat/noticia/permalink/slug/un-gest-noble-li-va-costar-la-vida guillemcarbonell.cat: "El poeta Salvador Iborra, recordat i homenatjat per desenes de veïns del Gòtic" !https://traces.uab.cat/img/uab/mallol_carbonell.jpg!:http://guillemcarbonell.timeout.cat/bloc/2011/10/05/el-poeta-salvador-iborra-ha-estat-homenajat-per-desenes-de-veins-del-gotic/ El País: "El Barri Gòtic despide al "amigo, vecino y poeta" Salvador Iborra" !https://traces.uab.cat/img/uab/mallol_pais.jpg!:http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Barri/Gotic/despide/amigo/vecino/poeta/Salvador/Iborra/elpepiespcat/20111005elpcat_10/Tes Homenatge a Salvador Iborra. Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra !https://traces.uab.cat/img/uab/mallol_homenatge.png!:http://www.youtube.com/watch?v=T2FMPWJZGTc&feature=related Diari de Balears: Salvador Iborra: No crec en la puresa dels gèneres literaris" !https://traces.uab.cat/img/uab/mallol_diaribalears.png!:http://issuu.com/antoniolinaresfamiliar/docs/salvador_iborra Sebastià Bennasar: "Quan maten el futur d'un país (per al meu amic Salva)" !https://traces.uab.cat/img/uab/mallol_vilaweb.png!:http://www.vilaweb.cat/noticia/3935042/20111005/sebastia-bennasar-quan-maten-futur-pais-meu-amic-salva.html La Librería: "En memòria del poeta Salvador Iborra" !https://traces.uab.cat/img/uab/mallol_libreria.png!:http://lalibreria.blogspot.com/2011/10/en-memoria-del-poeta-salvador-iborra.html SALVADOR IBORRA MALLOL (1978-2011) !https://traces.uab.cat/img/uab/mallol.jpg! Poeta, professor i crític literari. Va néixer a València, on va cursar Filologia Catalana, però vivia a Barcelona. En el moment de la seva mort, acabava de presentar la tesina a la Facultat d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra i havia començat a escriure una novel·la. Mentrestant, feia de professor de secundària i escrivia sobre literatura al suplement cultural del dBalears, L'Espira. La seva producció poètica es concentra en tres poemaris publicats: Un llençol per embrutar (Viena Edicions, 2003), Les entranyes del foc (Ajuntament d'Arenys d'Amunt, 2005) amb el qual va guanyar el IV Premi Domènec Parramon de poesia, i Els cossos oblidats (Onada Edicions, 2009), premi de poesia Jaume Bru i Vidal 2009. La seva poesia està fortament influenciada per la lectura atenta d'autors catalans com Gabriel Ferrater, Vicent Andrés Estallés o Joan Margarit, però la vessant teòrica es basa en les idees postmodernes de Paul de Man o la deconstrucció de Jacques Derrida. Salvador Iborra combinava en un tot la creació poètica i la reflexió teòrica, intentant renovar des de dins la crítica literària catalana. La matinada del 29 de setembre de 2011 va ser assassinat davant del portal de casa seva. La commoció de familiars, amics, veïns i gent sensible al món de les lletres pel fet ha quedat registrada a la xarxa. #ca #tp "La ruta desconeguda": Bloc de Salvador Iborra !https://traces.uab.cat/img/uab/mallol_bloc.jpg!:http://salvadoriborra.blogspot.com/ dBalears.cat: "Un gest noble li va costar la vida" !https://traces.uab.cat/img/uab/mallol_dbalears.jpg!:http://dbalears.cat/noticia/permalink/slug/un-gest-noble-li-va-costar-la-vida guillemcarbonell.cat: "El poeta Salvador Iborra, recordat i homenatjat per desenes de veïns del Gòtic" !https://traces.uab.cat/img/uab/mallol_carbonell.jpg!:http://guillemcarbonell.timeout.cat/bloc/2011/10/05/el-poeta-salvador-iborra-ha-estat-homenajat-per-desenes-de-veins-del-gotic/ El País: "El Barri Gòtic despide al "amigo, vecino y poeta" Salvador Iborra" !https://traces.uab.cat/img/uab/mallol_pais.jpg!:http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Barri/Gotic/despide/amigo/vecino/poeta/Salvador/Iborra/elpepiespcat/20111005elpcat_10/Tes Homenatge a Salvador Iborra. Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra !https://traces.uab.cat/img/uab/mallol_homenatge.png!:http://www.youtube.com/watch?v=T2FMPWJZGTc&feature=related Diari de Balears: Salvador Iborra: No crec en la puresa dels gèneres literaris" !https://traces.uab.cat/img/uab/mallol_diaribalears.png!:http://issuu.com/antoniolinaresfamiliar/docs/salvador_iborra Sebastià Bennasar: "Quan maten el futur d'un país (per al meu amic Salva)" !https://traces.uab.cat/img/uab/mallol_vilaweb.png!:http://www.vilaweb.cat/noticia/3935042/20111005/sebastia-bennasar-quan-maten-futur-pais-meu-amic-salva.html La Librería: "En memòria del poeta Salvador Iborra" !https://traces.uab.cat/img/uab/mallol_libreria.png!:http://lalibreria.blogspot.com/2011/10/en-memoria-del-poeta-salvador-iborra.html SALVADOR IBORRA MALLOL (1978-2011) !https://traces.uab.cat/img/uab/mallol.jpg! Poeta, professor i crític literari. Va néixer a València, on va cursar Filologia Catalana, però vivia a Barcelona. En el moment de la seva mort, acabava de presentar la tesina a la Facultat d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra i havia començat a escriure una novel·la. Mentrestant, feia de professor de secundària i escrivia sobre literatura al suplement cultural del dBalears, L'Espira. La seva producció poètica es concentra en tres poemaris publicats: Un llençol per embrutar (Viena Edicions, 2003), Les entranyes del foc (Ajuntament d'Arenys d'Amunt, 2005) amb el qual va guanyar el IV Premi Domènec Parramon de poesia, i Els cossos oblidats (Onada Edicions, 2009), premi de poesia Jaume Bru i Vidal 2009. La seva poesia està fortament influenciada per la lectura atenta d'autors catalans com Gabriel Ferrater, Vicent Andrés Estallés o Joan Margarit, però la vessant teòrica es basa en les idees postmodernes de Paul de Man o la deconstrucció de Jacques Derrida. Salvador Iborra combinava en un tot la creació poètica i la reflexió teòrica, intentant renovar des de dins la crítica literària catalana. La matinada del 29 de setembre de 2011 va ser assassinat davant del portal de casa seva. La commoció de familiars, amics, veïns i gent sensible al món de les lletres pel fet ha quedat registrada a la xarxa.

Recids:

Name: iborra_josep

Titles: #ca Josep Iborra #en Josep Iborra #es Josep Iborra

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Iborra, Josep"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Josep":https://traces.uab.cat/collection/iborra_josep?ln=ca Iborra Foto: "Jesús":https://elpais.com/diario/2011/02/25/necrologicas/1298588402_740215.html Ciscar (El País) Crític literari, assagista i narrador. Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres, obtingué el títol de doctor en filologia romànica per la Universitat de València amb la tesi Humanisme i nacionalisme en Joan Fuster. Professor de secundària i gran promotor d'activitats culturals en favor la llengua i la cultura valencianes, codirigí l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de València i, en dissoldre's aquest, esdevingué secretari del Servei de Normalització Lingüística de la UV. Autor d'un únic recull de narracions (Paràboles i prou, 1955), conreà especialment la crítica literària a través de nombroses col·laboracions en diverses publicacions periòdiques (Serra d'Or, L'Espill, Saó, El Temps, Reduccions, Caràcters, Arguments i Revista de Catalunya). De l'obra assagística, cal destacar Fuster portàtil (1982), La trinxera literària (1974-1990): estudis sobre literatura catalana al País Valencià (1995) i Confluències (1995). També és autor de dos dietaris: Inflexio ns (2005) i Breviari d'un bizantí (2007). "Durant un bon grapat d'anys la veu d'Iborra fou l'única que es féu sentir entre nosaltres per parlar dels llibres que, de vegades sense criteris ni filtres, iniciaven la nostra història literària recent. Sens dubte, ell ha estat l'esglaó imprescindible perquè, anys més tard, altres veus s'incorporaren a l'escenari crític, conscients tots d'una antiga lliçó que fàcilment trobarem repetida en molts dels escrits d'Iborra: cal la reflexió perquè sense ella la creació es perd per territoris estèrils, incapaç d'albirar camins que la porten a noves aventures." Vicent Alonso, ""Comptabilitat":https://projectetraces.uab.cat/tracesbd/caracters/2008/caracters_a2008m4n43p30a.pdf moral" (Caràcters, núm. 43, Abril 2008, p. 30-31)

Recids:

Name: igual_josep

Titles: #ca Josep Igual #en Josep Igual #es Josep Igual

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Igual, Josep"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Josep":https://traces.uab.cat/collection/igual_josep?ln=ca Igual Foto: ©Roser Regolf. "Entrevista":https://surtdecasa.cat/ebre/llibres/entrevista-josep-igual a Josep Igual (Surtdecasa.cat) «Amb constància i mà ferma, Josep Igual va configurant una obra sòlida, treballada i personal de gran qualitat. Tot i que treballa amb assiduïtat la narrativa breu i la poesia, és en el que se sol anomenar "literatura del jo" on sembla trobar-se més a gust: el dietarisme, la prosa no imaginativa, un gènere que permet moltes modulacions textuals diferents.» «Tot lector de Josep Igual sap que l'estil és una de les claus de volta de la seua forma de fer literatura; sempre ho és, però en el seu cas destaca de manera esclatant. L'autor benicarlando defuig sempre l'expressió automatitzada, i es decanta per un estil metafòric, preciosista, a estones fins i tot barroc, amb un ús portentós de l'adjectivació, que constitueix un autèntic plaer en ell mateix per al lector.» Extret de: Carles Lluch, "«L'incert":https://editorialafers.blogspot.com/2019/07/lincert-alberg-de-josep-igual-per.html alberg de Josep Igual». En: La Veu de Benicarló, núm. 1075 (17-III-2017) #en #tp "Josep":https://traces.uab.cat/collection/igual_josep?ln=ca Igual Foto: ©Roser Regolf. "Entrevista":https://surtdecasa.cat/ebre/llibres/entrevista-josep-igual a Josep Igual (Surtdecasa.cat) «Amb constància i mà ferma, Josep Igual va configurant una obra sòlida, treballada i personal de gran qualitat. Tot i que treballa amb assiduïtat la narrativa breu i la poesia, és en el que se sol anomenar "literatura del jo" on sembla trobar-se més a gust: el dietarisme, la prosa no imaginativa, un gènere que permet moltes modulacions textuals diferents.» «Tot lector de Josep Igual sap que l'estil és una de les claus de volta de la seua forma de fer literatura; sempre ho és, però en el seu cas destaca de manera esclatant. L'autor benicarlando defuig sempre l'expressió automatitzada, i es decanta per un estil metafòric, preciosista, a estones fins i tot barroc, amb un ús portentós de l'adjectivació, que constitueix un autèntic plaer en ell mateix per al lector.» Extret de: Carles Lluch, "«L'incert":https://editorialafers.blogspot.com/2019/07/lincert-alberg-de-josep-igual-per.html alberg de Josep Igual». En: La Veu de Benicarló, núm. 1075 (17-III-2017) #es #tp "Josep":https://traces.uab.cat/collection/igual_josep?ln=ca Igual Foto: ©Roser Regolf. "Entrevista":https://surtdecasa.cat/ebre/llibres/entrevista-josep-igual a Josep Igual (Surtdecasa.cat) «Amb constància i mà ferma, Josep Igual va configurant una obra sòlida, treballada i personal de gran qualitat. Tot i que treballa amb assiduïtat la narrativa breu i la poesia, és en el que se sol anomenar "literatura del jo" on sembla trobar-se més a gust: el dietarisme, la prosa no imaginativa, un gènere que permet moltes modulacions textuals diferents.» «Tot lector de Josep Igual sap que l'estil és una de les claus de volta de la seua forma de fer literatura; sempre ho és, però en el seu cas destaca de manera esclatant. L'autor benicarlando defuig sempre l'expressió automatitzada, i es decanta per un estil metafòric, preciosista, a estones fins i tot barroc, amb un ús portentós de l'adjectivació, que constitueix un autèntic plaer en ell mateix per al lector.» Extret de: Carles Lluch, "«L'incert":https://editorialafers.blogspot.com/2019/07/lincert-alberg-de-josep-igual-per.html alberg de Josep Igual». En: La Veu de Benicarló, núm. 1075 (17-III-2017)

Recids:

Name: informacions

Titles: #ca Informacions #en Informations #es Informaciones

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB genereforma:"Informació"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions:

Recids:

Name: ionesco

Titles: #ca Eugène Ionesco #en Eugène Ionesco #es Eugène Ionesco

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Ionesco, Eugène"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: irradiador-port-gavines

Titles: #ca L'irradiador del port i les gavines #en L'irradiador del port i les gavines #es L'irradiador del port i les gavines

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB irradiador port gavines

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: ishiguro_kazuo

Titles: #ca Kazuo Ishiguro #en Kazuo Ishiguro #es Kazuo Ishiguro

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Ishiguro, Kazuo"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: izquierdo_lluis

Titles: #ca Lluís Izquierdo #en Lluís Izquierdo #es Lluís Izquierdo

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Izquierdo, Lluís"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: janes

Titles: #ca Josep Janés #en Josep Janés #es Josep Janés

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Janés, Josep"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: jo-confesso

Titles: #ca Jo confesso #en Jo confesso #es Jo confesso

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB jo confesso jaume cabré

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: joc-brut-pedrolo

Titles: #ca Joc brut, Manuel de Pedrolo #en Joc brut, Manuel de Pedrolo #es Joc brut, Manuel de Pedrolo

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB pedrolo manuel de joc brut

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: joglars

Titles: #ca Els Joglars #en Els Joglars #es Els Joglars

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Els Joglars : companyia"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: jordi-fraginals

Titles: #ca La vida i la mort d'en Jordi Fraginals #en La vida i la mort d'en Jordi Fraginals #es La vida i la mort d'en Jordi Fraginals

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB vida mort jordi fraginals pous pagès

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: julia-mune_joan

Titles: #ca Joan Julià-Muné #en Joan Julià-Muné #es Joan Julià-Muné

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Julià-Muné, Joan"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Joan":https://traces.uab.cat/collection/julia-mune_joan?ln=ca Julià-Munné Mestre i lingüista. Llicenciat en Filologia Hispànica (UAB, 1974), obtingué el Diploma de Lingüística i el Màster en Fonètica per la Universitat de Londres (1976 i 1978, respectivament) i es doctorà en Filologia per la Universitat de Barcelona el 1987. Fou professor titular de la Universitat de Lleida, i impartia docència en el "Postgrau":http://filcat.uab.cat/web/pcal de Correcció i Assessorament Lingüístic de la Universitat Autònoma de Barcelona. Autor d'una quinzena d'obres, treballà en l'àmbit de la lingüística aplicada, especialment en els camps de l'ensenyament del català com a L2 i de la llengua dels mèdia orals. Les seves línies d'investigació bàsiques són la història de la lingüística catalana, l'ortoèpia dels mèdia orals catalans i la fonètica descriptiva del català. També va organitzar cursos de llengua i cultura xineses durant el període 1994-2001. Fundà i dirigí el Laboratori de Fonètica "Pere Barnils" de la Universitat de Lleida i fou responsable del Grup de Recerca en Fonètica de la UdL, que elabora el "Diccionari":http://dpc.udl.cat/ de la pronúncia del català: nord-occidental, valencià, central, balear. Algunes de les seves obres són Diccionari de fonètica (2003), Fonètica aplicada catalana (2005), El llenguatge de la ràdio i de la TV (2004) i El català nord-occidental. Descripció i orientacions ortoèpiques (2004). Va impartir cursos en universitats diverses (UCE, URV, UIB, San Diego [EUA], Universitat de Londres, Ais de Provença [França], Complutense de Madrid, Universitat d'Estiu [URV, UdL]), i li van atorgar diversos ajuts i premis, com ara la Beca Manuel de Montoliu (Tarragona, 1985), el Premi Carles Rahola d'Assaig (Girona, 1984); el Premi multimèdia del Ministerio de Educación (Madrid, 2002), junt amb Imma Creus, i el Premi Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans (2006). Fonts: "Perfil":http://www.filcat.udl.cat/personal-docent-i-tutories/userprofile/jjulia de Joan Julià-Muné (Universitat de Lleida) i "David":https://traces.uab.cat/record/121484?ln=ca Paloma: Joan Julià-Muné (1950-2020). Mestre i lingüista (Avui) #en #tp "Joan":https://traces.uab.cat/collection/julia-mune_joan?ln=ca Julià-Munné Mestre i lingüista. Llicenciat en Filologia Hispànica (UAB, 1974), obtingué el Diploma de Lingüística i el Màster en Fonètica per la Universitat de Londres (1976 i 1978, respectivament) i es doctorà en Filologia per la Universitat de Barcelona el 1987. Fou professor titular de la Universitat de Lleida, i impartia docència en el "Postgrau":http://filcat.uab.cat/web/pcal de Correcció i Assessorament Lingüístic de la Universitat Autònoma de Barcelona. Autor d'una quinzena d'obres, treballà en l'àmbit de la lingüística aplicada, especialment en els camps de l'ensenyament del català com a L2 i de la llengua dels mèdia orals. Les seves línies d'investigació bàsiques són la història de la lingüística catalana, l'ortoèpia dels mèdia orals catalans i la fonètica descriptiva del català. També va organitzar cursos de llengua i cultura xineses durant el període 1994-2001. Fundà i dirigí el Laboratori de Fonètica "Pere Barnils" de la Universitat de Lleida i fou responsable del Grup de Recerca en Fonètica de la UdL, que elabora el "Diccionari":http://dpc.udl.cat/ de la pronúncia del català: nord-occidental, valencià, central, balear. Algunes de les seves obres són Diccionari de fonètica (2003), Fonètica aplicada catalana (2005), El llenguatge de la ràdio i de la TV (2004) i El català nord-occidental. Descripció i orientacions ortoèpiques (2004). Va impartir cursos en universitats diverses (UCE, URV, UIB, San Diego [EUA], Universitat de Londres, Ais de Provença [França], Complutense de Madrid, Universitat d'Estiu [URV, UdL]), i li van atorgar diversos ajuts i premis, com ara la Beca Manuel de Montoliu (Tarragona, 1985), el Premi Carles Rahola d'Assaig (Girona, 1984); el Premi multimèdia del Ministerio de Educación (Madrid, 2002), junt amb Imma Creus, i el Premi Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans (2006). Fonts: "Perfil":http://www.filcat.udl.cat/personal-docent-i-tutories/userprofile/jjulia de Joan Julià-Muné (Universitat de Lleida) i "David":https://traces.uab.cat/record/121484?ln=ca Paloma: Joan Julià-Muné (1950-2020). Mestre i lingüista (Avui) #es #tp "Joan":https://traces.uab.cat/collection/julia-mune_joan?ln=ca Julià-Munné Mestre i lingüista. Llicenciat en Filologia Hispànica (UAB, 1974), obtingué el Diploma de Lingüística i el Màster en Fonètica per la Universitat de Londres (1976 i 1978, respectivament) i es doctorà en Filologia per la Universitat de Barcelona el 1987. Fou professor titular de la Universitat de Lleida, i impartia docència en el "Postgrau":http://filcat.uab.cat/web/pcal de Correcció i Assessorament Lingüístic de la Universitat Autònoma de Barcelona. Autor d'una quinzena d'obres, treballà en l'àmbit de la lingüística aplicada, especialment en els camps de l'ensenyament del català com a L2 i de la llengua dels mèdia orals. Les seves línies d'investigació bàsiques són la història de la lingüística catalana, l'ortoèpia dels mèdia orals catalans i la fonètica descriptiva del català. També va organitzar cursos de llengua i cultura xineses durant el període 1994-2001. Fundà i dirigí el Laboratori de Fonètica "Pere Barnils" de la Universitat de Lleida i fou responsable del Grup de Recerca en Fonètica de la UdL, que elabora el "Diccionari":http://dpc.udl.cat/ de la pronúncia del català: nord-occidental, valencià, central, balear. Algunes de les seves obres són Diccionari de fonètica (2003), Fonètica aplicada catalana (2005), El llenguatge de la ràdio i de la TV (2004) i El català nord-occidental. Descripció i orientacions ortoèpiques (2004). Va impartir cursos en universitats diverses (UCE, URV, UIB, San Diego [EUA], Universitat de Londres, Ais de Provença [França], Complutense de Madrid, Universitat d'Estiu [URV, UdL]), i li van atorgar diversos ajuts i premis, com ara la Beca Manuel de Montoliu (Tarragona, 1985), el Premi Carles Rahola d'Assaig (Girona, 1984); el Premi multimèdia del Ministerio de Educación (Madrid, 2002), junt amb Imma Creus, i el Premi Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans (2006). Fonts: "Perfil":http://www.filcat.udl.cat/personal-docent-i-tutories/userprofile/jjulia de Joan Julià-Muné (Universitat de Lleida) i "David":https://traces.uab.cat/record/121484?ln=ca Paloma: Joan Julià-Muné (1950-2020). Mestre i lingüista (Avui)

Recids:

Name: juve_teresa

Titles: #ca Teresa Juvé #en Teresa Juvé #es Teresa Juvé

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Juvé, Teresa"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Josep":https://traces.uab.cat/collection/juve_teresa?ln=ca Iborra «Jo crec que el català ha de viure en tota la seva extensió. Les llengües no les podem empetitir. És més, no tenim dret a reduir-les. Són d'una riquesa immensa.» Lourdes Domínguez, ""La":https://traces.uab.cat/record/42654?ln=ca llengua és l'invent més extraordinari de la humanitat" (Avui Cultura, 5 de desembre 2002, p. 5-6) Teresa Juvé Acero és una pedagoga i escriptora catalana d'origen madrileny. Filla de pare català i mare madrilenya, es formà a la Institución Libre de Enseñanza. Després de la Guerra Civil, s'exilià amb la seva família a Tolosa. Graduada en literatura comparada i doctorada en literatura occitana l'any 1976, exercí la docència com a professora de castellà. Durant la Segona Guerra Mundial fou agent de la Resistència Francesa. Conegué Josep Pallach, que també participava en el moviment, amb el qual es casà l'any 1948, i ambdós es dedicaren a l'ensenyament en un institut d'ensenyament mitjà de París. El 1969 crea una escola d'estiu per a estudiants francesos a Roses i el 1970 Juvé i Pallach tornen definitivament a Catalunya. La seva primera novel·la (La charca en la ciudad) quedà finalista del Premi Nadal l'any 1963. Dedicada a la docència, s'interessà en la literatura del segle XVI i en la novel·la policíaca -especialment per autors com Agatha Christie i Arthur Conan Doyle-, i aquests interessos confluïren en una obra novel·lística de misteri ambientada en aquesta època. En són una mostra El portantveus s'ha equivocat (1997),La "commedia dell arte" sota sospita (2000), Un crim a l'Armada Invencible (2000), Juguesca mortal (2002), Els assassins eren més d'un (2002), La trampa (2014) i L'arbre trencat (2019). El 2010 rebé la Creu de Sant Jordi. Fonts principals: "AELC":https://www.escriptors.cat/autors/juvet/biografia i "Viquipèdia":https://ca.wikipedia.org/wiki/Teresa_Juv%C3%A9_Acero

Recids:

Name: kerr_philip

Titles: #ca Philip Kerr #en Philip Kerr #es Philip Kerr

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Kerr, Philip"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: kertesz_imre

Titles: #ca Imre Kertész #en Imre Kertész #es Imre Kertész

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Kertész, Imre"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: klreich

Titles: #ca K.L. Reich #en K.L. Reich #es K.L. Reich

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB reich amat-piniella

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: lasa_joan-f-de

Titles: #ca Joan F. de Lasa #en Joan F. de Lasa #es Joan F. de Lasa

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Lasa, Joan F. de"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions:

Recids:

Name: lecarre_john

Titles: #ca John Le Carré #en John Le Carré #es John Le Carré

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Le Carré, John"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "John":https://traces.uab.cat/collection/lecarre_john?ln=ca le Carré Foto: "Nadav":https://www.nytimes.com/2013/04/21/magazine/john-le-carre-has-not-mellowed-with-age.html Kander (The New York Times) «Els escriptors com John le Carré, que han gaudit d'un èxit comercial estratosfèric, que han estat profusament adaptats al cinema i la televisió i que han estat llegits amb entusiasme i fidelitat per legions de lectors de successives generacions d'arreu del món, presenten el següent dilema: eren realment uns bons escriptors o simplement van trobar una fórmula que els va permetre connectar amb tota mena de públic i en tot tipus de formats? En el cas concret de Le Carré, no en tinc cap dubte: era un bon escriptor en el sentit més viu, artesanal, entretingut i, també, profund i intel·ligent de la paraula. Vull dir que escrivia amb precisió trepidant i amb gracilitat persuasiva, que sabia construir personatges que fascinaven, desconcertaven i inquietaven tot alhora i que, a més, va saber captar i recrear com ningú les terboleses i els dobles jocs morals, mentals i emocionals d'un món sinistre i apassionant, el món de la Guerra Freda, de l'espionatge i dels agents secrets, de les intrigues geopolítiques. Le Carré és un clàssic de la literatura popular de qualitat.». Pere Antoni Pons, "«"John":https://www.ara.cat/cultura/nostre-amfitrio-espies-john-le-carre-mort_0_2581541878.html Le Carré, el nostre amfitrió el espies.». En: Ara, 14 de desembre 202), p. 26 Pseudònim del novel·lista anglès David Moore Cornwell. Es formà en les universitats de Berna i Oxford, s'especialitzà en literatura alemanya, i fou professor a Eaton. Ingressà com a funcionari en el Foreign Office britànic, destinat a Bonn i Hamburg. Aquesta experiència fou decisiva per a la trama de les seves novel·les, obres mestres de l'espionatge, com The Spy Who Come in From the Cold (1963), i sobretot la sèrie protagonitzada per George Smiley: Tinker, Taylor, Soldier, Spy (1974), The Honourable Schoolboy (1977) i Smiley's People (1979), sèrie desmitificadora del gènere, que mostra el món cruel i tens de la guerra freda. "Font:":https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0015292.xml John Le Carré (GEC) #en #tp "John":https://traces.uab.cat/collection/lecarre_john?ln=ca le Carré Foto: "Nadav":https://www.nytimes.com/2013/04/21/magazine/john-le-carre-has-not-mellowed-with-age.html Kander (The New York Times) «Els escriptors com John le Carré, que han gaudit d'un èxit comercial estratosfèric, que han estat profusament adaptats al cinema i la televisió i que han estat llegits amb entusiasme i fidelitat per legions de lectors de successives generacions d'arreu del món, presenten el següent dilema: eren realment uns bons escriptors o simplement van trobar una fórmula que els va permetre connectar amb tota mena de públic i en tot tipus de formats? En el cas concret de Le Carré, no en tinc cap dubte: era un bon escriptor en el sentit més viu, artesanal, entretingut i, també, profund i intel·ligent de la paraula. Vull dir que escrivia amb precisió trepidant i amb gracilitat persuasiva, que sabia construir personatges que fascinaven, desconcertaven i inquietaven tot alhora i que, a més, va saber captar i recrear com ningú les terboleses i els dobles jocs morals, mentals i emocionals d'un món sinistre i apassionant, el món de la Guerra Freda, de l'espionatge i dels agents secrets, de les intrigues geopolítiques. Le Carré és un clàssic de la literatura popular de qualitat.». Pere Antoni Pons, "«"John":https://www.ara.cat/cultura/nostre-amfitrio-espies-john-le-carre-mort_0_2581541878.html Le Carré, el nostre amfitrió el espies.». En: Ara, 14 de desembre 202), p. 26 Pseudònim del novel·lista anglès David Moore Cornwell. Es formà en les universitats de Berna i Oxford, s'especialitzà en literatura alemanya, i fou professor a Eaton. Ingressà com a funcionari en el Foreign Office britànic, destinat a Bonn i Hamburg. Aquesta experiència fou decisiva per a la trama de les seves novel·les, obres mestres de l'espionatge, com The Spy Who Come in From the Cold (1963), i sobretot la sèrie protagonitzada per George Smiley: Tinker, Taylor, Soldier, Spy (1974), The Honourable Schoolboy (1977) i Smiley's People (1979), sèrie desmitificadora del gènere, que mostra el món cruel i tens de la guerra freda. "Font:":https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0015292.xml John Le Carré (GEC) #es #tp "John":https://traces.uab.cat/collection/lecarre_john?ln=ca le Carré Foto: "Nadav":https://www.nytimes.com/2013/04/21/magazine/john-le-carre-has-not-mellowed-with-age.html Kander (The New York Times) «Els escriptors com John le Carré, que han gaudit d'un èxit comercial estratosfèric, que han estat profusament adaptats al cinema i la televisió i que han estat llegits amb entusiasme i fidelitat per legions de lectors de successives generacions d'arreu del món, presenten el següent dilema: eren realment uns bons escriptors o simplement van trobar una fórmula que els va permetre connectar amb tota mena de públic i en tot tipus de formats? En el cas concret de Le Carré, no en tinc cap dubte: era un bon escriptor en el sentit més viu, artesanal, entretingut i, també, profund i intel·ligent de la paraula. Vull dir que escrivia amb precisió trepidant i amb gracilitat persuasiva, que sabia construir personatges que fascinaven, desconcertaven i inquietaven tot alhora i que, a més, va saber captar i recrear com ningú les terboleses i els dobles jocs morals, mentals i emocionals d'un món sinistre i apassionant, el món de la Guerra Freda, de l'espionatge i dels agents secrets, de les intrigues geopolítiques. Le Carré és un clàssic de la literatura popular de qualitat.». Pere Antoni Pons, "«"John":https://www.ara.cat/cultura/nostre-amfitrio-espies-john-le-carre-mort_0_2581541878.html Le Carré, el nostre amfitrió el espies.». En: Ara, 14 de desembre 202), p. 26 Pseudònim del novel·lista anglès David Moore Cornwell. Es formà en les universitats de Berna i Oxford, s'especialitzà en literatura alemanya, i fou professor a Eaton. Ingressà com a funcionari en el Foreign Office britànic, destinat a Bonn i Hamburg. Aquesta experiència fou decisiva per a la trama de les seves novel·les, obres mestres de l'espionatge, com The Spy Who Come in From the Cold (1963), i sobretot la sèrie protagonitzada per George Smiley: Tinker, Taylor, Soldier, Spy (1974), The Honourable Schoolboy (1977) i Smiley's People (1979), sèrie desmitificadora del gènere, que mostra el món cruel i tens de la guerra freda. "Font:":https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0015292.xml John Le Carré (GEC)

Recids:

Name: lee_harper

Titles: #ca Harper Lee #en Harper Lee #es Harper Lee

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Lee, Harper"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Umberto":https://traces.uab.cat/collection/lee_harper?ln=ca Eco L'escriptora nord-americana Harper Lee va guanyar el premi Pulitzer el 1961 amb Matar un rossinyol, obra publicada un any abans. La novel·la fou adaptada al cinema per Robert Mulligan també amb gran èxit i el 1963 va aconseguir tres dels vuit premis Òscars als quals va estar nominada. Malgrat la gran acollida que va tenir el seu debut, Harper Lee no va tornar a escriure. El 1964 va deixar de concedir entrevistes i es va retirar dels circuits públics. L'any 2015, però, el seu editor publica Vés i aposta un sentinella, una seqüela de Matar un rossinyol. En català, els traductors de Harper Lee han estat "Xavies":http://actualitat.traces.uab.cat/fitxa-autor.php?id=2054&r=24 Pàmies (Matar un rossinyol, 2006) i "Anna":http://actualitat.traces.uab.cat/fitxa-autor.php?id=2900&r=24 Llisterri (Vés i aposta un sentinella, 2015) #en #tp "Umberto":https://traces.uab.cat/collection/lee_harper?ln=ca Eco L'escriptora nord-americana Harper Lee va guanyar el premi Pulitzer el 1961 amb Matar un rossinyol, obra publicada un any abans. La novel·la fou adaptada al cinema per Robert Mulligan també amb gran èxit i el 1963 va aconseguir tres dels vuit premis Òscars als quals va estar nominada. Malgrat la gran acollida que va tenir el seu debut, Harper Lee no va tornar a escriure. El 1964 va deixar de concedir entrevistes i es va retirar dels circuits públics. L'any 2015, però, el seu editor publica Vés i aposta un sentinella, una seqüela de Matar un rossinyol. En català, els traductors de Harper Lee han estat "Xavies":http://actualitat.traces.uab.cat/fitxa-autor.php?id=2054&r=24 Pàmies (Matar un rossinyol, 2006) i "Anna":http://actualitat.traces.uab.cat/fitxa-autor.php?id=2900&r=24 Llisterri (Vés i aposta un sentinella, 2015) #es #tp "Umberto":https://traces.uab.cat/collection/lee_harper?ln=ca Eco L'escriptora nord-americana Harper Lee va guanyar el premi Pulitzer el 1961 amb Matar un rossinyol, obra publicada un any abans. La novel·la fou adaptada al cinema per Robert Mulligan també amb gran èxit i el 1963 va aconseguir tres dels vuit premis Òscars als quals va estar nominada. Malgrat la gran acollida que va tenir el seu debut, Harper Lee no va tornar a escriure. El 1964 va deixar de concedir entrevistes i es va retirar dels circuits públics. L'any 2015, però, el seu editor publica Vés i aposta un sentinella, una seqüela de Matar un rossinyol. En català, els traductors de Harper Lee han estat "Xavies":http://actualitat.traces.uab.cat/fitxa-autor.php?id=2054&r=24 Pàmies (Matar un rossinyol, 2006) i "Anna":http://actualitat.traces.uab.cat/fitxa-autor.php?id=2900&r=24 Llisterri (Vés i aposta un sentinella, 2015)

Recids:

Name: leita

Titles: #ca Joan Leita #en Joan Leita #es Joan Leita

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Leita, Joan"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: lesfargues_bernat

Titles: #ca Bernat Lesfargues #en Bernat Lesfargues #es Bernat Lesfargues

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Lesfargues, Bernat"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Bernat":https://traces.uab.cat/collection/lesfargues_bernat?ln=ca Lesfargues "Foto:":https://www.nuvol.com/noticies/elogi-del-passador-el-traductor-i-el-petit-editor/ Georges Souche (Núvol) Nascut a Brageirac, Occitània, el 1924, va ser un dels traductors al francès de les obres de Joan Sales, Mercè Rodoreda, Salvador Espriu, Jaume Cabré, Quim Monzó, Jesús Montcada, Pere Calders i Àlex Susanna, entre més. Llicenciat en literatura espanyola, va ser membre de l'Institut d'Estudis Occitans. Va rebre la Creu de Sant Jordi, el primer premi Ramon Llull de Traducció literària i el Pompeu Fabra per la seva projecció internacional de la llengua catalana. A més, Lesfargues dóna nom a la Biblioteca de Traduccions de l'Institut Ramon Llull. L'any 2006 Bernat Lesfargues va signar un conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona per cedir part del seu fons epistolar i bibliogràfic. La Biblioteca d'Humanitats, com a dipositària del seu fons, ha realitzat les tasques d'inventari, catalogació i digitalització. "Fons":http://www.bib.uab.cat/human/fonspersonals/lesfargues/index.php Bernard Lesfargues de la Biblioteca d'Humanitats de la UAB

Recids:

Name: lessing-doris

Titles: #ca Doris Lessing #en Doris Lessing #es Doris Lessing

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Lessing, Doris"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: leveroni

Titles: #ca Rosa Leveroni #en Rosa Leveroni #es Rosa Leveroni

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Leveroni, Rosa"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #rt Rosa Leveroni a l'AELC !https://traces.uab.cat/img/uab/leveroni_aelc.jpg!:http://www.escriptors.com/autors/leveronir/ Rosa Leveroni: cent anys Blog sobre el centenari de l'escriptora !https://traces.uab.cat/img/uab/leveroni_100.jpg!:http://leveronicentenari.blogspot.com/ Guia de lectura: Rosa Leveroni Fundació "La Caixa" !https://traces.uab.cat/img/uab/leveroni_guia.jpg!:http://www.traces.uab.es/tracesbd/cerquesguiades/leveroni/materials/Guialectura_Leveroni.pdf >

Recids:

Name: lizano_jesus

Titles: #ca Jesús Lizano #en Jesús Lizano #es Jesús Lizano

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Lizano, Jesús"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: lizaran

Titles: #ca Anna Lizaran #en Anna Lizaran #es Anna Lizaran

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Lizaran, Anna"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: llibre-meravelles

Titles: #ca Llibre de meravelles #en Llibre de meravelles #es Llibre de meravelles

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB llibre meravelles estellés

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: llibres-del-mall

Titles: #ca Llibres del Mall #en Llibres del Mall #es Llibres del Mall

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Llibres del Mall : col·lecció"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Llibres":https://traces.uab.cat/collection/llibres-del-mall?ln=ca del Mall La col·lecció poètica ''Llibres del Mall" va ser creada el 1973 pels joves Ramon Pinyol, ànima del projecte, Maria-Mercè Marçal i Xavier Bru de Sala. També inicialment vinculats al Grup del Mall, cal citar els poetes Miquel Desclot, Jaume Medina i Sam Abrams que se'n separaren ben aviat. En canvi, s'hi afegiren Miquel de Palol, Antoni Tàpies-Barba i Josep Albertí, entre d'altres. Reconeixien el mestratge de Joan Brossa, tenien com a lema l'obertura a totes les tendències poètiques i volien brindar la possibilitat de publicar als joves autors que difícilment trobaven espai en les col·leccions existents. A més, insistiren a establir relació amb els joves poetes del País Valencià i de les Illes Balears, és a dir la major part dels Països Catalans, els quals publicaren en la col·lecció. Conceben la poesia com a experimentació, una exploració en què la solidesa formal i la riquesa lèxica no estan renyides amb el joc i la màgia del mot, la sorpresa semàntica i una certa mística del llenguatge que cal relacionar amb simbolistes com Rimbaud i Mallarmé. A més, s'interessen pel llenguatge de les altres arts. Sobretot el de la pintura d'Antoni Tàpies i Joan Pere Viladecans. De l'extensa nòmina de poetes que van donar-se a conèixer i publicar a "Llibres del Mall'' entre 1973 i 1988, any en què l'editorial fa fallida, es dedueix la importància central d'aquesta col·lecció per a la poesia catalana de les dècades dels setanta i vuitanta i la riquesa i diversitat de les propostes tot i l'etiqueta que reberen de ''formalistes" i un cert desprestigi posterior en interpretar la pluralitat com a desgavell. Així, entre els poetes de generacions anteriors reivindiquen Agustí Bartra (1908-1982) i són els artífexs de la consagració de Miquel Martí i Pol, però també van publicar obres de línia ben divergent com la del mateix Salvador Espriu. Pel que fa als joves, ofereixen l'oportunitat de publicar a poetes d'evolució estètica tan diversa com el primer Susanna o l'iconoclasta mallorquí Josep Albertí. A més, alguns poetes posteriors de la generació -o potser millor promoció- dels vuitanta també publiquen els seus primers reculls en "El Mall". També destaca l'interès per la traducció d'obres de les cultures francesa, anglesa, alemanya, hebraica... Entre els autors que aparegueren cal destacar Rimbaud, traduït per Brossa, els Himnes a la nit de Novalis, Rilke, Blake, Coleridge, Wordsword, Gerard de Nerval... Extret de: Marçal, Maria-Mercè ; Julià, Lluïsa, ""Diferència":https://traces.uab.cat/record/73242?ln=ca i/o normalització: la poesia catalana dels darrers trenta anys", Rels, núm. 8 (Hivern 2006), p. 45-46.

Recids:

Name: llobera

Titles: #ca Josep Llobera i Ramon #en Josep Llobera i Ramon #es Josep Llobera i Ramon

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Llobera i Ramon, Josep"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: llor_miquel

Titles: #ca Miquel Llor #en Miquel Llor #es Miquel Llor

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Llor, Miquel"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: llorens

Titles: #ca Rodolf Llorens i Jordana #en Rodolf Llorens i Jordana #es Rodolf Llorens i Jordana

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Llorens i Jordana, Rodolf"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions:

Recids:

Name: llorente

Titles: #ca Teodor Llorente #en Teodor Llorente #es Teodor Llorente

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB Teodor Llorente

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #rt Teodor Llorente: "Vora el barranc dels Algadins" !https://traces.uab.cat/img/uab/llorente_algadins.jpg!:http://blocs.xtec.cat/catpoesia/la-renaixenca/teodor-llorente-vora-el-barranc-dels-algadins%E2%80%9D/ Teodor Llorente a l'AELC !https://traces.uab.cat/img/uab/llorente_aelc.jpg!:http://www.escriptors.cat/autors/llorentet/ TEODOR LLORENTE (1836-1911) !https://traces.uab.cat/img/uab/llorente.jpg! Poeta, periodista i polític, va ser la persona més influent en el món cultural i social del segle XIX al País Valencià. Patriarca de la Renaixença valenciana, aconseguí despolititzar el moviment cultural i centrar-lo, únicament, en la vessant literària. De tendència conservadora i contrari a les tesis progressistes i republicanes del grup encapçalat per Constantí Llombart, Llorente liderà la societat Lo Rat-Penat, des d'on defensà i promogué la cultura i la llengua valencianes des d'una òptica burgesa i conservadora. Fou des d'aquesta mateixa entitat que promogué, a partir del 1879, uns Jocs Florals bilingües. La seva poesia en català, que acostumava a denominar llemosí, és clarament de filiació jocfloralesca, de tendència romàntica i mostra una gran habilitat en l'ús d'un llenguatge arcaïtzant i culte. Com a poeta se'l pot considerar fundador d'una escola de poetes paisatgístics valencians que ha perdurat fins a la meitat del segle xx. Llorente utilitzava el català exclusivament per a la poesia. Per a la resta de gèneres considerats cultes, creia que havia de prevaler el castellà. En vida publicà els llibres Llibret de versos (1885) i Nou llibret de versos (1902). Després de la seva mort es publicaren diferents antologies com Poesies valencianes (1936), Antologia poètica (1958), i Poesia valenciana completa (1983). Teodor Llorente va dirigir des del 1861 el diari La Opinión i, el 1866, junt amb l'impressor Federico Domènech, comprà aquest diari i el transformà en Las Provincias, d'orientació conservadora. El dirigí fins el 1904, data a partir de la qual en fou director honorífic fins a la se va mort. Com a polític va evolucionar des del liberalisme fins al monarquisme i el conservadorisme. Va ser diputat a Corts de Madrid del 1891 al 1896 i senador del 1898 al 1901. #ca #tp Teodor Llorente: "Vora el barranc dels Algadins" !https://traces.uab.cat/img/uab/llorente_algadins.jpg!:http://blocs.xtec.cat/catpoesia/la-renaixenca/teodor-llorente-vora-el-barranc-dels-algadins%E2%80%9D/ Teodor Llorente a l'AELC !https://traces.uab.cat/img/uab/llorente_aelc.jpg!:http://www.escriptors.cat/autors/llorentet/ TEODOR LLORENTE (1836-1911) !https://traces.uab.cat/img/uab/llorente.jpg! Poeta, periodista i polític, va ser la persona més influent en el món cultural i social del segle XIX al País Valencià. Patriarca de la Renaixença valenciana, aconseguí despolititzar el moviment cultural i centrar-lo, únicament, en la vessant literària. De tendència conservadora i contrari a les tesis progressistes i republicanes del grup encapçalat per Constantí Llombart, Llorente liderà la societat Lo Rat-Penat, des d'on defensà i promogué la cultura i la llengua valencianes des d'una òptica burgesa i conservadora. Fou des d'aquesta mateixa entitat que promogué, a partir del 1879, uns Jocs Florals bilingües. La seva poesia en català, que acostumava a denominar llemosí, és clarament de filiació jocfloralesca, de tendència romàntica i mostra una gran habilitat en l'ús d'un llenguatge arcaïtzant i culte. Com a poeta se'l pot considerar fundador d'una escola de poetes paisatgístics valencians que ha perdurat fins a la meitat del segle xx. Llorente utilitzava el català exclusivament per a la poesia. Per a la resta de gèneres considerats cultes, creia que havia de prevaler el castellà. En vida publicà els llibres Llibret de versos (1885) i Nou llibret de versos (1902). Després de la seva mort es publicaren diferents antologies com Poesies valencianes (1936), Antologia poètica (1958), i Poesia valenciana completa (1983). Teodor Llorente va dirigir des del 1861 el diari La Opinión i, el 1866, junt amb l'impressor Federico Domènech, comprà aquest diari i el transformà en Las Provincias, d'orientació conservadora. El dirigí fins el 1904, data a partir de la qual en fou director honorífic fins a la se va mort. Com a polític va evolucionar des del liberalisme fins al monarquisme i el conservadorisme. Va ser diputat a Corts de Madrid del 1891 al 1896 i senador del 1898 al 1901.

Recids:

Name: lluis-salvador-arxiduc

Titles: #ca Lluís Salvador d'Àustria-Toscana #en Lluís Salvador d'Àustria-Toscana #es Lluís Salvador d'Àustria-Toscana

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Lluís Salvador d'Àustria-Toscana"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: llull_ramon

Titles: #ca Ramon Llull #en Ramon Llull #es Ramon Llull

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Llull, Ramon"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Ramon":http://projectetraces.uab.cat/index.php/project/ramon-llull/ Llull "L'Art és un artefacte inteŀlectual en contínua evolució que vertebra de dalt a baix el pensament i l'escriptura de Ramon Llull. !https://traces.uab.cat/img/uab/…! Llull estava convençut que la raó humana és capaç d'entendre tots els ordres de la realitat perquè estan regits per uns principis generals, que, com l'home mateix, tenen el seu origen en l'essència de Déu. !https://traces.uab.cat/img/uab/…! La concordança entre allò que és ver i allò que és racionalment demostrable és la clau de volta del mètode que Ramon afirma que va rebre en la visió de Randa. L'Art de Ramon ha estat descrita com un sistema estructural de pensament: un mètode de presentar les relacions entre les operacions d'uns quants principis generals ben coneguts, amb la finalitat d'invenire ('trobar') i justificar per raons necessàries per demonstrare ('demostrar', 'provar') la veritat i la falsedat d'aquestes relacions. Es tracta d'una construcció mental que comparteix esquemes i pressupòsits amb diversos sectors del pensament del segle XIII , però que s'ofereix com una solució global alternativa per a la comprensió de totes les coses visibles i invisibles". Lola Badia, Joan Santanach i Albert Soler "Llengua i literatura segons Ramon Llull", "Mot":http://www.raco.cat/index.php/Msr/article/view/258892/370070 so razo, núm. 10-11, 2011-2012, p. 86 En ple any Llull, Traces us ofereix una aproximació al panorama bibliogràfic que envolta el savi de Mallorca 700 anys després de la seva mort, Ramon Llull s'erigeix com una figura clau de la literatura catalana i del pensament europeu. Coneixeu les diverses veus que ens l'expliquen avui, ja sigui a través de textos acadèmics, entrevistes a experts o documentals televisius. "Una":http://projectetraces.uab.cat/index.php/project/ramon-llull/ guia breu per a una obra magna → Font: Miniatura Ars Magna Ramon Llull ([http://viagallica.com/baleares/lang_nl/village_randa_-_sanctuaire_cura.htm]Viagallica.com) #en #tp "Ramon":http://projectetraces.uab.cat/index.php/project/ramon-llull/ Llull "L'Art és un artefacte inteŀlectual en contínua evolució que vertebra de dalt a baix el pensament i l'escriptura de Ramon Llull. !https://traces.uab.cat/img/uab/…! Llull estava convençut que la raó humana és capaç d'entendre tots els ordres de la realitat perquè estan regits per uns principis generals, que, com l'home mateix, tenen el seu origen en l'essència de Déu. !https://traces.uab.cat/img/uab/…! La concordança entre allò que és ver i allò que és racionalment demostrable és la clau de volta del mètode que Ramon afirma que va rebre en la visió de Randa. L'Art de Ramon ha estat descrita com un sistema estructural de pensament: un mètode de presentar les relacions entre les operacions d'uns quants principis generals ben coneguts, amb la finalitat d'invenire ('trobar') i justificar per raons necessàries per demonstrare ('demostrar', 'provar') la veritat i la falsedat d'aquestes relacions. Es tracta d'una construcció mental que comparteix esquemes i pressupòsits amb diversos sectors del pensament del segle XIII , però que s'ofereix com una solució global alternativa per a la comprensió de totes les coses visibles i invisibles". Lola Badia, Joan Santanach i Albert Soler "Llengua i literatura segons Ramon Llull", "Mot":http://www.raco.cat/index.php/Msr/article/view/258892/370070 so razo, núm. 10-11, 2011-2012, p. 86 En ple any Llull, Traces us ofereix una aproximació al panorama bibliogràfic que envolta el savi de Mallorca 700 anys després de la seva mort, Ramon Llull s'erigeix com una figura clau de la literatura catalana i del pensament europeu. Coneixeu les diverses veus que ens l'expliquen avui, ja sigui a través de textos acadèmics, entrevistes a experts o documentals televisius. "Una":http://projectetraces.uab.cat/index.php/project/ramon-llull/ guia breu per a una obra magna → Font: Miniatura Ars Magna Ramon Llull ([http://viagallica.com/baleares/lang_nl/village_randa_-_sanctuaire_cura.htm]Viagallica.com) #es #tp "Ramon":http://projectetraces.uab.cat/index.php/project/ramon-llull/ Llull "L'Art és un artefacte inteŀlectual en contínua evolució que vertebra de dalt a baix el pensament i l'escriptura de Ramon Llull. !https://traces.uab.cat/img/uab/…! Llull estava convençut que la raó humana és capaç d'entendre tots els ordres de la realitat perquè estan regits per uns principis generals, que, com l'home mateix, tenen el seu origen en l'essència de Déu. !https://traces.uab.cat/img/uab/…! La concordança entre allò que és ver i allò que és racionalment demostrable és la clau de volta del mètode que Ramon afirma que va rebre en la visió de Randa. L'Art de Ramon ha estat descrita com un sistema estructural de pensament: un mètode de presentar les relacions entre les operacions d'uns quants principis generals ben coneguts, amb la finalitat d'invenire ('trobar') i justificar per raons necessàries per demonstrare ('demostrar', 'provar') la veritat i la falsedat d'aquestes relacions. Es tracta d'una construcció mental que comparteix esquemes i pressupòsits amb diversos sectors del pensament del segle XIII , però que s'ofereix com una solució global alternativa per a la comprensió de totes les coses visibles i invisibles". Lola Badia, Joan Santanach i Albert Soler "Llengua i literatura segons Ramon Llull", "Mot":http://www.raco.cat/index.php/Msr/article/view/258892/370070 so razo, núm. 10-11, 2011-2012, p. 86 En ple any Llull, Traces us ofereix una aproximació al panorama bibliogràfic que envolta el savi de Mallorca 700 anys després de la seva mort, Ramon Llull s'erigeix com una figura clau de la literatura catalana i del pensament europeu. Coneixeu les diverses veus que ens l'expliquen avui, ja sigui a través de textos acadèmics, entrevistes a experts o documentals televisius. "Una":http://projectetraces.uab.cat/index.php/project/ramon-llull/ guia breu per a una obra magna → Font: Miniatura Ars Magna Ramon Llull ([http://viagallica.com/baleares/lang_nl/village_randa_-_sanctuaire_cura.htm]Viagallica.com)

Recids:

Name: loperena_josepm

Titles: #ca Josep M. Loperena #en Josep M. Loperena #es Josep M. Loperena

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Loperena, Josep M."

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: lopez-del-castillo_lluis

Titles: #ca Lluís López del Castillo #en Lluís López del Castillo #es Lluís López del Castillo

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "López del Castillo, Lluís"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Lluís":https://traces.uab.cat/collection/lopez-del-castillo_lluis?ln=ca López del Castillo Lingüista i pedagog. Llicenciat en filologia romànica, ha estat professor de didàctica de la llengua a la Universitat Autònoma de Barcelona. És autor, entre d'altres, de l'estudi Llengua estàndard i nivells de llenguatge (1976) i de diversos diccionaris, com ara el Gran diccionari 62 de la llengua catalana (2000) o el Diccionari de formació de paraules (2002). Durant els anys seixanta va traduir obres de temàtica religiosa, sobretot a partir del francès, per a l'editorial Estela, a més d'un llibre sobre l'obra de Josep Pla Narbona en edició trilingüe català-castellà-anglès i un recull d'apunts crítics sobre literatura catalana i estrangera de Joaquim Marco provinent del castellà. "Entrada":http://www.visat.cat/diccionari/cat/traductor/449/lopez-del-castillo-lluis.html d'Annacris Mora i Figuera al Diccionari de la traducció catalana. Dirigit per Montserrat Bacardí i Pilar Godayol. Vic : Eumo Editorial : Universitat Autònoma de Barcelona : Universitat de les Illes Balears : Universitat Jaume I : Universitat de Vic, 2011). #en #tp "Lluís":https://traces.uab.cat/collection/lopez-del-castillo_lluis?ln=ca López del Castillo Lingüista i pedagog. Llicenciat en filologia romànica, ha estat professor de didàctica de la llengua a la Universitat Autònoma de Barcelona. És autor, entre d'altres, de l'estudi Llengua estàndard i nivells de llenguatge (1976) i de diversos diccionaris, com ara el Gran diccionari 62 de la llengua catalana (2000) o el Diccionari de formació de paraules (2002). Durant els anys seixanta va traduir obres de temàtica religiosa, sobretot a partir del francès, per a l'editorial Estela, a més d'un llibre sobre l'obra de Josep Pla Narbona en edició trilingüe català-castellà-anglès i un recull d'apunts crítics sobre literatura catalana i estrangera de Joaquim Marco provinent del castellà. "Entrada":http://www.visat.cat/diccionari/cat/traductor/449/lopez-del-castillo-lluis.html d'Annacris Mora i Figuera al Diccionari de la traducció catalana. Dirigit per Montserrat Bacardí i Pilar Godayol. Vic : Eumo Editorial : Universitat Autònoma de Barcelona : Universitat de les Illes Balears : Universitat Jaume I : Universitat de Vic, 2011). #es #tp "Lluís":https://traces.uab.cat/collection/lopez-del-castillo_lluis?ln=ca López del Castillo Lingüista i pedagog. Llicenciat en filologia romànica, ha estat professor de didàctica de la llengua a la Universitat Autònoma de Barcelona. És autor, entre d'altres, de l'estudi Llengua estàndard i nivells de llenguatge (1976) i de diversos diccionaris, com ara el Gran diccionari 62 de la llengua catalana (2000) o el Diccionari de formació de paraules (2002). Durant els anys seixanta va traduir obres de temàtica religiosa, sobretot a partir del francès, per a l'editorial Estela, a més d'un llibre sobre l'obra de Josep Pla Narbona en edició trilingüe català-castellà-anglès i un recull d'apunts crítics sobre literatura catalana i estrangera de Joaquim Marco provinent del castellà. "Entrada":http://www.visat.cat/diccionari/cat/traductor/449/lopez-del-castillo-lluis.html d'Annacris Mora i Figuera al Diccionari de la traducció catalana. Dirigit per Montserrat Bacardí i Pilar Godayol. Vic : Eumo Editorial : Universitat Autònoma de Barcelona : Universitat de les Illes Balears : Universitat Jaume I : Universitat de Vic, 2011).

Recids:

Name: lopez-rosell_cesar

Titles: #ca César López Rosell #en César López Rosell #es César López Rosell

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual:"López Rosell, César"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: maicas_moises

Titles: #ca Moisès Maicas #en Moisès Maicas #es Moisès Maicas

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Maicas, Moisès"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Moisès":https://traces.uab.cat/collection/maicas_moises?ln=ca Maicas "Crec que el teatre és un espai molt obert i hi poden confluir moltes disciplines escèniques. Per tant, hi ha d'haver un teatre d'entreteniment de qualitat però també un teatre compromès. En tot cas, el teatre ideològic és profundament necessari i per això el fem. També volem trencar el tòpic que es tracta de propostes minoritàries, ja que El drac d'or, per exemple, ha aconseguit arribar a un públic força ampli. És més, espectacles així poden ajudar a crear espectadors! Creiem, i per això fem l'espectacle, que el teatre pot ajudar a canviar la perspectiva sobre aquest tema i pot ajudar a crear un estat d'opinió. Perquè els responsables que tenen més eines i poden canviar-ho actuïn d'una forma molt més humana. És una cadena molt petita però si tots ens hi posem ho podem fer més gran". Fill del director teatral Carles Maicas, vinculat al teixit mataroní a través de l'Aula de Teatre i l'Associació Cultural Teatre Invisible, havia exercit d'ajudant de direcció de Fabià Puigserver, Lluís Pasqual, Josep Muntanyès o Joan Font. Director innovador i compromès, ha dirigit obres de dramaturgs com Lars Norén, Daniel Keene, Philipp Löhle, Stanislaw Witkiewicz, Thomas Bernhard, i William Shakespeare, gairebé sempre en el circuit alternatiu i en teatres de petit format. Alguns dels seus muntatges han estat Psicosi de les 4.48 de Sarah Kane, Carta als actors i L'acte inconegut de Valère Novarina, Teoria de catàstrofes i Viatge a Califòrnia de Toni Cabré, Cròniques de l'ultrason de J.V. Foix, El funàmbul de Jean Genet, L'Alfa Romeo i Julieta de Josep Palau i Fabre, El drac d'or de Roland Schimmelpfenning, i La cadira d'Edward Bond. Font principal: "Núvol":http://www.nuvol.com/entrevistes/moises-maicas-a-la-terra-promesa/http://www.nuvol.com/entrevistes/moises-maicas-a-la-terra-promesa/ "Moisès":http://actualitat.traces.uab.cat/fitxa-autor.php?id=1604&r=15 Maicas a l'Actualitat de TRACES #en #tp "Moisès":https://traces.uab.cat/collection/maicas_moises?ln=ca Maicas "Crec que el teatre és un espai molt obert i hi poden confluir moltes disciplines escèniques. Per tant, hi ha d'haver un teatre d'entreteniment de qualitat però també un teatre compromès. En tot cas, el teatre ideològic és profundament necessari i per això el fem. També volem trencar el tòpic que es tracta de propostes minoritàries, ja que El drac d'or, per exemple, ha aconseguit arribar a un públic força ampli. És més, espectacles així poden ajudar a crear espectadors! Creiem, i per això fem l'espectacle, que el teatre pot ajudar a canviar la perspectiva sobre aquest tema i pot ajudar a crear un estat d'opinió. Perquè els responsables que tenen més eines i poden canviar-ho actuïn d'una forma molt més humana. És una cadena molt petita però si tots ens hi posem ho podem fer més gran". Fill del director teatral Carles Maicas, vinculat al teixit mataroní a través de l'Aula de Teatre i l'Associació Cultural Teatre Invisible, havia exercit d'ajudant de direcció de Fabià Puigserver, Lluís Pasqual, Josep Muntanyès o Joan Font. Director innovador i compromès, ha dirigit obres de dramaturgs com Lars Norén, Daniel Keene, Philipp Löhle, Stanislaw Witkiewicz, Thomas Bernhard, i William Shakespeare, gairebé sempre en el circuit alternatiu i en teatres de petit format. Alguns dels seus muntatges han estat Psicosi de les 4.48 de Sarah Kane, Carta als actors i L'acte inconegut de Valère Novarina, Teoria de catàstrofes i Viatge a Califòrnia de Toni Cabré, Cròniques de l'ultrason de J.V. Foix, El funàmbul de Jean Genet, L'Alfa Romeo i Julieta de Josep Palau i Fabre, El drac d'or de Roland Schimmelpfenning, i La cadira d'Edward Bond. Font principal: "Núvol":http://www.nuvol.com/entrevistes/moises-maicas-a-la-terra-promesa/http://www.nuvol.com/entrevistes/moises-maicas-a-la-terra-promesa/ "Moisès":http://actualitat.traces.uab.cat/fitxa-autor.php?id=1604&r=15 Maicas a l'Actualitat de TRACES #es #tp "Moisès":https://traces.uab.cat/collection/maicas_moises?ln=ca Maicas "Crec que el teatre és un espai molt obert i hi poden confluir moltes disciplines escèniques. Per tant, hi ha d'haver un teatre d'entreteniment de qualitat però també un teatre compromès. En tot cas, el teatre ideològic és profundament necessari i per això el fem. També volem trencar el tòpic que es tracta de propostes minoritàries, ja que El drac d'or, per exemple, ha aconseguit arribar a un públic força ampli. És més, espectacles així poden ajudar a crear espectadors! Creiem, i per això fem l'espectacle, que el teatre pot ajudar a canviar la perspectiva sobre aquest tema i pot ajudar a crear un estat d'opinió. Perquè els responsables que tenen més eines i poden canviar-ho actuïn d'una forma molt més humana. És una cadena molt petita però si tots ens hi posem ho podem fer més gran". Fill del director teatral Carles Maicas, vinculat al teixit mataroní a través de l'Aula de Teatre i l'Associació Cultural Teatre Invisible, havia exercit d'ajudant de direcció de Fabià Puigserver, Lluís Pasqual, Josep Muntanyès o Joan Font. Director innovador i compromès, ha dirigit obres de dramaturgs com Lars Norén, Daniel Keene, Philipp Löhle, Stanislaw Witkiewicz, Thomas Bernhard, i William Shakespeare, gairebé sempre en el circuit alternatiu i en teatres de petit format. Alguns dels seus muntatges han estat Psicosi de les 4.48 de Sarah Kane, Carta als actors i L'acte inconegut de Valère Novarina, Teoria de catàstrofes i Viatge a Califòrnia de Toni Cabré, Cròniques de l'ultrason de J.V. Foix, El funàmbul de Jean Genet, L'Alfa Romeo i Julieta de Josep Palau i Fabre, El drac d'or de Roland Schimmelpfenning, i La cadira d'Edward Bond. Font principal: "Núvol":http://www.nuvol.com/entrevistes/moises-maicas-a-la-terra-promesa/http://www.nuvol.com/entrevistes/moises-maicas-a-la-terra-promesa/ "Moisès":http://actualitat.traces.uab.cat/fitxa-autor.php?id=1604&r=15 Maicas a l'Actualitat de TRACES

Recids:

Name: mainada

Titles: #ca La Mainada #en La Mainada #es La Mainada

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "La Mainada : publicació"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: maluquer-concepcio

Titles: #ca Concepció G. Maluquer #en Concepció G. Maluquer #es Concepció G. Maluquer

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Maluquer, Concepció G."

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #rt Concepció G. Maluquer a l'AELC !https://traces.uab.cat/img/uab/maluquer_aelc.png!:http://www.escriptors.cat/autors/maluquerc/ Concepció G. Maluquer a LLETRA !https://traces.uab.cat/img/uab/maluquer_lletra.png!:http://lletra.uoc.edu/ca/autora/concepcio-g-maluquer Concepció González Maluquer al Diccionari Biogràfic de Dones !https://traces.uab.cat/img/uab/maluquer_dbd.png!:http://www.dbd.cat/index.php?option=com_biografies&view=biografia&id=1133 Àlbum Concepció G. Maluquer (Centre Català del PEN) !https://traces.uab.cat/img/uab/maluquer_pen.png!:http://www.pencatala.cat/documents/maluquer-1.pdf Aurora Bertrana: Presentació d'Aigua tèrbola de Concepció Maluquer !https://traces.uab.cat/img/uab/maluquer_bertrana.png!:http://www.europeana.eu/portal/record/91947/10E8226F407CDC08385B39CA1A13D94286D02B1F.html Concepció G. Maluquer, 'els dons eterns i fàcils de la terra i el vent' (Tèrbol atzur) !https://traces.uab.cat/img/uab/maluquer_terbol.png!:http://trbolatzur.blogspot.com.es/2009/05/concepcio-g-maluquer-els-dons-eterns-i.html CONCEPCIÓ G. MALUQUER (1914-2004) #ca #tp Concepció G. Maluquer a l'AELC !https://traces.uab.cat/img/uab/maluquer_aelc.png!:http://www.escriptors.cat/autors/maluquerc/ Concepció G. Maluquer a LLETRA !https://traces.uab.cat/img/uab/maluquer_lletra.png!:http://lletra.uoc.edu/ca/autora/concepcio-g-maluquer Concepció González Maluquer al Diccionari Biogràfic de Dones !https://traces.uab.cat/img/uab/maluquer_dbd.png!:http://www.dbd.cat/index.php?option=com_biografies&view=biografia&id=1133 Àlbum Concepció G. Maluquer (Centre Català del PEN) !https://traces.uab.cat/img/uab/maluquer_pen.png!:http://www.pencatala.cat/documents/maluquer-1.pdf Aurora Bertrana: Presentació d'Aigua tèrbola de Concepció Maluquer !https://traces.uab.cat/img/uab/maluquer_bertrana.png!:http://www.europeana.eu/portal/record/91947/10E8226F407CDC08385B39CA1A13D94286D02B1F.html Concepció G. Maluquer, 'els dons eterns i fàcils de la terra i el vent' (Tèrbol atzur) !https://traces.uab.cat/img/uab/maluquer_terbol.png!:http://trbolatzur.blogspot.com.es/2009/05/concepcio-g-maluquer-els-dons-eterns-i.html CONCEPCIÓ G. MALUQUER (1914-2004)

Recids:

Name: manent

Titles: #ca Albert Manent #en Albert Manent #es Albert Manent

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Manent, Albert"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #rt Pàgina web d'Òmnium sobre el 43è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes !https://traces.uab.cat/img/uab/manent_43premihonor.jpg!:http://premidhonor2011.premidhonor.omnium.cat/www/premidhonor/premidhonor2011/ca.html Vilaweb: Albert Manent, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes !https://traces.uab.cat/img/uab/manent_premihonor.jpg!:http://www.vilaweb.cat/noticia/3866247/20110328/albert-manent-premi-dhonor-lletres-catalanes.html La Vanguardia: Albert Manent recibe el 43 Premio de Honor de las Letras Catalanas !https://traces.uab.cat/img/uab/manent_vanguardia.png!:http://www.lavanguardia.com/libros/20110614/54170775463/albert-manent-recibe-el-43-premio-de-honor-de-las-letras-catalanas.html Diari de Girona: Albert Manent, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes !https://traces.uab.cat/img/uab/manent_diarigirona.png!:http://www.diaridegirona.cat/cultura/2011/06/14/albert-manent-premi-dhonor-lletres-catalanes/494749.html Cultura21: Albert Manent, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes !https://traces.uab.cat/img/uab/manent_cultura21.png!:http://cultura21.comunicacio21.cat/2011/03/28/albert-manent-premi-d%E2%80%99honor-de-les-lletres-catalanes/ VilawebTV: Albert Manent: "A mi, em feien servir d'observador" !https://traces.uab.cat/img/uab/manent_vilawebtv.png!:http://www.vilaweb.cat/noticia/3892548/20110530/albert-manent-mi-em-feien-servir-dobservador.html Albert Manent a LLETRA !https://traces.uab.cat/img/uab/manent_lletra.png!:http://lletra.uoc.edu/ca/autor/albert-manent Albert Manent a l'AELC !https://traces.uab.cat/img/uab/manent_aelc.png!:http://www.escriptors.cat/autors/manenta/ Ara.cat: Albert Manent: "Sóc contrari als ploramiques" !https://traces.uab.cat/img/uab/manent_ara.jpg!:http://www.ara.cat/cultura/Albert_Manent-premi_honor_lletres_cartalanes-Omnium_Cultural_0_452355013.html Revista Òmnium: L'entrevista. Albert Manent !https://traces.uab.cat/img/uab/manent_omnium.jpg!:http://www.omnium.cat/ca/article/l-entrevista-albert-manent-a-traves-de-les-biografies-i-dels-retrats-literaris-he-intentat-recuperar-la-memoria-historica-4098.html Albert Manent a "El Matí de Catalunya Ràdio" (15.04.2011) !https://traces.uab.cat/img/uab/manent_mati.png!:http://www.youtube.com/watch?v=18MLbaoovvA Vídeo-reportatge de Guillem Carbonell de l'acte d'homenatge a Albert Manent a l'Ateneu (02.03.2011) !https://traces.uab.cat/img/uab/manent_ateneu.jpg!:http://guillemcarbonell.timeout.cat/bloc/2011/03/09/ateneubcn-calid-homenatge-a-albert-manent-he-procurat-fugir-tant-del-sectarisme-com-del-puritanisme/ Edu3.cat: Albert Manent !https://traces.uab.cat/img/uab/manent_edu3cat.png!:http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=59802 Albert Manent a "Els matins de TV3" !https://traces.uab.cat/img/uab/manent_matins.png!:http://www.tv3.cat/videos/3002190 Catalunyareligio.cat: Albert Manent "L'Església catalana no va contra ningú" !https://traces.uab.cat/img/uab/manent_catalunyareligio.png!:http://www.catalunyareligio.cat/ca/articles/8272 Albert Manent, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2011 Joan Maragall Escriptor, historiador i crític literari. Fill del poeta Marià Manent, comença escrivint poesia i publica, de ben jove, dos poemaris (1949 i 1945). Aviat, però, desestima els versos i es dedica a la crítica literària i a la història de la cultura, estudis que considera desatesos dins l'àmbit català. El seu compromís amb el redreçament de la cultura catalana es tradueix en una vasta obra acadèmica i literària que abraça des del gènere biogràfic i el retrat literari fins als estudis culturals, lingüístics i locals. A tall d'exemple, cal destacar Josep Carner i el noucentisme (1969), La literatura catalana a l'exili (1976), Escriptors i editors al nou-cents (1984), Solc de les hores: retrats d'escriptors i polítics (1988) i Semblances contra l'oblit (1990). Darrerament ha publicat Crònica política del Departament de Cultura (1980-1988) (2010). Pel que fa a la crítica literària, són igualment significatives les seves col·laboracions en diverses revistes de l'exili, especialme nt, a Serra d'Or. La seva obra ha estat guardonada i reconeguda amb nombrosos premis, entre els quals convé ressaltar els premis Crítica Serra d'Or d'assaig (1970), premi Josep Pla (1987), premi Ramon Llull (1995) i el més recent de tots, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2011). #ca #tp Pàgina web d'Òmnium sobre el 43è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes !https://traces.uab.cat/img/uab/manent_43premihonor.jpg!:http://premidhonor2011.premidhonor.omnium.cat/www/premidhonor/premidhonor2011/ca.html Vilaweb: Albert Manent, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes !https://traces.uab.cat/img/uab/manent_premihonor.jpg!:http://www.vilaweb.cat/noticia/3866247/20110328/albert-manent-premi-dhonor-lletres-catalanes.html La Vanguardia: Albert Manent recibe el 43 Premio de Honor de las Letras Catalanas !https://traces.uab.cat/img/uab/manent_vanguardia.png!:http://www.lavanguardia.com/libros/20110614/54170775463/albert-manent-recibe-el-43-premio-de-honor-de-las-letras-catalanas.html Diari de Girona: Albert Manent, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes !https://traces.uab.cat/img/uab/manent_diarigirona.png!:http://www.diaridegirona.cat/cultura/2011/06/14/albert-manent-premi-dhonor-lletres-catalanes/494749.html Cultura21: Albert Manent, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes !https://traces.uab.cat/img/uab/manent_cultura21.png!:http://cultura21.comunicacio21.cat/2011/03/28/albert-manent-premi-d%E2%80%99honor-de-les-lletres-catalanes/ VilawebTV: Albert Manent: "A mi, em feien servir d'observador" !https://traces.uab.cat/img/uab/manent_vilawebtv.png!:http://www.vilaweb.cat/noticia/3892548/20110530/albert-manent-mi-em-feien-servir-dobservador.html Albert Manent a LLETRA !https://traces.uab.cat/img/uab/manent_lletra.png!:http://lletra.uoc.edu/ca/autor/albert-manent Albert Manent a l'AELC !https://traces.uab.cat/img/uab/manent_aelc.png!:http://www.escriptors.cat/autors/manenta/ Ara.cat: Albert Manent: "Sóc contrari als ploramiques" !https://traces.uab.cat/img/uab/manent_ara.jpg!:http://www.ara.cat/cultura/Albert_Manent-premi_honor_lletres_cartalanes-Omnium_Cultural_0_452355013.html Revista Òmnium: L'entrevista. Albert Manent !https://traces.uab.cat/img/uab/manent_omnium.jpg!:http://www.omnium.cat/ca/article/l-entrevista-albert-manent-a-traves-de-les-biografies-i-dels-retrats-literaris-he-intentat-recuperar-la-memoria-historica-4098.html Albert Manent a "El Matí de Catalunya Ràdio" (15.04.2011) !https://traces.uab.cat/img/uab/manent_mati.png!:http://www.youtube.com/watch?v=18MLbaoovvA Vídeo-reportatge de Guillem Carbonell de l'acte d'homenatge a Albert Manent a l'Ateneu (02.03.2011) !https://traces.uab.cat/img/uab/manent_ateneu.jpg!:http://guillemcarbonell.timeout.cat/bloc/2011/03/09/ateneubcn-calid-homenatge-a-albert-manent-he-procurat-fugir-tant-del-sectarisme-com-del-puritanisme/ Edu3.cat: Albert Manent !https://traces.uab.cat/img/uab/manent_edu3cat.png!:http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=59802 Albert Manent a "Els matins de TV3" !https://traces.uab.cat/img/uab/manent_matins.png!:http://www.tv3.cat/videos/3002190 Catalunyareligio.cat: Albert Manent "L'Església catalana no va contra ningú" !https://traces.uab.cat/img/uab/manent_catalunyareligio.png!:http://www.catalunyareligio.cat/ca/articles/8272 Albert Manent, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2011 Joan Maragall Escriptor, historiador i crític literari. Fill del poeta Marià Manent, comença escrivint poesia i publica, de ben jove, dos poemaris (1949 i 1945). Aviat, però, desestima els versos i es dedica a la crítica literària i a la història de la cultura, estudis que considera desatesos dins l'àmbit català. El seu compromís amb el redreçament de la cultura catalana es tradueix en una vasta obra acadèmica i literària que abraça des del gènere biogràfic i el retrat literari fins als estudis culturals, lingüístics i locals. A tall d'exemple, cal destacar Josep Carner i el noucentisme (1969), La literatura catalana a l'exili (1976), Escriptors i editors al nou-cents (1984), Solc de les hores: retrats d'escriptors i polítics (1988) i Semblances contra l'oblit (1990). Darrerament ha publicat Crònica política del Departament de Cultura (1980-1988) (2010). Pel que fa a la crítica literària, són igualment significatives les seves col·laboracions en diverses revistes de l'exili, especialme nt, a Serra d'Or. La seva obra ha estat guardonada i reconeguda amb nombrosos premis, entre els quals convé ressaltar els premis Crítica Serra d'Or d'assaig (1970), premi Josep Pla (1987), premi Ramon Llull (1995) i el més recent de tots, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2011).

Recids:

Name: manent_albert

Titles: #ca Albert Manent #en Albert Manent #es Albert Manent

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Manent, Albert"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Joan":http://www.traces.uab.es/tracesbd/cerquesguiades/Sola/index.html Maragall Albert Manent i Segimon (1930-2014). Poeta, memorialista, crític i historiador de la cultura. Fill de Marià Manent, es formà a la Universitat de Barcelona i inicià la seva trajectòria pública com a poeta, amb els llibres Hoste del vent (1949) i La nostra nit (1951). Fou un dels joves més actius en la cultura de la resistència durant la dictadura franquista. Els seus interessos el dugueren ben aviat a dedicar-se als estudis històrics. En aquest sentit destaquen els seus estudis sobre l'exili català, com La literatura catalana a l'exili (1976), i el seu magne projecte de biografies dels grans poetes constructors de la literatura catalana moderna, constituït pels llibres Carles Riba (1963), Josep Carner i el Noucentisme (1969), Jaume Bofill i Mates, Guerau de Liost (1979), J. V. Foix (1993), Marià Manent. Biografia íntima i literària (1995) i Tomàs Garcés, entre l'avantguarda i el Noucentisme (2001). Recentment va publicar els volums de memòries La represa. Memòria personal, crònica d'una gen eració (1946-1956) (2008) i Sota els estels de Ca l'Herbolari. Un infant a la Guerra Civil (2013). En una entrevista apareguda a "Presència":http://www.traces.uab.es/tracesbd/presencia/2011/presencia_a2011m6d17p24n351 el juny de 2011 considerava que la lluita a favor del país i de la cultura continuava sempre vigent: "La resistència no s'ha acabat mai ni s'acabarà mai. Sempre hi ha coses que s'han de fer. Sempre has d'estar amatent: hem d'omplir aquell buit, hem de vigilar aquell centenari, hem d'ajudar aquell grup de gent nova que surt a la comarca tal. Això és resistència. I sobretot formació, que la gent es formi. Hi ha una ignorància terrible. La independència, que està tan de moda… N'hi ha que per a ells és només un sentiment. Amb un sentiment no es va enlloc! Una cosa és un sentiment i una altra cosa és un projecte".

Recids:

Name: mankell_henning

Titles: #ca Henning Mankell #en Henning Mankell #es Henning Mankell

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual:"Mankell, Henning"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Henning":https://traces.uab.cat/collection/mankell_henning?ln=ca Mankell © Opale ([http://www.parismatch.com/Culture/Livres/Henning-Mankell-pousse-son-heros-a-la-retraite-Kurt-Wallander-145685]Paris Match) Novel·lista i dramaturg suec. Autor de la sèrie de novel·les negres protagonitzada pel seu personatge més cèlebre, l'inspector de policia Kurt Wallander. També ha fet incursions al teatre i a la narrativa juvenil. "No hauria dit mai que escric novel·la negra en lloc de novel·la blava o groga o el que sigui. Crec que el que tracto de fer es remunta a una tradició molt antiga que consisteix a utilitzar un crim com un mirall que reflecteix la societat" Marga Casado: Entrevista a Henning Mankell: "Utilitzo el crim com a mirall per reflectir-hi la societat" (Avui Cultura. 2001, 13 de desembre, p. 1-3) "Traduccions":http://projectetraces.uab.cat/index.php/llegir-henning-mankel-en-catala/ catalanes de l'obra de Henning Mankell #en #tp "Henning":https://traces.uab.cat/collection/mankell_henning?ln=ca Mankell © Opale ([http://www.parismatch.com/Culture/Livres/Henning-Mankell-pousse-son-heros-a-la-retraite-Kurt-Wallander-145685]Paris Match) Novel·lista i dramaturg suec. Autor de la sèrie de novel·les negres protagonitzada pel seu personatge més cèlebre, l'inspector de policia Kurt Wallander. També ha fet incursions al teatre i a la narrativa juvenil. "No hauria dit mai que escric novel·la negra en lloc de novel·la blava o groga o el que sigui. Crec que el que tracto de fer es remunta a una tradició molt antiga que consisteix a utilitzar un crim com un mirall que reflecteix la societat" Marga Casado: Entrevista a Henning Mankell: "Utilitzo el crim com a mirall per reflectir-hi la societat" (Avui Cultura. 2001, 13 de desembre, p. 1-3) "Traduccions":http://projectetraces.uab.cat/index.php/llegir-henning-mankel-en-catala/ catalanes de l'obra de Henning Mankell #es #tp "Henning":https://traces.uab.cat/collection/mankell_henning?ln=ca Mankell © Opale ([http://www.parismatch.com/Culture/Livres/Henning-Mankell-pousse-son-heros-a-la-retraite-Kurt-Wallander-145685]Paris Match) Novel·lista i dramaturg suec. Autor de la sèrie de novel·les negres protagonitzada pel seu personatge més cèlebre, l'inspector de policia Kurt Wallander. També ha fet incursions al teatre i a la narrativa juvenil. "No hauria dit mai que escric novel·la negra en lloc de novel·la blava o groga o el que sigui. Crec que el que tracto de fer es remunta a una tradició molt antiga que consisteix a utilitzar un crim com un mirall que reflecteix la societat" Marga Casado: Entrevista a Henning Mankell: "Utilitzo el crim com a mirall per reflectir-hi la societat" (Avui Cultura. 2001, 13 de desembre, p. 1-3) "Traduccions":http://projectetraces.uab.cat/index.php/llegir-henning-mankel-en-catala/ catalanes de l'obra de Henning Mankell

Recids:

Name: maragall

Titles: #ca Joan Maragall #en Joan Maragall #es Joan Maragall

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Maragall, Joan"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #rt Any Joan Maragall 2010-2011 !https://traces.uab.cat/img/uab/maragall_any.png!:http://www.joanmaragall.cat/ Joan Maragall a l'AELC !https://traces.uab.cat/img/uab/maragall_aelc.png!:http://www.escriptors.cat/autors/maragallj/ Joan Maragall a LLETRA !https://traces.uab.cat/img/uab/maragall_lletra.png!:http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-maragall Joan Maragall a VISAT, la revista digital del PEN català !https://traces.uab.cat/img/uab/maragall_visat.png!:http://www.visat.cat/traduccions-literatura-catalana/cat/autor/19/joan-maragall.html El món de Joan Maragall: col·lecció digitalitzada de manuscrits a la Biblioteca de Catalunya !https://traces.uab.cat/img/uab/maragall_fons.png!:http://www.bnc.cat/digital/jmaragall/ Un estiu amb Joan Maragall: mostra de poemes a Vilaweb !https://traces.uab.cat/img/uab/maragall_estiu.png!:http://www.vilaweb.cat/noticia/3774140/20100911/cant-espiritual-maduresa-intellectual.html Joan Maragall a la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives !https://traces.uab.cat/img/uab/maragall_vives.png!:http://www.lluisvives.com/FichaAutor.html?Ref=1334&idGrupo=Facsimil&portal=1 Joan Maragall: pròxima estació... Maragall Documental del programa "El meu avi" !https://traces.uab.cat/img/uab/maragall_avi_p.png!:http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=644&p_ex=joan%20maragall Signes del temps: Joan Maragall i la religió !https://traces.uab.cat/img/uab/maragall_signestemps_p.png!:http://www.tv3.cat/videos/3126350 Edu3.cat: Joan Maragall !https://traces.uab.cat/img/uab/maragall_edu3_p.png!:http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18156 Música de poetes: Joan Maragall !https://traces.uab.cat/img/uab/maragall_musicapoetes_p.png!:http://www.uoc.edu/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Poeta?autor=139 Palau i Fabre recita Joan Maragall !https://traces.uab.cat/img/uab/maragall_palaufabre_p.png!:http://vimeo.com/8419140 JOAN MARAGALL (1860-1911) "Joan":http://www.traces.uab.es/tracesbd/cerquesguiades/Sola/index.html Maragall Joan Maragall i Gorina és un dels poetes essencials de la literatura catalana: a cavall entre els segles XIX i XX, va ser ell qui va portar la poesia catalana a la modernitat. És exponent d'una generació (la mateixa que Rusiñol) que va fer de la poesia, de l'art, l'estendard de la rebel·lió contra la seva classe. Apassionat per Goethe, aprèn alemany per traduir-lo. El 1890, entra a la redacció del Diario de Barcelona i l'any següent es casa amb Clara Noble. Tot i l'assumpció de les formes burgeses, Maragall manté sempre un fons de tensió que aflorarà constantment en la seva obra. És, des del Diario de Barcelona i en col·laboració amb L'Avenç i les Festes Modernistes de Sitges, un dels impulsors del Modernisme i l'introductor de Nietzsche a la península. Poesies (1895) i, sobretot, Visions & cants (1900) mostren la seva adhesió al modernisme i la seva evolució cap al catalanisme. La seva veu com a poeta (amb el tractament de mites com «El comte Arnau», davant de situacions de conflicte com a «Els tres cants de guerra» o amb la seva col·laboració amb el moviment orfeonístic) i articulista (amb textos com «El sentimiento catalanista» i «La Patria Nueva») el converteixen en un dels grans definidors del catalanisme. El 1903 és elegit president de l'Ateneu: el seu discurs presidencial és l'Elogi de la paraula, una exposició de la seva poètica basada en valors de sinceritat i espontaneïtat, que matisarà més tard a Elogi de la poesia (1909). Maragall ha anat fent un gir que s'explicita amb un cert abandó del nietzschianisme i l'acostament a Novalis (de qui tradueix Enric d'Ofterdingen, 1906), un gir que té la seva plasmació poètica a Enllà (1906). Tanmateix, en els darrers anys de la seva vida i amb motiu del xoc que representa la Setmana Tràgica, es converteix en consciència crítica de les classes dirigents, i reclama una nova actitud social que hauria d'haver pas sat per l'indult dels condemnats. Sequències (1911), el seu darrer llibre poètic, que conté algunes de les seves peces majors com l'«Oda nova a Barcelona» o el «Cant espiritual», respon a aquesta actitud. Pòstumament va aparèixer la seva tragèdia Nausica. #ca #tp Any Joan Maragall 2010-2011 !https://traces.uab.cat/img/uab/maragall_any.png!:http://www.joanmaragall.cat/ Joan Maragall a l'AELC !https://traces.uab.cat/img/uab/maragall_aelc.png!:http://www.escriptors.cat/autors/maragallj/ Joan Maragall a LLETRA !https://traces.uab.cat/img/uab/maragall_lletra.png!:http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-maragall Joan Maragall a VISAT, la revista digital del PEN català !https://traces.uab.cat/img/uab/maragall_visat.png!:http://www.visat.cat/traduccions-literatura-catalana/cat/autor/19/joan-maragall.html El món de Joan Maragall: col·lecció digitalitzada de manuscrits a la Biblioteca de Catalunya !https://traces.uab.cat/img/uab/maragall_fons.png!:http://www.bnc.cat/digital/jmaragall/ Un estiu amb Joan Maragall: mostra de poemes a Vilaweb !https://traces.uab.cat/img/uab/maragall_estiu.png!:http://www.vilaweb.cat/noticia/3774140/20100911/cant-espiritual-maduresa-intellectual.html Joan Maragall a la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives !https://traces.uab.cat/img/uab/maragall_vives.png!:http://www.lluisvives.com/FichaAutor.html?Ref=1334&idGrupo=Facsimil&portal=1 Joan Maragall: pròxima estació... Maragall Documental del programa "El meu avi" !https://traces.uab.cat/img/uab/maragall_avi_p.png!:http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=644&p_ex=joan%20maragall Signes del temps: Joan Maragall i la religió !https://traces.uab.cat/img/uab/maragall_signestemps_p.png!:http://www.tv3.cat/videos/3126350 Edu3.cat: Joan Maragall !https://traces.uab.cat/img/uab/maragall_edu3_p.png!:http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18156 Música de poetes: Joan Maragall !https://traces.uab.cat/img/uab/maragall_musicapoetes_p.png!:http://www.uoc.edu/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Poeta?autor=139 Palau i Fabre recita Joan Maragall !https://traces.uab.cat/img/uab/maragall_palaufabre_p.png!:http://vimeo.com/8419140 JOAN MARAGALL (1860-1911) "Joan":http://www.traces.uab.es/tracesbd/cerquesguiades/Sola/index.html Maragall Joan Maragall i Gorina és un dels poetes essencials de la literatura catalana: a cavall entre els segles XIX i XX, va ser ell qui va portar la poesia catalana a la modernitat. És exponent d'una generació (la mateixa que Rusiñol) que va fer de la poesia, de l'art, l'estendard de la rebel·lió contra la seva classe. Apassionat per Goethe, aprèn alemany per traduir-lo. El 1890, entra a la redacció del Diario de Barcelona i l'any següent es casa amb Clara Noble. Tot i l'assumpció de les formes burgeses, Maragall manté sempre un fons de tensió que aflorarà constantment en la seva obra. És, des del Diario de Barcelona i en col·laboració amb L'Avenç i les Festes Modernistes de Sitges, un dels impulsors del Modernisme i l'introductor de Nietzsche a la península. Poesies (1895) i, sobretot, Visions & cants (1900) mostren la seva adhesió al modernisme i la seva evolució cap al catalanisme. La seva veu com a poeta (amb el tractament de mites com «El comte Arnau», davant de situacions de conflicte com a «Els tres cants de guerra» o amb la seva col·laboració amb el moviment orfeonístic) i articulista (amb textos com «El sentimiento catalanista» i «La Patria Nueva») el converteixen en un dels grans definidors del catalanisme. El 1903 és elegit president de l'Ateneu: el seu discurs presidencial és l'Elogi de la paraula, una exposició de la seva poètica basada en valors de sinceritat i espontaneïtat, que matisarà més tard a Elogi de la poesia (1909). Maragall ha anat fent un gir que s'explicita amb un cert abandó del nietzschianisme i l'acostament a Novalis (de qui tradueix Enric d'Ofterdingen, 1906), un gir que té la seva plasmació poètica a Enllà (1906). Tanmateix, en els darrers anys de la seva vida i amb motiu del xoc que representa la Setmana Tràgica, es converteix en consciència crítica de les classes dirigents, i reclama una nova actitud social que hauria d'haver pas sat per l'indult dels condemnats. Sequències (1911), el seu darrer llibre poètic, que conté algunes de les seves peces majors com l'«Oda nova a Barcelona» o el «Cant espiritual», respon a aquesta actitud. Pòstumament va aparèixer la seva tragèdia Nausica.

Recids:

Name: marco_joaquim

Titles: #ca Joaquim Marco #en Joaquim Marco #es Joaquim Marco

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Marco, Joaquim"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Joaquim":https://traces.uab.cat/collection/marco_joaquim?ln=ca Marco Es llicencià en lletres a la Universitat de Barcelona (1958), d'on fou catedràtic de literatura espanyola. Fou lector de castellà a la Universitat de Liverpool (1961-1962). Crític i historiador de la literatura catalana i castellana, col·laborà a diversos diaris i a revistes com Ínsula i Estudis Romànics. S'encarregà de la secció de crítica literària de la revista Destino entre 1968 i 1980. Treballà com a editor a Seix Barral, dirigí l'Editorial Salvat i fundà Llibres de Sinera i la col·leccó "Ocnos". Publicà llibres i antologies com Poesia popular política del segle XIX (1967), Sobre literatura catalana i altres assaigs (1968), Ejercicios literarios (1969), Antologia catalana del segle d'or (1970), La nueva literatura en España y América (1972), La literatura popular en España en los siglos XVIII y XIX (1977), La literatura hispanoamericana (1983), El modernisme literari (1984), Literatura hispanoamericana: del modernismo a nuestros días (1987) i, amb Jordi Gracia, La llegada de l os bárbaros. La recepción de la literatura hispanoamericana en España, 1960-1981 (2004). L'any 1980 publicà, en col·laboració amb Jaume Pont, La nova poesia catalana: estudi i antologia, que confirmava el relleu en la poesia catalana dels anys setanta. Posteriorment, ampliada, es traduí al castellà La nueva poesía catalana (1984). El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi. Fonts: "GEC":https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0040100.xml i "Viquipèdia":https://es.wikipedia.org/wiki/Joaqu%C3%ADn_Marco #en #tp "Joaquim":https://traces.uab.cat/collection/marco_joaquim?ln=ca Marco Es llicencià en lletres a la Universitat de Barcelona (1958), d'on fou catedràtic de literatura espanyola. Fou lector de castellà a la Universitat de Liverpool (1961-1962). Crític i historiador de la literatura catalana i castellana, col·laborà a diversos diaris i a revistes com Ínsula i Estudis Romànics. S'encarregà de la secció de crítica literària de la revista Destino entre 1968 i 1980. Treballà com a editor a Seix Barral, dirigí l'Editorial Salvat i fundà Llibres de Sinera i la col·leccó "Ocnos". Publicà llibres i antologies com Poesia popular política del segle XIX (1967), Sobre literatura catalana i altres assaigs (1968), Ejercicios literarios (1969), Antologia catalana del segle d'or (1970), La nueva literatura en España y América (1972), La literatura popular en España en los siglos XVIII y XIX (1977), La literatura hispanoamericana (1983), El modernisme literari (1984), Literatura hispanoamericana: del modernismo a nuestros días (1987) i, amb Jordi Gracia, La llegada de l os bárbaros. La recepción de la literatura hispanoamericana en España, 1960-1981 (2004). L'any 1980 publicà, en col·laboració amb Jaume Pont, La nova poesia catalana: estudi i antologia, que confirmava el relleu en la poesia catalana dels anys setanta. Posteriorment, ampliada, es traduí al castellà La nueva poesía catalana (1984). El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi. Fonts: "GEC":https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0040100.xml i "Viquipèdia":https://es.wikipedia.org/wiki/Joaqu%C3%ADn_Marco #es #tp "Joaquim":https://traces.uab.cat/collection/marco_joaquim?ln=ca Marco Es llicencià en lletres a la Universitat de Barcelona (1958), d'on fou catedràtic de literatura espanyola. Fou lector de castellà a la Universitat de Liverpool (1961-1962). Crític i historiador de la literatura catalana i castellana, col·laborà a diversos diaris i a revistes com Ínsula i Estudis Romànics. S'encarregà de la secció de crítica literària de la revista Destino entre 1968 i 1980. Treballà com a editor a Seix Barral, dirigí l'Editorial Salvat i fundà Llibres de Sinera i la col·leccó "Ocnos". Publicà llibres i antologies com Poesia popular política del segle XIX (1967), Sobre literatura catalana i altres assaigs (1968), Ejercicios literarios (1969), Antologia catalana del segle d'or (1970), La nueva literatura en España y América (1972), La literatura popular en España en los siglos XVIII y XIX (1977), La literatura hispanoamericana (1983), El modernisme literari (1984), Literatura hispanoamericana: del modernismo a nuestros días (1987) i, amb Jordi Gracia, La llegada de l os bárbaros. La recepción de la literatura hispanoamericana en España, 1960-1981 (2004). L'any 1980 publicà, en col·laboració amb Jaume Pont, La nova poesia catalana: estudi i antologia, que confirmava el relleu en la poesia catalana dels anys setanta. Posteriorment, ampliada, es traduí al castellà La nueva poesía catalana (1984). El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi. Fonts: "GEC":https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0040100.xml i "Viquipèdia":https://es.wikipedia.org/wiki/Joaqu%C3%ADn_Marco

Recids:

Name: margarit_joan

Titles: #ca Joan Margarit #en Joan Margarit #es Joan Margarit

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Margarit, Joan"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Joan":https://traces.uab.cat/collection/margarit_joan?ln=ca Margarit Foto: "Esteve":https://www.llull.cat/catala/actualitat/actualitat_noticies_detall.cfm?id=36932&url=joan-margarit-%C2%ABno-trobaras-cap-gran-poeta-no-hagi-escrit-llengua-materna%C2%BB.htm Plantada (Institut Ramon Llull) «Quan un vers assoleix de dir-nos el que semblava inefable, és que les paraules han ocupat un lloc que ja havien tingut en l'edat d'or dels llenguatges, d'on van començar a ser desplaçades en episodis com el de Babel, en l'inici d'una llarga destrucció que culminaria en els diccionaris, les acadèmies i altres misèries. A la poesia li ha pertocat d'exercir la nostàlgia per aquella edat d'or en una infinita temptativa per recuperar el sentit i la força de les paraules. La poesia no tractaria, doncs, de la construcció d'espais de la llengua que mai no hagin existit, sinó que en el miracle probabilístic d'un poema hi hauria la reproducció d'un ordre perdut. En aquestes circumstàncies, el lector de poesia té més a veure -fent un paral·lelisme amb la música- amb l'intèrpret que amb els qui s'han de limitar a escoltar un concert. Per això n'hi ha tan pocs, de lectors de poesia, i per això són tan fidels. Els qui han fet l'esforç d'aprendre a interpretar un poema, d'aprendre a escoltar l'ordre fonamental de les paraules, han accedit a un món al qual difícilment renunciaran.» De l'Epíleg a Edat roja (Barcelona, Ed. Columna, 1991) «Em sento tancat, no dins d'una casa, sinó dins de cadascun d'aquests lectors, imprescindibles, perquè els poemes no existeixen sense ells. Dins nostre, en el lloc on som més solitaris, ens esperen uns poemes i una música vora una llar de foc encesa que només s'apagarà amb la mort. Mentrestant, enmig del gebre i la boira, voltat per la inclemència de la intempèrie, aquest recer sempre ens està esperant.» Del Pròleg a Aiguaforts (Barcelona, Ed. Columna, 1995) Extret de: "Pàgina":https://www.joanmargarit.com/poetica/ web de Joan Margarit #en #tp "Joan":https://traces.uab.cat/collection/margarit_joan?ln=ca Margarit Foto: "Esteve":https://www.llull.cat/catala/actualitat/actualitat_noticies_detall.cfm?id=36932&url=joan-margarit-%C2%ABno-trobaras-cap-gran-poeta-no-hagi-escrit-llengua-materna%C2%BB.htm Plantada (Institut Ramon Llull) «Quan un vers assoleix de dir-nos el que semblava inefable, és que les paraules han ocupat un lloc que ja havien tingut en l'edat d'or dels llenguatges, d'on van començar a ser desplaçades en episodis com el de Babel, en l'inici d'una llarga destrucció que culminaria en els diccionaris, les acadèmies i altres misèries. A la poesia li ha pertocat d'exercir la nostàlgia per aquella edat d'or en una infinita temptativa per recuperar el sentit i la força de les paraules. La poesia no tractaria, doncs, de la construcció d'espais de la llengua que mai no hagin existit, sinó que en el miracle probabilístic d'un poema hi hauria la reproducció d'un ordre perdut. En aquestes circumstàncies, el lector de poesia té més a veure -fent un paral·lelisme amb la música- amb l'intèrpret que amb els qui s'han de limitar a escoltar un concert. Per això n'hi ha tan pocs, de lectors de poesia, i per això són tan fidels. Els qui han fet l'esforç d'aprendre a interpretar un poema, d'aprendre a escoltar l'ordre fonamental de les paraules, han accedit a un món al qual difícilment renunciaran.» De l'Epíleg a Edat roja (Barcelona, Ed. Columna, 1991) «Em sento tancat, no dins d'una casa, sinó dins de cadascun d'aquests lectors, imprescindibles, perquè els poemes no existeixen sense ells. Dins nostre, en el lloc on som més solitaris, ens esperen uns poemes i una música vora una llar de foc encesa que només s'apagarà amb la mort. Mentrestant, enmig del gebre i la boira, voltat per la inclemència de la intempèrie, aquest recer sempre ens està esperant.» Del Pròleg a Aiguaforts (Barcelona, Ed. Columna, 1995) Extret de: "Pàgina":https://www.joanmargarit.com/poetica/ web de Joan Margarit #es #tp "Joan":https://traces.uab.cat/collection/margarit_joan?ln=ca Margarit Foto: "Esteve":https://www.llull.cat/catala/actualitat/actualitat_noticies_detall.cfm?id=36932&url=joan-margarit-%C2%ABno-trobaras-cap-gran-poeta-no-hagi-escrit-llengua-materna%C2%BB.htm Plantada (Institut Ramon Llull) «Quan un vers assoleix de dir-nos el que semblava inefable, és que les paraules han ocupat un lloc que ja havien tingut en l'edat d'or dels llenguatges, d'on van començar a ser desplaçades en episodis com el de Babel, en l'inici d'una llarga destrucció que culminaria en els diccionaris, les acadèmies i altres misèries. A la poesia li ha pertocat d'exercir la nostàlgia per aquella edat d'or en una infinita temptativa per recuperar el sentit i la força de les paraules. La poesia no tractaria, doncs, de la construcció d'espais de la llengua que mai no hagin existit, sinó que en el miracle probabilístic d'un poema hi hauria la reproducció d'un ordre perdut. En aquestes circumstàncies, el lector de poesia té més a veure -fent un paral·lelisme amb la música- amb l'intèrpret que amb els qui s'han de limitar a escoltar un concert. Per això n'hi ha tan pocs, de lectors de poesia, i per això són tan fidels. Els qui han fet l'esforç d'aprendre a interpretar un poema, d'aprendre a escoltar l'ordre fonamental de les paraules, han accedit a un món al qual difícilment renunciaran.» De l'Epíleg a Edat roja (Barcelona, Ed. Columna, 1991) «Em sento tancat, no dins d'una casa, sinó dins de cadascun d'aquests lectors, imprescindibles, perquè els poemes no existeixen sense ells. Dins nostre, en el lloc on som més solitaris, ens esperen uns poemes i una música vora una llar de foc encesa que només s'apagarà amb la mort. Mentrestant, enmig del gebre i la boira, voltat per la inclemència de la intempèrie, aquest recer sempre ens està esperant.» Del Pròleg a Aiguaforts (Barcelona, Ed. Columna, 1995) Extret de: "Pàgina":https://www.joanmargarit.com/poetica/ web de Joan Margarit

Recids:

Name: mari_manel

Titles: #ca Manel Marí #en Manel Marí #es Manel Marí

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Marí, Manel"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Manel":https://traces.uab.cat/collection/mari_manel?ln=ca Marí "Foto:":http://www.noudiari.es/2016/09/manel-mari-guanya-el-premi-valencia-del-magnanim-2016/ Miguel Lorenzo (Noudiari.es) Pseudònim de Manuel Garcia Marí. Des de molt petit va residir a València, on va cursar el batxillerat. Ha fet estudis de piano, psicologia i sociologia. Ha participat activament en els moviments estudiantils del País Valencià on arribà a ser coordinador general del Bloc d'Estudiants Agermanats (això és el BEA, organització històrica i majoritària d'estudiants de la Universitat de València, entre els anys 1996-1998), representant dels estudiants al claustre i a la junta de govern de la Universitat de València i l'any 1996 va ser membre del Consell Escolar Municipal de la ciutat de València. És col·laborador habitual del diari Última Hora Ibiza y Formentera des de l'any 1999 i director de la col·lecció "Poesia Precintada" de l'editorial Res Publica. La seua obra poètica ha estat publicada als llibres: Poemes en gris (1999) amb el qual va ser guardonat amb el Premi Miquel Àngel Riera, Clarisse (1999), Poemari de descortesia (2000), Patrimoni dels dies (2001) que va ser guanyador del Premi Baladre de l'Institut d'Estudis Eivissencs i Deshàbitat (2003) guardonat amb el Premi Senyoriu d'Ausiàs March. La seua poesia també ha estat publicada en antologies de les Illes i traduïda al francès i l'anglès: Paraula de poeta, Tria impersonal, La poésie aux Baléares à la fin du millènaire (2002), Poetry in the Balearic Islands (2003). Ha pres part en recitals poètics nacionals i internacionals com el "IV Festival Internacional de Poesia de la Mediterrània", celebrat a Palma el maig de 2002, i la Berliner Sommerfest, celebrada a Berlín el juliol de 2002. Extret de: "Enciclopèdia":http://www.eeif.es/veus/Mar%ED-Manel/ d'Eivissa i Formentera #en #tp "Manel":https://traces.uab.cat/collection/mari_manel?ln=ca Marí "Foto:":http://www.noudiari.es/2016/09/manel-mari-guanya-el-premi-valencia-del-magnanim-2016/ Miguel Lorenzo (Noudiari.es) Pseudònim de Manuel Garcia Marí. Des de molt petit va residir a València, on va cursar el batxillerat. Ha fet estudis de piano, psicologia i sociologia. Ha participat activament en els moviments estudiantils del País Valencià on arribà a ser coordinador general del Bloc d'Estudiants Agermanats (això és el BEA, organització històrica i majoritària d'estudiants de la Universitat de València, entre els anys 1996-1998), representant dels estudiants al claustre i a la junta de govern de la Universitat de València i l'any 1996 va ser membre del Consell Escolar Municipal de la ciutat de València. És col·laborador habitual del diari Última Hora Ibiza y Formentera des de l'any 1999 i director de la col·lecció "Poesia Precintada" de l'editorial Res Publica. La seua obra poètica ha estat publicada als llibres: Poemes en gris (1999) amb el qual va ser guardonat amb el Premi Miquel Àngel Riera, Clarisse (1999), Poemari de descortesia (2000), Patrimoni dels dies (2001) que va ser guanyador del Premi Baladre de l'Institut d'Estudis Eivissencs i Deshàbitat (2003) guardonat amb el Premi Senyoriu d'Ausiàs March. La seua poesia també ha estat publicada en antologies de les Illes i traduïda al francès i l'anglès: Paraula de poeta, Tria impersonal, La poésie aux Baléares à la fin du millènaire (2002), Poetry in the Balearic Islands (2003). Ha pres part en recitals poètics nacionals i internacionals com el "IV Festival Internacional de Poesia de la Mediterrània", celebrat a Palma el maig de 2002, i la Berliner Sommerfest, celebrada a Berlín el juliol de 2002. Extret de: "Enciclopèdia":http://www.eeif.es/veus/Mar%ED-Manel/ d'Eivissa i Formentera #es #tp "Manel":https://traces.uab.cat/collection/mari_manel?ln=ca Marí "Foto:":http://www.noudiari.es/2016/09/manel-mari-guanya-el-premi-valencia-del-magnanim-2016/ Miguel Lorenzo (Noudiari.es) Pseudònim de Manuel Garcia Marí. Des de molt petit va residir a València, on va cursar el batxillerat. Ha fet estudis de piano, psicologia i sociologia. Ha participat activament en els moviments estudiantils del País Valencià on arribà a ser coordinador general del Bloc d'Estudiants Agermanats (això és el BEA, organització històrica i majoritària d'estudiants de la Universitat de València, entre els anys 1996-1998), representant dels estudiants al claustre i a la junta de govern de la Universitat de València i l'any 1996 va ser membre del Consell Escolar Municipal de la ciutat de València. És col·laborador habitual del diari Última Hora Ibiza y Formentera des de l'any 1999 i director de la col·lecció "Poesia Precintada" de l'editorial Res Publica. La seua obra poètica ha estat publicada als llibres: Poemes en gris (1999) amb el qual va ser guardonat amb el Premi Miquel Àngel Riera, Clarisse (1999), Poemari de descortesia (2000), Patrimoni dels dies (2001) que va ser guanyador del Premi Baladre de l'Institut d'Estudis Eivissencs i Deshàbitat (2003) guardonat amb el Premi Senyoriu d'Ausiàs March. La seua poesia també ha estat publicada en antologies de les Illes i traduïda al francès i l'anglès: Paraula de poeta, Tria impersonal, La poésie aux Baléares à la fin du millènaire (2002), Poetry in the Balearic Islands (2003). Ha pres part en recitals poètics nacionals i internacionals com el "IV Festival Internacional de Poesia de la Mediterrània", celebrat a Palma el maig de 2002, i la Berliner Sommerfest, celebrada a Berlín el juliol de 2002. Extret de: "Enciclopèdia":http://www.eeif.es/veus/Mar%ED-Manel/ d'Eivissa i Formentera

Recids:

Name: marquet

Titles: #ca Lluís Marquet #en Lluís Marquet #es Lluís Marquet

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Marquet, Lluís"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #rt Jordi Manent: Record de l'enginyer i lingüista Lluís Marquet !https://traces.uab.cat/img/uab/marquet_manent.jpg!:http://www.presencia.cat/noticia/article/12-apunts/29-necrologiques/383270.html Vilaweb: S'ha mort Lluís Marquet, normalitzador de la terminologia tècnica i científica !https://traces.uab.cat/img/uab/marquet_vilaweb.png!:http://www.vilaweb.cat/noticia/3859987/20110312/mort-lluis-marquet-normalitzador-terminologia-tecnica-cientifica.html El buit del temps (El bloc de Juli Peretó): Lluís Marquet (1937-2011) !https://traces.uab.cat/img/uab/marquet_pereto.png!:http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/192061 Consulta en línia de l'obra Novetat i llenguatge de Lluís Marquet !https://traces.uab.cat/img/uab/marquet_novetat.jpg!:http://cit.iec.cat/NOV/default.asp?opcio=0 LLUÍS MARQUET (1937-2011) #ca #tp Jordi Manent: Record de l'enginyer i lingüista Lluís Marquet !https://traces.uab.cat/img/uab/marquet_manent.jpg!:http://www.presencia.cat/noticia/article/12-apunts/29-necrologiques/383270.html Vilaweb: S'ha mort Lluís Marquet, normalitzador de la terminologia tècnica i científica !https://traces.uab.cat/img/uab/marquet_vilaweb.png!:http://www.vilaweb.cat/noticia/3859987/20110312/mort-lluis-marquet-normalitzador-terminologia-tecnica-cientifica.html El buit del temps (El bloc de Juli Peretó): Lluís Marquet (1937-2011) !https://traces.uab.cat/img/uab/marquet_pereto.png!:http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/192061 Consulta en línia de l'obra Novetat i llenguatge de Lluís Marquet !https://traces.uab.cat/img/uab/marquet_novetat.jpg!:http://cit.iec.cat/NOV/default.asp?opcio=0 LLUÍS MARQUET (1937-2011)

Recids:

Name: marse_juan

Titles: #ca Juan Marsé #en Juan Marsé #es Juan Marsé

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Marsé, Juan"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: marti-pol

Titles: #ca Miquel Martí i Pol #en Miquel Martí i Pol #es Miquel Martí i Pol

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Martí i Pol, Miquel"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: martinez-ferrando_ernest

Titles: #ca Ernest Martínez Ferrando #en Ernest Martínez Ferrando #es Ernest Martínez Ferrando

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Martínez Ferrando, Ernest"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: masoliver

Titles: #ca Joan Ramon Masoliver #en Joan Ramon Masoliver #es Joan Ramon Masoliver

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Masoliver, Joan Ramon"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions:

Recids:

Name: massagran

Titles: #ca Les aventures extraordinàries d'en Massagran #en Les aventures extraordinàries d'en Massagran #es Les aventures extraordinàries d'en Massagran

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB aventures massagran

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #rt Dossier TNC (amb textos de Joan Castells i Eulàlia Pérez Vallverdú) !https://traces.uab.cat/img/uab/massagran_tnc.jpg!:http://www.traces.uab.cat/tracesbd/Imatges/invenio/tnc_dossier_massagran.pdf Massagran 100 anys: 1910-2010 !https://traces.uab.cat/img/uab/massagran_100.jpg!:http://www.elmati.cat/articles/noticia.php?id=1183 > LES AVENTURES EXTRAORDINÀRIES D'EN MASSAGRAN (1910) Les Les Aventures extraordinàries d'en Massagran va ser publicada en forma de fulletó el 1910 com a suplement de la revista En Patufet. L'any 1909 Josep Baguñà havia encarregat a Josep M. Folch i Torres una novel·la per a "La Biblioteca Patufet". La intenció era crear una obra que agradés als lectors, deixant de banda la intenció didàctica o moralitzadora. Quan Baguñà va veure la potencialitat comercial de les pàgines que li presentà Folch i Torres, decidí convertir la novel·la en un suplement d'En Patufet, en entregues setmanals. Es produïa així una renovació de les formes de comercialització i consum de la literatura infantil a través de la serialització d'un conjunt d'historietes centrades en un mateix personatge. Malgrat els recels inicials i la immediatesa de l'escriptura, Folch i Torres reeixí en l'empresa d'una manera tan rodona que ja mai més abandonaria el camp de la literatura infantil. La seva fórmula, característica de la literatura de consum, era l'ús d'uns esquemes narratius redundants i el seguiment d'un protagonista en episodis gairebé independents, hàbilment conjugat amb la presència d'un narrador que apel·lava al lector adult com a intermediari entre el text i l'infant. Folch i Torres utilitzà el gènere de la literatura d'aventures, però recuperant la dimensió lúdica, festiva, de l'aventura, i no tant la iniciàtica o heroica, encara que això representés la desmitificació, l'exageració, la paròdia o la subversió de les convencions del gènere. I aquesta perspectiva es veié reforçada per un element essencial: un alt grau d'elaboració de la llengua, i el seu tractament com a generadora de l'efecte humorístic. El personatge d'en Massagran, perfectament il·lustrat per Joan G. Junceda, assolí un indiscutible èxit de públic i ha perviscut en la memòria dels lectors de moltes generacions gràcies a la seva divulgació entre el públic infantil i juvenil. El mateix Folch i Torres rescatà el personatge com a protagonista de dues obres teatrals: En Massagran a la brasa (1913) i Les aventures d'en Massagran (1920). Més endavant, l'editorial Casals en publicà una col·lecció de còmics: amb adaptació de Ramon Folch i Camarasa i dibuixos de Josep M. Madorell, se'n publicaren 15 volums entre 1981 i 2002. La revista Cavall Fort també la va publicar en episodis i TV3 va emetre els 15 còmics en capítols de 30 minuts durant l'any 2003. Fins i tot existeix un còmic pirata, publicat el 1984, anomenat Tintín a Barcelona, en què el famós personatge creat per Hergé visita la ciutat convidat per en Massagran. Finalment, l'any 2005, El Teatre Nacional de Catalunya va estrenar un espectacle familiar basat en l'obra de Josep M. Folch i Torres, amb adaptació i direcció de Joan Castells. #ca #tp Dossier TNC (amb textos de Joan Castells i Eulàlia Pérez Vallverdú) !https://traces.uab.cat/img/uab/massagran_tnc.jpg!:http://www.traces.uab.cat/tracesbd/Imatges/invenio/tnc_dossier_massagran.pdf Massagran 100 anys: 1910-2010 !https://traces.uab.cat/img/uab/massagran_100.jpg!:http://www.elmati.cat/articles/noticia.php?id=1183 > LES AVENTURES EXTRAORDINÀRIES D'EN MASSAGRAN (1910) Les Les Aventures extraordinàries d'en Massagran va ser publicada en forma de fulletó el 1910 com a suplement de la revista En Patufet. L'any 1909 Josep Baguñà havia encarregat a Josep M. Folch i Torres una novel·la per a "La Biblioteca Patufet". La intenció era crear una obra que agradés als lectors, deixant de banda la intenció didàctica o moralitzadora. Quan Baguñà va veure la potencialitat comercial de les pàgines que li presentà Folch i Torres, decidí convertir la novel·la en un suplement d'En Patufet, en entregues setmanals. Es produïa així una renovació de les formes de comercialització i consum de la literatura infantil a través de la serialització d'un conjunt d'historietes centrades en un mateix personatge. Malgrat els recels inicials i la immediatesa de l'escriptura, Folch i Torres reeixí en l'empresa d'una manera tan rodona que ja mai més abandonaria el camp de la literatura infantil. La seva fórmula, característica de la literatura de consum, era l'ús d'uns esquemes narratius redundants i el seguiment d'un protagonista en episodis gairebé independents, hàbilment conjugat amb la presència d'un narrador que apel·lava al lector adult com a intermediari entre el text i l'infant. Folch i Torres utilitzà el gènere de la literatura d'aventures, però recuperant la dimensió lúdica, festiva, de l'aventura, i no tant la iniciàtica o heroica, encara que això representés la desmitificació, l'exageració, la paròdia o la subversió de les convencions del gènere. I aquesta perspectiva es veié reforçada per un element essencial: un alt grau d'elaboració de la llengua, i el seu tractament com a generadora de l'efecte humorístic. El personatge d'en Massagran, perfectament il·lustrat per Joan G. Junceda, assolí un indiscutible èxit de públic i ha perviscut en la memòria dels lectors de moltes generacions gràcies a la seva divulgació entre el públic infantil i juvenil. El mateix Folch i Torres rescatà el personatge com a protagonista de dues obres teatrals: En Massagran a la brasa (1913) i Les aventures d'en Massagran (1920). Més endavant, l'editorial Casals en publicà una col·lecció de còmics: amb adaptació de Ramon Folch i Camarasa i dibuixos de Josep M. Madorell, se'n publicaren 15 volums entre 1981 i 2002. La revista Cavall Fort també la va publicar en episodis i TV3 va emetre els 15 còmics en capítols de 30 minuts durant l'any 2003. Fins i tot existeix un còmic pirata, publicat el 1984, anomenat Tintín a Barcelona, en què el famós personatge creat per Hergé visita la ciutat convidat per en Massagran. Finalment, l'any 2005, El Teatre Nacional de Catalunya va estrenar un espectacle familiar basat en l'obra de Josep M. Folch i Torres, amb adaptació i direcció de Joan Castells.

Recids:

Name: massot

Titles: #ca Josep Massot i Muntaner #en Josep Massot i Muntaner #es Josep Massot i Muntaner

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Massot i Muntaner, Josep"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: melchor_vicent-de

Titles: #ca Vicent de Melchor #en Vicent de Melchor #es Vicent de Melchor

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Melchor, Vicent de"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Vicent":https://traces.uab.cat/collection/pi-sunyer_carles?ln=ca de Melchor El 1976 va començar Filologia Hispànica a la Universitat Autònoma de Barcelona i va tornar-hi com a professor el 1991 per ensenyar-hi, fins a la seva jubilació al cap de dues dècades, gramàtica històrica i història de la llengua. La seva gran passió fou la Menorca del segle XVIII i la literatura dramàtica de Joan Ramis: des d'una autoedició d'Arminda el 1981, passant per la seva tesi doctoral de 1995 i fins a l'edició de Lucrècia (2019), Ramis travessa de punta a punta tota la seva trajectòria vital. Tots dos interessos s'entrellacen en publicacions de tema variat -i sempre precís- en què destaquen sempre els seus coneixements de l'evolució interna i dialectal de la llengua: és modèlica la seva demostració que uns Evangelis catalans set-centistes conservats a Oxford no són menorquins sinó valencians. Sabé combinar la recerca, impulsant a la UAB el projecte d'edició de l'Inventari Alart, amb la divulgació per a estudiants, que es concretà col·laborant en un manual d'edició de textos (coordinat per Víctor Martínez-Gil) i coescrivint-ne un altre (amb Albert Branchadell) sobre la història i l'actualitat de la llengua catalana, en doble versió anglesa i castellana, adreçat a un públic internacional. Com els lingüistes d'abans, recollia la llengua viva parlant amb la gent, i l'antiga, freqüentant els arxius. Extret de: "Pàgina":http://filescat.uab.cat/filcat/en-la-mort-de-vicent-de-melchor/ web del Departament de Filologia Catalana de la UAB #en #tp "Vicent":https://traces.uab.cat/collection/pi-sunyer_carles?ln=ca de Melchor El 1976 va començar Filologia Hispànica a la Universitat Autònoma de Barcelona i va tornar-hi com a professor el 1991 per ensenyar-hi, fins a la seva jubilació al cap de dues dècades, gramàtica històrica i història de la llengua. La seva gran passió fou la Menorca del segle XVIII i la literatura dramàtica de Joan Ramis: des d'una autoedició d'Arminda el 1981, passant per la seva tesi doctoral de 1995 i fins a l'edició de Lucrècia (2019), Ramis travessa de punta a punta tota la seva trajectòria vital. Tots dos interessos s'entrellacen en publicacions de tema variat -i sempre precís- en què destaquen sempre els seus coneixements de l'evolució interna i dialectal de la llengua: és modèlica la seva demostració que uns Evangelis catalans set-centistes conservats a Oxford no són menorquins sinó valencians. Sabé combinar la recerca, impulsant a la UAB el projecte d'edició de l'Inventari Alart, amb la divulgació per a estudiants, que es concretà col·laborant en un manual d'edició de textos (coordinat per Víctor Martínez-Gil) i coescrivint-ne un altre (amb Albert Branchadell) sobre la història i l'actualitat de la llengua catalana, en doble versió anglesa i castellana, adreçat a un públic internacional. Com els lingüistes d'abans, recollia la llengua viva parlant amb la gent, i l'antiga, freqüentant els arxius. Extret de: "Pàgina":http://filescat.uab.cat/filcat/en-la-mort-de-vicent-de-melchor/ web del Departament de Filologia Catalana de la UAB #es #tp "Vicent":https://traces.uab.cat/collection/pi-sunyer_carles?ln=ca de Melchor El 1976 va començar Filologia Hispànica a la Universitat Autònoma de Barcelona i va tornar-hi com a professor el 1991 per ensenyar-hi, fins a la seva jubilació al cap de dues dècades, gramàtica històrica i història de la llengua. La seva gran passió fou la Menorca del segle XVIII i la literatura dramàtica de Joan Ramis: des d'una autoedició d'Arminda el 1981, passant per la seva tesi doctoral de 1995 i fins a l'edició de Lucrècia (2019), Ramis travessa de punta a punta tota la seva trajectòria vital. Tots dos interessos s'entrellacen en publicacions de tema variat -i sempre precís- en què destaquen sempre els seus coneixements de l'evolució interna i dialectal de la llengua: és modèlica la seva demostració que uns Evangelis catalans set-centistes conservats a Oxford no són menorquins sinó valencians. Sabé combinar la recerca, impulsant a la UAB el projecte d'edició de l'Inventari Alart, amb la divulgació per a estudiants, que es concretà col·laborant en un manual d'edició de textos (coordinat per Víctor Martínez-Gil) i coescrivint-ne un altre (amb Albert Branchadell) sobre la història i l'actualitat de la llengua catalana, en doble versió anglesa i castellana, adreçat a un públic internacional. Com els lingüistes d'abans, recollia la llengua viva parlant amb la gent, i l'antiga, freqüentant els arxius. Extret de: "Pàgina":http://filescat.uab.cat/filcat/en-la-mort-de-vicent-de-melchor/ web del Departament de Filologia Catalana de la UAB

Recids:

Name: melendres_jaume

Titles: #ca Jaume Melendres #en Jaume Melendres #es Jaume Melendres

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Melendres, Jaume"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: mesalles_jordi

Titles: #ca Jordi Mesalles #en Jordi Mesalles #es Jordi Mesalles

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Mesalles, Jordi"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: mestres-quadreny_josepm

Titles: #ca Josep M. Mestres Quadreny #en Josep M. Mestres Quadreny #es Josep M. Mestres Quadreny

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Mestres Quadreny, Josep M."

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: millas-raurell_josepm

Titles: #ca Josep M. Millàs-Raurell #en Josep M. Millàs-Raurell #es Josep M. Millàs-Raurell

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Millàs-Raurell, Josep M."

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions:

Recids:

Name: miller_arthur

Titles: #ca Arthur Miller #en Arthur Miller #es Arthur Miller

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Miller, Arthur"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: minguez

Titles: #ca Joan Mínguez #en Joan Mínguez #es Joan Mínguez

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Mínguez, Joan"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions:

Recids:

Name: miquel-verges-josepm

Titles: #ca Josep M. Miquel i Vergés #en Josep M. Miquel i Vergés #es Josep M. Miquel i Vergés

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Miquel i Vergés, Josep M."

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #rt Josep Maria Miquel i Vergés a la Viquipèdia !https://traces.uab.cat/img/uab/miquel-verges_viquipedia.png!:http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Miquel_i_Verg%C3%A9s Josep Maria Figueres: "Josep M. Miquel i Verges, historiador de Mèxic" !https://traces.uab.cat/img/uab/miquel-verges_figueres.png!:http://blogs.sapiens.cat/memoriadhistoria/2013/07/07/josep-m-miquel-i-verges-historiador-de-mexic/ Josep M. Miquel i Vergés a la Fonoteca del doctor Joan Colomines !https://traces.uab.cat/img/uab/miquel-verges_fonoteca.png!:http://www.catedramariustorres.udl.cat/materials/fonoteca/visor.php?acronim=aspc&acr_autor=miqu&tipus=colo/arxiu&pos=0 "http://ca.wikipedia.org/wiki/Ferran_Canyameres_i_Casamada":http://ca.wikipedia.org/wiki/Ferran_Canyameres_i_Casamada JOSEP M. MIQUEL I VERGÉS (1903-1964) #ca #tp Josep Maria Miquel i Vergés a la Viquipèdia !https://traces.uab.cat/img/uab/miquel-verges_viquipedia.png!:http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Miquel_i_Verg%C3%A9s Josep Maria Figueres: "Josep M. Miquel i Verges, historiador de Mèxic" !https://traces.uab.cat/img/uab/miquel-verges_figueres.png!:http://blogs.sapiens.cat/memoriadhistoria/2013/07/07/josep-m-miquel-i-verges-historiador-de-mexic/ Josep M. Miquel i Vergés a la Fonoteca del doctor Joan Colomines !https://traces.uab.cat/img/uab/miquel-verges_fonoteca.png!:http://www.catedramariustorres.udl.cat/materials/fonoteca/visor.php?acronim=aspc&acr_autor=miqu&tipus=colo/arxiu&pos=0 "http://ca.wikipedia.org/wiki/Ferran_Canyameres_i_Casamada":http://ca.wikipedia.org/wiki/Ferran_Canyameres_i_Casamada JOSEP M. MIQUEL I VERGÉS (1903-1964)

Recids:

Name: miquel_carme

Titles: #ca Carme Miquel #en Carme Miquel #es Carme Miquel

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Miquel, Carme"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Carme":https://traces.uab.cat/collection/miquel_carme?ln=ca Miquel «La possibilitat de recrear la realitat i de viure nous mons a través de la ficció, la possibilitat de jugar amb les paraules, no és exactament el resultat d'una "obsessió", sinó que constitueix un plaer íntim que empeny a observar, a imaginar, a crear.». «Volia aportar als infants valencians materials perquè llegiren en la nostra llengua». ""Per":https://traces.uab.cat/record/89158?ln=ca què escrivim?" (El País. Quadern (València), 23 d'abril 2013) Escriptora i professora nascuda a la Nucia (Marina Baixa), ha estat un referent en el foment de l'ús i l'ensenyament del valencià, a més d'una reconeguda narradora amb més d'una trentena de llibres publicats, com Aigua en cistella -Premi Ciutat d'Alzira 1998-, o A cau d'orella. Cartes a Roser, premi Samaruc 1998. Dolors Miquel va ser una de les impulsores al País Valencià del Moviment de Renovació Pedagògica Freinet i va presidir Escola Valenciana entre 1990 i 1994. També era membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. En reconeixement a la seva trajectòria, l'any 1995 va rebre el Premi d'Honor Jaume I i el Miquelet d'Honor. El gener de 2019 va ser guardonada amb el Premi Fundació Bromera al Foment de la Lectura. #en #tp "Carme":https://traces.uab.cat/collection/miquel_carme?ln=ca Miquel «La possibilitat de recrear la realitat i de viure nous mons a través de la ficció, la possibilitat de jugar amb les paraules, no és exactament el resultat d'una "obsessió", sinó que constitueix un plaer íntim que empeny a observar, a imaginar, a crear.». «Volia aportar als infants valencians materials perquè llegiren en la nostra llengua». ""Per":https://traces.uab.cat/record/89158?ln=ca què escrivim?" (El País. Quadern (València), 23 d'abril 2013) Escriptora i professora nascuda a la Nucia (Marina Baixa), ha estat un referent en el foment de l'ús i l'ensenyament del valencià, a més d'una reconeguda narradora amb més d'una trentena de llibres publicats, com Aigua en cistella -Premi Ciutat d'Alzira 1998-, o A cau d'orella. Cartes a Roser, premi Samaruc 1998. Dolors Miquel va ser una de les impulsores al País Valencià del Moviment de Renovació Pedagògica Freinet i va presidir Escola Valenciana entre 1990 i 1994. També era membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. En reconeixement a la seva trajectòria, l'any 1995 va rebre el Premi d'Honor Jaume I i el Miquelet d'Honor. El gener de 2019 va ser guardonada amb el Premi Fundació Bromera al Foment de la Lectura. #es #tp "Carme":https://traces.uab.cat/collection/miquel_carme?ln=ca Miquel «La possibilitat de recrear la realitat i de viure nous mons a través de la ficció, la possibilitat de jugar amb les paraules, no és exactament el resultat d'una "obsessió", sinó que constitueix un plaer íntim que empeny a observar, a imaginar, a crear.». «Volia aportar als infants valencians materials perquè llegiren en la nostra llengua». ""Per":https://traces.uab.cat/record/89158?ln=ca què escrivim?" (El País. Quadern (València), 23 d'abril 2013) Escriptora i professora nascuda a la Nucia (Marina Baixa), ha estat un referent en el foment de l'ús i l'ensenyament del valencià, a més d'una reconeguda narradora amb més d'una trentena de llibres publicats, com Aigua en cistella -Premi Ciutat d'Alzira 1998-, o A cau d'orella. Cartes a Roser, premi Samaruc 1998. Dolors Miquel va ser una de les impulsores al País Valencià del Moviment de Renovació Pedagògica Freinet i va presidir Escola Valenciana entre 1990 i 1994. També era membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. En reconeixement a la seva trajectòria, l'any 1995 va rebre el Premi d'Honor Jaume I i el Miquelet d'Honor. El gener de 2019 va ser guardonada amb el Premi Fundació Bromera al Foment de la Lectura.

Recids:

Name: miralles_carles

Titles: #ca Carles Miralles #en Carles Miralles #es Carles Miralles

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Miralles, Carles"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Joan":https://traces.uab.cat/collection/miralles_carles?ln=ca Barril "Foto:":http://www.indafondazione.org/news/convegno-internazionale-di-studi-sul-dramma-antico-2/ Fondazione INDA (indafondazion.org) Carles Miralles era catedràtic de filologia grega de la Universitat de Barcelona, de la qual també havia estat vicerector (1981-1986). Fou membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans (Secció Filològica), president de la Societat Catalana d'Estudis Clàssics i del Consell Supervisor del Termcat. Estudiós del mite i de la poesia dels grecs antics, s'havia ocupat també de la narrativa i la poesia llatines. Va traduir, sobretot, textos filosòfics, poesia hel·lenística, novel·la grega i poesia neogrega. Va estudiar poetes del segle XV i alguns de moderns, com Jacint Verdaguer, Carles Riba, Joan Salvat-Papasseit, J.V. Foix i Salvador Espriu. Va treballar sobre temes diversos de literatura comparada i tradició clàssica. Dirigí la revista Ítaca i col·laborà a El Pont, Serra d'Or, Els Marges, Faventia, Reduccions, Nous Horitzons i Quimera, entre d'altres. La seva obra poètica va ser distingida amb el Premi Salvat-Papasseit (1967), per On m'he fet home, i amb el Premi Nacional de Poesia (1992), per La mà de l'arquer. Va aplegar els seus poemes en els volums D'aspra dolcesa. Poesia: 1963-2001 (2002) i No me n'he anat (2008), una antologia comentada a càrrec de diversos autors. Posteriorment, va publicar L'ombra dels dies roja (2009), que va ser guardonat amb el Premi de la Crítica Literària en llengua catalana de l'any 2010. El 1980 va rebre el Premi Josep Carner de l'IEC per Lectura de les 'Elegies de Bierville' de Carles Riba, i el 1994, el Premi Serra d'Or d'assaig per Sobre Foix. El 2013 fou guardonat amb el Premi Extraordinari Salvador Espriu dels Jocs Florals de Barcelona per Hi ha feres d'altre temps, a hores d'ara increïbles. Font principal: "IEC":http://www.iec.cat/activitats/noticiasencera.asp?id_noticies=1337 #en #tp "Joan":https://traces.uab.cat/collection/miralles_carles?ln=ca Barril "Foto:":http://www.indafondazione.org/news/convegno-internazionale-di-studi-sul-dramma-antico-2/ Fondazione INDA (indafondazion.org) Carles Miralles era catedràtic de filologia grega de la Universitat de Barcelona, de la qual també havia estat vicerector (1981-1986). Fou membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans (Secció Filològica), president de la Societat Catalana d'Estudis Clàssics i del Consell Supervisor del Termcat. Estudiós del mite i de la poesia dels grecs antics, s'havia ocupat també de la narrativa i la poesia llatines. Va traduir, sobretot, textos filosòfics, poesia hel·lenística, novel·la grega i poesia neogrega. Va estudiar poetes del segle XV i alguns de moderns, com Jacint Verdaguer, Carles Riba, Joan Salvat-Papasseit, J.V. Foix i Salvador Espriu. Va treballar sobre temes diversos de literatura comparada i tradició clàssica. Dirigí la revista Ítaca i col·laborà a El Pont, Serra d'Or, Els Marges, Faventia, Reduccions, Nous Horitzons i Quimera, entre d'altres. La seva obra poètica va ser distingida amb el Premi Salvat-Papasseit (1967), per On m'he fet home, i amb el Premi Nacional de Poesia (1992), per La mà de l'arquer. Va aplegar els seus poemes en els volums D'aspra dolcesa. Poesia: 1963-2001 (2002) i No me n'he anat (2008), una antologia comentada a càrrec de diversos autors. Posteriorment, va publicar L'ombra dels dies roja (2009), que va ser guardonat amb el Premi de la Crítica Literària en llengua catalana de l'any 2010. El 1980 va rebre el Premi Josep Carner de l'IEC per Lectura de les 'Elegies de Bierville' de Carles Riba, i el 1994, el Premi Serra d'Or d'assaig per Sobre Foix. El 2013 fou guardonat amb el Premi Extraordinari Salvador Espriu dels Jocs Florals de Barcelona per Hi ha feres d'altre temps, a hores d'ara increïbles. Font principal: "IEC":http://www.iec.cat/activitats/noticiasencera.asp?id_noticies=1337 #es #tp "Joan":https://traces.uab.cat/collection/miralles_carles?ln=ca Barril "Foto:":http://www.indafondazione.org/news/convegno-internazionale-di-studi-sul-dramma-antico-2/ Fondazione INDA (indafondazion.org) Carles Miralles era catedràtic de filologia grega de la Universitat de Barcelona, de la qual també havia estat vicerector (1981-1986). Fou membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans (Secció Filològica), president de la Societat Catalana d'Estudis Clàssics i del Consell Supervisor del Termcat. Estudiós del mite i de la poesia dels grecs antics, s'havia ocupat també de la narrativa i la poesia llatines. Va traduir, sobretot, textos filosòfics, poesia hel·lenística, novel·la grega i poesia neogrega. Va estudiar poetes del segle XV i alguns de moderns, com Jacint Verdaguer, Carles Riba, Joan Salvat-Papasseit, J.V. Foix i Salvador Espriu. Va treballar sobre temes diversos de literatura comparada i tradició clàssica. Dirigí la revista Ítaca i col·laborà a El Pont, Serra d'Or, Els Marges, Faventia, Reduccions, Nous Horitzons i Quimera, entre d'altres. La seva obra poètica va ser distingida amb el Premi Salvat-Papasseit (1967), per On m'he fet home, i amb el Premi Nacional de Poesia (1992), per La mà de l'arquer. Va aplegar els seus poemes en els volums D'aspra dolcesa. Poesia: 1963-2001 (2002) i No me n'he anat (2008), una antologia comentada a càrrec de diversos autors. Posteriorment, va publicar L'ombra dels dies roja (2009), que va ser guardonat amb el Premi de la Crítica Literària en llengua catalana de l'any 2010. El 1980 va rebre el Premi Josep Carner de l'IEC per Lectura de les 'Elegies de Bierville' de Carles Riba, i el 1994, el Premi Serra d'Or d'assaig per Sobre Foix. El 2013 fou guardonat amb el Premi Extraordinari Salvador Espriu dels Jocs Florals de Barcelona per Hi ha feres d'altre temps, a hores d'ara increïbles. Font principal: "IEC":http://www.iec.cat/activitats/noticiasencera.asp?id_noticies=1337

Recids:

Name: mishima_yukio

Titles: #ca Yukio Mishima #en Yukio Mishima #es Yukio Mishima

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Mishima, Yukio"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: modiano-patrick

Titles: #ca Patrick Modiano #en Patrick Modiano #es Patrick Modiano

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Modiano, Patrick"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: moix-ana-maria

Titles: #ca Ana María Moix #en Ana María Moix #es Ana María Moix

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Moix, Ana María"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: moix-terenci

Titles: #ca Terenci Moix #en Terenci Moix #es Terenci Moix

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Moix, Terenci"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: molas_joaquim

Titles: #ca Joaquim Molas #en Joaquim Molas #es Joaquim Molas

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Molas, Joaquim"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Joaquim":https://traces.uab.cat/collection/molas_joaquim?ln=ca Molas "Foto:":http://www.pereformiguera.com/fotografo/obra/retrats.html Pere Formiguera (www.pereformiguera.com) "Vau projectar, doncs, un país normal, i tu vas fer-ho des de la literatura: un país normal en el qual la literatura no era vista com una cosa neutra i intocable, sinó una peça més de la dinàmica social en la qual lluiten grups i interessos diversos. !https://traces.uab.cat/img/uab/…! Tractar la història de la literatura com si fos la història literària d'un país normal volia dir trencar amb una sèrie de tòpics que s'anaven arrossengant i que semblaven intocables; volia dir canviar el punt de vista des del qual analitzar el passat i volia dir fixar-se en uns espais, en uns estrats culturals que havien estat deixats de banda fins aleshores. Volia dir qüestionar tot allò tan assentat de la Decadència, els antecedents de la Renaixença i la Renaixença mateixa. Volia dir construir la història de la literatura no pas des del patriotisme, sinó per entendre la història de la literatura, des dels grans moments històrics fins a la lletra petita; una història de la literatura que havia de comprendre patriotes i antipatriotes, burgesos i obrers, Carles Riba i els cuplets de la Pilar Alonso, cultura establerta i cultura avantguardista, etc.". Jordi Castellanos, ""Projectar":https://traces.uab.cat/record/76884?ln=ca un país normal". Serra d'Or, núm. 618 (Juny 2011, p. 21-23) "Porque Molas ha abierto muchos caminos. Los ha desbrozado y como el explorador que penetra en territorio desconocido, ha establecido mapas e itinerarios. Muchas de sus hipótesis serán, sin duda, completadas o rectificadas en el futuro. Pero sin él, estas rectificaciones ni tan sólo hubieran sido posibles. De hecho, ha sido él quien ha establecido las bases de la tradición académica en relación con el estudio de la literatura moderna y contemporánea, quien ha impulsado la creación del instrumental imprescindible, quien ha formado la mayoría de los especialistas." Jordi Castellanos, ""Mestre":https://traces.uab.cat/record/91356?ln=ca Molas". La Vanguardia (19 de desembre de 2000, p. 42) #en #tp "Joaquim":https://traces.uab.cat/collection/molas_joaquim?ln=ca Molas "Foto:":http://www.pereformiguera.com/fotografo/obra/retrats.html Pere Formiguera (www.pereformiguera.com) "Vau projectar, doncs, un país normal, i tu vas fer-ho des de la literatura: un país normal en el qual la literatura no era vista com una cosa neutra i intocable, sinó una peça més de la dinàmica social en la qual lluiten grups i interessos diversos. !https://traces.uab.cat/img/uab/…! Tractar la història de la literatura com si fos la història literària d'un país normal volia dir trencar amb una sèrie de tòpics que s'anaven arrossengant i que semblaven intocables; volia dir canviar el punt de vista des del qual analitzar el passat i volia dir fixar-se en uns espais, en uns estrats culturals que havien estat deixats de banda fins aleshores. Volia dir qüestionar tot allò tan assentat de la Decadència, els antecedents de la Renaixença i la Renaixença mateixa. Volia dir construir la història de la literatura no pas des del patriotisme, sinó per entendre la història de la literatura, des dels grans moments històrics fins a la lletra petita; una història de la literatura que havia de comprendre patriotes i antipatriotes, burgesos i obrers, Carles Riba i els cuplets de la Pilar Alonso, cultura establerta i cultura avantguardista, etc.". Jordi Castellanos, ""Projectar":https://traces.uab.cat/record/76884?ln=ca un país normal". Serra d'Or, núm. 618 (Juny 2011, p. 21-23) "Porque Molas ha abierto muchos caminos. Los ha desbrozado y como el explorador que penetra en territorio desconocido, ha establecido mapas e itinerarios. Muchas de sus hipótesis serán, sin duda, completadas o rectificadas en el futuro. Pero sin él, estas rectificaciones ni tan sólo hubieran sido posibles. De hecho, ha sido él quien ha establecido las bases de la tradición académica en relación con el estudio de la literatura moderna y contemporánea, quien ha impulsado la creación del instrumental imprescindible, quien ha formado la mayoría de los especialistas." Jordi Castellanos, ""Mestre":https://traces.uab.cat/record/91356?ln=ca Molas". La Vanguardia (19 de desembre de 2000, p. 42) #es #tp "Joaquim":https://traces.uab.cat/collection/molas_joaquim?ln=ca Molas "Foto:":http://www.pereformiguera.com/fotografo/obra/retrats.html Pere Formiguera (www.pereformiguera.com) "Vau projectar, doncs, un país normal, i tu vas fer-ho des de la literatura: un país normal en el qual la literatura no era vista com una cosa neutra i intocable, sinó una peça més de la dinàmica social en la qual lluiten grups i interessos diversos. !https://traces.uab.cat/img/uab/…! Tractar la història de la literatura com si fos la història literària d'un país normal volia dir trencar amb una sèrie de tòpics que s'anaven arrossengant i que semblaven intocables; volia dir canviar el punt de vista des del qual analitzar el passat i volia dir fixar-se en uns espais, en uns estrats culturals que havien estat deixats de banda fins aleshores. Volia dir qüestionar tot allò tan assentat de la Decadència, els antecedents de la Renaixença i la Renaixença mateixa. Volia dir construir la història de la literatura no pas des del patriotisme, sinó per entendre la història de la literatura, des dels grans moments històrics fins a la lletra petita; una història de la literatura que havia de comprendre patriotes i antipatriotes, burgesos i obrers, Carles Riba i els cuplets de la Pilar Alonso, cultura establerta i cultura avantguardista, etc.". Jordi Castellanos, ""Projectar":https://traces.uab.cat/record/76884?ln=ca un país normal". Serra d'Or, núm. 618 (Juny 2011, p. 21-23) "Porque Molas ha abierto muchos caminos. Los ha desbrozado y como el explorador que penetra en territorio desconocido, ha establecido mapas e itinerarios. Muchas de sus hipótesis serán, sin duda, completadas o rectificadas en el futuro. Pero sin él, estas rectificaciones ni tan sólo hubieran sido posibles. De hecho, ha sido él quien ha establecido las bases de la tradición académica en relación con el estudio de la literatura moderna y contemporánea, quien ha impulsado la creación del instrumental imprescindible, quien ha formado la mayoría de los especialistas." Jordi Castellanos, ""Mestre":https://traces.uab.cat/record/91356?ln=ca Molas". La Vanguardia (19 de desembre de 2000, p. 42)

Recids:

Name: molero_natalia

Titles: #ca Natàlia Molero #en Natàlia Molero #es Natàlia Molero

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Molero, Natàlia"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: moll_aina

Titles: #ca Aina Moll #en Aina Moll #es Aina Moll

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Moll, Aina"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Aina":https://traces.uab.cat/collection/moll_aina?ln=ca Moll Va estudiar filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. El 1954 s'hi llicenciava en l'especialitat de filologia romànica, i va ampliar els estudis a la Sorbona de París, a Estrasburg i a Zuric. Va ser la primera directora general de Normalització Lingüística de la Generalitat (1980-1988) i, més tard, assessora lingüística i responsable de llengua del Govern Balear. Va treballar en l'edició dels últims volums del Diccionari català-valencià-balear. Va coordinar l'àrea del Segon Congrés de la Llengua Catalana (1986) i va ser una de les fundadores de l'Obra Cultural Balear, entitat que des del 2012 atorga un premi amb el seu nom. Membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans des de 1993, la seva tasca en la defensa de la llengua li va valer el premi Marià Aguiló de l'IEC (1988), la Creu de Sant Jordi (1988), el Ramon Llull del Govern Balear (1998) i el Ramon Trias Fargas de la Joventut Nacionalista de Catalunya (2011). L'any 2012 va rebre la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Palma i va ser nomenada doctora honoris causa per la Universitat Oberta. #en #tp "Aina":https://traces.uab.cat/collection/moll_aina?ln=ca Moll Va estudiar filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. El 1954 s'hi llicenciava en l'especialitat de filologia romànica, i va ampliar els estudis a la Sorbona de París, a Estrasburg i a Zuric. Va ser la primera directora general de Normalització Lingüística de la Generalitat (1980-1988) i, més tard, assessora lingüística i responsable de llengua del Govern Balear. Va treballar en l'edició dels últims volums del Diccionari català-valencià-balear. Va coordinar l'àrea del Segon Congrés de la Llengua Catalana (1986) i va ser una de les fundadores de l'Obra Cultural Balear, entitat que des del 2012 atorga un premi amb el seu nom. Membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans des de 1993, la seva tasca en la defensa de la llengua li va valer el premi Marià Aguiló de l'IEC (1988), la Creu de Sant Jordi (1988), el Ramon Llull del Govern Balear (1998) i el Ramon Trias Fargas de la Joventut Nacionalista de Catalunya (2011). L'any 2012 va rebre la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Palma i va ser nomenada doctora honoris causa per la Universitat Oberta. #es #tp "Aina":https://traces.uab.cat/collection/moll_aina?ln=ca Moll Va estudiar filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. El 1954 s'hi llicenciava en l'especialitat de filologia romànica, i va ampliar els estudis a la Sorbona de París, a Estrasburg i a Zuric. Va ser la primera directora general de Normalització Lingüística de la Generalitat (1980-1988) i, més tard, assessora lingüística i responsable de llengua del Govern Balear. Va treballar en l'edició dels últims volums del Diccionari català-valencià-balear. Va coordinar l'àrea del Segon Congrés de la Llengua Catalana (1986) i va ser una de les fundadores de l'Obra Cultural Balear, entitat que des del 2012 atorga un premi amb el seu nom. Membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans des de 1993, la seva tasca en la defensa de la llengua li va valer el premi Marià Aguiló de l'IEC (1988), la Creu de Sant Jordi (1988), el Ramon Llull del Govern Balear (1998) i el Ramon Trias Fargas de la Joventut Nacionalista de Catalunya (2011). L'any 2012 va rebre la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Palma i va ser nomenada doctora honoris causa per la Universitat Oberta.

Recids:

Name: molta-roba-poc-sabo

Titles: #ca Molta roba i poc sabó #en Molta roba i poc sabó #es Molta roba i poc sabó

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB molta roba poc sabó roig

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: mon-joan-ferrer

Titles: #ca El món de Joan Ferrer #en El món de Joan Ferrer #es El món de Joan Ferrer

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB món joan ferrer jordana

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: moncada_jesus

Titles: #ca Jesús Moncada #en Jesús Moncada #es Jesús Moncada

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Moncada, Jesus"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Jesús":https://traces.uab.cat/collection/moncada_jesus?ln=ca Moncada Foto: "Fons":http://ddd.uab.cat/record/58776?ln=ca Pere Calders de la UAB "La mirada irònica de Moncada, el seu somriure entremaliat d'un cronista digne successor dels dos Honorats, d'aquell que prenia el cafè i de l'altre que s'estimava més un vaset de rom, ens ajuda a veure amb uns altres ulls el passat de la nostra topografia personal i ens ensenya a riure de tot cor de l'estupidesa humana, que és igual arreu.". Simona Škrabec: "'Camí de sirga' que no es pot recórrer a peu", "Els":http://www.raco.cat/index.php/Marges/article/view/142014/193543 Marges, núm. 76, Primavera 2005, p. 105-118 "Es diu sovint que Moncada feia una literatura de la memòria (i em sembla encertat, tot i que una mica obvi: quina literatura no inclou la memòria al seu fonament?), però potser val la pena matisar una mica més per dir que, en el cas de Moncada, es tracta de la memòria més fonda, que és la memòria dels morts." Sebastià Alzamora: "Calaveres atònites", "Avui,":http://www.traces.uab.es/tracesbd/avui/av03808.pdf 17 juny de 2005, p. 21 Us proposem una nova "cerca":http://projectetraces.uab.cat/index.php/project/jesus-moncada/ guiada sobre Jesús Moncada i la seva obra, en els 10 anys de la seva mort. Un repàs a la seva producció narrativa i a la seva tasca com a traductor, amb les cerques a TRACES i els enllaços al material més actualitzat disponible a la xarxa sobre l'escriptor. #en #tp "Jesús":https://traces.uab.cat/collection/moncada_jesus?ln=ca Moncada Foto: "Fons":http://ddd.uab.cat/record/58776?ln=ca Pere Calders de la UAB "La mirada irònica de Moncada, el seu somriure entremaliat d'un cronista digne successor dels dos Honorats, d'aquell que prenia el cafè i de l'altre que s'estimava més un vaset de rom, ens ajuda a veure amb uns altres ulls el passat de la nostra topografia personal i ens ensenya a riure de tot cor de l'estupidesa humana, que és igual arreu.". Simona Škrabec: "'Camí de sirga' que no es pot recórrer a peu", "Els":http://www.raco.cat/index.php/Marges/article/view/142014/193543 Marges, núm. 76, Primavera 2005, p. 105-118 "Es diu sovint que Moncada feia una literatura de la memòria (i em sembla encertat, tot i que una mica obvi: quina literatura no inclou la memòria al seu fonament?), però potser val la pena matisar una mica més per dir que, en el cas de Moncada, es tracta de la memòria més fonda, que és la memòria dels morts." Sebastià Alzamora: "Calaveres atònites", "Avui,":http://www.traces.uab.es/tracesbd/avui/av03808.pdf 17 juny de 2005, p. 21 Us proposem una nova "cerca":http://projectetraces.uab.cat/index.php/project/jesus-moncada/ guiada sobre Jesús Moncada i la seva obra, en els 10 anys de la seva mort. Un repàs a la seva producció narrativa i a la seva tasca com a traductor, amb les cerques a TRACES i els enllaços al material més actualitzat disponible a la xarxa sobre l'escriptor. #es #tp "Jesús":https://traces.uab.cat/collection/moncada_jesus?ln=ca Moncada Foto: "Fons":http://ddd.uab.cat/record/58776?ln=ca Pere Calders de la UAB "La mirada irònica de Moncada, el seu somriure entremaliat d'un cronista digne successor dels dos Honorats, d'aquell que prenia el cafè i de l'altre que s'estimava més un vaset de rom, ens ajuda a veure amb uns altres ulls el passat de la nostra topografia personal i ens ensenya a riure de tot cor de l'estupidesa humana, que és igual arreu.". Simona Škrabec: "'Camí de sirga' que no es pot recórrer a peu", "Els":http://www.raco.cat/index.php/Marges/article/view/142014/193543 Marges, núm. 76, Primavera 2005, p. 105-118 "Es diu sovint que Moncada feia una literatura de la memòria (i em sembla encertat, tot i que una mica obvi: quina literatura no inclou la memòria al seu fonament?), però potser val la pena matisar una mica més per dir que, en el cas de Moncada, es tracta de la memòria més fonda, que és la memòria dels morts." Sebastià Alzamora: "Calaveres atònites", "Avui,":http://www.traces.uab.es/tracesbd/avui/av03808.pdf 17 juny de 2005, p. 21 Us proposem una nova "cerca":http://projectetraces.uab.cat/index.php/project/jesus-moncada/ guiada sobre Jesús Moncada i la seva obra, en els 10 anys de la seva mort. Un repàs a la seva producció narrativa i a la seva tasca com a traductor, amb les cerques a TRACES i els enllaços al material més actualitzat disponible a la xarxa sobre l'escriptor.

Recids:

Name: monitor

Titles: #ca Monitor #en Monitor #es Monitor

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Monitor : publicació"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: monserda_dolors

Titles: #ca Dolors Monserdà #en Dolors Monserdà #es Dolors Monserdà

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Monserdà, Dolors"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Dolors":https://traces.uab.cat/collection/monserda_dolors?ln=ca Monserdà «Monserdà coneixia les obres dels seus contemporanis. Per a ella, escriure novel·la era més que un repte. Sabia que trencava motlles. Era la primera dona que satrevia a fer novel·la a Catalunya. I, no només a escriure, sinó a utilitzar la novel·la com a vehicle ideològic. Volia arribar a un públic ampli, un públic femení, de dones que compartien problemàtiques i a qui volia transmetre uns missatges molt concrets. Aquest era el seu compromís literari i social.» Maria Carme Mas i Morillas, Dolors Monserdà (Tarragona : Arola, 2006) "Dolors":https://projectetraces.uab.cat/project/dolors-monserda/ Monserdà. Cerca guiada a TRACES "Dolors":https://projectetraces.uab.cat/tracesbd/cerquesguiades/monserda/dolors-monserda_bibliografia_2019.pdf Monserdà. Bibliografia en PDF #en #tp "Dolors":https://traces.uab.cat/collection/monserda_dolors?ln=ca Monserdà «Monserdà coneixia les obres dels seus contemporanis. Per a ella, escriure novel·la era més que un repte. Sabia que trencava motlles. Era la primera dona que satrevia a fer novel·la a Catalunya. I, no només a escriure, sinó a utilitzar la novel·la com a vehicle ideològic. Volia arribar a un públic ampli, un públic femení, de dones que compartien problemàtiques i a qui volia transmetre uns missatges molt concrets. Aquest era el seu compromís literari i social.» Maria Carme Mas i Morillas, Dolors Monserdà (Tarragona : Arola, 2006) "Dolors":https://projectetraces.uab.cat/project/dolors-monserda/ Monserdà. Cerca guiada a TRACES "Dolors":https://projectetraces.uab.cat/tracesbd/cerquesguiades/monserda/dolors-monserda_bibliografia_2019.pdf Monserdà. Bibliografia en PDF #es #tp "Dolors":https://traces.uab.cat/collection/monserda_dolors?ln=ca Monserdà «Monserdà coneixia les obres dels seus contemporanis. Per a ella, escriure novel·la era més que un repte. Sabia que trencava motlles. Era la primera dona que satrevia a fer novel·la a Catalunya. I, no només a escriure, sinó a utilitzar la novel·la com a vehicle ideològic. Volia arribar a un públic ampli, un públic femení, de dones que compartien problemàtiques i a qui volia transmetre uns missatges molt concrets. Aquest era el seu compromís literari i social.» Maria Carme Mas i Morillas, Dolors Monserdà (Tarragona : Arola, 2006) "Dolors":https://projectetraces.uab.cat/project/dolors-monserda/ Monserdà. Cerca guiada a TRACES "Dolors":https://projectetraces.uab.cat/tracesbd/cerquesguiades/monserda/dolors-monserda_bibliografia_2019.pdf Monserdà. Bibliografia en PDF

Recids:

Name: montanyes-joan

Titles: #ca Joan Montanyès (Monti) #en Joan Montanyès (Monti) #es Joan Montanyès (Monti)

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Montanyès, Joan"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #rt "Monti. Testament d'un pallasso" (Nuvol) !https://traces.uab.cat/img/uab/monti_nuvol.jpg!:http://www.nuvol.com/noticies/monti-testament-dun-pallasso/ Jacinto Antón: "Joan Montanyès, Monti, un payaso de pura cepa" (El País) !https://traces.uab.cat/img/uab/monti_anton.jpg!:http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/05/18/catalunya/1368878384_099587.html Marcel Barrera: "Adiós, Monti" (Zirkolika) !https://traces.uab.cat/img/uab/monti_barrera.jpg!:http://www.zirkolika.com/index.php?seccion=temaActualidad&id=1595 APCC: "En "Monti" ens ha deixat" !https://traces.uab.cat/img/uab/monti_apcc.jpg!:http://www.apcc.cat/noticies/341/en-monti-ens-ha-deixat Teatral.net: "Mor l'actor i pallasso Joan Montanyès" !https://traces.uab.cat/img/uab/monti_teatralnet.jpg!:http://www.teatral.net/ca/noticies/fitxa_noticies/14299 Entrevista d'Andreu Sotorra: "Joan Montanyès "Monti", pallasso" !https://traces.uab.cat/img/uab/monti_sotorra.jpg!:http://www.andreusotorra.com/teatre/entrevista90.html Reportatge fotogràfic de l'espectacle Circus Grottesco (Josep M. Cortina) !https://traces.uab.cat/img/uab/monti_fotos.jpg!:https://plus.google.com/photos/104306331569557724881/albums/5879065281211450705?banner=pwa Entrevista de Rafael Esteban: Monti: "Tenemos que quitarle la caspa al circo acumulada durante años de abandono" (El Cultural) !https://traces.uab.cat/img/uab/monti_esteban.jpg!:http://www.elcultural.es/version_papel/TEATRO/19162/Monti Vídeo: Monti & Marco en l'espectacle Somnis de Il Circo Italiano !https://traces.uab.cat/img/uab/monti_somnis.jpg!:http://www.youtube.com/watch?v=0vnp192m2ao Vídeo: Monti i Cia: Festes de la Mercè 2012 !https://traces.uab.cat/img/uab/monti_merce.jpg!:http://www.youtube.com/watch?v=3La6O-5uSQc JOAN MONTANYÈS, MONTI (1965-2013) !https://traces.uab.cat/img/uab/montanyes.jpg! Joan Montanyès i Martínez, Monti, dedicat al món del circ i a l'estudi dels pallassos i dels 'clowns', fou l'ànima de la companyia Monti&Cia, fundada l'any 1996. Fill de l'actor i director Josep Montanyès, va treballar en diverses companyies de teatre com ara Comediants, Le Grand Magic Circus o el Lliure i en els circs Cric, Cardenal, Raluy, Italiano, Mundial i Roncalli. Amb Tortell Poltrona fundà la companyia Bandaclown. Va formar part de les expedicions de Pallassos Sense Fronteres amb figures com Leo Bassi o Jango Edwards. Entre d'altres reconeixements, va rebre el Premi Max del Circ l'any 2001. Fonts: ACN, Ara, Avui i Núvol. #ca #tp "Monti. Testament d'un pallasso" (Nuvol) !https://traces.uab.cat/img/uab/monti_nuvol.jpg!:http://www.nuvol.com/noticies/monti-testament-dun-pallasso/ Jacinto Antón: "Joan Montanyès, Monti, un payaso de pura cepa" (El País) !https://traces.uab.cat/img/uab/monti_anton.jpg!:http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/05/18/catalunya/1368878384_099587.html Marcel Barrera: "Adiós, Monti" (Zirkolika) !https://traces.uab.cat/img/uab/monti_barrera.jpg!:http://www.zirkolika.com/index.php?seccion=temaActualidad&id=1595 APCC: "En "Monti" ens ha deixat" !https://traces.uab.cat/img/uab/monti_apcc.jpg!:http://www.apcc.cat/noticies/341/en-monti-ens-ha-deixat Teatral.net: "Mor l'actor i pallasso Joan Montanyès" !https://traces.uab.cat/img/uab/monti_teatralnet.jpg!:http://www.teatral.net/ca/noticies/fitxa_noticies/14299 Entrevista d'Andreu Sotorra: "Joan Montanyès "Monti", pallasso" !https://traces.uab.cat/img/uab/monti_sotorra.jpg!:http://www.andreusotorra.com/teatre/entrevista90.html Reportatge fotogràfic de l'espectacle Circus Grottesco (Josep M. Cortina) !https://traces.uab.cat/img/uab/monti_fotos.jpg!:https://plus.google.com/photos/104306331569557724881/albums/5879065281211450705?banner=pwa Entrevista de Rafael Esteban: Monti: "Tenemos que quitarle la caspa al circo acumulada durante años de abandono" (El Cultural) !https://traces.uab.cat/img/uab/monti_esteban.jpg!:http://www.elcultural.es/version_papel/TEATRO/19162/Monti Vídeo: Monti & Marco en l'espectacle Somnis de Il Circo Italiano !https://traces.uab.cat/img/uab/monti_somnis.jpg!:http://www.youtube.com/watch?v=0vnp192m2ao Vídeo: Monti i Cia: Festes de la Mercè 2012 !https://traces.uab.cat/img/uab/monti_merce.jpg!:http://www.youtube.com/watch?v=3La6O-5uSQc JOAN MONTANYÈS, MONTI (1965-2013) !https://traces.uab.cat/img/uab/montanyes.jpg! Joan Montanyès i Martínez, Monti, dedicat al món del circ i a l'estudi dels pallassos i dels 'clowns', fou l'ànima de la companyia Monti&Cia, fundada l'any 1996. Fill de l'actor i director Josep Montanyès, va treballar en diverses companyies de teatre com ara Comediants, Le Grand Magic Circus o el Lliure i en els circs Cric, Cardenal, Raluy, Italiano, Mundial i Roncalli. Amb Tortell Poltrona fundà la companyia Bandaclown. Va formar part de les expedicions de Pallassos Sense Fronteres amb figures com Leo Bassi o Jango Edwards. Entre d'altres reconeixements, va rebre el Premi Max del Circ l'any 2001. Fonts: ACN, Ara, Avui i Núvol.

Recids:

Name: montoliu

Titles: #ca Manuel de Montoliu #en Manuel de Montoliu #es Manuel de Montoliu

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB Manuel de Montoliu

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions:

Recids:

Name: monzo_quim

Titles: #ca Quim Monzó #en Quim Monzó #es Quim Monzó

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Monzó, Quim"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Quim":https://traces.uab.cat/collection/monzo_quim?ln=ca Monzó Quim Monzó va néixer a Barcelona l'any 1952. Va començar a publicar a principis dels setanta, a diaris de Barcelona i Madrid, sobre les guerres d'Irlanda del Nord, Vietnam i Cambodja. L'any 1982 va anar becat a Nova York per estudiar literatura contemporània nord-americana. Ha traduït contes, novel·les i obres de teatre. Ha escrit guions per a la ràdio, la televisió i el cinema. És col·laborador habitual de La Vanguardia i Catalunya Ràdio. Ha guanyat el premi Nacional de literatura (2000), el de narrativa Ciutat de Barcelona (1993), el de novel·la Prudenci Bertrana (1976), el de novel·la El Temps (1989), el Lletra d'Or al millor llibre de l'any (2000), el dels Escriptors Catalans de l'AELC (2002) i, quatre vegades, el premi de la Crítica Serra d'Or. És el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2018. Ha escrit llibres de contes, tres novel·les i reculls d'articles periodístics. Repassem què n'han dit: "L'udol":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=udol+del+griso+al+caire+de+les+clavegueres&f=&action_search del griso al caire de les clavegueres (1976) | "Self-service":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=self+service&f=&action_search=Cerca (1977) | "Uf,":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=uf+va+dir+ell&f=&action_search=Cerca va dir ell (1978) | "Olivetti,":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=Olivetti+Moulinex+Chaffoteaux+et+Maury&f=&action_search=Cerca Moulinex, Chaffoteaux et Maury (1980) | "Benzina":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&as=1&cc=monzo_quim&m1=a&p1=Benzina&f1=&op1=n&m2=a&p2=Benzina&f2=publication&op2=a&m3=a&p3=&f3=&action_search=Cerca (1983) | "El":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&sc=1&p=el+dia+del+senyor&f=&action_search=Cerca dia del senyor (1984) | "L'illa":https://traces.uab.cat/search?<ln=ca&cc=monzo_quim&p=illa+de+maians&f=&action_search=Cerca de Maians (1985) | "Zzzzzzzz":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=zzzzzzzz&f=&action_search=Cerca (1987) | "El":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=el+lloro+el+mico+i+el+senyor+de+puerto+rico&f=&action_search=Cerca lloro, el moro, i el senyor de Puerto Rico (1987) | "La":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=la+magnitud+de+la+tragedia&f=&action_search=Cerca magnitud de la tragèdia(1989) | "La":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=la+maleta+turca&f=&action_search=Cerca maleta turca (1990) | "Hotel":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=hotel+intercontinental&f=&action_search=Cerca Intercontinental (1991) | "El":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=el+perque+de+tot+plegat&f=&action_search=Cerca perquè de tot plegat (1993) | "No":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=no+plantare+cap+arbre&f=&action_search=Cerca plantaré cap arbre (1994) | "Guadalajara":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=guadalajara&f=&action_search=Cerca (1996) | "Del":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=Del+tot+indefens+davant+dels+hostils+imperis+alien%C3%ADgenes&f=&action_search=Cerc tot indefens davant dels hostils imperis alienígenes (1998) | "Vuitanta-sis":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=vuitanta-sis+contes&f=&action_search=Cerca contes (1999) | "Tot":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=tot+es+mentida&f=&action_search=Cerca és mentida (2000) | "El":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=%22el+millor+dels+mons%22&f=&action_search=Cerca millor dels mons (2001) | "Tres":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=tres+nadals&f=&action_search=Cerca Nadals (2003) | "El":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=%22el+tema+del+tema%22&f=&action_search=Cerca tema del tema (2003) | "Catorze":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&sc=1&p=Catorze+ciutats+comptant-hi+Brooklyn&f=&action_search=Cerca ciutats comptant-hi Brooklyn (2004) | "Mil":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=mil+cretins&f=&action_search=Cerca cretins (2007) | "Esplendor":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=Esplendor+i+gl%C3%B2ria+de+la+Internacional+Papanates&f=&action_search=Cerca i glòria de la Internacional Papanates (2010) | "Taula":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=taula+i+barra&f=&action_search=Cerca i barra (2017) TRACES (Maig 2018) #en #tp "Quim":https://traces.uab.cat/collection/monzo_quim?ln=ca Monzó Quim Monzó va néixer a Barcelona l'any 1952. Va començar a publicar a principis dels setanta, a diaris de Barcelona i Madrid, sobre les guerres d'Irlanda del Nord, Vietnam i Cambodja. L'any 1982 va anar becat a Nova York per estudiar literatura contemporània nord-americana. Ha traduït contes, novel·les i obres de teatre. Ha escrit guions per a la ràdio, la televisió i el cinema. És col·laborador habitual de La Vanguardia i Catalunya Ràdio. Ha guanyat el premi Nacional de literatura (2000), el de narrativa Ciutat de Barcelona (1993), el de novel·la Prudenci Bertrana (1976), el de novel·la El Temps (1989), el Lletra d'Or al millor llibre de l'any (2000), el dels Escriptors Catalans de l'AELC (2002) i, quatre vegades, el premi de la Crítica Serra d'Or. És el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2018. Ha escrit llibres de contes, tres novel·les i reculls d'articles periodístics. Repassem què n'han dit: "L'udol":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=udol+del+griso+al+caire+de+les+clavegueres&f=&action_search del griso al caire de les clavegueres (1976) | "Self-service":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=self+service&f=&action_search=Cerca (1977) | "Uf,":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=uf+va+dir+ell&f=&action_search=Cerca va dir ell (1978) | "Olivetti,":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=Olivetti+Moulinex+Chaffoteaux+et+Maury&f=&action_search=Cerca Moulinex, Chaffoteaux et Maury (1980) | "Benzina":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&as=1&cc=monzo_quim&m1=a&p1=Benzina&f1=&op1=n&m2=a&p2=Benzina&f2=publication&op2=a&m3=a&p3=&f3=&action_search=Cerca (1983) | "El":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&sc=1&p=el+dia+del+senyor&f=&action_search=Cerca dia del senyor (1984) | "L'illa":https://traces.uab.cat/search?<ln=ca&cc=monzo_quim&p=illa+de+maians&f=&action_search=Cerca de Maians (1985) | "Zzzzzzzz":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=zzzzzzzz&f=&action_search=Cerca (1987) | "El":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=el+lloro+el+mico+i+el+senyor+de+puerto+rico&f=&action_search=Cerca lloro, el moro, i el senyor de Puerto Rico (1987) | "La":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=la+magnitud+de+la+tragedia&f=&action_search=Cerca magnitud de la tragèdia(1989) | "La":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=la+maleta+turca&f=&action_search=Cerca maleta turca (1990) | "Hotel":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=hotel+intercontinental&f=&action_search=Cerca Intercontinental (1991) | "El":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=el+perque+de+tot+plegat&f=&action_search=Cerca perquè de tot plegat (1993) | "No":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=no+plantare+cap+arbre&f=&action_search=Cerca plantaré cap arbre (1994) | "Guadalajara":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=guadalajara&f=&action_search=Cerca (1996) | "Del":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=Del+tot+indefens+davant+dels+hostils+imperis+alien%C3%ADgenes&f=&action_search=Cerc tot indefens davant dels hostils imperis alienígenes (1998) | "Vuitanta-sis":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=vuitanta-sis+contes&f=&action_search=Cerca contes (1999) | "Tot":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=tot+es+mentida&f=&action_search=Cerca és mentida (2000) | "El":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=%22el+millor+dels+mons%22&f=&action_search=Cerca millor dels mons (2001) | "Tres":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=tres+nadals&f=&action_search=Cerca Nadals (2003) | "El":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=%22el+tema+del+tema%22&f=&action_search=Cerca tema del tema (2003) | "Catorze":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&sc=1&p=Catorze+ciutats+comptant-hi+Brooklyn&f=&action_search=Cerca ciutats comptant-hi Brooklyn (2004) | "Mil":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=mil+cretins&f=&action_search=Cerca cretins (2007) | "Esplendor":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=Esplendor+i+gl%C3%B2ria+de+la+Internacional+Papanates&f=&action_search=Cerca i glòria de la Internacional Papanates (2010) | "Taula":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=taula+i+barra&f=&action_search=Cerca i barra (2017) TRACES (Maig 2018) #es #tp "Quim":https://traces.uab.cat/collection/monzo_quim?ln=ca Monzó Quim Monzó va néixer a Barcelona l'any 1952. Va començar a publicar a principis dels setanta, a diaris de Barcelona i Madrid, sobre les guerres d'Irlanda del Nord, Vietnam i Cambodja. L'any 1982 va anar becat a Nova York per estudiar literatura contemporània nord-americana. Ha traduït contes, novel·les i obres de teatre. Ha escrit guions per a la ràdio, la televisió i el cinema. És col·laborador habitual de La Vanguardia i Catalunya Ràdio. Ha guanyat el premi Nacional de literatura (2000), el de narrativa Ciutat de Barcelona (1993), el de novel·la Prudenci Bertrana (1976), el de novel·la El Temps (1989), el Lletra d'Or al millor llibre de l'any (2000), el dels Escriptors Catalans de l'AELC (2002) i, quatre vegades, el premi de la Crítica Serra d'Or. És el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2018. Ha escrit llibres de contes, tres novel·les i reculls d'articles periodístics. Repassem què n'han dit: "L'udol":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=udol+del+griso+al+caire+de+les+clavegueres&f=&action_search del griso al caire de les clavegueres (1976) | "Self-service":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=self+service&f=&action_search=Cerca (1977) | "Uf,":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=uf+va+dir+ell&f=&action_search=Cerca va dir ell (1978) | "Olivetti,":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=Olivetti+Moulinex+Chaffoteaux+et+Maury&f=&action_search=Cerca Moulinex, Chaffoteaux et Maury (1980) | "Benzina":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&as=1&cc=monzo_quim&m1=a&p1=Benzina&f1=&op1=n&m2=a&p2=Benzina&f2=publication&op2=a&m3=a&p3=&f3=&action_search=Cerca (1983) | "El":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&sc=1&p=el+dia+del+senyor&f=&action_search=Cerca dia del senyor (1984) | "L'illa":https://traces.uab.cat/search?<ln=ca&cc=monzo_quim&p=illa+de+maians&f=&action_search=Cerca de Maians (1985) | "Zzzzzzzz":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=zzzzzzzz&f=&action_search=Cerca (1987) | "El":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=el+lloro+el+mico+i+el+senyor+de+puerto+rico&f=&action_search=Cerca lloro, el moro, i el senyor de Puerto Rico (1987) | "La":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=la+magnitud+de+la+tragedia&f=&action_search=Cerca magnitud de la tragèdia(1989) | "La":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=la+maleta+turca&f=&action_search=Cerca maleta turca (1990) | "Hotel":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=hotel+intercontinental&f=&action_search=Cerca Intercontinental (1991) | "El":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=el+perque+de+tot+plegat&f=&action_search=Cerca perquè de tot plegat (1993) | "No":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=no+plantare+cap+arbre&f=&action_search=Cerca plantaré cap arbre (1994) | "Guadalajara":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=guadalajara&f=&action_search=Cerca (1996) | "Del":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=Del+tot+indefens+davant+dels+hostils+imperis+alien%C3%ADgenes&f=&action_search=Cerc tot indefens davant dels hostils imperis alienígenes (1998) | "Vuitanta-sis":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=vuitanta-sis+contes&f=&action_search=Cerca contes (1999) | "Tot":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=tot+es+mentida&f=&action_search=Cerca és mentida (2000) | "El":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=%22el+millor+dels+mons%22&f=&action_search=Cerca millor dels mons (2001) | "Tres":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=tres+nadals&f=&action_search=Cerca Nadals (2003) | "El":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=%22el+tema+del+tema%22&f=&action_search=Cerca tema del tema (2003) | "Catorze":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&sc=1&p=Catorze+ciutats+comptant-hi+Brooklyn&f=&action_search=Cerca ciutats comptant-hi Brooklyn (2004) | "Mil":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=mil+cretins&f=&action_search=Cerca cretins (2007) | "Esplendor":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=Esplendor+i+gl%C3%B2ria+de+la+Internacional+Papanates&f=&action_search=Cerca i glòria de la Internacional Papanates (2010) | "Taula":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=monzo_quim&p=taula+i+barra&f=&action_search=Cerca i barra (2017) TRACES (Maig 2018)

Recids:

Name: mora_victor

Titles: #ca Víctor Mora #en Víctor Mora #es Víctor Mora

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Mora, Víctor"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: moreu-rey_enric

Titles: #ca Enric Moreu-Rey #en Enric Moreu-Rey #es Enric Moreu-Rey

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Moreu-Rey, Enric"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: morey_pere

Titles: #ca Pere Morey #en Pere Morey #es Pere Morey

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual:"Morey, Pere"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Pere":https://traces.uab.cat/collection/morey_pere?ln=ca Morey Pere Morey va ser un escriptor especialitzat en narrativa infantil i juvenil. Va escriure rondalles, novel·la negra i, sobretot, històrica, amb títols com Pedres que suren (1984), Mai no moriràs, Gilgamesh! (1992), El llaüt de vela negra (1993), Allò que conta el vent del desert (1994) o La metgessa càtara (2002). També ha escrit teatre, com el mimodrama Sa Madona de Sagran, estrenat al Teatre Principal, i adaptacions de rondalles per a escoles. Entre els guardons que va rebre, destaquen el premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil (1983) per Pedres que suren, obra que també va obtenir el premi Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya-obra de creació per a lectura d'infants (1984); el premi Joanot Martorell (1984) per La ciàtica de mossèn Blai; el premi Baltasar Porcel de narrativa d'Andratx (1992) per La simfonia dels adéus i el premi Guillem Cifre de Colonya (1993) per Allò que conta el vent del desert, entre d'altres. #en #tp "Pere":https://traces.uab.cat/collection/morey_pere?ln=ca Morey Pere Morey va ser un escriptor especialitzat en narrativa infantil i juvenil. Va escriure rondalles, novel·la negra i, sobretot, històrica, amb títols com Pedres que suren (1984), Mai no moriràs, Gilgamesh! (1992), El llaüt de vela negra (1993), Allò que conta el vent del desert (1994) o La metgessa càtara (2002). També ha escrit teatre, com el mimodrama Sa Madona de Sagran, estrenat al Teatre Principal, i adaptacions de rondalles per a escoles. Entre els guardons que va rebre, destaquen el premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil (1983) per Pedres que suren, obra que també va obtenir el premi Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya-obra de creació per a lectura d'infants (1984); el premi Joanot Martorell (1984) per La ciàtica de mossèn Blai; el premi Baltasar Porcel de narrativa d'Andratx (1992) per La simfonia dels adéus i el premi Guillem Cifre de Colonya (1993) per Allò que conta el vent del desert, entre d'altres. #es #tp "Pere":https://traces.uab.cat/collection/morey_pere?ln=ca Morey Pere Morey va ser un escriptor especialitzat en narrativa infantil i juvenil. Va escriure rondalles, novel·la negra i, sobretot, històrica, amb títols com Pedres que suren (1984), Mai no moriràs, Gilgamesh! (1992), El llaüt de vela negra (1993), Allò que conta el vent del desert (1994) o La metgessa càtara (2002). També ha escrit teatre, com el mimodrama Sa Madona de Sagran, estrenat al Teatre Principal, i adaptacions de rondalles per a escoles. Entre els guardons que va rebre, destaquen el premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil (1983) per Pedres que suren, obra que també va obtenir el premi Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya-obra de creació per a lectura d'infants (1984); el premi Joanot Martorell (1984) per La ciàtica de mossèn Blai; el premi Baltasar Porcel de narrativa d'Andratx (1992) per La simfonia dels adéus i el premi Guillem Cifre de Colonya (1993) per Allò que conta el vent del desert, entre d'altres.

Recids:

Name: morrison_toni

Titles: #ca Toni Morrison #en Toni Morrison #es Toni Morrison

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual:"Morrison, Toni"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: mundo

Titles: #ca Anscari M. Mundó #en Anscari M. Mundó #es Anscari M. Mundó

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Mundó, Anscari M."

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: munro-alice

Titles: #ca Alice Munro #en Alice Munro #es Alice Munro

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Munro, Alice"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #rt Alice Munro guanya el Nobel de Literatura 2013 (Vilaweb) !https://traces.uab.cat/img/uab/munro_vilaweb.jpg!:http://www.vilaweb.cat/noticia/4148986/20131010/alice-munro-guanya-nobel-literatura-2013.html Alice Munro guanya el premi Nobel de literatura 2013 (ara.cat) !https://traces.uab.cat/img/uab/munro_ara.jpg!:http://www.ara.cat/llegim/Premi_Nobel_de_Literatura-Alice_Munro_0_1008499316.html Jordi Puntí: Alice Munro, intemporal' (elPeriodico.cat) !https://traces.uab.cat/img/uab/munro_punti.png!:http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/alice-munro-intemporal-2761965 Els llibres d'Alice Munro, vistos pels crítics d'El Periódico (elPeriodico.cat) !https://traces.uab.cat/img/uab/munro_periodico.jpg!:http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/oci-i-cultura/sis-critiques-llibres-alice-munro-2736749 Xavier Serrahima: Alice Munro renuncia a recollir el premi Nobel a Estocolm (Núvol) !https://traces.uab.cat/img/uab/munro_nuvol.jpg!:http://www.nuvol.com/critica/estimada-vida-alice-munro/ Enric Iborra: Alice Munro i el conte (la serp blanca) !https://traces.uab.cat/img/uab/munro_iborra.jpg!:http://laserpblanca.blogspot.com.es/2013/10/alice-munro-i-el-conte.html Notícies sobre Alice Munro a El País (El País) !https://traces.uab.cat/img/uab/munro_pais.jpg!:http://elpais.com/tag/alice_munro/a/ Notícies sobre Alice Munro a The Guardian !https://traces.uab.cat/img/uab/munro_theguardian.jpg!:http://www.theguardian.com/books/alice-munro Crítiques literàries de les obres d'Alice Munro a The New York Times !https://traces.uab.cat/img/uab/munro_nytimes.jpg!:http://www.nytimes.com/ref/books/author-munro.html ALICE MUNRO, PREMI NOBEL DE LITERATURA 2013 !https://traces.uab.cat/img/uab/munro.jpg! A propòsit de Massa felicitat. Traducció de Dolors Udina. Barcelona: Club Editor, 2010 "Si quasi sempre les comparacions -com afirma el topic- són odioses, i ben sovint exagerades, el fet de dir que Munro és la Txèkhov canadenca és una manera gràfica i bastant aproximada de situar-ne l'estirp literària. I podríem afegir-hi altres noms: James Salter, Raymond Carver o Kjell Askildsen, per exemple. Perquè hi comparteix la capacitat de mostrar una prosa d'aparença tranquil·la, quasi despreocupada; fins i tot d'una certa innocència. I, en canvi, al mateix temps, de manera quasi imperceptible, furgar en llocs incòmodes i sovint terribles. Una atmosfera inquietant, una calculada ambigüitat, una prosa freda i aparentment senzilla: de sobte, però, ens hi topem amb una frase mig amagada; una frase breu, concisa, capaç d'introduir-se a l'estómac, produir-hi un daltabaix o il·luminar tota la narració." Pere Calonge, ""Estranys":https://traces.uab.cat/record/78418?ln=ca en el paradís", Levante. Posdata, núm. 754 (30 de setembre de 2011, p. 4) A propòsit d'Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni. Traducció de Dolors Udina. Barcelona: Club Editor, 2011 "Si bé els contes de Munro contemplen amb rigor les pautes insubornables del gènere -extensió, anècdota, economia de mitjans-, el lector té al mateix temps la sensació d'estar davant de novel·les mínimes, d'estructures completes però sintètiques que abracen, més que no pas fragments, vides senceres. I com passa a totes les vides senceres, els fils que la teixeixen són inesperats. Gran part d'aquesta estupefacció amb què assistim a les bifurcacions i girs sobtats dels arguments té a veure amb la capacitat de l'autora per organitzar la informació com si fos una prestidigitadora. Quan creiem que ja sabem per on evolucionarà la trama, arribem a un lloc que ni tan sols se'ns havia passat pel cap." Flavia Company, ""Decàleg":https://traces.uab.cat/record/79309?ln=ca moral de nou contes", El País, 24 de novembre de 2011, p. 4. A propòsit d'Estimada vida. Traducció de Dolors Udina. Barcelona : Club Editor, 2013 "Les històries de Munro són històries de vides quotidianes i, contràriament al que sembla des de l'epidermis, la complexitat de la seua tècnica narrativa contribueix a fer-ho més patent. Aquesta és segurament la seua millor virtut. És veritat que dels seus contes ens en sortim com d'un acte d'amor, esgotats i fora del món circumdant, perquè admirem la construcció que ens ha posat davant, el seu art, però aquesta mena d'èxtasi no és conseqüència ni causa de cap altre món que del que vivim cada dia. És un èxtasi més aviat mundà, més carnal que eteri. Els personatges de Munro, de la zona rural de la província d'Ontàrio al Canadà, si tenen com és natural trets específics, representen també, gràcies a la manera com se'ns presenten, el més característic de l'ànima humana." Vicent Alonso, ""Alice":https://traces.uab.cat/record/89172?ln=ca Munro i els errors de la humanitat", El País. Quadern (València) (24 d'abril 2013, edició electrònica) #ca #tp Alice Munro guanya el Nobel de Literatura 2013 (Vilaweb) !https://traces.uab.cat/img/uab/munro_vilaweb.jpg!:http://www.vilaweb.cat/noticia/4148986/20131010/alice-munro-guanya-nobel-literatura-2013.html Alice Munro guanya el premi Nobel de literatura 2013 (ara.cat) !https://traces.uab.cat/img/uab/munro_ara.jpg!:http://www.ara.cat/llegim/Premi_Nobel_de_Literatura-Alice_Munro_0_1008499316.html Jordi Puntí: Alice Munro, intemporal' (elPeriodico.cat) !https://traces.uab.cat/img/uab/munro_punti.png!:http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/alice-munro-intemporal-2761965 Els llibres d'Alice Munro, vistos pels crítics d'El Periódico (elPeriodico.cat) !https://traces.uab.cat/img/uab/munro_periodico.jpg!:http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/oci-i-cultura/sis-critiques-llibres-alice-munro-2736749 Xavier Serrahima: Alice Munro renuncia a recollir el premi Nobel a Estocolm (Núvol) !https://traces.uab.cat/img/uab/munro_nuvol.jpg!:http://www.nuvol.com/critica/estimada-vida-alice-munro/ Enric Iborra: Alice Munro i el conte (la serp blanca) !https://traces.uab.cat/img/uab/munro_iborra.jpg!:http://laserpblanca.blogspot.com.es/2013/10/alice-munro-i-el-conte.html Notícies sobre Alice Munro a El País (El País) !https://traces.uab.cat/img/uab/munro_pais.jpg!:http://elpais.com/tag/alice_munro/a/ Notícies sobre Alice Munro a The Guardian !https://traces.uab.cat/img/uab/munro_theguardian.jpg!:http://www.theguardian.com/books/alice-munro Crítiques literàries de les obres d'Alice Munro a The New York Times !https://traces.uab.cat/img/uab/munro_nytimes.jpg!:http://www.nytimes.com/ref/books/author-munro.html ALICE MUNRO, PREMI NOBEL DE LITERATURA 2013 !https://traces.uab.cat/img/uab/munro.jpg! A propòsit de Massa felicitat. Traducció de Dolors Udina. Barcelona: Club Editor, 2010 "Si quasi sempre les comparacions -com afirma el topic- són odioses, i ben sovint exagerades, el fet de dir que Munro és la Txèkhov canadenca és una manera gràfica i bastant aproximada de situar-ne l'estirp literària. I podríem afegir-hi altres noms: James Salter, Raymond Carver o Kjell Askildsen, per exemple. Perquè hi comparteix la capacitat de mostrar una prosa d'aparença tranquil·la, quasi despreocupada; fins i tot d'una certa innocència. I, en canvi, al mateix temps, de manera quasi imperceptible, furgar en llocs incòmodes i sovint terribles. Una atmosfera inquietant, una calculada ambigüitat, una prosa freda i aparentment senzilla: de sobte, però, ens hi topem amb una frase mig amagada; una frase breu, concisa, capaç d'introduir-se a l'estómac, produir-hi un daltabaix o il·luminar tota la narració." Pere Calonge, ""Estranys":https://traces.uab.cat/record/78418?ln=ca en el paradís", Levante. Posdata, núm. 754 (30 de setembre de 2011, p. 4) A propòsit d'Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni. Traducció de Dolors Udina. Barcelona: Club Editor, 2011 "Si bé els contes de Munro contemplen amb rigor les pautes insubornables del gènere -extensió, anècdota, economia de mitjans-, el lector té al mateix temps la sensació d'estar davant de novel·les mínimes, d'estructures completes però sintètiques que abracen, més que no pas fragments, vides senceres. I com passa a totes les vides senceres, els fils que la teixeixen són inesperats. Gran part d'aquesta estupefacció amb què assistim a les bifurcacions i girs sobtats dels arguments té a veure amb la capacitat de l'autora per organitzar la informació com si fos una prestidigitadora. Quan creiem que ja sabem per on evolucionarà la trama, arribem a un lloc que ni tan sols se'ns havia passat pel cap." Flavia Company, ""Decàleg":https://traces.uab.cat/record/79309?ln=ca moral de nou contes", El País, 24 de novembre de 2011, p. 4. A propòsit d'Estimada vida. Traducció de Dolors Udina. Barcelona : Club Editor, 2013 "Les històries de Munro són històries de vides quotidianes i, contràriament al que sembla des de l'epidermis, la complexitat de la seua tècnica narrativa contribueix a fer-ho més patent. Aquesta és segurament la seua millor virtut. És veritat que dels seus contes ens en sortim com d'un acte d'amor, esgotats i fora del món circumdant, perquè admirem la construcció que ens ha posat davant, el seu art, però aquesta mena d'èxtasi no és conseqüència ni causa de cap altre món que del que vivim cada dia. És un èxtasi més aviat mundà, més carnal que eteri. Els personatges de Munro, de la zona rural de la província d'Ontàrio al Canadà, si tenen com és natural trets específics, representen també, gràcies a la manera com se'ns presenten, el més característic de l'ànima humana." Vicent Alonso, ""Alice":https://traces.uab.cat/record/89172?ln=ca Munro i els errors de la humanitat", El País. Quadern (València) (24 d'abril 2013, edició electrònica)

Recids:

Name: muntanyola

Titles: #ca Joaquim Muntanyola #en Joaquim Muntanyola #es Joaquim Muntanyola

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Muntanyola, Joaquim"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: muria

Titles: #ca Anna Murià #en Anna Murià #es Anna Murià

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Murià, Anna"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: negra-y-criminal

Titles: #ca Negra y Criminal #en Negra y Criminal #es Negra y Criminal

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual:"Negra y Criminal : llibreria"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Negra":https://traces.uab.cat/collection/negra-y-criminal?ln=ca y Criminal La llibreria del carrer de la Sal de la Barceloneta especialitzada en novel·la negra i policíaca ha tancat les portes el passat 3 d'octubre. Paco Camarasa i Montse Clavé l'obriren el 4 de desembre de 2002 i la convertiren en un focus d'iniciatives i tertúlies literàries sobre novel·la negra, a banda d'acollir des de les darreres novetats fins als llibres descatalogats del gènere. Els llibreters expliquen les raons del tancament al "blog":https://negraycriminal.wordpress.com/ de la llibreria: "Ahora, la novela negra está de moda, ahora la novela negra ocupa colecciones editoriales y grandes superficies, librerías y gasolineras, pero muy pocos de los lectores que apostaban por llegar hasta la Barceloneta a dejarse recomendar alguna que otra rareza y llevarse el último Camilleri, nos visitan. Ya no somos necesarios." #en #tp "Negra":https://traces.uab.cat/collection/negra-y-criminal?ln=ca y Criminal La llibreria del carrer de la Sal de la Barceloneta especialitzada en novel·la negra i policíaca ha tancat les portes el passat 3 d'octubre. Paco Camarasa i Montse Clavé l'obriren el 4 de desembre de 2002 i la convertiren en un focus d'iniciatives i tertúlies literàries sobre novel·la negra, a banda d'acollir des de les darreres novetats fins als llibres descatalogats del gènere. Els llibreters expliquen les raons del tancament al "blog":https://negraycriminal.wordpress.com/ de la llibreria: "Ahora, la novela negra está de moda, ahora la novela negra ocupa colecciones editoriales y grandes superficies, librerías y gasolineras, pero muy pocos de los lectores que apostaban por llegar hasta la Barceloneta a dejarse recomendar alguna que otra rareza y llevarse el último Camilleri, nos visitan. Ya no somos necesarios." #es #tp "Negra":https://traces.uab.cat/collection/negra-y-criminal?ln=ca y Criminal La llibreria del carrer de la Sal de la Barceloneta especialitzada en novel·la negra i policíaca ha tancat les portes el passat 3 d'octubre. Paco Camarasa i Montse Clavé l'obriren el 4 de desembre de 2002 i la convertiren en un focus d'iniciatives i tertúlies literàries sobre novel·la negra, a banda d'acollir des de les darreres novetats fins als llibres descatalogats del gènere. Els llibreters expliquen les raons del tancament al "blog":https://negraycriminal.wordpress.com/ de la llibreria: "Ahora, la novela negra está de moda, ahora la novela negra ocupa colecciones editoriales y grandes superficies, librerías y gasolineras, pero muy pocos de los lectores que apostaban por llegar hasta la Barceloneta a dejarse recomendar alguna que otra rareza y llevarse el último Camilleri, nos visitan. Ya no somos necesarios."

Recids:

Name: nicolau

Titles: #ca Lluís Nicolau d'Olwer #en Lluís Nicolau d'Olwer #es Lluís Nicolau d'Olwer

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB Lluís Nicolau d'Olwer

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions:

Recids:

Name: ninyoles_rafael-lluis

Titles: #ca Rafael-Lluís Ninyoles #en Rafael-Lluís Ninyoles #es Rafael-Lluís Ninyoles

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual:"Ninyoles, Rafael Lluís"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Rafael-Lluís":https://traces.uab.cat/collection/ninyoles_rafael-lluis?ln=ca Ninyoles Sociòleg. Fou professor de sociologia de les universitats de València i Alacant. Va treballar com a expert a la Diputació de València i a la Generalitat Valenciana, on va ser cap del Servei d'Investigació i Estudis Sociolingüístics. Els seus estudis se centren en l'anàlisi psicosocial -o sociologia del coneixement- aplicada al conflicte lingüístic. "Des de molt prompte, la sociolingüística catalana va instal·lar-se en discussions sobre «conceptes» o tipologies, amb noves descobertes terminològiques (la «normativització», la «minorització», les classes i tipologies sense fi de bilinguisme» o què és i què no és una «diglòssia» i no una altra). En la mesura que aquestes discussions, que ompliren quantitat de literatura, no comprometen cap teorització empírica ni una operativització dels conceptes utilitzats, es tracta d'un inútil exercici escolàstic. No sembla tan segur que ens ajuden a avançar gaire en el coneixement de la vida social. Una bona part dels «conceptes sociolingüístics» no són «sociolingüístics» en absolut. Reparem en els préstecs, les apropiacions actives o indegudes de conceptes clàssics de la sociologia i la psicologia social: conflicte social, usos socials, normes d'ús, comunitat, control, ideologies, prejudicis o planificació. Si busquem una anàlisi real de la llengua en la vida social, comprovem una evident desconnexió entre els conceptes i les construccions de les quals han sorgit o una flagrant deficiència en el tipus de bibliografia correntment utilitzada. En definitiva, no sabem si ens convindrà acceptar un sistema de convencions terminològiques mentre no se'ns diga alguna cosa més interessant sobre els fets socials enllà de quina és la definició de «fets socials»". Tota l'entrevista a: "Toni":https://traces.uab.cat/record/107872?ln=ca Molla, "El nacionalisme espanyol no sols s'ha mantingut indemne, sinó que s'ha radicalitzat. Entrevista a Rafael-Lluís Ninyoles", L'Espill, núm. 47 (Tardor 2014), p. 141-158 #en #tp "Rafael-Lluís":https://traces.uab.cat/collection/ninyoles_rafael-lluis?ln=ca Ninyoles Sociòleg. Fou professor de sociologia de les universitats de València i Alacant. Va treballar com a expert a la Diputació de València i a la Generalitat Valenciana, on va ser cap del Servei d'Investigació i Estudis Sociolingüístics. Els seus estudis se centren en l'anàlisi psicosocial -o sociologia del coneixement- aplicada al conflicte lingüístic. "Des de molt prompte, la sociolingüística catalana va instal·lar-se en discussions sobre «conceptes» o tipologies, amb noves descobertes terminològiques (la «normativització», la «minorització», les classes i tipologies sense fi de bilinguisme» o què és i què no és una «diglòssia» i no una altra). En la mesura que aquestes discussions, que ompliren quantitat de literatura, no comprometen cap teorització empírica ni una operativització dels conceptes utilitzats, es tracta d'un inútil exercici escolàstic. No sembla tan segur que ens ajuden a avançar gaire en el coneixement de la vida social. Una bona part dels «conceptes sociolingüístics» no són «sociolingüístics» en absolut. Reparem en els préstecs, les apropiacions actives o indegudes de conceptes clàssics de la sociologia i la psicologia social: conflicte social, usos socials, normes d'ús, comunitat, control, ideologies, prejudicis o planificació. Si busquem una anàlisi real de la llengua en la vida social, comprovem una evident desconnexió entre els conceptes i les construccions de les quals han sorgit o una flagrant deficiència en el tipus de bibliografia correntment utilitzada. En definitiva, no sabem si ens convindrà acceptar un sistema de convencions terminològiques mentre no se'ns diga alguna cosa més interessant sobre els fets socials enllà de quina és la definició de «fets socials»". Tota l'entrevista a: "Toni":https://traces.uab.cat/record/107872?ln=ca Molla, "El nacionalisme espanyol no sols s'ha mantingut indemne, sinó que s'ha radicalitzat. Entrevista a Rafael-Lluís Ninyoles", L'Espill, núm. 47 (Tardor 2014), p. 141-158 #es #tp "Rafael-Lluís":https://traces.uab.cat/collection/ninyoles_rafael-lluis?ln=ca Ninyoles Sociòleg. Fou professor de sociologia de les universitats de València i Alacant. Va treballar com a expert a la Diputació de València i a la Generalitat Valenciana, on va ser cap del Servei d'Investigació i Estudis Sociolingüístics. Els seus estudis se centren en l'anàlisi psicosocial -o sociologia del coneixement- aplicada al conflicte lingüístic. "Des de molt prompte, la sociolingüística catalana va instal·lar-se en discussions sobre «conceptes» o tipologies, amb noves descobertes terminològiques (la «normativització», la «minorització», les classes i tipologies sense fi de bilinguisme» o què és i què no és una «diglòssia» i no una altra). En la mesura que aquestes discussions, que ompliren quantitat de literatura, no comprometen cap teorització empírica ni una operativització dels conceptes utilitzats, es tracta d'un inútil exercici escolàstic. No sembla tan segur que ens ajuden a avançar gaire en el coneixement de la vida social. Una bona part dels «conceptes sociolingüístics» no són «sociolingüístics» en absolut. Reparem en els préstecs, les apropiacions actives o indegudes de conceptes clàssics de la sociologia i la psicologia social: conflicte social, usos socials, normes d'ús, comunitat, control, ideologies, prejudicis o planificació. Si busquem una anàlisi real de la llengua en la vida social, comprovem una evident desconnexió entre els conceptes i les construccions de les quals han sorgit o una flagrant deficiència en el tipus de bibliografia correntment utilitzada. En definitiva, no sabem si ens convindrà acceptar un sistema de convencions terminològiques mentre no se'ns diga alguna cosa més interessant sobre els fets socials enllà de quina és la definició de «fets socials»". Tota l'entrevista a: "Toni":https://traces.uab.cat/record/107872?ln=ca Molla, "El nacionalisme espanyol no sols s'ha mantingut indemne, sinó que s'ha radicalitzat. Entrevista a Rafael-Lluís Ninyoles", L'Espill, núm. 47 (Tardor 2014), p. 141-158

Recids:

Name: noren_lars

Titles: #ca Lars Norén #en Lars Norén #es Lars Norén

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Norén, Lars"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Lars":https://traces.uab.cat/collection/noren_lars?ln=ca Norén Foto: "Lina":http://www.mynewsdesk.com/se/folkteatern/images/lars-noren-158875 Ikse «Vull -diu- que els meus personatges tinguin el dret de preservar el seu enigma, el misteri, l'anonimat. No vull que sàpiguen qui són (…). Només vull saber què fan. No qui són. Ni perquè (…). Surten de l'obra tan anònims com hi han entrat.» Extret de: Joan Anton Benach, ""Enemics":https://traces.uab.cat/record/105655?ln=ca irreductibles", La Vanguardia, 12 d'octubre 2016, p. 30 Dramaturg, poeta, novel·lista i escriptor suec. Amb més de quaranta peces de teatre, ràdio i televisió, està considerat com un dels dramaturgs suecs més importants del segle XX. Va ser director del Dramaten d'Estocolm de 1999 a 2007, responsable artístic del Riksteatern o Teatre Nacional Suec, i del Folkteatern de Göteborg del 2009 al 2012. Extret de: "Lars":https://es.wikipedia.org/wiki/Lars_Nor%C3%A9n Norén (Wikipedia) #en #tp "Lars":https://traces.uab.cat/collection/noren_lars?ln=ca Norén Foto: "Lina":http://www.mynewsdesk.com/se/folkteatern/images/lars-noren-158875 Ikse «Vull -diu- que els meus personatges tinguin el dret de preservar el seu enigma, el misteri, l'anonimat. No vull que sàpiguen qui són (…). Només vull saber què fan. No qui són. Ni perquè (…). Surten de l'obra tan anònims com hi han entrat.» Extret de: Joan Anton Benach, ""Enemics":https://traces.uab.cat/record/105655?ln=ca irreductibles", La Vanguardia, 12 d'octubre 2016, p. 30 Dramaturg, poeta, novel·lista i escriptor suec. Amb més de quaranta peces de teatre, ràdio i televisió, està considerat com un dels dramaturgs suecs més importants del segle XX. Va ser director del Dramaten d'Estocolm de 1999 a 2007, responsable artístic del Riksteatern o Teatre Nacional Suec, i del Folkteatern de Göteborg del 2009 al 2012. Extret de: "Lars":https://es.wikipedia.org/wiki/Lars_Nor%C3%A9n Norén (Wikipedia) #es #tp "Lars":https://traces.uab.cat/collection/noren_lars?ln=ca Norén Foto: "Lina":http://www.mynewsdesk.com/se/folkteatern/images/lars-noren-158875 Ikse «Vull -diu- que els meus personatges tinguin el dret de preservar el seu enigma, el misteri, l'anonimat. No vull que sàpiguen qui són (…). Només vull saber què fan. No qui són. Ni perquè (…). Surten de l'obra tan anònims com hi han entrat.» Extret de: Joan Anton Benach, ""Enemics":https://traces.uab.cat/record/105655?ln=ca irreductibles", La Vanguardia, 12 d'octubre 2016, p. 30 Dramaturg, poeta, novel·lista i escriptor suec. Amb més de quaranta peces de teatre, ràdio i televisió, està considerat com un dels dramaturgs suecs més importants del segle XX. Va ser director del Dramaten d'Estocolm de 1999 a 2007, responsable artístic del Riksteatern o Teatre Nacional Suec, i del Folkteatern de Göteborg del 2009 al 2012. Extret de: "Lars":https://es.wikipedia.org/wiki/Lars_Nor%C3%A9n Norén (Wikipedia)

Recids:

Name: normes-iec

Titles: #ca Normes ortogràfiques #en Normes ortogràfiques #es Normes ortogràfiques

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "normes ortografiques"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #rt Web dels 100 anys de les Normes ortogràfiques a l'IEC !https://traces.uab.cat/img/uab/normes_iec.png!:http://normesortografiques.espais.iec.cat/ Text oficial de les Normes ortogràfiques !https://traces.uab.cat/img/uab/normes_text.png!:http://normesortografiques.espais.iec.cat/documents/bloc-i-text-oficial-de-les-normes-ortografiques/ Recull de premsa sobre el centenari de les Normes ortogràfiques !https://traces.uab.cat/img/uab/normes_premsa.png!:http://normesortografiques.espais.iec.cat/premsa/ El centenari de les Normes ortogràfiques al blog de la Biblioteca de Catalunya !https://traces.uab.cat/img/uab/normes_bc.png!:http://www.bnc.cat/esl/El-Blog-de-la-BC/Cent-anys-de-les-Normes-Ortografiques-de-l-Institut-d-Estudis-Catalans Vídeo de l'acte de commemoració del centenari de les Normes ortogràfiques !https://traces.uab.cat/img/uab/normes_video.png!:http://www.iec.cat/videos/entrada.asp?v_id=348 Josep Gifreu: "Pompeu Fabra i la premsa en els processos d'ordenació normativa del català modern" !https://traces.uab.cat/img/uab/normes_gifreu.png!:http://www.upf.edu/universitat/presentacio/pompeufabra/gifreu.html Normes ortogràfiques de l'IEC (1913) Normes ortogràfiques El 24 gener de 1913 l'Institut d'Estudis Catalans publica les Normes ortogràfiques, el principal artífex de les quals fou Pompeu Fabra. El filòleg reprèn la línia de reforma i codificació lingüístiques que havia iniciat el 1890 des de L'Avenç i elabora un qüestionari a partir del qual s'estudien i es debaten les normes que posterioment per votació seran acceptades per la Secció Filològica, presidida per Antoni M. Alcover. El document, que consta de 24 regles i parteix de la voluntat d'establir un sistema ortogràfic uniforme per a totes les seccions de l'IEC, és la base del català escrit modern. El 1914, Enric Prat de la Riba, des de la Mancomunitat de Catalunya, en promulga la seva oficialitat. Tot i que són acceptades majoritàriamet pels diferents agents del món de les lletres, no manquen sectors que s'hi mostren contraris. Anys més tard seran ratificades a les Illes Balears i a les Normes de Castelló (1932), al País Valencià. #ca #tp Web dels 100 anys de les Normes ortogràfiques a l'IEC !https://traces.uab.cat/img/uab/normes_iec.png!:http://normesortografiques.espais.iec.cat/ Text oficial de les Normes ortogràfiques !https://traces.uab.cat/img/uab/normes_text.png!:http://normesortografiques.espais.iec.cat/documents/bloc-i-text-oficial-de-les-normes-ortografiques/ Recull de premsa sobre el centenari de les Normes ortogràfiques !https://traces.uab.cat/img/uab/normes_premsa.png!:http://normesortografiques.espais.iec.cat/premsa/ El centenari de les Normes ortogràfiques al blog de la Biblioteca de Catalunya !https://traces.uab.cat/img/uab/normes_bc.png!:http://www.bnc.cat/esl/El-Blog-de-la-BC/Cent-anys-de-les-Normes-Ortografiques-de-l-Institut-d-Estudis-Catalans Vídeo de l'acte de commemoració del centenari de les Normes ortogràfiques !https://traces.uab.cat/img/uab/normes_video.png!:http://www.iec.cat/videos/entrada.asp?v_id=348 Josep Gifreu: "Pompeu Fabra i la premsa en els processos d'ordenació normativa del català modern" !https://traces.uab.cat/img/uab/normes_gifreu.png!:http://www.upf.edu/universitat/presentacio/pompeufabra/gifreu.html Normes ortogràfiques de l'IEC (1913) Normes ortogràfiques El 24 gener de 1913 l'Institut d'Estudis Catalans publica les Normes ortogràfiques, el principal artífex de les quals fou Pompeu Fabra. El filòleg reprèn la línia de reforma i codificació lingüístiques que havia iniciat el 1890 des de L'Avenç i elabora un qüestionari a partir del qual s'estudien i es debaten les normes que posterioment per votació seran acceptades per la Secció Filològica, presidida per Antoni M. Alcover. El document, que consta de 24 regles i parteix de la voluntat d'establir un sistema ortogràfic uniforme per a totes les seccions de l'IEC, és la base del català escrit modern. El 1914, Enric Prat de la Riba, des de la Mancomunitat de Catalunya, en promulga la seva oficialitat. Tot i que són acceptades majoritàriamet pels diferents agents del món de les lletres, no manquen sectors que s'hi mostren contraris. Anys més tard seran ratificades a les Illes Balears i a les Normes de Castelló (1932), al País Valencià.

Recids:

Name: nosaltres-valencians

Titles: #ca Nosaltres, els valencians #en Nosaltres, els valencians #es Nosaltres, els valencians

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB nosaltres valencians joan fuster

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: noticies

Titles: #ca Són notícia #en News #es Son noticia

Webset: false

Oaiset: false

Query:

Regular subcollections: marco_joaquim castellanos-jordi casasses-figueres_enric julia-mune_joan mestres-quadreny_josepm marse_juan calderer_lluis bonnin_hermann raguer_hilari carulla_montserrat beltran_joan salvado_albert lecarre_john loperena_josepm noren_lars margarit_joan melchor_vicent-de barbal_maria codina_josep-a torres_estanislau zagajewski_adam font_anton igual_josep badia-pujol_joan badosa_enrique cormand_bernat folch_xavier cussa_jordi ribas_frederic portet_renada-laura

Virtual subcollections:

Descriptions:

Recids:

Name: novell_rosa

Titles: #ca Rosa Novell #en Rosa Novell #es Rosa Novell

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Novell, Rosa"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Rosa":https://traces.uab.cat/collection/novell_rosa?ln=ca Novell "Foto:":http://www.lafotografica.com/fotografia/rosa_novell_fd_911_26.html lafotografica.com Llicenciada en filologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (1973), com a actriu es formà a l'Institut del Teatre. Debutà el 1974 amb Les Troianes d'Eurípides. De la seva trajectòria posterior hom pot esmentar El balcó (1980) de Jean Genet, Al vostre gust (1984) de Shakespeare, Oh, els bons dies (1984) de Samuel Beckett, La marquesa Rosalinda (1988) de Ramón María del Valle-Inclán, Elsa Schneider (1989) de Sergi Belbel, Restauració (1990), d'Eduardo Mendoza, La Senyora Florentina i el seu amor Homer (1995) de Mercè Rodoreda, pel qual rebé el premi de la Crítica, Memorias de Adriano (1998) de Marquerite Yourcenar, Plaça dels Herois (2000) de Thomas Bernhard, La noche de Molly Bloom (2000), monòleg dramatitzat per Josep Sanchis Sinisterra, Unes polaroids explícites de Mark Ravenhill, dirigida per Josep M. Mestres, Coriolà (2002) de William Shakespeare, dirigida per Georges Lavaudant, Zona zero (2003) de Neil La Bute, dirigida per Mario Gas, Mòbil (2007), de Sergi Belbel, dirigida per Lluís Pasqual, Fedra (2007), dirigida per J.V. Plaza, Un dia. Mirall trencat, de Ricard Salvat a partir de la recreació de la novel·la homònima de Mercè Rodoreda i La dona justa (2010), a partir de la novel·la de Sándor Márai, dirigida per Fernando Bernués. Com a directora teatral cal destacar els muntatges Maria Rosa (1997) d'Àngel Guimerà, Olga sola de Joan Brossa, premi de direcció de la Crítica el 1998, i Les dones sàvies de Molière, Greus qüestions (2004) d'Eduard Mendoza, i Final de partida (2005) de Samuel Beckett, Vells temps (2006) de Harold Pinter, El dia del profeta (2008) de Joan Brossa, i Els missatgers no arriben mai (2012) de Biel Mesquida. Afectada d'un càncer des del 2013 que la deixà cega, abandonà temporalment els escenaris, als quals tornà a l'octubre del 2014 amb l'adaptació d'una altra novel·la de Sándor Márai, L'última trobada, dirigida per Abel Folk. Font principal: "Gran":http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0245847.xml Enciclopèdia Catalana #en #tp "Rosa":https://traces.uab.cat/collection/novell_rosa?ln=ca Novell "Foto:":http://www.lafotografica.com/fotografia/rosa_novell_fd_911_26.html lafotografica.com Llicenciada en filologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (1973), com a actriu es formà a l'Institut del Teatre. Debutà el 1974 amb Les Troianes d'Eurípides. De la seva trajectòria posterior hom pot esmentar El balcó (1980) de Jean Genet, Al vostre gust (1984) de Shakespeare, Oh, els bons dies (1984) de Samuel Beckett, La marquesa Rosalinda (1988) de Ramón María del Valle-Inclán, Elsa Schneider (1989) de Sergi Belbel, Restauració (1990), d'Eduardo Mendoza, La Senyora Florentina i el seu amor Homer (1995) de Mercè Rodoreda, pel qual rebé el premi de la Crítica, Memorias de Adriano (1998) de Marquerite Yourcenar, Plaça dels Herois (2000) de Thomas Bernhard, La noche de Molly Bloom (2000), monòleg dramatitzat per Josep Sanchis Sinisterra, Unes polaroids explícites de Mark Ravenhill, dirigida per Josep M. Mestres, Coriolà (2002) de William Shakespeare, dirigida per Georges Lavaudant, Zona zero (2003) de Neil La Bute, dirigida per Mario Gas, Mòbil (2007), de Sergi Belbel, dirigida per Lluís Pasqual, Fedra (2007), dirigida per J.V. Plaza, Un dia. Mirall trencat, de Ricard Salvat a partir de la recreació de la novel·la homònima de Mercè Rodoreda i La dona justa (2010), a partir de la novel·la de Sándor Márai, dirigida per Fernando Bernués. Com a directora teatral cal destacar els muntatges Maria Rosa (1997) d'Àngel Guimerà, Olga sola de Joan Brossa, premi de direcció de la Crítica el 1998, i Les dones sàvies de Molière, Greus qüestions (2004) d'Eduard Mendoza, i Final de partida (2005) de Samuel Beckett, Vells temps (2006) de Harold Pinter, El dia del profeta (2008) de Joan Brossa, i Els missatgers no arriben mai (2012) de Biel Mesquida. Afectada d'un càncer des del 2013 que la deixà cega, abandonà temporalment els escenaris, als quals tornà a l'octubre del 2014 amb l'adaptació d'una altra novel·la de Sándor Márai, L'última trobada, dirigida per Abel Folk. Font principal: "Gran":http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0245847.xml Enciclopèdia Catalana #es #tp "Rosa":https://traces.uab.cat/collection/novell_rosa?ln=ca Novell "Foto:":http://www.lafotografica.com/fotografia/rosa_novell_fd_911_26.html lafotografica.com Llicenciada en filologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (1973), com a actriu es formà a l'Institut del Teatre. Debutà el 1974 amb Les Troianes d'Eurípides. De la seva trajectòria posterior hom pot esmentar El balcó (1980) de Jean Genet, Al vostre gust (1984) de Shakespeare, Oh, els bons dies (1984) de Samuel Beckett, La marquesa Rosalinda (1988) de Ramón María del Valle-Inclán, Elsa Schneider (1989) de Sergi Belbel, Restauració (1990), d'Eduardo Mendoza, La Senyora Florentina i el seu amor Homer (1995) de Mercè Rodoreda, pel qual rebé el premi de la Crítica, Memorias de Adriano (1998) de Marquerite Yourcenar, Plaça dels Herois (2000) de Thomas Bernhard, La noche de Molly Bloom (2000), monòleg dramatitzat per Josep Sanchis Sinisterra, Unes polaroids explícites de Mark Ravenhill, dirigida per Josep M. Mestres, Coriolà (2002) de William Shakespeare, dirigida per Georges Lavaudant, Zona zero (2003) de Neil La Bute, dirigida per Mario Gas, Mòbil (2007), de Sergi Belbel, dirigida per Lluís Pasqual, Fedra (2007), dirigida per J.V. Plaza, Un dia. Mirall trencat, de Ricard Salvat a partir de la recreació de la novel·la homònima de Mercè Rodoreda i La dona justa (2010), a partir de la novel·la de Sándor Márai, dirigida per Fernando Bernués. Com a directora teatral cal destacar els muntatges Maria Rosa (1997) d'Àngel Guimerà, Olga sola de Joan Brossa, premi de direcció de la Crítica el 1998, i Les dones sàvies de Molière, Greus qüestions (2004) d'Eduard Mendoza, i Final de partida (2005) de Samuel Beckett, Vells temps (2006) de Harold Pinter, El dia del profeta (2008) de Joan Brossa, i Els missatgers no arriben mai (2012) de Biel Mesquida. Afectada d'un càncer des del 2013 que la deixà cega, abandonà temporalment els escenaris, als quals tornà a l'octubre del 2014 amb l'adaptació d'una altra novel·la de Sándor Márai, L'última trobada, dirigida per Abel Folk. Font principal: "Gran":http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0245847.xml Enciclopèdia Catalana

Recids:

Name: nuces

Titles: #ca Da nuces pueris #en Da nuces pueris #es Da nuces pueris

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB da nuces pueris gabriel ferrater

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions:

Recids:

Name: nunez-isabel

Titles: #ca Isabel Núñez #en Isabel Núñez #es Isabel Núñez

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Núñez, Isabel"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: obiols_armand

Titles: #ca Armand Obiols #en Armand Obiols #es Armand Obiols

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Obiols, Armand"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: obra-canconer-popular

Titles: #ca Obra del Cançoner Popular de Catalunya #en Obra del Cançoner Popular de Catalunya #es Obra del Cançoner Popular de Catalunya

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Obra del Cançoner Popular de Catalunya"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: olaya-marti

Titles: #ca Martí Olaya #en Martí Olaya #es Martí Olaya

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Olaya, Martí"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #rt Bloc de notes: blog de Martí Olaya !https://traces.uab.cat/img/uab/olaya_blog.png!:http://martiolaya.wordpress.com/ Qui és Martí Olaya (El dossier de l'Orfeó de Sants) !https://traces.uab.cat/img/uab/olaya_orfeo.png!:http://www.laindependent.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=1216%3Adel-silenci-estant-dalbina-francitorra-a-montserrat-roig&catid=98%3Apersonatges&Itemid=136&lang=ca Neix una iniciativa perquè Martí Olaya rebi la Creu de Sant Jordi !https://traces.uab.cat/img/uab/olaya_creu.png!:http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2012/03/neix-una-iniciativa-perque-marti-olaya-rebi-la-creu-de-sant-jordi-6324.php Jordi Van Campen: Martí Olaya, general (Cugat.cat) !https://traces.uab.cat/img/uab/olaya_general.jpg!:http://www.cugat.cat/noticies/opinio/74620.htm Jordi Van Campen: Martí Olaya i Sant Cugat del Vallès (L'home sense gat) !https://traces.uab.cat/img/uab/olaya_sant-cugat.jpg!:http://homesensegat.wordpress.com/2014/01/08/marti-olaya-i-sant-cugat-del-valles/ Homenatge a Martí Olaya (Sants 3 Ràdio) !https://traces.uab.cat/img/uab/olaya_sants.jpg!:http://www.ivoox.com/homenatge-a-marti-olaya-sants-3-radio-audios-mp3_rf_2700832_1.html Júlia Costa: Tantes coses hem perdut (La panxa del bou) !https://traces.uab.cat/img/uab/olaya_orfeo.png!:http://lapanxadelbou.blogspot.com.es/2014/01/tantes-coses-hem-perdut.html MARTÍ OLAYA GALCERAN (1927-2014) !https://traces.uab.cat/img/uab/olaya.png! Dramaturg i novel·lista. Promotor actiu del teatre infantil i juvenil i del teatre amateur català, fou director del Cicle de Teatre per a nois i noies de Cavall Fort (1968-1983) i membre del consell de redacció de Cavall Fort (1968-1988), on publicarà els contes que més tard recollirà a Contes tendres (1998). Dirigí les col·leccions de teatre infantil "Teatre joc d'equip" i "Taller de Teatre" de l'editorial La Galera. Va publicar diverses peces de teatre adreçades a lectors joves, com ara Les cançons del firaire (premi Ciutat de Sabadell 1972) i, amb Albert Jané, l'adaptació de Riquet el del plomall (1982), de Charles Perrault. També és autor de les novel·les A la vora del mar (1968) i Terra endins (1970). Membre fundador de la Fundació Folch i Torres i de la Faràndula de Sabadell, dirigí la revista Faristol (1992-1993) i col·laborà en diverses publicacions. El 1976 guanyà el premi Crítica Serra d'Or de teatre per la seva tasca al Cicle Cavall Fort, i el 1986 fou guardonat amb el premi Jaume I d'Actuació Cívica. Fonts principals: Broch, Àlex (dir.), Diccionari de la literatura catalana. Barcelona : Enciclopèdia Catalan, 2008, (p. 695). I el dossier de l'[http://www.orfeodesants.org/upload/files/MARTI%20OLAYA%20i%20GALCERAN.pdf]Orfeó de Sants. #ca #tp Bloc de notes: blog de Martí Olaya !https://traces.uab.cat/img/uab/olaya_blog.png!:http://martiolaya.wordpress.com/ Qui és Martí Olaya (El dossier de l'Orfeó de Sants) !https://traces.uab.cat/img/uab/olaya_orfeo.png!:http://www.laindependent.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=1216%3Adel-silenci-estant-dalbina-francitorra-a-montserrat-roig&catid=98%3Apersonatges&Itemid=136&lang=ca Neix una iniciativa perquè Martí Olaya rebi la Creu de Sant Jordi !https://traces.uab.cat/img/uab/olaya_creu.png!:http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2012/03/neix-una-iniciativa-perque-marti-olaya-rebi-la-creu-de-sant-jordi-6324.php Jordi Van Campen: Martí Olaya, general (Cugat.cat) !https://traces.uab.cat/img/uab/olaya_general.jpg!:http://www.cugat.cat/noticies/opinio/74620.htm Jordi Van Campen: Martí Olaya i Sant Cugat del Vallès (L'home sense gat) !https://traces.uab.cat/img/uab/olaya_sant-cugat.jpg!:http://homesensegat.wordpress.com/2014/01/08/marti-olaya-i-sant-cugat-del-valles/ Homenatge a Martí Olaya (Sants 3 Ràdio) !https://traces.uab.cat/img/uab/olaya_sants.jpg!:http://www.ivoox.com/homenatge-a-marti-olaya-sants-3-radio-audios-mp3_rf_2700832_1.html Júlia Costa: Tantes coses hem perdut (La panxa del bou) !https://traces.uab.cat/img/uab/olaya_orfeo.png!:http://lapanxadelbou.blogspot.com.es/2014/01/tantes-coses-hem-perdut.html MARTÍ OLAYA GALCERAN (1927-2014) !https://traces.uab.cat/img/uab/olaya.png! Dramaturg i novel·lista. Promotor actiu del teatre infantil i juvenil i del teatre amateur català, fou director del Cicle de Teatre per a nois i noies de Cavall Fort (1968-1983) i membre del consell de redacció de Cavall Fort (1968-1988), on publicarà els contes que més tard recollirà a Contes tendres (1998). Dirigí les col·leccions de teatre infantil "Teatre joc d'equip" i "Taller de Teatre" de l'editorial La Galera. Va publicar diverses peces de teatre adreçades a lectors joves, com ara Les cançons del firaire (premi Ciutat de Sabadell 1972) i, amb Albert Jané, l'adaptació de Riquet el del plomall (1982), de Charles Perrault. També és autor de les novel·les A la vora del mar (1968) i Terra endins (1970). Membre fundador de la Fundació Folch i Torres i de la Faràndula de Sabadell, dirigí la revista Faristol (1992-1993) i col·laborà en diverses publicacions. El 1976 guanyà el premi Crítica Serra d'Or de teatre per la seva tasca al Cicle Cavall Fort, i el 1986 fou guardonat amb el premi Jaume I d'Actuació Cívica. Fonts principals: Broch, Àlex (dir.), Diccionari de la literatura catalana. Barcelona : Enciclopèdia Catalan, 2008, (p. 695). I el dossier de l'[http://www.orfeodesants.org/upload/files/MARTI%20OLAYA%20i%20GALCERAN.pdf]Orfeó de Sants.

Recids:

Name: oliver_mantonia

Titles: #ca Maria Antònia Oliver #en Maria Antònia Oliver #es Maria Antònia Oliver

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Oliver, Maria Antònia"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Carles":https://traces.uab.cat/collection/oliver_mantonia?ln=ca Hac Mor "Els escriptors diuen que escriuen perquè la gent els estimi més, per a la posteritat, per esvandir els seus dimonis personals, per criticar el món que no els agrada, per fugir de les seves neurosis, etc., etc. Jo escric per totes aquestes coses i perquè escrivint puc ser jo mateixa, perquè escriure és la meva manera de ser, per morir una mica menys el dia que em mori. I, sobretot, perquè m'agrada. I també perquè és l'únic que sé fer. !https://traces.uab.cat/img/uab/...! Totes les coses influeixen. La salut, la malaltia, l'amor de sempre i el d'avui mateix, el resultat d'unes eleccions, una guerra en un país llunyà... Les persones som canviants, ens modificam, evolucionam, ¿Com ens podem definir? La veritat, és que no m'interessa gaire. Malgrat tot, sempre hi ha algunes coses que queden, immòbils, estables, incorruptibles. Per a mi, una d'aquestes coses és la literatura. En un grau superlatiu, i al marge de qualitat i quantitat. ¿Qui som i per què escric? No ho sé ben bé, i no m'hi pos pedres al fetge. Per a mi escri ure és viure, viure és escriure." Extret de: "Qui sóc i per què escric". En: Maria Antònia Oliver. L'escriptora del mes de maig de 1992. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes, 1992 Vós quan traduïu, traduïu, i quan escriviu, escriviu. No podeu barrejar les dues activitats, oi? No puc, perquè requereixen un estat mental diferent. Quan es tradueix, ja es té l'obra, es té en versió original, i s'ha d'estudiar tan bé per poder-la posar en bon català, amb el català que es necessita, que a vegades fins i tot s'ha d'inventar el llenguatge. Això em va succeir amb Moby Dick, per exemple, en alguns moments en què, la mateixa persona, passava de parlar de manera col·loquial a usar una terminologia més filosòfica, i és que, quan vaig fer la traducció del llibre de Melville, a principis dels anys vuitanta, la nostra llengua no tenia una tradició significativa en aquest tipus de lèxic. En aquests casos, encara que es tingui l'original, s'ha de pensar molt, i s'ha d'entrar molt dins l'obra. El que vull de les meves traduccions és que l'esperit de l'original hi sigui, però no es pot traslladar el text literalment, perquè la literalitat no és recomanable, i a més jo sé que, com a traductora, mai no seré prou fidel com per poder arribar al nivell de l'autor o autora que giro, perquè l'escriptor o escriptora ha creat l'obra. La traducció sempre es menja alguna cosa de l'original, i fins que no ho vaig entendre, no vaig poder traduir novel·la en català. Així doncs, quan escrivia, no traduïa. Vaig intentar compaginar les dues activitats i no hi va haver manera. Volia passar-me els matins traduint i les tardes escrivint i no vaig poder. Quan traduïa havia de traduir, sense pensar en escriure, i quan escrivia una novel·la havia d'escriure una novel·la, sense pensar en traduccions, només escrivint. No tinc gens de facilitat per canviar de xip. Extret de: Teresa Usó Mesquita. "Maria-Antònia":https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=7&ved=0ahUKEwj406_z2_zKAhXLWRoKHYxCBlgQFgg_MAY&url=http%3A%2F%2Frepositori.uvic.cat%2Fbitstream%2Fhandle%2F10854%2F1751%2Ftreinv_a2010_uso_teresa_maria.pdf%3Fsequence%3D1&usg=AFQjCNETu1_LW6ti2x917ewqYW4A1XwXtw&bvm=bv.114195076,d.d24&cad=rja Oliver, traductora. Treball de recerca. Universitat de Vic, 2010, p. 117-118 #en #tp "Carles":https://traces.uab.cat/collection/oliver_mantonia?ln=ca Hac Mor "Els escriptors diuen que escriuen perquè la gent els estimi més, per a la posteritat, per esvandir els seus dimonis personals, per criticar el món que no els agrada, per fugir de les seves neurosis, etc., etc. Jo escric per totes aquestes coses i perquè escrivint puc ser jo mateixa, perquè escriure és la meva manera de ser, per morir una mica menys el dia que em mori. I, sobretot, perquè m'agrada. I també perquè és l'únic que sé fer. !https://traces.uab.cat/img/uab/...! Totes les coses influeixen. La salut, la malaltia, l'amor de sempre i el d'avui mateix, el resultat d'unes eleccions, una guerra en un país llunyà... Les persones som canviants, ens modificam, evolucionam, ¿Com ens podem definir? La veritat, és que no m'interessa gaire. Malgrat tot, sempre hi ha algunes coses que queden, immòbils, estables, incorruptibles. Per a mi, una d'aquestes coses és la literatura. En un grau superlatiu, i al marge de qualitat i quantitat. ¿Qui som i per què escric? No ho sé ben bé, i no m'hi pos pedres al fetge. Per a mi escri ure és viure, viure és escriure." Extret de: "Qui sóc i per què escric". En: Maria Antònia Oliver. L'escriptora del mes de maig de 1992. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes, 1992 Vós quan traduïu, traduïu, i quan escriviu, escriviu. No podeu barrejar les dues activitats, oi? No puc, perquè requereixen un estat mental diferent. Quan es tradueix, ja es té l'obra, es té en versió original, i s'ha d'estudiar tan bé per poder-la posar en bon català, amb el català que es necessita, que a vegades fins i tot s'ha d'inventar el llenguatge. Això em va succeir amb Moby Dick, per exemple, en alguns moments en què, la mateixa persona, passava de parlar de manera col·loquial a usar una terminologia més filosòfica, i és que, quan vaig fer la traducció del llibre de Melville, a principis dels anys vuitanta, la nostra llengua no tenia una tradició significativa en aquest tipus de lèxic. En aquests casos, encara que es tingui l'original, s'ha de pensar molt, i s'ha d'entrar molt dins l'obra. El que vull de les meves traduccions és que l'esperit de l'original hi sigui, però no es pot traslladar el text literalment, perquè la literalitat no és recomanable, i a més jo sé que, com a traductora, mai no seré prou fidel com per poder arribar al nivell de l'autor o autora que giro, perquè l'escriptor o escriptora ha creat l'obra. La traducció sempre es menja alguna cosa de l'original, i fins que no ho vaig entendre, no vaig poder traduir novel·la en català. Així doncs, quan escrivia, no traduïa. Vaig intentar compaginar les dues activitats i no hi va haver manera. Volia passar-me els matins traduint i les tardes escrivint i no vaig poder. Quan traduïa havia de traduir, sense pensar en escriure, i quan escrivia una novel·la havia d'escriure una novel·la, sense pensar en traduccions, només escrivint. No tinc gens de facilitat per canviar de xip. Extret de: Teresa Usó Mesquita. "Maria-Antònia":https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=7&ved=0ahUKEwj406_z2_zKAhXLWRoKHYxCBlgQFgg_MAY&url=http%3A%2F%2Frepositori.uvic.cat%2Fbitstream%2Fhandle%2F10854%2F1751%2Ftreinv_a2010_uso_teresa_maria.pdf%3Fsequence%3D1&usg=AFQjCNETu1_LW6ti2x917ewqYW4A1XwXtw&bvm=bv.114195076,d.d24&cad=rja Oliver, traductora. Treball de recerca. Universitat de Vic, 2010, p. 117-118 #es #tp "Carles":https://traces.uab.cat/collection/oliver_mantonia?ln=ca Hac Mor "Els escriptors diuen que escriuen perquè la gent els estimi més, per a la posteritat, per esvandir els seus dimonis personals, per criticar el món que no els agrada, per fugir de les seves neurosis, etc., etc. Jo escric per totes aquestes coses i perquè escrivint puc ser jo mateixa, perquè escriure és la meva manera de ser, per morir una mica menys el dia que em mori. I, sobretot, perquè m'agrada. I també perquè és l'únic que sé fer. !https://traces.uab.cat/img/uab/...! Totes les coses influeixen. La salut, la malaltia, l'amor de sempre i el d'avui mateix, el resultat d'unes eleccions, una guerra en un país llunyà... Les persones som canviants, ens modificam, evolucionam, ¿Com ens podem definir? La veritat, és que no m'interessa gaire. Malgrat tot, sempre hi ha algunes coses que queden, immòbils, estables, incorruptibles. Per a mi, una d'aquestes coses és la literatura. En un grau superlatiu, i al marge de qualitat i quantitat. ¿Qui som i per què escric? No ho sé ben bé, i no m'hi pos pedres al fetge. Per a mi escri ure és viure, viure és escriure." Extret de: "Qui sóc i per què escric". En: Maria Antònia Oliver. L'escriptora del mes de maig de 1992. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes, 1992 Vós quan traduïu, traduïu, i quan escriviu, escriviu. No podeu barrejar les dues activitats, oi? No puc, perquè requereixen un estat mental diferent. Quan es tradueix, ja es té l'obra, es té en versió original, i s'ha d'estudiar tan bé per poder-la posar en bon català, amb el català que es necessita, que a vegades fins i tot s'ha d'inventar el llenguatge. Això em va succeir amb Moby Dick, per exemple, en alguns moments en què, la mateixa persona, passava de parlar de manera col·loquial a usar una terminologia més filosòfica, i és que, quan vaig fer la traducció del llibre de Melville, a principis dels anys vuitanta, la nostra llengua no tenia una tradició significativa en aquest tipus de lèxic. En aquests casos, encara que es tingui l'original, s'ha de pensar molt, i s'ha d'entrar molt dins l'obra. El que vull de les meves traduccions és que l'esperit de l'original hi sigui, però no es pot traslladar el text literalment, perquè la literalitat no és recomanable, i a més jo sé que, com a traductora, mai no seré prou fidel com per poder arribar al nivell de l'autor o autora que giro, perquè l'escriptor o escriptora ha creat l'obra. La traducció sempre es menja alguna cosa de l'original, i fins que no ho vaig entendre, no vaig poder traduir novel·la en català. Així doncs, quan escrivia, no traduïa. Vaig intentar compaginar les dues activitats i no hi va haver manera. Volia passar-me els matins traduint i les tardes escrivint i no vaig poder. Quan traduïa havia de traduir, sense pensar en escriure, i quan escrivia una novel·la havia d'escriure una novel·la, sense pensar en traduccions, només escrivint. No tinc gens de facilitat per canviar de xip. Extret de: Teresa Usó Mesquita. "Maria-Antònia":https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=7&ved=0ahUKEwj406_z2_zKAhXLWRoKHYxCBlgQFgg_MAY&url=http%3A%2F%2Frepositori.uvic.cat%2Fbitstream%2Fhandle%2F10854%2F1751%2Ftreinv_a2010_uso_teresa_maria.pdf%3Fsequence%3D1&usg=AFQjCNETu1_LW6ti2x917ewqYW4A1XwXtw&bvm=bv.114195076,d.d24&cad=rja Oliver, traductora. Treball de recerca. Universitat de Vic, 2010, p. 117-118

Recids:

Name: oliver_miquel-dels-sants

Titles: #ca Miquel del Sants Oliver #en Miquel del Sants Oliver #es Miquel del Sants Oliver

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Oliver, Miquel dels Sants"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: olle_maria-angels

Titles: #ca Maria Àngels Ollé #en Maria Àngels Ollé #es Maria Àngels Ollé

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual:"Ollé, M. Àngels"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: oller-rabassa_joan

Titles: #ca Joan Oller i Rabassa #en Joan Oller i Rabassa #es Joan Oller i Rabassa

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Oller i Rabassa, Joan"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: ombra-atzavara

Titles: #ca L'ombra de l'atzavara #en L'ombra de l'atzavara #es L'ombra de l'atzavara

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB ombra atzavara pere calders

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: omnium-cultural

Titles: #ca Òmnium Cultural #en Òmnium Cultural #es Òmnium Cultural

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB Òmnium Cultural

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #rt Pàgina web d'Òmnium Cultural !https://traces.uab.cat/img/uab/omnium_web.png!:http://www.omnium.cat/ Canal d'Òmnium Cultural al YouTube !https://traces.uab.cat/img/uab/omnium_youtube.png!:http://www.youtube.com/user/omniumcultural Pàgina web del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes !https://traces.uab.cat/img/uab/omnium_premidhonor.png!:http://premidhonor2010.premidhonor.omnium.cat/www/premidhonor/premidhonor2010/ca/ Pàgina web dels premis literaris de la Nit de Santa Lúcia !https://traces.uab.cat/img/uab/omnium_santallucia.png!:http://nitdesantallucia.omnium.cat/www/nitdesantallucia/nitdesantallucia2010/ca/ Àgora: Muriel Casals !https://traces.uab.cat/img/uab/omnium_agora.png!:http://www.tv3.cat/videos/2792810/Muriel-Casals La nit al dia: Jordi Porta (Òmnium Cultural) !https://traces.uab.cat/img/uab/omnium_nitaldia.png!:http://www.tv3.cat/videos/227374495 ÒMNIUM CULTURAL (1961-) #ca #tp Pàgina web d'Òmnium Cultural !https://traces.uab.cat/img/uab/omnium_web.png!:http://www.omnium.cat/ Canal d'Òmnium Cultural al YouTube !https://traces.uab.cat/img/uab/omnium_youtube.png!:http://www.youtube.com/user/omniumcultural Pàgina web del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes !https://traces.uab.cat/img/uab/omnium_premidhonor.png!:http://premidhonor2010.premidhonor.omnium.cat/www/premidhonor/premidhonor2010/ca/ Pàgina web dels premis literaris de la Nit de Santa Lúcia !https://traces.uab.cat/img/uab/omnium_santallucia.png!:http://nitdesantallucia.omnium.cat/www/nitdesantallucia/nitdesantallucia2010/ca/ Àgora: Muriel Casals !https://traces.uab.cat/img/uab/omnium_agora.png!:http://www.tv3.cat/videos/2792810/Muriel-Casals La nit al dia: Jordi Porta (Òmnium Cultural) !https://traces.uab.cat/img/uab/omnium_nitaldia.png!:http://www.tv3.cat/videos/227374495 ÒMNIUM CULTURAL (1961-)

Recids:

Name: oriflama

Titles: #ca Oriflama #en Oriflama #es Oriflama

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Oriflama : publicació"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #rt Josep M. Rovira i Montells: "Oriflama en el marc de l'antifranquisme osonenc" !https://traces.uab.cat/img/uab/oriflama_rovira.png!:http://josepmroviramontells.blogspot.com/2008/06/oriflama-en-el-marc-de-lantifranquisme.html Presentació del llibre Aproximació a Oriflama de Núria Codina !https://traces.uab.cat/img/uab/oriflama_codina.jpg!:http://www.naciodigital.cat/osona/Infos2005/LLibreOriflama.htm Josep Maria Huertas Clavería a Oriflama !https://traces.uab.cat/img/uab/oriflama_huertas.png!:http://patriciahorrillo.com/docs/web/sitio_web_huertas/cat/cataleg_18.htm ORIFLAMA (1961-1977) Oriflama Revista mensual d'informació general creada l'any 1961 pel Bisbat de Vic i desapareguda l'any 1977. Editada com a separata de la revista diocesana Casal, Oriflama va ser, en els seus inicis, l'òrgan del servei castrense de la diòcesi i en fou primer director Joan Cortés i Tossal. Al final dels anys seixanta, amb l'entrada del nou director, Josep M. Huertas, i dels periodistes Jaume Fabre, Rafael Pradas i Josep M. Martí Goméz, Oriflama inicià una renovació que l'acostaria als 10.000 exemplars. Les noves col·laboracions de Miquel Martí i Pol, Emili Teixidor, Enric Sió, entre altres, van accentuar-ne el to progressista i catalanista, que li costaren els primers expedients i segrests oficials fins que a l'any 1970 l'entrada de l'anomenat grup Pujol primer i d'Anton Canyelles i altres membres d'UDC més tard van provocar l'acomiadament dels responsables de la revista i el seu posterior tancament l'any 1977. Els darrers directors van ser Agustí Pons i Antoni Plaja. Font: BARRACHINA, Jordi. «Oriflama». A: Diccionari d'Història de Catalunya (Barcelona: Edicions 62, 1989) #ca #tp Josep M. Rovira i Montells: "Oriflama en el marc de l'antifranquisme osonenc" !https://traces.uab.cat/img/uab/oriflama_rovira.png!:http://josepmroviramontells.blogspot.com/2008/06/oriflama-en-el-marc-de-lantifranquisme.html Presentació del llibre Aproximació a Oriflama de Núria Codina !https://traces.uab.cat/img/uab/oriflama_codina.jpg!:http://www.naciodigital.cat/osona/Infos2005/LLibreOriflama.htm Josep Maria Huertas Clavería a Oriflama !https://traces.uab.cat/img/uab/oriflama_huertas.png!:http://patriciahorrillo.com/docs/web/sitio_web_huertas/cat/cataleg_18.htm ORIFLAMA (1961-1977) Oriflama Revista mensual d'informació general creada l'any 1961 pel Bisbat de Vic i desapareguda l'any 1977. Editada com a separata de la revista diocesana Casal, Oriflama va ser, en els seus inicis, l'òrgan del servei castrense de la diòcesi i en fou primer director Joan Cortés i Tossal. Al final dels anys seixanta, amb l'entrada del nou director, Josep M. Huertas, i dels periodistes Jaume Fabre, Rafael Pradas i Josep M. Martí Goméz, Oriflama inicià una renovació que l'acostaria als 10.000 exemplars. Les noves col·laboracions de Miquel Martí i Pol, Emili Teixidor, Enric Sió, entre altres, van accentuar-ne el to progressista i catalanista, que li costaren els primers expedients i segrests oficials fins que a l'any 1970 l'entrada de l'anomenat grup Pujol primer i d'Anton Canyelles i altres membres d'UDC més tard van provocar l'acomiadament dels responsables de la revista i el seu posterior tancament l'any 1977. Els darrers directors van ser Agustí Pons i Antoni Plaja. Font: BARRACHINA, Jordi. «Oriflama». A: Diccionari d'Història de Catalunya (Barcelona: Edicions 62, 1989)

Recids:

Name: oz_amos

Titles: #ca Amos Oz #en Amos Oz #es Amos Oz

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Oz, Amos"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: pairoli_miquel

Titles: #ca Miquel Pairolí #en Miquel Pairolí #es Miquel Pairolí

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Pairolí, Miquel"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Miquel":https://traces.uab.cat/collection/pairoli_miquel?ln=ca Pairolí Escriptor i periodista. Entre 1974 i 1979, Miquel Pairolí realitza estudis de filologia catalana al Col·legi Universitari de Girona i a la Universitat Autònoma de Barcelona. El seu contacte amb el món del periodisme i la crítica literària comença el 1976, any en què inicia la col·laboració amb la revista Presència. La seva trajectòria periodística continua en mitjans com ara el Diari de Barcelona, El Punt i l'Avui. Són fruit d'aquesta vessant crítica els llibres El príncep i el felí (1996), Geografia íntima de Josep Pla (1996) i Exploracions. Notes i converses de literatura (2006). Literàriament, l'escriptor conrea gairebé tots els gèneres: escriu novel·la, teatre, assaig i biografia; tradueix al català; conrea el dietari. És sobretot en aquest darrer àmbit que la seva aportació literària -representada per tres títols, Paisatge amb flames (1990), L'enigma (1999) i el recent Octubre (2010)- ha estat especialment celebrada, sense oblidar, per això, les novel·les El camp de l'ombra (1995), El convit (1998), de la qual es prepara una traducció al francès, i El manuscrit de Virgili (2004). Octubre, el seu darrer dietari, ha estat guardonat amb el premi Crítica Serra d'Or 2011. Màrius Serra n'ha dit: "No es pot parlar de la literatura catalana del jo sense tenir en compte Pairolí" (La Vanguardia, 28 de juny de 2011, p. 23).

Recids:

Name: palau-camps_josep-m

Titles: #ca Josep M. Palau i Camps #en Josep M. Palau i Camps #es Josep M. Palau i Camps

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Palau i Camps, Josep M."

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: palau-fabre_josep

Titles: #ca Josep Palau i Fabre #en Josep Palau i Fabre #es Josep Palau i Fabre

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Palau i Fabre, Josep"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: palol-felip_miquel

Titles: #ca Miquel de Palol #en Miquel de Palol #es Miquel de Palol

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Palol i Felip, Miquel de"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: pamies

Titles: #ca Teresa Pàmies #en Teresa Pàmies #es Teresa Pàmies

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Pàmies, Teresa"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Teresa":https://traces.uab.cat/collection/pamies?ln=ca Pàmies «Quatre anys abans i amb el títol La Xiqueta de Balaguer havia enviat el mateix text [Filla de pres] al premi Joaquim Ruyra. No em contestaren, però mesos després vaig rebre una carta de Rafael Tasis, datada del gener de 1964. En la meva resposta del 8 de maig agraïa al senyor Tasis la seva informació i els comentaris d'estímul que contenia la seva carta: "Vull dir-vos -i vaig tenir-ne la sensació d'ençà d'haver llegit el vostre llibre- que hauríeu de perseverar en aquest camí". Vaig perseverar no perquè m'ho aconsellés el president del jurat sinó perquè la seva opinió em revelava la raó principal per perseverar: "Doneu una estampa molt viva de l'evolució política i social d'una vila catalana en aquells vint anys tan carregats d'història que van precedir la nostra emigració (i dic nostra perquè suposo que sou una exiliada, com jo ho vaig ser, i al mateix París, entre 1938 i 1948, quan vaig tornar a Barcelona)". Rafael Tasis no sabria mai que La Xiqueta de Balaguer (Filla d e pres) va guanyar el Premi Lluís Companys als Jocs Florals de 1969. Va morir de sobte un any abans i precisament a París. N'hauria estat content. Content hauria estat que, enguany, m'hagin concedit el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, instituïdes per Òmnium Cultural el 1961.» Teresa Pàmies, ""L'honor":https://pandora.girona.cat/viewer.vm?id=0001238155&page=17&search=honor%20d%27un%20premi&lang=ca&view=hemeroteca d'un premi", Avui, 9 de juliol de 2001. "Teresa":https://projectetraces.uab.cat/project/teresa-pamies/ Pàmies. Cerca guiada a TRACES "Teresa":https://projectetraces.uab.cat/tracesbd/cerquesguiades/pamies/teresa-pamies_bibliografia_2019.pdf Pàmies. Bibliografia en PDF

Recids:

Name: paraula-en-vent

Titles: #ca La paraula en el vent #en La paraula en el vent #es La paraula en el vent

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB josep carner paraula vent

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp !https://traces.uab.cat/img/uab/paraula-vent.png! El gener de 1914 Josep Carner va publicar Auques i ventalls i el juny del mateix any La paraula en el vent. Els dos llibres recollien poemes publicats prèviament de manera dispersa, principalment a les pàgines del diari La Veu de Catalunya. Amb tot, Carner els donà una forma unitària i marquen un punt d'inflexió capital en la història de la poesia catalana. Auques i ventalls poetitza la Barcelona moderna. Els poemes s'organitzen en funció del calendari anual: el primer s'ambienta al mes de gener i el darrer al de desembre. Carner dóna forma poètica als espais i als costums ciutadans lligats a cada estació de l'any. La paraula en el vent, en canvi, era un llibre força diferent d'aquest. Ja el pròleg exposava que és un llibre en què l'autor feia una aposta per la poesia lírica, que diferenciava de les "epopeies urbanes o folklòriques del dia que fan gloriosa la nostra literatura catalana". Auques i ventalls era una d'aquestes epopeies. La paraula en el vent, en canvi, proposava un nou model poètic: la poesia lírica de tema amorós com a via de coneixement de l'experiència humana del món. Era un altre tipus de poesia moderna que plantejava la plena autonomia del gènere. A més, fou un dels primers llibres europeus a mostrar plenament desenvolupada la poètica postsimbolista. Ensenyà el camí del postsimbolisme a poetes que el van seguir, com Carles Riba, Joaquim Folguera, Marià Manent o J. V. Foix. També, més endavant, a poetes més joves que inicialment seguiren el magisteri de Riba, com Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Joan Vinyoli i Joan Teixidor. És per això que Carles Riba insistí sovint a subratllar "el que ha canviat en la lírica catalana a partir de La paraula en el vent". Fou el llibre que obrí el camí de la gran poesia catalana moderna. Font: "Jordi":http://www.nuvol.com/noticies/1914-2014-laltre-centenari/ Marrugat, "1914-2014: l'altre centenari" (Núvol, 2-07-2014) "Vegeu":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&sc=1&p=auques+i+ventalls+josep+carner&f=&action_search=Cerca&c=tracesref&c=tracesbib també Auques i ventalls a Traces

Recids:

Name: parker_dorothy

Titles: #ca Dorothy Parker #en Dorothy Parker #es Dorothy Parker

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Parker, Dorothy"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: parking

Titles: #ca Parking Shakespeare #en Parking Shakespeare #es Parking Shakespeare

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Parking Shakespeare : companyia"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: pastorets

Titles: #ca Els Pastorets #en Els Pastorets #es Els Pastorets

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB pastorets josep folch torres

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: patxot_rafael

Titles: #ca Rafael Patxot #en Rafael Patxot #es Rafael Patxot

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Patxot, Rafael"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: pedreira_josep

Titles: #ca Josep Pedreira #en Josep Pedreira #es Josep Pedreira

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Pedreira, Josep"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: pedrolo_manuel-de

Titles: #ca Manuel de Pedrolo #en Manuel de Pedrolo #es Manuel de Pedrolo

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Pedrolo, Manuel de"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Manuel":https://traces.uab.cat/collection/pedrolo_manuel-de?ln=ca de Pedrolo "Per què sóc escriptor? Per què escric? Únicament per donar resposta una «resposta» a la meva societat, per «contestar-la»? De segur que no. Però també per això. Em trobo en una societat que no m'agrada, que m'emprenya, que en molts aspectes és inhumana, o no m'hi sento ben integrat. Podries dir que és culpa meva, això. Però resulta que objectivament és terriblement imperfecta, i això justifica de sobres que hom no la pugui aprovar. Jo, com a novel·lista, sento la necessitat de denunciar-la i de recrear-la, i, per això, la reflecteixo. La seva manera de ser constitueix un estímul que m'empeny a donar una resposta. Una resposta determinada; si fos una altra, la resposta també ho seria… Tots els escriptors donen la seva, encara que no s'ho proposin. Però, al meu entendre, no ha de servir per a reforçar els conformismes, sinó que ha de tenir un caràcter revulsiu… Això no es pot aconseguir tan eficaçment quan, com entre nosaltres, hi ha tota una sèrie de controls que sovint t' escapcen el text. Cada element que te'n treuen disminueix el possible impacte de l'obra. Fins i tot si es tracta de coses que poden semblar secundàries, per exemple una escena de tipus eròtic. A través d'aquesta escena es pot expressar una manera de ser dels personatges, de la seva actitud davant la moral «convinguda» del moment. - Creus que la teva obra és perillosa? - Pot ser perillosa, i aquesta és la meva intenció, que ho sigui, en el context d'una societat inhibida i fonamentalment amoral, si no immoral del tot, que en definitiva és el que penso jo. Però, per desgràcia, aquesta societat té molts recursos i ho va digerint tot, o gairebé tot, sense immutar-se gaire. En el fons, jo sóc un aspirant a utopies… Manuel de Pedrolo Extret de: Jordi Coca, Pedrolo, perillós? (Barcelona: La Magrana, 1991, p. 96) "Cerca":https://projectetraces.uab.cat/project/manuel-de-pedrolo/ guiada sobre Manuel de Pedrolo a TRACES "Estudis":http://www.traces.uab.cat/tracesbd/cerquesguiades/pedrolo/manuel-de-pedrolo_bibliografia-estudis.pdf sobre Manuel de Pedrolo. Bibliografia #en #tp "Manuel":https://traces.uab.cat/collection/pedrolo_manuel-de?ln=ca de Pedrolo "Per què sóc escriptor? Per què escric? Únicament per donar resposta una «resposta» a la meva societat, per «contestar-la»? De segur que no. Però també per això. Em trobo en una societat que no m'agrada, que m'emprenya, que en molts aspectes és inhumana, o no m'hi sento ben integrat. Podries dir que és culpa meva, això. Però resulta que objectivament és terriblement imperfecta, i això justifica de sobres que hom no la pugui aprovar. Jo, com a novel·lista, sento la necessitat de denunciar-la i de recrear-la, i, per això, la reflecteixo. La seva manera de ser constitueix un estímul que m'empeny a donar una resposta. Una resposta determinada; si fos una altra, la resposta també ho seria… Tots els escriptors donen la seva, encara que no s'ho proposin. Però, al meu entendre, no ha de servir per a reforçar els conformismes, sinó que ha de tenir un caràcter revulsiu… Això no es pot aconseguir tan eficaçment quan, com entre nosaltres, hi ha tota una sèrie de controls que sovint t' escapcen el text. Cada element que te'n treuen disminueix el possible impacte de l'obra. Fins i tot si es tracta de coses que poden semblar secundàries, per exemple una escena de tipus eròtic. A través d'aquesta escena es pot expressar una manera de ser dels personatges, de la seva actitud davant la moral «convinguda» del moment. - Creus que la teva obra és perillosa? - Pot ser perillosa, i aquesta és la meva intenció, que ho sigui, en el context d'una societat inhibida i fonamentalment amoral, si no immoral del tot, que en definitiva és el que penso jo. Però, per desgràcia, aquesta societat té molts recursos i ho va digerint tot, o gairebé tot, sense immutar-se gaire. En el fons, jo sóc un aspirant a utopies… Manuel de Pedrolo Extret de: Jordi Coca, Pedrolo, perillós? (Barcelona: La Magrana, 1991, p. 96) "Cerca":https://projectetraces.uab.cat/project/manuel-de-pedrolo/ guiada sobre Manuel de Pedrolo a TRACES "Estudis":http://www.traces.uab.cat/tracesbd/cerquesguiades/pedrolo/manuel-de-pedrolo_bibliografia-estudis.pdf sobre Manuel de Pedrolo. Bibliografia #es #tp "Manuel":https://traces.uab.cat/collection/pedrolo_manuel-de?ln=ca de Pedrolo "Per què sóc escriptor? Per què escric? Únicament per donar resposta una «resposta» a la meva societat, per «contestar-la»? De segur que no. Però també per això. Em trobo en una societat que no m'agrada, que m'emprenya, que en molts aspectes és inhumana, o no m'hi sento ben integrat. Podries dir que és culpa meva, això. Però resulta que objectivament és terriblement imperfecta, i això justifica de sobres que hom no la pugui aprovar. Jo, com a novel·lista, sento la necessitat de denunciar-la i de recrear-la, i, per això, la reflecteixo. La seva manera de ser constitueix un estímul que m'empeny a donar una resposta. Una resposta determinada; si fos una altra, la resposta també ho seria… Tots els escriptors donen la seva, encara que no s'ho proposin. Però, al meu entendre, no ha de servir per a reforçar els conformismes, sinó que ha de tenir un caràcter revulsiu… Això no es pot aconseguir tan eficaçment quan, com entre nosaltres, hi ha tota una sèrie de controls que sovint t' escapcen el text. Cada element que te'n treuen disminueix el possible impacte de l'obra. Fins i tot si es tracta de coses que poden semblar secundàries, per exemple una escena de tipus eròtic. A través d'aquesta escena es pot expressar una manera de ser dels personatges, de la seva actitud davant la moral «convinguda» del moment. - Creus que la teva obra és perillosa? - Pot ser perillosa, i aquesta és la meva intenció, que ho sigui, en el context d'una societat inhibida i fonamentalment amoral, si no immoral del tot, que en definitiva és el que penso jo. Però, per desgràcia, aquesta societat té molts recursos i ho va digerint tot, o gairebé tot, sense immutar-se gaire. En el fons, jo sóc un aspirant a utopies… Manuel de Pedrolo Extret de: Jordi Coca, Pedrolo, perillós? (Barcelona: La Magrana, 1991, p. 96) "Cerca":https://projectetraces.uab.cat/project/manuel-de-pedrolo/ guiada sobre Manuel de Pedrolo a TRACES "Estudis":http://www.traces.uab.cat/tracesbd/cerquesguiades/pedrolo/manuel-de-pedrolo_bibliografia-estudis.pdf sobre Manuel de Pedrolo. Bibliografia

Recids:

Name: pell

Titles: #ca La pell de brau #en La pell de brau #es La pell de brau

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB pell brau salvador espriu

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions:

Recids:

Name: perez-bonfill_manuel

Titles: #ca Manuel Pérez Bonfill #en Manuel Pérez Bonfill #es Manuel Pérez Bonfill

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual:"Pérez Bonfill, Manuel"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: pericot_iago

Titles: #ca Iago Pericot #en Iago Pericot #es Iago Pericot

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual:"Pericot, Iago"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Iago":https://traces.uab.cat/collection/pericot_iago?ln=ca Pericot Fotografia: Ros Ribas "(Centro":http://teatro.es/profesionales/iago-pericot-4986/documentos-on-line/fotografias de Documentación Teatral) Germà del pintor i dissenyador Jordi Pericot, fills de mestres represaliats pel franquisme, fou mestre per l'Escola Normal de Barcelona i llicenciat en psicologia per la Universitat de Barcelona. El 1968 fou becat per a estudiar gravat a la Slade School of Fine Arts de Londres, on inicià una tècnica bidimensional en el gravat, celebrada i premiada a Anglaterra i a la Fira del Gravat de Ljubljana (Eslovènia). Exposà a les biennals internacionals de Tòquio, São Paulo i Venècia. Treballà també en el camp de l'escenografia, on tractà de replantejar visualment i espacialment l'escena d'acord amb una concepció plàstica del teatre. Arran del seu nomenament com a professor d'espai escènic a l'Institut del Teatre de Barcelona (1971, departament del qual fou director del 1983 al 1992), intensificà aquesta activitat, havent estat fundador (amb Sergi Mateu) del Teatre Metropolità de Barcelona (1975-85). El 1990 fou nomenat professor de projectes de fi de carrera a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Entre els muntatges que realitzà sobresurten Rebel delirium (1977), Simfònic King Crimson (1980), Bent (1982), La bella i la bèstia (1984), Mozartnu (1986, del qual feu una nova versió el 2008), El banquet (1990), Uno es el Cubo (1995), Una furtiva òpera (1997), El joc de l'engany (2002), Il mondo della luna (2004), La Venus de Willendorf (2010), La guillotina 2.0 (2014) i Adam i Eva (2017). El 1990 rebé el Premi Nacional d'Arts Escèniques, el 2015 el Premi Sebastià Gasch i el 2018 el premi González Pérez de Olaguer dels premis de la Crítica a la trajectòria. Extret de: "Gran":https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0050342.xml Enciclopèdia Catalana #en #tp "Iago":https://traces.uab.cat/collection/pericot_iago?ln=ca Pericot Fotografia: Ros Ribas "(Centro":http://teatro.es/profesionales/iago-pericot-4986/documentos-on-line/fotografias de Documentación Teatral) Germà del pintor i dissenyador Jordi Pericot, fills de mestres represaliats pel franquisme, fou mestre per l'Escola Normal de Barcelona i llicenciat en psicologia per la Universitat de Barcelona. El 1968 fou becat per a estudiar gravat a la Slade School of Fine Arts de Londres, on inicià una tècnica bidimensional en el gravat, celebrada i premiada a Anglaterra i a la Fira del Gravat de Ljubljana (Eslovènia). Exposà a les biennals internacionals de Tòquio, São Paulo i Venècia. Treballà també en el camp de l'escenografia, on tractà de replantejar visualment i espacialment l'escena d'acord amb una concepció plàstica del teatre. Arran del seu nomenament com a professor d'espai escènic a l'Institut del Teatre de Barcelona (1971, departament del qual fou director del 1983 al 1992), intensificà aquesta activitat, havent estat fundador (amb Sergi Mateu) del Teatre Metropolità de Barcelona (1975-85). El 1990 fou nomenat professor de projectes de fi de carrera a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Entre els muntatges que realitzà sobresurten Rebel delirium (1977), Simfònic King Crimson (1980), Bent (1982), La bella i la bèstia (1984), Mozartnu (1986, del qual feu una nova versió el 2008), El banquet (1990), Uno es el Cubo (1995), Una furtiva òpera (1997), El joc de l'engany (2002), Il mondo della luna (2004), La Venus de Willendorf (2010), La guillotina 2.0 (2014) i Adam i Eva (2017). El 1990 rebé el Premi Nacional d'Arts Escèniques, el 2015 el Premi Sebastià Gasch i el 2018 el premi González Pérez de Olaguer dels premis de la Crítica a la trajectòria. Extret de: "Gran":https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0050342.xml Enciclopèdia Catalana #es #tp "Iago":https://traces.uab.cat/collection/pericot_iago?ln=ca Pericot Fotografia: Ros Ribas "(Centro":http://teatro.es/profesionales/iago-pericot-4986/documentos-on-line/fotografias de Documentación Teatral) Germà del pintor i dissenyador Jordi Pericot, fills de mestres represaliats pel franquisme, fou mestre per l'Escola Normal de Barcelona i llicenciat en psicologia per la Universitat de Barcelona. El 1968 fou becat per a estudiar gravat a la Slade School of Fine Arts de Londres, on inicià una tècnica bidimensional en el gravat, celebrada i premiada a Anglaterra i a la Fira del Gravat de Ljubljana (Eslovènia). Exposà a les biennals internacionals de Tòquio, São Paulo i Venècia. Treballà també en el camp de l'escenografia, on tractà de replantejar visualment i espacialment l'escena d'acord amb una concepció plàstica del teatre. Arran del seu nomenament com a professor d'espai escènic a l'Institut del Teatre de Barcelona (1971, departament del qual fou director del 1983 al 1992), intensificà aquesta activitat, havent estat fundador (amb Sergi Mateu) del Teatre Metropolità de Barcelona (1975-85). El 1990 fou nomenat professor de projectes de fi de carrera a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Entre els muntatges que realitzà sobresurten Rebel delirium (1977), Simfònic King Crimson (1980), Bent (1982), La bella i la bèstia (1984), Mozartnu (1986, del qual feu una nova versió el 2008), El banquet (1990), Uno es el Cubo (1995), Una furtiva òpera (1997), El joc de l'engany (2002), Il mondo della luna (2004), La Venus de Willendorf (2010), La guillotina 2.0 (2014) i Adam i Eva (2017). El 1990 rebé el Premi Nacional d'Arts Escèniques, el 2015 el Premi Sebastià Gasch i el 2018 el premi González Pérez de Olaguer dels premis de la Crítica a la trajectòria. Extret de: "Gran":https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0050342.xml Enciclopèdia Catalana

Recids:

Name: pernau

Titles: #ca Josep Pernau #en Josep Pernau #es Josep Pernau

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Pernau, Josep"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #rt Vilaweb: "La professió diu adéu a Josep Pernau" !https://traces.uab.cat/img/uab/pernau_vilaweb.jpg!:http://www.vilaweb.cat/noticia/3949798/20111115/professio-sacomiada-josep-pernau.html Lamalla.cat: "El món periodístic plora al mestre Josep Pernau" !https://traces.uab.cat/img/uab/pernau_lamalla.png!:http://www.lamalla.cat/media/article?id=498771 elPeriodico.cat: "Josep Pernau mor als 80 anys a Barcelona" !https://traces.uab.cat/img/uab/pernau_periodico.jpg!:http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/josep-pernau-mor-als-anys-barcelona-1220541 Ara.cat: "Polítics i periodistes recorden la figura de Josep Pernau " !https://traces.uab.cat/img/uab/pernau_ara.jpg!:http://www.ara.cat/comunicacio/Politics-periodistes-recorden-Josep-Pernau_0_590941041.html El Público: "Josep Pernau, el periodisme com a compromís ètic" !https://traces.uab.cat/img/uab/pernau_publico.jpg!:http://www.publico.es/catalunya/406995/josep-pernau-el-periodisme-com-a-compromis-etic COMRàdio: "Recordem Josep Pernau" !https://traces.uab.cat/img/uab/pernau_comradio.jpg!:http://comradioblocs.com/15anys/2011/11/14/recordem-josep-pernau/ JOSEP PERNAU (1930-2011) #ca #tp Vilaweb: "La professió diu adéu a Josep Pernau" !https://traces.uab.cat/img/uab/pernau_vilaweb.jpg!:http://www.vilaweb.cat/noticia/3949798/20111115/professio-sacomiada-josep-pernau.html Lamalla.cat: "El món periodístic plora al mestre Josep Pernau" !https://traces.uab.cat/img/uab/pernau_lamalla.png!:http://www.lamalla.cat/media/article?id=498771 elPeriodico.cat: "Josep Pernau mor als 80 anys a Barcelona" !https://traces.uab.cat/img/uab/pernau_periodico.jpg!:http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/josep-pernau-mor-als-anys-barcelona-1220541 Ara.cat: "Polítics i periodistes recorden la figura de Josep Pernau " !https://traces.uab.cat/img/uab/pernau_ara.jpg!:http://www.ara.cat/comunicacio/Politics-periodistes-recorden-Josep-Pernau_0_590941041.html El Público: "Josep Pernau, el periodisme com a compromís ètic" !https://traces.uab.cat/img/uab/pernau_publico.jpg!:http://www.publico.es/catalunya/406995/josep-pernau-el-periodisme-com-a-compromis-etic COMRàdio: "Recordem Josep Pernau" !https://traces.uab.cat/img/uab/pernau_comradio.jpg!:http://comradioblocs.com/15anys/2011/11/14/recordem-josep-pernau/ JOSEP PERNAU (1930-2011)

Recids:

Name: perucho_joan

Titles: #ca Joan Perucho #en Joan Perucho #es Joan Perucho

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Perucho, Joan"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Josep":https://traces.uab.cat/collection/perucho_joan?ln=ca Carner Foto: "Ara.cat":https://www.ara.cat/cultura/celebraran-Joan-Perucho-Josep-Benet_0_2338566342.html «Joan Perucho és un home honorable i digne i té la carrera judicial, per tant no pot mentir i tot el que afirma és veritat. Sí, les seves llars són visitades per éssers estranys i, en carn i ossos, per personatgesque fa temps que han mort i hi pul·lulen fantasmes, I és que la casa de Perucho és la casa d'un escriptor que viu "literàriament" i que ha sabut crear mons de meravella i d'irrealitat que s'han emparat d'ell, de la seva família, de les seves cases i dels seus amics, entre els quals amb orgull em compto, i dels seus innombrables lectors». Martí de Riquer, «Perucho entre la fantasia i la realitat». En: El món de Joan Perucho. L'art de tancar els ulls. A cura de Julià Guillamon. Barcelona : Generalitat de Catalunya, Lunwerg Editores, 1998, p. 21. «Però què representava el fantàstic? A mi em sembla que representava -i representa encara- la pura i simple reivindicació de la poesia i el meravellós davant la racionalitat excessiva de la vida, que és el que representa en el fons tota la literatura fantàstica. A mi em sembla que l'element fantàstic és allò que fa sortir l'home del que és habitual, quotidià i antifantàstic. La circumstància que acompanya els éssers humans els resulta, a vegades, en tant que lectors, enutjosa pel fet de recordar en tot moment llurs condicions i llurs límits. L'home s'escapa, per mitjà de la lectura, d'aquests límits que l'enfroten a ell mateix. !https://traces.uab.cat/img/uab/…! Per això, en el fons, tota literatura és escapista. A mi, en particular, em sedueixen les coses fantàstiques per allò que tenen de meravellosa irracionalitat, perquè creen un món que vulnera irònicament l'ordre al qual estem acostumats, regit per normes i lleis misterioses, és a dir, poètiques» Joan Perucho, Els jardins de la malenconia. Memòries. Barcelona: Edicions 62, 1992, p. 88-89. → "Joan":http://projectetraces.uab.cat/project/joan-perucho/ Perucho. Cerca guiada a TRACES #en #tp "Josep":https://traces.uab.cat/collection/perucho_joan?ln=ca Carner Foto: "Ara.cat":https://www.ara.cat/cultura/celebraran-Joan-Perucho-Josep-Benet_0_2338566342.html «Joan Perucho és un home honorable i digne i té la carrera judicial, per tant no pot mentir i tot el que afirma és veritat. Sí, les seves llars són visitades per éssers estranys i, en carn i ossos, per personatgesque fa temps que han mort i hi pul·lulen fantasmes, I és que la casa de Perucho és la casa d'un escriptor que viu "literàriament" i que ha sabut crear mons de meravella i d'irrealitat que s'han emparat d'ell, de la seva família, de les seves cases i dels seus amics, entre els quals amb orgull em compto, i dels seus innombrables lectors». Martí de Riquer, «Perucho entre la fantasia i la realitat». En: El món de Joan Perucho. L'art de tancar els ulls. A cura de Julià Guillamon. Barcelona : Generalitat de Catalunya, Lunwerg Editores, 1998, p. 21. «Però què representava el fantàstic? A mi em sembla que representava -i representa encara- la pura i simple reivindicació de la poesia i el meravellós davant la racionalitat excessiva de la vida, que és el que representa en el fons tota la literatura fantàstica. A mi em sembla que l'element fantàstic és allò que fa sortir l'home del que és habitual, quotidià i antifantàstic. La circumstància que acompanya els éssers humans els resulta, a vegades, en tant que lectors, enutjosa pel fet de recordar en tot moment llurs condicions i llurs límits. L'home s'escapa, per mitjà de la lectura, d'aquests límits que l'enfroten a ell mateix. !https://traces.uab.cat/img/uab/…! Per això, en el fons, tota literatura és escapista. A mi, en particular, em sedueixen les coses fantàstiques per allò que tenen de meravellosa irracionalitat, perquè creen un món que vulnera irònicament l'ordre al qual estem acostumats, regit per normes i lleis misterioses, és a dir, poètiques» Joan Perucho, Els jardins de la malenconia. Memòries. Barcelona: Edicions 62, 1992, p. 88-89. → "Joan":http://projectetraces.uab.cat/project/joan-perucho/ Perucho. Cerca guiada a TRACES #es #tp "Josep":https://traces.uab.cat/collection/perucho_joan?ln=ca Carner Foto: "Ara.cat":https://www.ara.cat/cultura/celebraran-Joan-Perucho-Josep-Benet_0_2338566342.html «Joan Perucho és un home honorable i digne i té la carrera judicial, per tant no pot mentir i tot el que afirma és veritat. Sí, les seves llars són visitades per éssers estranys i, en carn i ossos, per personatgesque fa temps que han mort i hi pul·lulen fantasmes, I és que la casa de Perucho és la casa d'un escriptor que viu "literàriament" i que ha sabut crear mons de meravella i d'irrealitat que s'han emparat d'ell, de la seva família, de les seves cases i dels seus amics, entre els quals amb orgull em compto, i dels seus innombrables lectors». Martí de Riquer, «Perucho entre la fantasia i la realitat». En: El món de Joan Perucho. L'art de tancar els ulls. A cura de Julià Guillamon. Barcelona : Generalitat de Catalunya, Lunwerg Editores, 1998, p. 21. «Però què representava el fantàstic? A mi em sembla que representava -i representa encara- la pura i simple reivindicació de la poesia i el meravellós davant la racionalitat excessiva de la vida, que és el que representa en el fons tota la literatura fantàstica. A mi em sembla que l'element fantàstic és allò que fa sortir l'home del que és habitual, quotidià i antifantàstic. La circumstància que acompanya els éssers humans els resulta, a vegades, en tant que lectors, enutjosa pel fet de recordar en tot moment llurs condicions i llurs límits. L'home s'escapa, per mitjà de la lectura, d'aquests límits que l'enfroten a ell mateix. !https://traces.uab.cat/img/uab/…! Per això, en el fons, tota literatura és escapista. A mi, en particular, em sedueixen les coses fantàstiques per allò que tenen de meravellosa irracionalitat, perquè creen un món que vulnera irònicament l'ordre al qual estem acostumats, regit per normes i lleis misterioses, és a dir, poètiques» Joan Perucho, Els jardins de la malenconia. Memòries. Barcelona: Edicions 62, 1992, p. 88-89. → "Joan":http://projectetraces.uab.cat/project/joan-perucho/ Perucho. Cerca guiada a TRACES

Recids:

Name: pessarrodona_marta

Titles: #ca Marta Pessarrodona #en Marta Pessarrodona #es Marta Pessarrodona

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Pessarrodona, Marta"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Marta":https://traces.uab.cat/collection/pessarrodona_marta?ln=ca Pessarrodona Terrassa, 1941. Escriptora i traductora. Experta en Virginia Woolf i el grup de Bloomsbury, ha traduït Marguerite Duras, Susan Sontag, Doris Lessing, Erica Jong, Simone de Beauvoir, Isabel de Villena, Gertrude Stein o Lucia Graves, entre d'altres. Ha escrit estudis literaris i biografies dedicats a escriptores com Mercè Rodoreda, Maria Aurèlia Capmany, Víctor Català, Carme Serrallonga, Maria Antònia Salvà, Montserrat Roig, Clementina Arderiu i Aurora Bertrana. El gènere principal de la seva obra literària ha estat la poesia, i ha publicat diversos poemaris, entre els quals cal esmentar Setembre 30 (1969), Vida privada (1971), Memòria (1979), A favor meu, nostre (1981), Berlin suite (1985), Homenatge a Walter Benjamin (1988), Tria de Poemes (1994), L'amor a Barcelona (1998), Poemes 1969-2007. Antologia (2007) i Animals i plantes (2010). També ha conreat l'articulisme, el guionatge, el memorialisme, i la narrativa (Amsterdam Llibres n'ha fet una recopilació a (Quasi) tots els contes, 2011). Alhora, ha dut a terme una intensa activitat relacionada amb la literatura, especialment comissariant exposicions, coordinant seminaris i dirigint festivals i col·leccions literàries. L'any 1997 rep la Creu de Sant Jordi i, el 2011, el Premi Nacional de Cultura en l'apartat de literatura. El 2013 l'Ajuntament de Terrassa li atorga la Medalla de la Ciutat. «El centre de l'obra de Marta Pessarrodona és, indubtablement, la seva poesia, que ha anat construint sense presses i sense concessions de cap tipus. Marta Pessarrodona ha escrit només els poemes que ha considerat absolutament necessaris des d'un punt de vista moral, intel·lectual i artístic. I, al llarg dels anys, els seus poemes han anat guanyant en depuració expressiva, densitat humana i ambició intel·lectual.» D. Sam Abrams: ""Ésser":https://pandora.girona.cat/viewer.vm?id=0001269447&page=19&search=%C3%A9sser%20fidel%20no%20mustia&lang=ca&view=hemeroteca fidel no mustia". Avui, 20 de febrer de 2003, p. 19 «En una mena de poètica de l'any 1980, Marta Pessarrodona confessava obertament la volguda i assumida càrrega moral de la seva obra poètica: «En una carta del romàntic Wordsworth (acuradament guardada al museu Fitzwilliamde Cambridge) vaig llegir que ell com a poeta volia ésser moralista, o res. I em va agradar i em vaig solidaritzar.» La poeta s'ha mantingut absolutament fidel a la seva declaració, perquè cada nou poema, en superar les exigències de la inevitabilitat, intenta ser una exploració d'un altre aspecte de la vida moral de l'ésser humà. La poeta no concep un poema que no ens ajudi a examinar socràticament el sentit i l'orientació de les nostres vides.» D. Sam Abrams: ""Un":https://traces.uab.cat/record/46246?ln=ca exercici de la ment", Caràcters, núm. 25 (Octubre 2003), p. 20 #en #tp "Marta":https://traces.uab.cat/collection/pessarrodona_marta?ln=ca Pessarrodona Terrassa, 1941. Escriptora i traductora. Experta en Virginia Woolf i el grup de Bloomsbury, ha traduït Marguerite Duras, Susan Sontag, Doris Lessing, Erica Jong, Simone de Beauvoir, Isabel de Villena, Gertrude Stein o Lucia Graves, entre d'altres. Ha escrit estudis literaris i biografies dedicats a escriptores com Mercè Rodoreda, Maria Aurèlia Capmany, Víctor Català, Carme Serrallonga, Maria Antònia Salvà, Montserrat Roig, Clementina Arderiu i Aurora Bertrana. El gènere principal de la seva obra literària ha estat la poesia, i ha publicat diversos poemaris, entre els quals cal esmentar Setembre 30 (1969), Vida privada (1971), Memòria (1979), A favor meu, nostre (1981), Berlin suite (1985), Homenatge a Walter Benjamin (1988), Tria de Poemes (1994), L'amor a Barcelona (1998), Poemes 1969-2007. Antologia (2007) i Animals i plantes (2010). També ha conreat l'articulisme, el guionatge, el memorialisme, i la narrativa (Amsterdam Llibres n'ha fet una recopilació a (Quasi) tots els contes, 2011). Alhora, ha dut a terme una intensa activitat relacionada amb la literatura, especialment comissariant exposicions, coordinant seminaris i dirigint festivals i col·leccions literàries. L'any 1997 rep la Creu de Sant Jordi i, el 2011, el Premi Nacional de Cultura en l'apartat de literatura. El 2013 l'Ajuntament de Terrassa li atorga la Medalla de la Ciutat. «El centre de l'obra de Marta Pessarrodona és, indubtablement, la seva poesia, que ha anat construint sense presses i sense concessions de cap tipus. Marta Pessarrodona ha escrit només els poemes que ha considerat absolutament necessaris des d'un punt de vista moral, intel·lectual i artístic. I, al llarg dels anys, els seus poemes han anat guanyant en depuració expressiva, densitat humana i ambició intel·lectual.» D. Sam Abrams: ""Ésser":https://pandora.girona.cat/viewer.vm?id=0001269447&page=19&search=%C3%A9sser%20fidel%20no%20mustia&lang=ca&view=hemeroteca fidel no mustia". Avui, 20 de febrer de 2003, p. 19 «En una mena de poètica de l'any 1980, Marta Pessarrodona confessava obertament la volguda i assumida càrrega moral de la seva obra poètica: «En una carta del romàntic Wordsworth (acuradament guardada al museu Fitzwilliamde Cambridge) vaig llegir que ell com a poeta volia ésser moralista, o res. I em va agradar i em vaig solidaritzar.» La poeta s'ha mantingut absolutament fidel a la seva declaració, perquè cada nou poema, en superar les exigències de la inevitabilitat, intenta ser una exploració d'un altre aspecte de la vida moral de l'ésser humà. La poeta no concep un poema que no ens ajudi a examinar socràticament el sentit i l'orientació de les nostres vides.» D. Sam Abrams: ""Un":https://traces.uab.cat/record/46246?ln=ca exercici de la ment", Caràcters, núm. 25 (Octubre 2003), p. 20 #es #tp "Marta":https://traces.uab.cat/collection/pessarrodona_marta?ln=ca Pessarrodona Terrassa, 1941. Escriptora i traductora. Experta en Virginia Woolf i el grup de Bloomsbury, ha traduït Marguerite Duras, Susan Sontag, Doris Lessing, Erica Jong, Simone de Beauvoir, Isabel de Villena, Gertrude Stein o Lucia Graves, entre d'altres. Ha escrit estudis literaris i biografies dedicats a escriptores com Mercè Rodoreda, Maria Aurèlia Capmany, Víctor Català, Carme Serrallonga, Maria Antònia Salvà, Montserrat Roig, Clementina Arderiu i Aurora Bertrana. El gènere principal de la seva obra literària ha estat la poesia, i ha publicat diversos poemaris, entre els quals cal esmentar Setembre 30 (1969), Vida privada (1971), Memòria (1979), A favor meu, nostre (1981), Berlin suite (1985), Homenatge a Walter Benjamin (1988), Tria de Poemes (1994), L'amor a Barcelona (1998), Poemes 1969-2007. Antologia (2007) i Animals i plantes (2010). També ha conreat l'articulisme, el guionatge, el memorialisme, i la narrativa (Amsterdam Llibres n'ha fet una recopilació a (Quasi) tots els contes, 2011). Alhora, ha dut a terme una intensa activitat relacionada amb la literatura, especialment comissariant exposicions, coordinant seminaris i dirigint festivals i col·leccions literàries. L'any 1997 rep la Creu de Sant Jordi i, el 2011, el Premi Nacional de Cultura en l'apartat de literatura. El 2013 l'Ajuntament de Terrassa li atorga la Medalla de la Ciutat. «El centre de l'obra de Marta Pessarrodona és, indubtablement, la seva poesia, que ha anat construint sense presses i sense concessions de cap tipus. Marta Pessarrodona ha escrit només els poemes que ha considerat absolutament necessaris des d'un punt de vista moral, intel·lectual i artístic. I, al llarg dels anys, els seus poemes han anat guanyant en depuració expressiva, densitat humana i ambició intel·lectual.» D. Sam Abrams: ""Ésser":https://pandora.girona.cat/viewer.vm?id=0001269447&page=19&search=%C3%A9sser%20fidel%20no%20mustia&lang=ca&view=hemeroteca fidel no mustia". Avui, 20 de febrer de 2003, p. 19 «En una mena de poètica de l'any 1980, Marta Pessarrodona confessava obertament la volguda i assumida càrrega moral de la seva obra poètica: «En una carta del romàntic Wordsworth (acuradament guardada al museu Fitzwilliamde Cambridge) vaig llegir que ell com a poeta volia ésser moralista, o res. I em va agradar i em vaig solidaritzar.» La poeta s'ha mantingut absolutament fidel a la seva declaració, perquè cada nou poema, en superar les exigències de la inevitabilitat, intenta ser una exploració d'un altre aspecte de la vida moral de l'ésser humà. La poeta no concep un poema que no ens ajudi a examinar socràticament el sentit i l'orientació de les nostres vides.» D. Sam Abrams: ""Un":https://traces.uab.cat/record/46246?ln=ca exercici de la ment", Caràcters, núm. 25 (Octubre 2003), p. 20

Recids:

Name: pi-sunyer_carles

Titles: #ca Carles Pi i Sunyer #en Carles Pi i Sunyer #es Carles Pi i Sunyer

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Pi i Sunyer, Carles"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Carles":https://traces.uab.cat/collection/pi-sunyer_carles?ln=ca Pi i Sunyer Foto: "Fundació":https://pisunyer.org/la-fundacio/carles-pi-i-sunyer Carles Pi i Sunyer Carles Pi i Sunyer es va graduar d'enginyer el 1908. Va dirigir l'Escola Municipal d'Arts i Oficis de Sants i l'Escola Superior d'Agricultura (1916) de la Mancomunitat. Va col·laborar regularment a La Publicitat, Revista de Catalunya, L'Horitzó, Ciència, Indústria Catalana, La Rambla, i La Humanitat, entre d'altres. Va ser membre d'Acció Catalana Republicana, i després es va apropar a Esquerra Republicana de Catalunya. Va ser diputat al Parlament de Catalunya i, el 1931, a les Corts Espanyoles constituents, i director general de comerç, el mateix any. Alcalde de Barcelona (febrer de 1934), va donar suport als fets del 6 d'octubre de 1934 i per aquest motiu va ser empresonat i desposseït del càrrec. En aquests anys va publicar La vida i les lletres de Júlia de Lespinasse (1936), Tres aventurers italians a Barcelona (1936), La corda greu (1937), Dels temps de la sembra (1937) i La porta oberta (1938). S'exilià a França i després a Londres, on presidí el Consell Nacional de Catalunya (1941-1945) i va ser membre del Govern de la Generalitat a l'exili (1945-1947). Va col·laborar molt en la premsa de l'exili i va ser una de les figures més respectades. El 1952, finalment, es va establir a Caracas. Va participar i va ser premiat a diversos jocs florals de la llengua catalana i nomenat mestre en gai saber el 1963, a Montevideo. Fou membre i president honorari del Centre Català de Caracas. En aquest període es publiquen títols com Coses i gent de Caracas (1958), Barcelona: la vida de les fronteres durant la guerra amb la França (1967), La cançó a mitja veu (1970), Sonets (1971), Una interpretació de l'Empordà (1976), i Aquell verd anglès (1977). Pòstumament es van publicar els quatre volums de les seves memòries, i l'any 2010 va aparèixer Memòries de Londres, centrat en la Segona Guerra Mundial i l'exili a la capital britànica. Va morir el 1971 a Caracas. Extret principalment de: "Carles":https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0050732.xml Pi i Sunyer (Gran Enciclopèdia Catalana)

Recids:

Name: pijoan

Titles: #ca Josep Pijoan #en Josep Pijoan #es Josep Pijoan

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Pijoan, Josep"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: pinter_harold

Titles: #ca Harold Pinter #en Harold Pinter #es Harold Pinter

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Pinter, Harold"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: pla_maurici

Titles: #ca Maurici Pla #en Maurici Pla #es Maurici Pla

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Pla, Maurici"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Maurici":http://actualitat.traces.uab.cat/fitxa-autor.php?id=2529&r=25 Pla i Serra "Arquitecte i escriptor. Des de l'any 2001 era professor de teoria arquitectònica a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Ja des de l'etapa d'estudiant va combinar regularment les publicacions relacionades amb la seva activitat docent i la pràctica de la literatura de ficció. Ha publicat El mal enamorat (1996), A favor del suspens (1997), Dissabte a les fosques (1999), l'assaig literari Sobre la imaginació analògica: Lautréamont, Breton, Roussel (2003) i la seva segona novel·la, L'alquímia del mercat d'alquímies (2011). Font: "Maurici":http://www.quadernscrema.com/autors/maurici-pla Pla a Quaderns Crema #en #tp "Maurici":http://actualitat.traces.uab.cat/fitxa-autor.php?id=2529&r=25 Pla i Serra "Arquitecte i escriptor. Des de l'any 2001 era professor de teoria arquitectònica a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Ja des de l'etapa d'estudiant va combinar regularment les publicacions relacionades amb la seva activitat docent i la pràctica de la literatura de ficció. Ha publicat El mal enamorat (1996), A favor del suspens (1997), Dissabte a les fosques (1999), l'assaig literari Sobre la imaginació analògica: Lautréamont, Breton, Roussel (2003) i la seva segona novel·la, L'alquímia del mercat d'alquímies (2011). Font: "Maurici":http://www.quadernscrema.com/autors/maurici-pla Pla a Quaderns Crema #es #tp "Maurici":http://actualitat.traces.uab.cat/fitxa-autor.php?id=2529&r=25 Pla i Serra "Arquitecte i escriptor. Des de l'any 2001 era professor de teoria arquitectònica a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Ja des de l'etapa d'estudiant va combinar regularment les publicacions relacionades amb la seva activitat docent i la pràctica de la literatura de ficció. Ha publicat El mal enamorat (1996), A favor del suspens (1997), Dissabte a les fosques (1999), l'assaig literari Sobre la imaginació analògica: Lautréamont, Breton, Roussel (2003) i la seva segona novel·la, L'alquímia del mercat d'alquímies (2011). Font: "Maurici":http://www.quadernscrema.com/autors/maurici-pla Pla a Quaderns Crema

Recids:

Name: placa-diamant

Titles: #ca La plaça del diamant #en La plaça del diamant #es La plaça del diamant

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB plaça diamant mercè rodoreda

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "La":http://www.traces.uab.es/tracesbd/cerquesguiades/placa-diamant/index.html plaça del Diamant TRACES us ofereix una cerca guiada de La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda, amb motiu dels 50 anys de la seva publicació. Hi podreu trobar una mostra d'articles i vídeos sobre la novel·la, una proposta acotada de les possibles cerques a TRACES, una breu contextualització de l'obra i dos fragments de les cartes d'Armand Obiols a l'escriptora.. Visiteu la cerca guiada !https://traces.uab.cat/img/uab/sn.gif!:http://www.traces.uab.es/tracesbd/cerquesguiades/placa-diamant/index.html

Recids:

Name: polls_esteve

Titles: #ca Esteve Polls #en Esteve Polls #es Esteve Polls

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Polls, Esteve"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Esteve":https://traces.uab.cat/collection/polls_esteve?ln=ca Polls "Foto:":http://elpais.com/diario/2010/10/12/catalunya/1286845648_850215.html Marcel·lí Sàez "Aquell estiu, el del 1955, hi va haver un dia que vàrem fer cinc funcions! Una, a les onze del matí al Romea fins a la una, per a una empresa que ens I'havia comprada per obsequiar els seus treballadors (això en aquell temps era bastant comú). A les tres de la tarda fèiem funció a San Cugat del Vallés, fins a les cinc. A les set del vespre érem a Breda, fins a les nou; a les onze de la nit fèiem funció a Tarrega, fins a la una, i a aquella hora ens ficàvem a I'autobús per anar tretze quilometres més amunt fins a Torregrossa on era festa major i comenc;avem la representació a I'envelat després del ball. Acabavem aquell dia la feina prop de les quatre de la matinada i cap a Barcelona a dormir! I això ho feia i no es queixava Doña Maria Vila als seus seixanta i tants anys!" Font: Ricard Salvat, ""Entrevista":https://traces.uab.cat/record/86177 a Esteve Polls", Assaig de Teatre, núm. 39-40 (2003), ps 227-268 #en #tp "Esteve":https://traces.uab.cat/collection/polls_esteve?ln=ca Polls "Foto:":http://elpais.com/diario/2010/10/12/catalunya/1286845648_850215.html Marcel·lí Sàez "Aquell estiu, el del 1955, hi va haver un dia que vàrem fer cinc funcions! Una, a les onze del matí al Romea fins a la una, per a una empresa que ens I'havia comprada per obsequiar els seus treballadors (això en aquell temps era bastant comú). A les tres de la tarda fèiem funció a San Cugat del Vallés, fins a les cinc. A les set del vespre érem a Breda, fins a les nou; a les onze de la nit fèiem funció a Tarrega, fins a la una, i a aquella hora ens ficàvem a I'autobús per anar tretze quilometres més amunt fins a Torregrossa on era festa major i comenc;avem la representació a I'envelat després del ball. Acabavem aquell dia la feina prop de les quatre de la matinada i cap a Barcelona a dormir! I això ho feia i no es queixava Doña Maria Vila als seus seixanta i tants anys!" Font: Ricard Salvat, ""Entrevista":https://traces.uab.cat/record/86177 a Esteve Polls", Assaig de Teatre, núm. 39-40 (2003), ps 227-268 #es #tp "Esteve":https://traces.uab.cat/collection/polls_esteve?ln=ca Polls "Foto:":http://elpais.com/diario/2010/10/12/catalunya/1286845648_850215.html Marcel·lí Sàez "Aquell estiu, el del 1955, hi va haver un dia que vàrem fer cinc funcions! Una, a les onze del matí al Romea fins a la una, per a una empresa que ens I'havia comprada per obsequiar els seus treballadors (això en aquell temps era bastant comú). A les tres de la tarda fèiem funció a San Cugat del Vallés, fins a les cinc. A les set del vespre érem a Breda, fins a les nou; a les onze de la nit fèiem funció a Tarrega, fins a la una, i a aquella hora ens ficàvem a I'autobús per anar tretze quilometres més amunt fins a Torregrossa on era festa major i comenc;avem la representació a I'envelat després del ball. Acabavem aquell dia la feina prop de les quatre de la matinada i cap a Barcelona a dormir! I això ho feia i no es queixava Doña Maria Vila als seus seixanta i tants anys!" Font: Ricard Salvat, ""Entrevista":https://traces.uab.cat/record/86177 a Esteve Polls", Assaig de Teatre, núm. 39-40 (2003), ps 227-268

Recids:

Name: pomar

Titles: #ca Jaume Pomar #en Jaume Pomar #es Jaume Pomar

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Pomar, Jaume"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: pons

Titles: #ca Josep Sebastià Pons #en Josep Sebastià Pons #es Josep Sebastià Pons

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Pons, Josep Sebastià"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: pons-marques_joan

Titles: #ca Joan Pons i Marquès #en Joan Pons i Marquès #es Joan Pons i Marquès

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Pons i Marquès, Joan"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Joan":https://traces.uab.cat/collection/pons-marques_joan?ln=ca Pons i Marquès «De política, n'és tot, apurant una mica les coses. !https://traces.uab.cat/img/uab/...! I si el propugnar a tort i a dret, i voler estendre arreu l'ús de la pròpia llengua materna; si la depuració i filtració d'aquesta llengua en els alambins de la cultura i el cercar-li i pretendre per a ella el lloc d'honor que -per ésser ella com és i pel fet d'ésser la nostra- li és degut, és ineluctablement política, a aquesta política, pur anhel espiritual, !https://traces.uab.cat/img/uab/...! votà de bon principi l"Almanac" els seus afanys, al pretendre de renuar una tradició brillant a casa nostra.» Extret de: Pons i Marquès, Joan. Art i cultura. Palma: Moll, 1978 (193-194). Citat a: Massot i Muntaner, Josep. Joan Pons i Marquès, entre la cultura i la política. Palma: Bolletí de la Societat Arqueològica Luliana (BSAL), XL (1984), 321-329. Joan Pons i Marquès fou un intel·lectual i polític mallorquí, net de Josep Lluís Pons i Gallarza, que formà part de la segona promoció de l'Escola Mallorquina. Esdevingué vicepresident de la secció mallorquina de l'entitat Nostra Parla. Treballà com a arxiver per l'Arxiu d'Hisenda de Tarragona (1922-1929), transcrivint el cartulari de Poblet. A partir del 1929, se centra en la vida intel·lectual a Mallorca, on creà la Biblioteca de Cultura Artesana i, des del 1930, dirigí l'Arxiu Històric de Mallorca. Fou vicerector de l'Estudi General Lul·lià des del 1951. Va participar a La Veu de Mallorca (1917-1919) i a les pàgines literàries de Sóller i Correo de Mallorca. A més, va ser el fundador i director de l'anuari l'Almanac de les Lletres (1921-1936). Al 1914 va començar a escriure poesia, i guanyà la viola als Jocs Florals de Sant Feliu de Llobregat amb el poema "La nit de Sant Joan". La seva obra literària pren importància pòstumament, i queda recollida en diversos volums: un de poe sia (Brins a l'oratge. Versos d'abans d'ahir (1975), dos de crítica literària (Crítica literària 1, 1975, i Crítica Literària 2, 1976) dos d'estudis històrics (Història i Política, 1977, Art i Cultura, 1978) i un epistolari (Cartes a Joan Pons i Marquès. 1915-1947, 1997). Va ser el representant de l'Institut d'Estudis Catalans com a membre corresponent a Mallorca. En la seva vessant més política, es va dedicar a la redacció de l'avantprojecte de l'Estatut d'Autonomia de les Illes (1931). Font principal: "Enciclopèdia":https://www.enciclopedia.cat/ec-historiog-1438.xml Catalana

Recids:

Name: porcel_baltasar

Titles: #ca Baltasar Porcel #en Baltasar Porcel #es Baltasar Porcel

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Porcel, Baltasar"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: portet_renada-laura

Titles: #ca Renada-Laura Portet #en Renada-Laura Portet #es Renada-Laura Portet

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Portet, Renada-Laura"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: prats-sobrepere_joan

Titles: #ca Joan Prats i Sobrepere #en Joan Prats i Sobrepere #es Joan Prats i Sobrepere

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Prats i Sobrepere, Joan"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Joan":https://traces.uab.cat/collection/prats-sobrepere_joan?ln=ca Prats Sobrepere Joan Prats Sobrepere, llicenciat en Filosofia i Lletres (Filologia Romànica General) i catedràtic de Llengua i Literatura Catalanes a l'ensenyament secundari. Estudiós de l'obra de Salvador Espriu i com a fruit de l'estudi va publicar els llibres Salvador Espriu, missatge personal (1992), premi Salvador Espriu 1991; i la guia de lectura d'El caminant i el mur (1988), a més de diversos articles i conferències. Ha estat un dels primers estudiosos de l'obra literària de Domènec Guansé: n'ha publicat la monografia Notícia de Domènec Guansé, escriptor (1996), i articles a revistes, un dels quals va merèixer un accèssit als Jocs Florals de Múnic el 1977. És autor també de col·laboracions a obres col·lectives i revistes, i de treballs de toponímia, un dels quals va guanyar el premi Josep Iglésies (1978). Cofundador de l'Associació de Professors en Llengua Catalana (APLEC) i de Quaderns de Capafonts Revista de Recerca i Divulgació (2004-2008). Ha publicat la versió poètica d'alguns poemes de Dorothy Parker (2001-2002). Ha editat i ampliat l'Antologia de la Literatura Catalana d'Antoni Comas (1986, diverses edicions). Ha editat el drama Terra baixa d'Àngel Guimerà, acompanyat d'un ampli estudi (1999, diverses edicions). És autor de la novel·la L'illa afortunada (Premi Pere Calders, editada per Proa el 2006). És coautor de l'enquesta dialectal Lèxic de meteorologia popular de les Garrigues (2008). És autor del poemari Marea Alta (2013), il·lustrat per Pere Prats. Font: "AELC":https://www.escriptors.cat/autors/pratsobreperej/portic #en #tp "Joan":https://traces.uab.cat/collection/prats-sobrepere_joan?ln=ca Prats Sobrepere Joan Prats Sobrepere, llicenciat en Filosofia i Lletres (Filologia Romànica General) i catedràtic de Llengua i Literatura Catalanes a l'ensenyament secundari. Estudiós de l'obra de Salvador Espriu i com a fruit de l'estudi va publicar els llibres Salvador Espriu, missatge personal (1992), premi Salvador Espriu 1991; i la guia de lectura d'El caminant i el mur (1988), a més de diversos articles i conferències. Ha estat un dels primers estudiosos de l'obra literària de Domènec Guansé: n'ha publicat la monografia Notícia de Domènec Guansé, escriptor (1996), i articles a revistes, un dels quals va merèixer un accèssit als Jocs Florals de Múnic el 1977. És autor també de col·laboracions a obres col·lectives i revistes, i de treballs de toponímia, un dels quals va guanyar el premi Josep Iglésies (1978). Cofundador de l'Associació de Professors en Llengua Catalana (APLEC) i de Quaderns de Capafonts Revista de Recerca i Divulgació (2004-2008). Ha publicat la versió poètica d'alguns poemes de Dorothy Parker (2001-2002). Ha editat i ampliat l'Antologia de la Literatura Catalana d'Antoni Comas (1986, diverses edicions). Ha editat el drama Terra baixa d'Àngel Guimerà, acompanyat d'un ampli estudi (1999, diverses edicions). És autor de la novel·la L'illa afortunada (Premi Pere Calders, editada per Proa el 2006). És coautor de l'enquesta dialectal Lèxic de meteorologia popular de les Garrigues (2008). És autor del poemari Marea Alta (2013), il·lustrat per Pere Prats. Font: "AELC":https://www.escriptors.cat/autors/pratsobreperej/portic #es #tp "Joan":https://traces.uab.cat/collection/prats-sobrepere_joan?ln=ca Prats Sobrepere Joan Prats Sobrepere, llicenciat en Filosofia i Lletres (Filologia Romànica General) i catedràtic de Llengua i Literatura Catalanes a l'ensenyament secundari. Estudiós de l'obra de Salvador Espriu i com a fruit de l'estudi va publicar els llibres Salvador Espriu, missatge personal (1992), premi Salvador Espriu 1991; i la guia de lectura d'El caminant i el mur (1988), a més de diversos articles i conferències. Ha estat un dels primers estudiosos de l'obra literària de Domènec Guansé: n'ha publicat la monografia Notícia de Domènec Guansé, escriptor (1996), i articles a revistes, un dels quals va merèixer un accèssit als Jocs Florals de Múnic el 1977. És autor també de col·laboracions a obres col·lectives i revistes, i de treballs de toponímia, un dels quals va guanyar el premi Josep Iglésies (1978). Cofundador de l'Associació de Professors en Llengua Catalana (APLEC) i de Quaderns de Capafonts Revista de Recerca i Divulgació (2004-2008). Ha publicat la versió poètica d'alguns poemes de Dorothy Parker (2001-2002). Ha editat i ampliat l'Antologia de la Literatura Catalana d'Antoni Comas (1986, diverses edicions). Ha editat el drama Terra baixa d'Àngel Guimerà, acompanyat d'un ampli estudi (1999, diverses edicions). És autor de la novel·la L'illa afortunada (Premi Pere Calders, editada per Proa el 2006). És coautor de l'enquesta dialectal Lèxic de meteorologia popular de les Garrigues (2008). És autor del poemari Marea Alta (2013), il·lustrat per Pere Prats. Font: "AELC":https://www.escriptors.cat/autors/pratsobreperej/portic

Recids:

Name: prats_modest

Titles: #ca Modest Prats #en Modest Prats #es Modest Prats

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Prats, Modest"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp !https://traces.uab.cat/img/uab/prats.jpg! Lingüista i teòleg. Fou ordenat sacerdot el 1959 a Girona. Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona i en teologia per la Pontifícia Universitat Lateranense, completà aquests darrers estudis a l'Institut Catòlic de París. Professor en diversos centres docents eclesiàstics i al Col·legi Universitari de Girona, dirigí la delegació a Girona de l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma i fou cap dels Serveis Territorials de Girona del Departament de Cultura de la Generalitat. Fins a l'any 2002 fou professor de la Universitat de Girona. Membre de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, participà en els seus col·loquis internacionals. Destacà especialment pels seus treballs sobre història de la llengua catalana, dels quals sobresurten Notes sobre la "controvèrsia" sobre la perfecció de l'idioma català (1974), La segona part de les "Instruccions per a l'ensenyança de minyons" de Baldiri Reixac (1976), Notes per a una història de la llengua (1976), Verdaguer a la Mare de Déu del Mont (1984), Història de la llengua catalana (amb Josep Maria Nadal, vol. I, 1982; vol II, 1996), El futur de la llengua catalana (1990), juntament amb Albert Rossich i August Rafanell, Política lingüística de l'Església catalana. Segles XVI i XVII (1995), i Engrunes i retalls. Escrits de llengua i literatura catalanes (2009), recapitulació de la seva trajectòria d'estudiós i defensor de la llengua catalana. Fora de l'àmbit lingüístic i acadèmic, publicà Les homilies de Medinyà (2011), recull de sermons i homilies tant de qüestions religioses com cíviques i ètiques en general. L'any 2004 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi. El 2005 ingressà a l'Institut d'Estudis Catalans com a membre numerari. Font: "Enciclopèdia":https://traces.uab.cat/collection/www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0242610.xml#.Uzp2QaI4xIE Catalana

Recids:

Name: premi-born-teatre

Titles: #ca Premi Born de Teatre #en Premi Born de Teatre #es Premi Born de Teatre

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Premi Born de Teatre"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: premi-ciutat-alcoi-teatre

Titles: #ca Premi Ciutat d'Alcoi de teatre #en Premi Ciutat d'Alcoi de teatre #es Premi Ciutat d'Alcoi de teatre

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Premi Ciutat d'Alcoi de teatre"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: premi-honor-lletres

Titles: #ca Premi Honor de les Lletres Catalanes #en Premi Honor de les Lletres Catalanes #es Premi Honor de les Lletres Catalanes

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Premi d'Honor de les Lletres Catalanes"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: premi-prudenci-bertrana

Titles: #ca Premi Prudenci Bertrana #en Premi Prudenci Bertrana #es Premi Prudenci Bertrana

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Premi Prudenci Bertrana"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Premi":https://traces.uab.cat/collection/premi-prudenci-bertrana?ln=ca Prudenci Bertrana Guanyadors del Bertrana reunits amb motiu del 25è aniversari del premi, el 1992 ([http://www.revistadegirona.cat/recursos/2001/0206_024.pdf]"Les trenta-tres nits del Bertrana", Revista de Girona) El premi Prudenci Bertrana és un certamen per a novel·les escrites en llengua catalana. Creat l'any 1968, forma part dels Premis Literaris de Girona -juntament amb el Miquel de Palol, el Carles Rahola, el Cerverí de Girona, el Ramon Muntaner i el Lletra- i és atorgat per la Fundació Prudenci Bertrana. Inicialment, el guardó va néixer com a resposta al premi Inmortal Ciudad de Gerona, convocat per l'ajuntament franquista, però s'ha mantingut al llarg de mig segle com un dels certàmens més destacats de les lletres catalanes. La primera novel·la premiada va ser Estat d'excepció, de Manuel de Pedrolo, que va rebre una dotació econòmica de 15.000 pessetes. Tot i que els tràmits els va dur a terme el Centre Artístic, els diners es van reunir gràcies a les aportacions de 65 persones i 10 entitats. La primera cerimònia del premi es va celebrar l'1 de juny de 1968 al Teatre Municipal de Girona. En l'actualitat, el premi es concedeix durant el mes de setembre i té una dotació de 30.000 euros. L'obra guanyadora es publica al novembre sota el segell de Columna Edicions. Les vendes oscil·len entre els 5.000 i 10.000 exemplars. (Extret principalment de Viquipèdia i Grup 62) CERQUES A LES OBRES PREMIADES 1968: Manuel de Pedrolo per "Estat":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=Estat+excepcio+pedrolo&f=&action_search=Cerca d'excepció | 1969: Avel·lí Artís-Gener per "Prohibida":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=prohibida+evasio+artis-gener&f=&action_search=Cerca l'evasió | 1970: Vicenç Riera Llorca per "Amb":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=Amb+permis+de+l'enterramorts+riera&f=&action_search=Cerca permís de l'enterramorts | 1971: Terenci Moix per "Siro":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=Siro+o+la+increada+consciencia+de+la+ra%C3%A7a&f=&action_search=Cerca o la increada consciència de la raça | 1972: Oriol Pi de Cabanyes per "Oferiu":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=Oferiu+flors+als+rebels+que+fracassaren+pi+cabanyes&f=&action_search=Cerca flors als rebels que fracassaren | 1973: Biel Mesquida per "L'adolescent":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=adolescent+sal+mesquida&f=&action_search=Cerca de sal | 1974: Declarat desert pel jurat | 1975: Baltasar Porcel per "Cavalls":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=Cavalls+cap+a+la+fosca+porcel&f=&action_search=Cerca cap a la fosca | 1976: Quim Monzó per "L'udol":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=udol+del+griso+al+caire+de+les+clavegueres+monzo&f=&action_search=Cerca del griso al caire de les clavegueres | 1977: Antoni-Lluc Ferrer per "Dies":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=dies+ira+illa+lluc+ferrer&f=&action_search=Cerca d'ira a l'illa | 1978: Lluís Fernández i González per "L'anarquista":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=anarquista+nu+fernandez+gonzalez&f=&action_search=Cerca nu | 1979: Declarat desert pel jurat | 1980: Carme Riera per "Una":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=Una+primavera+per+a+Domenico+Guarini+riera&f=&action_search=Cerca primavera per a Domenico Guarini | 1981: Lluís Racionero per "Cercamón":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=Cercamon+racionero&f=&action_search=Cerca | 1982: Josep Lluís Seguí per "Biografia":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=josep+lluis+segui+biografia+j+l&f=&action_search=Cerca de J. L. | 1983: Jaume Cabré per "Fra":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=fra+junoy+agonia+dels+sons+cabre&f=&action_search=Cerca Junoy o l'agonia dels sons | 1984: Joaquim Soler per Cambra de bany | 1985: Desert | 1986: Ferran Cremades per "Hotel":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=hotel+africa+cremades&f=&action_search=Cerca Àfrica | 1987: Desert | 1988: Desert | 1989: Jaume Melendres i Joan Abellan per "La":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=La+dona+sense+atributs+abellan&f=&action_search=Cerca dona sense atributs | 1990: Josep Lozano per "Ofidi":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=ofidi+lozano&f=&action_search=Cerca | 1991: Maria Antònia Oliver per "Joana":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&sc=1&p=maria+antonia+oliver+joana+e.&f=&action_search=Cerca E. | 1992: Jaume Cabré per "Senyoria":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=senyoria+jaume+cabre&f=&action_search=Cerca | 1993: Sergi Pàmies per "L'instint":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=sergi+pamies+instint&f=&action_search=Cerca | 1994: Ramon Solsona per "Les":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=les+hores+detingudes+solsona&f=&action_search=Cerca hores detingudes | 1995: Maria Mercè Marçal per "La":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=la+passio+segons+renee+vivien&f=&action_search=Cerca passió segons Renée Vivien | 1996: Antoni Marí per "El":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=El+cami+de+Vincennes+antoni+mari&f=&action_search=Cerca camí de Vincennes | 1997: Baltasar Porcel per "Ulisses":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=ulisses+alta+mar+baltasar+porcel&f=&action_search=Cerca a alta mar | 1998: Imma Monsó per "Com":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=com+unes+vacances+monso&f=&action_search=Cerca unes vacances | 1999: Martí Domínguez per "El":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=El+secret+de+Goethe+dominguez&f=&action_search=Cerca secret de Goethe | 2000: Lluís-Anton Baulenas per "La":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=La+felicitat+baulenas&f=&action_search=Cerca felicitat | 2001: Vicenç Villatoro per "La":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=La+ciutat+del+fum+villatoro&f=&action_search=Cerca ciutat del fum | 2002: Jordi Arbonès per "Matèria":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=materia+fragil+jordi+arbones&f=&action_search=Cerca fràgil | 2003: Julià de Jòdar per "L'home":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=home+que+va+estimar+natalia+vidal+jodar&f=&action_search=Cerca que va estimar Natàlia Vidal | 2004: Desert | 2005: Maria Barbal per "País":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=pais+intim+barbal&f=&action_search=Cerca íntim | 2006: Alfred Bosch per "Inquisitio":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=Inquisitio+bosch&f=&action_search=Cerca | 2007: Desert | 2008: Sílvia Soler per "Petons":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=petons+diumenge+silvia+soler&f=&action_search=Cerca de diumenge | 2009: Màrius Carol per "L'home":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=home+dels+pijames+de+seda+carol&f=&action_search=Cerca dels pijames de seda | 2010: Agnès Rotger i Nadia Ghulam per "El":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=El+secret+del+meu+turbant+rotger&f=&action_search=Cerca secret del meu turbant | 2011: David Cirici per "I":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=i+el+mon+gira+david+cirici&f=&action_search=Cerca el món gira | 2012: Patrícia Gabancho per "La":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=la+neta+adam+gabancho&f=&action_search=Cerca néta d'Adam | 2013: Iolanda Batallé per "Faré":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=fare+tot+el+que+tu+vulguis+iolanda+batalle&f=&action_search=Cerca tot el que tu vulguis | 2014: Antoni Pladevall per "El":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=El+dia+que+vaig+fer+vuit+anys+pladevall&f=&action_search=Cerca dia que vaig fer vuit anys | 2015: Albert Villaró per "La":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=biblia+andorrana+albert+villaro&f=&action_search=Cerca bíblia andorrana | 2016: Xevi Sala Puig per "I":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=I+ens+vam+menjar+el+mon+sala&f=&action_search=Cerca ens vam menjar el món | 2017: David Nel·lo, per "Melissa":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=Melissa++%26+Nicole&f=&action_search=Cerca & Nicole TRACES (Juliol 2018) #en #tp "Premi":https://traces.uab.cat/collection/premi-prudenci-bertrana?ln=ca Prudenci Bertrana Guanyadors del Bertrana reunits amb motiu del 25è aniversari del premi, el 1992 ([http://www.revistadegirona.cat/recursos/2001/0206_024.pdf]"Les trenta-tres nits del Bertrana", Revista de Girona) El premi Prudenci Bertrana és un certamen per a novel·les escrites en llengua catalana. Creat l'any 1968, forma part dels Premis Literaris de Girona -juntament amb el Miquel de Palol, el Carles Rahola, el Cerverí de Girona, el Ramon Muntaner i el Lletra- i és atorgat per la Fundació Prudenci Bertrana. Inicialment, el guardó va néixer com a resposta al premi Inmortal Ciudad de Gerona, convocat per l'ajuntament franquista, però s'ha mantingut al llarg de mig segle com un dels certàmens més destacats de les lletres catalanes. La primera novel·la premiada va ser Estat d'excepció, de Manuel de Pedrolo, que va rebre una dotació econòmica de 15.000 pessetes. Tot i que els tràmits els va dur a terme el Centre Artístic, els diners es van reunir gràcies a les aportacions de 65 persones i 10 entitats. La primera cerimònia del premi es va celebrar l'1 de juny de 1968 al Teatre Municipal de Girona. En l'actualitat, el premi es concedeix durant el mes de setembre i té una dotació de 30.000 euros. L'obra guanyadora es publica al novembre sota el segell de Columna Edicions. Les vendes oscil·len entre els 5.000 i 10.000 exemplars. (Extret principalment de Viquipèdia i Grup 62) CERQUES A LES OBRES PREMIADES 1968: Manuel de Pedrolo per "Estat":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=Estat+excepcio+pedrolo&f=&action_search=Cerca d'excepció | 1969: Avel·lí Artís-Gener per "Prohibida":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=prohibida+evasio+artis-gener&f=&action_search=Cerca l'evasió | 1970: Vicenç Riera Llorca per "Amb":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=Amb+permis+de+l'enterramorts+riera&f=&action_search=Cerca permís de l'enterramorts | 1971: Terenci Moix per "Siro":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=Siro+o+la+increada+consciencia+de+la+ra%C3%A7a&f=&action_search=Cerca o la increada consciència de la raça | 1972: Oriol Pi de Cabanyes per "Oferiu":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=Oferiu+flors+als+rebels+que+fracassaren+pi+cabanyes&f=&action_search=Cerca flors als rebels que fracassaren | 1973: Biel Mesquida per "L'adolescent":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=adolescent+sal+mesquida&f=&action_search=Cerca de sal | 1974: Declarat desert pel jurat | 1975: Baltasar Porcel per "Cavalls":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=Cavalls+cap+a+la+fosca+porcel&f=&action_search=Cerca cap a la fosca | 1976: Quim Monzó per "L'udol":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=udol+del+griso+al+caire+de+les+clavegueres+monzo&f=&action_search=Cerca del griso al caire de les clavegueres | 1977: Antoni-Lluc Ferrer per "Dies":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=dies+ira+illa+lluc+ferrer&f=&action_search=Cerca d'ira a l'illa | 1978: Lluís Fernández i González per "L'anarquista":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=anarquista+nu+fernandez+gonzalez&f=&action_search=Cerca nu | 1979: Declarat desert pel jurat | 1980: Carme Riera per "Una":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=Una+primavera+per+a+Domenico+Guarini+riera&f=&action_search=Cerca primavera per a Domenico Guarini | 1981: Lluís Racionero per "Cercamón":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=Cercamon+racionero&f=&action_search=Cerca | 1982: Josep Lluís Seguí per "Biografia":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=josep+lluis+segui+biografia+j+l&f=&action_search=Cerca de J. L. | 1983: Jaume Cabré per "Fra":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=fra+junoy+agonia+dels+sons+cabre&f=&action_search=Cerca Junoy o l'agonia dels sons | 1984: Joaquim Soler per Cambra de bany | 1985: Desert | 1986: Ferran Cremades per "Hotel":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=hotel+africa+cremades&f=&action_search=Cerca Àfrica | 1987: Desert | 1988: Desert | 1989: Jaume Melendres i Joan Abellan per "La":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=La+dona+sense+atributs+abellan&f=&action_search=Cerca dona sense atributs | 1990: Josep Lozano per "Ofidi":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=ofidi+lozano&f=&action_search=Cerca | 1991: Maria Antònia Oliver per "Joana":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&sc=1&p=maria+antonia+oliver+joana+e.&f=&action_search=Cerca E. | 1992: Jaume Cabré per "Senyoria":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=senyoria+jaume+cabre&f=&action_search=Cerca | 1993: Sergi Pàmies per "L'instint":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=sergi+pamies+instint&f=&action_search=Cerca | 1994: Ramon Solsona per "Les":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=les+hores+detingudes+solsona&f=&action_search=Cerca hores detingudes | 1995: Maria Mercè Marçal per "La":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=la+passio+segons+renee+vivien&f=&action_search=Cerca passió segons Renée Vivien | 1996: Antoni Marí per "El":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=El+cami+de+Vincennes+antoni+mari&f=&action_search=Cerca camí de Vincennes | 1997: Baltasar Porcel per "Ulisses":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=ulisses+alta+mar+baltasar+porcel&f=&action_search=Cerca a alta mar | 1998: Imma Monsó per "Com":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=com+unes+vacances+monso&f=&action_search=Cerca unes vacances | 1999: Martí Domínguez per "El":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=El+secret+de+Goethe+dominguez&f=&action_search=Cerca secret de Goethe | 2000: Lluís-Anton Baulenas per "La":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=La+felicitat+baulenas&f=&action_search=Cerca felicitat | 2001: Vicenç Villatoro per "La":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=La+ciutat+del+fum+villatoro&f=&action_search=Cerca ciutat del fum | 2002: Jordi Arbonès per "Matèria":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=materia+fragil+jordi+arbones&f=&action_search=Cerca fràgil | 2003: Julià de Jòdar per "L'home":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=home+que+va+estimar+natalia+vidal+jodar&f=&action_search=Cerca que va estimar Natàlia Vidal | 2004: Desert | 2005: Maria Barbal per "País":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=pais+intim+barbal&f=&action_search=Cerca íntim | 2006: Alfred Bosch per "Inquisitio":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=Inquisitio+bosch&f=&action_search=Cerca | 2007: Desert | 2008: Sílvia Soler per "Petons":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=petons+diumenge+silvia+soler&f=&action_search=Cerca de diumenge | 2009: Màrius Carol per "L'home":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=home+dels+pijames+de+seda+carol&f=&action_search=Cerca dels pijames de seda | 2010: Agnès Rotger i Nadia Ghulam per "El":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=El+secret+del+meu+turbant+rotger&f=&action_search=Cerca secret del meu turbant | 2011: David Cirici per "I":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=i+el+mon+gira+david+cirici&f=&action_search=Cerca el món gira | 2012: Patrícia Gabancho per "La":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=la+neta+adam+gabancho&f=&action_search=Cerca néta d'Adam | 2013: Iolanda Batallé per "Faré":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=fare+tot+el+que+tu+vulguis+iolanda+batalle&f=&action_search=Cerca tot el que tu vulguis | 2014: Antoni Pladevall per "El":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=El+dia+que+vaig+fer+vuit+anys+pladevall&f=&action_search=Cerca dia que vaig fer vuit anys | 2015: Albert Villaró per "La":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=biblia+andorrana+albert+villaro&f=&action_search=Cerca bíblia andorrana | 2016: Xevi Sala Puig per "I":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=I+ens+vam+menjar+el+mon+sala&f=&action_search=Cerca ens vam menjar el món | 2017: David Nel·lo, per "Melissa":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=Melissa++%26+Nicole&f=&action_search=Cerca & Nicole TRACES (Juliol 2018) #es #tp "Premi":https://traces.uab.cat/collection/premi-prudenci-bertrana?ln=ca Prudenci Bertrana Guanyadors del Bertrana reunits amb motiu del 25è aniversari del premi, el 1992 ([http://www.revistadegirona.cat/recursos/2001/0206_024.pdf]"Les trenta-tres nits del Bertrana", Revista de Girona) El premi Prudenci Bertrana és un certamen per a novel·les escrites en llengua catalana. Creat l'any 1968, forma part dels Premis Literaris de Girona -juntament amb el Miquel de Palol, el Carles Rahola, el Cerverí de Girona, el Ramon Muntaner i el Lletra- i és atorgat per la Fundació Prudenci Bertrana. Inicialment, el guardó va néixer com a resposta al premi Inmortal Ciudad de Gerona, convocat per l'ajuntament franquista, però s'ha mantingut al llarg de mig segle com un dels certàmens més destacats de les lletres catalanes. La primera novel·la premiada va ser Estat d'excepció, de Manuel de Pedrolo, que va rebre una dotació econòmica de 15.000 pessetes. Tot i que els tràmits els va dur a terme el Centre Artístic, els diners es van reunir gràcies a les aportacions de 65 persones i 10 entitats. La primera cerimònia del premi es va celebrar l'1 de juny de 1968 al Teatre Municipal de Girona. En l'actualitat, el premi es concedeix durant el mes de setembre i té una dotació de 30.000 euros. L'obra guanyadora es publica al novembre sota el segell de Columna Edicions. Les vendes oscil·len entre els 5.000 i 10.000 exemplars. (Extret principalment de Viquipèdia i Grup 62) CERQUES A LES OBRES PREMIADES 1968: Manuel de Pedrolo per "Estat":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=Estat+excepcio+pedrolo&f=&action_search=Cerca d'excepció | 1969: Avel·lí Artís-Gener per "Prohibida":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=prohibida+evasio+artis-gener&f=&action_search=Cerca l'evasió | 1970: Vicenç Riera Llorca per "Amb":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=Amb+permis+de+l'enterramorts+riera&f=&action_search=Cerca permís de l'enterramorts | 1971: Terenci Moix per "Siro":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=Siro+o+la+increada+consciencia+de+la+ra%C3%A7a&f=&action_search=Cerca o la increada consciència de la raça | 1972: Oriol Pi de Cabanyes per "Oferiu":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=Oferiu+flors+als+rebels+que+fracassaren+pi+cabanyes&f=&action_search=Cerca flors als rebels que fracassaren | 1973: Biel Mesquida per "L'adolescent":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=adolescent+sal+mesquida&f=&action_search=Cerca de sal | 1974: Declarat desert pel jurat | 1975: Baltasar Porcel per "Cavalls":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=Cavalls+cap+a+la+fosca+porcel&f=&action_search=Cerca cap a la fosca | 1976: Quim Monzó per "L'udol":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=udol+del+griso+al+caire+de+les+clavegueres+monzo&f=&action_search=Cerca del griso al caire de les clavegueres | 1977: Antoni-Lluc Ferrer per "Dies":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=dies+ira+illa+lluc+ferrer&f=&action_search=Cerca d'ira a l'illa | 1978: Lluís Fernández i González per "L'anarquista":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=anarquista+nu+fernandez+gonzalez&f=&action_search=Cerca nu | 1979: Declarat desert pel jurat | 1980: Carme Riera per "Una":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=Una+primavera+per+a+Domenico+Guarini+riera&f=&action_search=Cerca primavera per a Domenico Guarini | 1981: Lluís Racionero per "Cercamón":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=Cercamon+racionero&f=&action_search=Cerca | 1982: Josep Lluís Seguí per "Biografia":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=josep+lluis+segui+biografia+j+l&f=&action_search=Cerca de J. L. | 1983: Jaume Cabré per "Fra":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=fra+junoy+agonia+dels+sons+cabre&f=&action_search=Cerca Junoy o l'agonia dels sons | 1984: Joaquim Soler per Cambra de bany | 1985: Desert | 1986: Ferran Cremades per "Hotel":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=hotel+africa+cremades&f=&action_search=Cerca Àfrica | 1987: Desert | 1988: Desert | 1989: Jaume Melendres i Joan Abellan per "La":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=La+dona+sense+atributs+abellan&f=&action_search=Cerca dona sense atributs | 1990: Josep Lozano per "Ofidi":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=ofidi+lozano&f=&action_search=Cerca | 1991: Maria Antònia Oliver per "Joana":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&sc=1&p=maria+antonia+oliver+joana+e.&f=&action_search=Cerca E. | 1992: Jaume Cabré per "Senyoria":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=senyoria+jaume+cabre&f=&action_search=Cerca | 1993: Sergi Pàmies per "L'instint":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=sergi+pamies+instint&f=&action_search=Cerca | 1994: Ramon Solsona per "Les":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=les+hores+detingudes+solsona&f=&action_search=Cerca hores detingudes | 1995: Maria Mercè Marçal per "La":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=la+passio+segons+renee+vivien&f=&action_search=Cerca passió segons Renée Vivien | 1996: Antoni Marí per "El":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=El+cami+de+Vincennes+antoni+mari&f=&action_search=Cerca camí de Vincennes | 1997: Baltasar Porcel per "Ulisses":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=ulisses+alta+mar+baltasar+porcel&f=&action_search=Cerca a alta mar | 1998: Imma Monsó per "Com":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=com+unes+vacances+monso&f=&action_search=Cerca unes vacances | 1999: Martí Domínguez per "El":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=El+secret+de+Goethe+dominguez&f=&action_search=Cerca secret de Goethe | 2000: Lluís-Anton Baulenas per "La":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=La+felicitat+baulenas&f=&action_search=Cerca felicitat | 2001: Vicenç Villatoro per "La":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=La+ciutat+del+fum+villatoro&f=&action_search=Cerca ciutat del fum | 2002: Jordi Arbonès per "Matèria":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=materia+fragil+jordi+arbones&f=&action_search=Cerca fràgil | 2003: Julià de Jòdar per "L'home":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=home+que+va+estimar+natalia+vidal+jodar&f=&action_search=Cerca que va estimar Natàlia Vidal | 2004: Desert | 2005: Maria Barbal per "País":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=pais+intim+barbal&f=&action_search=Cerca íntim | 2006: Alfred Bosch per "Inquisitio":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=Inquisitio+bosch&f=&action_search=Cerca | 2007: Desert | 2008: Sílvia Soler per "Petons":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=petons+diumenge+silvia+soler&f=&action_search=Cerca de diumenge | 2009: Màrius Carol per "L'home":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=home+dels+pijames+de+seda+carol&f=&action_search=Cerca dels pijames de seda | 2010: Agnès Rotger i Nadia Ghulam per "El":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=El+secret+del+meu+turbant+rotger&f=&action_search=Cerca secret del meu turbant | 2011: David Cirici per "I":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=i+el+mon+gira+david+cirici&f=&action_search=Cerca el món gira | 2012: Patrícia Gabancho per "La":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=la+neta+adam+gabancho&f=&action_search=Cerca néta d'Adam | 2013: Iolanda Batallé per "Faré":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=fare+tot+el+que+tu+vulguis+iolanda+batalle&f=&action_search=Cerca tot el que tu vulguis | 2014: Antoni Pladevall per "El":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=El+dia+que+vaig+fer+vuit+anys+pladevall&f=&action_search=Cerca dia que vaig fer vuit anys | 2015: Albert Villaró per "La":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=biblia+andorrana+albert+villaro&f=&action_search=Cerca bíblia andorrana | 2016: Xevi Sala Puig per "I":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=I+ens+vam+menjar+el+mon+sala&f=&action_search=Cerca ens vam menjar el món | 2017: David Nel·lo, per "Melissa":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=tracesbib&p=Melissa++%26+Nicole&f=&action_search=Cerca & Nicole TRACES (Juliol 2018)

Recids:

Name: premi-sant-jordi

Titles: #ca Premi Sant Jordi de novel·la #en Premi Sant Jordi de novel·la #es Premi Sant Jordi de novel·la

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Premi Sant Jordi de novel·la"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions:

Recids:

Name: presencia

Titles: #ca Presència #en Presència #es Presència

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Presència : publicació"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: primavera-estiu-etcetera

Titles: #ca Primavera, estiu, etcètera #en Primavera, estiu, etcètera #es Primavera, estiu, etcètera

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB primavera estiu etcetera

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: prolegs

Titles: #ca Pròlegs #en Prologues #es Prólogos

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB genereforma:"Pròleg"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions:

Recids:

Name: prunes_isidre

Titles: #ca Isidre Prunés #en Isidre Prunés #es Isidre Prunés

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Prunés, Isidre"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Isidre":https://traces.uab.cat/collection/prunes_isidre?ln=ca Prunés Títol Superior en Art Dramàtic, en l'especialitat d'Escenografia per l'Institut del Teatre de Barcelona, ciutat en la que desenvolupa la seva activitat des del 1975. Fins el 1995 va formar equip amb Montse Amenós. Del seu extens curriculum teatral, com "Escenógraf":http://www.isidreprunes.com/ct-esc.htm i "Figurinista,":http://www.isidreprunes.com/ct-ves.htm podem destacar les aportacions als muntatges amb Dagoll Dagom ([http://www.isidreprunes.com/ct-fit-09.htm]Antaviana, "Nit":http://www.isidreprunes.com/ct-fit-11.htm de Sant Joan, "Glups!,":http://www.isidreprunes.com/ct-fit-15.htm "El":http://www.isidreprunes.com/ct-fit-17.htm Mikado, "Flor":http://www.isidreprunes.com/ct-fit-19.htm de Nit, "Historietes,":http://www.isidreprunes.com/ct-fit-16.htm "T'odio":http://www.isidreprunes.com/ct-fit-20.htm amor meu, "Pigmalió,":http://www.isidreprunes.com/ct-fit-41.htm "Els":http://www.isidreprunes.com/ct-fit-24.htm Pirates, "Mar":http://www.isidreprunes.com/ct-fit-05.htm i Cel), Adolfo Marsillach (Yo me bajo en la próxima ¿y usted?, "Mata":http://www.isidreprunes.com/ct-fit-37.htm Hari, "Anselmo":http://www.isidreprunes.com/ct-fit-31.htm B.), Joan Ollé (Woyzeck, Antigona, El Contrabaix), Pere Planella ([http://www.isidreprunes.com/ct-fit-28.htm]Hamlet, "Marat":http://www.isidreprunes.com/ct-fit-13.htm Sade, "Mel":http://www.isidreprunes.com/ct-fit-33.htm Salvatge, "El":http://www.isidreprunes.com/ct-fit-26.htm 30 d'Abril, "Trucades":http://www.isidreprunes.com/ct-fit-18.htm a mitjanit, ¡Tierra!), Carme Portaceli ([http://www.isidreprunes.com/ct-fit-23.htm]La Missió, "El":http://www.isidreprunes.com/ct-fit-06.htm Parc, "Les":http://www.isidreprunes.com/ct-fit-36.htm alegres casades de Windsor, "El":http://www.isidreprunes.com/ct-fit-35.htm triunfo del amor), Carles Alberola (Currículum, "Spot),":http://www.isidreprunes.com/ct-fit-04.htm el Tricicle (Terrífic) i Lluis Pasqual ([http://www.isidreprunes.com/ct-fit-0.01.htm]Hamlet, "La":http://www.isidreprunes.com/ct-fit-0.02.htm tempestad i "La":http://www.isidreprunes.com/ct-fit-63.htm casa de Bernarda Alba). Ha desenvolupat una activitat paral·lela en Cinema (La miraculosa vida del Pare Vicens, "Daniya,":http://www.isidreprunes.com/ct-fit-32.htm El niño de la luna i "Faust)":http://www.isidreprunes.com/ct-fit-03.htm i Exposicions (Els cementiris de Barcelona, Dali i els llibres i El retorn dels dinosaures). Que compagina amb tasques d'[http://www.isidreprunes.com/ct-ens.htm]Ensenyament a l'Institut del Teatre de Barcelona, Escac-Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, Eina-Escola de Disseny i Art i IED-Istituto Europeo di Design. Al llarg de la seva carrera ha estat galardonat amb diversos "Premis.":http://www.isidreprunes.com/ct-pre.htm Entre els seus treballs més recents destaquen: "Hamlet":http://www.isidreprunes.com/ct-fit-0.01.htm i "La":http://www.isidreprunes.com/ct-fit-0.02.htm Tempestad de William Shakespeare al Teatro Arriaga, "Le":http://www.isidreprunes.com/ct-fit-61.htm Prissionner a la Opera National de Paris, "La":http://www.isidreprunes.com/ct-fit-63.htm Casa de Bernarda Alba al TNC, Teatro Español i Piccolo de Milà, "Margaux-La":http://www.isidreprunes.com/ct-fit-64.htm viejecita al Teatro Arriaga; totes elles amb direcció de Lluis Pasqual. "Mar":http://www.isidreprunes.com/ct-fit-53.htm i Cel de Dagoll Dagom al Teatre Victoria, "Maria":http://www.isidreprunes.com/ct-fit-07.htm Rosa d'Àngel Guimerà al Teatre Nacional de Catalunya amb direcció d'Àngel Alonso,[http://www.isidreprunes.com/ct-fit-02.htm] Romancero Gitano al TNT Toulouse amb direcció de Vicente Pradal, "Terra":http://www.isidreprunes.com/ct-fit-40.htm Baixa d'Àngel Guimerà al Teatre Nacional de Catalunya amb direcció de Ferran Madico, "V":http://www.isidreprunes.com/ct-fit-29.htm Gala dels Premis Max amb direcció de Joan Lluís Bozzo, "III":http://www.isidreprunes.com/ct-fit-21.htm Gala dels Premis Max amb direcció de Carles Alberola. Font: Isidre Prunés: escenògraf · figurinista ([http://www.isidreprunes.com/]www.isidreprunes.com)

Recids:

Name: puig_arnau

Titles: #ca Arnau Puig #en Arnau Puig #es Arnau Puig

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Puig, Arnau"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Arnau":https://traces.uab.cat/collection/puig_arnau?ln=ca Puig «Als intel·lectuals els és donat el privilegi, per la seva formació especial, de conèixer la cultura no solament per les seves formes sinó també pel seu contingut real. Són intel·lectuals no solament aquells qui tenen una formació literària i, fins a un cert punt, filosòfica de la cultura, sinó tots aquells qui operen en els objectes, el món concret i exterior, des de la perspectiva de l'abstracció. És, també, intel·lectual tant un metge com un arquitecte o un enginyer o el qui practica qualsevulla de les activitats que exigeixen, per a llur exercici, una preparació en què l'element abstracte predomina per sobre de l'element pràctic». «Ésser intel·lectual és, doncs, ésser responsable en grau eminent. Responsable no respecte de si mateix, això ja és un condicionant sine qua non de la definició de l'intel·lectual, sinó respecte dels altres homes i, més especialment, dels homes que no pertanyen a aquest estament privilegiat format pels intel·lectuals. Ben entès, estament privilegiat quant a la millor posició i perspectiva respecte al coneixement dels problemes i contingut de tota societat. Ara bé: és ací on els intel·lectuals es divideixen en intel·lectuals pròpiament dits i tecnòlegs de la cultura. L'actitud social dels primers comporta inherent una actitud crítica quant a la cultura i a la ideologia que la tipifica. Una actitud radicalment contestadora, essent més important que el funcionament d'una determinada cultura el fet que aquesta compleixi justament i digna amb tots els homes, sense excepció, que hi viuen i hi desenvolupen la vida llur». «Els tecnòlegs no es preocupen de la segona dimensió, encara que millor seria dir de la dimensió fonamental, de llur tasca; el que els preocupa és que la societat, o la ideologia per a la qual han estat ocupats -o llogats- funcioni independentment dels homes que hi participen, sense, però, que en cap moment en resulti perjudicat el grup dirigent, excepció feta de quan en el si d'aquest hi ha conflictes entre subgrups que es volen imposar els uns als altres». «Breument: l'intel·lectual furga en les arrels socio-econòmico-polítiques de tota problemàtica. El tècnic s'acontenta amb l'eficàcia i el rendiment. Si l'un i l'altre no unifiquen els esforços, tota realització és difícil». Arnau Puig: "«Intel·lectuals":https://traces.uab.cat/record/30319?ln=ca i tècnics de la cultura». Serra d'Or, núm. 120 (Setembre 1969), p. 26. #en #tp "Arnau":https://traces.uab.cat/collection/puig_arnau?ln=ca Puig «Als intel·lectuals els és donat el privilegi, per la seva formació especial, de conèixer la cultura no solament per les seves formes sinó també pel seu contingut real. Són intel·lectuals no solament aquells qui tenen una formació literària i, fins a un cert punt, filosòfica de la cultura, sinó tots aquells qui operen en els objectes, el món concret i exterior, des de la perspectiva de l'abstracció. És, també, intel·lectual tant un metge com un arquitecte o un enginyer o el qui practica qualsevulla de les activitats que exigeixen, per a llur exercici, una preparació en què l'element abstracte predomina per sobre de l'element pràctic». «Ésser intel·lectual és, doncs, ésser responsable en grau eminent. Responsable no respecte de si mateix, això ja és un condicionant sine qua non de la definició de l'intel·lectual, sinó respecte dels altres homes i, més especialment, dels homes que no pertanyen a aquest estament privilegiat format pels intel·lectuals. Ben entès, estament privilegiat quant a la millor posició i perspectiva respecte al coneixement dels problemes i contingut de tota societat. Ara bé: és ací on els intel·lectuals es divideixen en intel·lectuals pròpiament dits i tecnòlegs de la cultura. L'actitud social dels primers comporta inherent una actitud crítica quant a la cultura i a la ideologia que la tipifica. Una actitud radicalment contestadora, essent més important que el funcionament d'una determinada cultura el fet que aquesta compleixi justament i digna amb tots els homes, sense excepció, que hi viuen i hi desenvolupen la vida llur». «Els tecnòlegs no es preocupen de la segona dimensió, encara que millor seria dir de la dimensió fonamental, de llur tasca; el que els preocupa és que la societat, o la ideologia per a la qual han estat ocupats -o llogats- funcioni independentment dels homes que hi participen, sense, però, que en cap moment en resulti perjudicat el grup dirigent, excepció feta de quan en el si d'aquest hi ha conflictes entre subgrups que es volen imposar els uns als altres». «Breument: l'intel·lectual furga en les arrels socio-econòmico-polítiques de tota problemàtica. El tècnic s'acontenta amb l'eficàcia i el rendiment. Si l'un i l'altre no unifiquen els esforços, tota realització és difícil». Arnau Puig: "«Intel·lectuals":https://traces.uab.cat/record/30319?ln=ca i tècnics de la cultura». Serra d'Or, núm. 120 (Setembre 1969), p. 26. #es #tp "Arnau":https://traces.uab.cat/collection/puig_arnau?ln=ca Puig «Als intel·lectuals els és donat el privilegi, per la seva formació especial, de conèixer la cultura no solament per les seves formes sinó també pel seu contingut real. Són intel·lectuals no solament aquells qui tenen una formació literària i, fins a un cert punt, filosòfica de la cultura, sinó tots aquells qui operen en els objectes, el món concret i exterior, des de la perspectiva de l'abstracció. És, també, intel·lectual tant un metge com un arquitecte o un enginyer o el qui practica qualsevulla de les activitats que exigeixen, per a llur exercici, una preparació en què l'element abstracte predomina per sobre de l'element pràctic». «Ésser intel·lectual és, doncs, ésser responsable en grau eminent. Responsable no respecte de si mateix, això ja és un condicionant sine qua non de la definició de l'intel·lectual, sinó respecte dels altres homes i, més especialment, dels homes que no pertanyen a aquest estament privilegiat format pels intel·lectuals. Ben entès, estament privilegiat quant a la millor posició i perspectiva respecte al coneixement dels problemes i contingut de tota societat. Ara bé: és ací on els intel·lectuals es divideixen en intel·lectuals pròpiament dits i tecnòlegs de la cultura. L'actitud social dels primers comporta inherent una actitud crítica quant a la cultura i a la ideologia que la tipifica. Una actitud radicalment contestadora, essent més important que el funcionament d'una determinada cultura el fet que aquesta compleixi justament i digna amb tots els homes, sense excepció, que hi viuen i hi desenvolupen la vida llur». «Els tecnòlegs no es preocupen de la segona dimensió, encara que millor seria dir de la dimensió fonamental, de llur tasca; el que els preocupa és que la societat, o la ideologia per a la qual han estat ocupats -o llogats- funcioni independentment dels homes que hi participen, sense, però, que en cap moment en resulti perjudicat el grup dirigent, excepció feta de quan en el si d'aquest hi ha conflictes entre subgrups que es volen imposar els uns als altres». «Breument: l'intel·lectual furga en les arrels socio-econòmico-polítiques de tota problemàtica. El tècnic s'acontenta amb l'eficàcia i el rendiment. Si l'un i l'altre no unifiquen els esforços, tota realització és difícil». Arnau Puig: "«Intel·lectuals":https://traces.uab.cat/record/30319?ln=ca i tècnics de la cultura». Serra d'Or, núm. 120 (Setembre 1969), p. 26.

Recids:

Name: puigjaner_josepm

Titles: #ca Josep M. Puigjaner #en Josep M. Puigjaner #es Josep M. Puigjaner

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Puigjaner, Josep M."

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: pujol-josepm

Titles: #ca Josep M. Pujol #en Josep M. Pujol #es Josep M. Pujol

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Pujol, Josep M."

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: pujols

Titles: #ca Francesc Pujols #en Francesc Pujols #es Francesc Pujols

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Pujols, Francesc"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: quim-quima

Titles: #ca Quim/Quima #en Quim/Quima #es Quim/Quima

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB quim quima capmany

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: racionero_lluis

Titles: #ca Lluís Racionero #en Lluís Racionero #es Lluís Racionero

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Racionero, Lluís"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Lluís":https://traces.uab.cat/collection/racionero_lluis?ln=ca Racionero «M'agrada donar idees al lector en les meves novel·les. A part d'intentar que pugui passar una bona estona amb l'acció que hi explico, intento reflectir-hi algunes idees, amb les quals ell després pot estar d'acord o no. Però tampoc busco moralitzar: l'escriptor el que ha de fer és escriure bé i punt. Crec que si moralitzes, la novel·la se'n ressent.» Lourdes Domínguez, "«Les":https://traces.uab.cat/record/37085?ln=ca idees del 68 continuen sent vàlides», Avui Cultura, Barcelona (2000, 21 de desembre), p. 4-5. Urbanista i economista. Assagista i novel·lista en català i castellà. Llicenciat en enginyeria industrial i en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, on fou professor a la Facultat d'Econòmiques. Posteriorment estudià becat a la Universitat de Berkeley, Califòrnia, on obtingué un doctorat en urbanisme i entrà en contacte amb el moviment estudiantil, el moviment hippy i la contracultura, que tingueren una gran influència en la seva obra. Treballà com a urbanista a Algèria i al Brasil, país on col·laborà en un projecte d'urbanització de l'Amazònia. En tornar a Catalunya, participà en els inicis de la revista contracultural Ajoblanco (1974-80) i col·laborà a la premsa (El País, Destino, La Vanguardia i, des del 1996, a Mundo Deportivo) amb articles sobre temes diversos, a cavall de l'actualitat, la filosofia i la sociologia, alguns dels quals publicà en forma de recull. Autor d'assaigs en la mateixa línia, a més de la contracultura de la dècada dels anys seixanta i setanta, el seu pensament mostra l'empremta de les filosofies orientals o el c atarisme, entre moltes altres influències. Com a novel·lista, els escenaris de les seves obres acostumen a situar-se en èpoques més o menys remotes, com ara la Catalunya medieval, el Renaixement italià o la Grècia clàssica. La seva primera novel·la, i una de les de més ressò, fou Cercamón (1982, premi Prudenci Bertrana 1981). Posteriorment publicà La forja de l'exili (1985), Raimon o el seny fantàstic (1985), L'últim càtar (2000, premi Carlemany), La sonrisa de la Gioconda (2000, premi Fernando Lara 1999), El alquimista trovador (2003), Antoni Gaudí: el so de la pedra (2004), El cráneo de Akenatón (2010), La muerte de Venus (2011) i El mapa secreto (2013). També és autor de les narracions Els àngels quàntics (1986). Extret de: "Gran":https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0053859.xml Enciclopèdia Catalana #en #tp "Lluís":https://traces.uab.cat/collection/racionero_lluis?ln=ca Racionero «M'agrada donar idees al lector en les meves novel·les. A part d'intentar que pugui passar una bona estona amb l'acció que hi explico, intento reflectir-hi algunes idees, amb les quals ell després pot estar d'acord o no. Però tampoc busco moralitzar: l'escriptor el que ha de fer és escriure bé i punt. Crec que si moralitzes, la novel·la se'n ressent.» Lourdes Domínguez, "«Les":https://traces.uab.cat/record/37085?ln=ca idees del 68 continuen sent vàlides», Avui Cultura, Barcelona (2000, 21 de desembre), p. 4-5. Urbanista i economista. Assagista i novel·lista en català i castellà. Llicenciat en enginyeria industrial i en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, on fou professor a la Facultat d'Econòmiques. Posteriorment estudià becat a la Universitat de Berkeley, Califòrnia, on obtingué un doctorat en urbanisme i entrà en contacte amb el moviment estudiantil, el moviment hippy i la contracultura, que tingueren una gran influència en la seva obra. Treballà com a urbanista a Algèria i al Brasil, país on col·laborà en un projecte d'urbanització de l'Amazònia. En tornar a Catalunya, participà en els inicis de la revista contracultural Ajoblanco (1974-80) i col·laborà a la premsa (El País, Destino, La Vanguardia i, des del 1996, a Mundo Deportivo) amb articles sobre temes diversos, a cavall de l'actualitat, la filosofia i la sociologia, alguns dels quals publicà en forma de recull. Autor d'assaigs en la mateixa línia, a més de la contracultura de la dècada dels anys seixanta i setanta, el seu pensament mostra l'empremta de les filosofies orientals o el c atarisme, entre moltes altres influències. Com a novel·lista, els escenaris de les seves obres acostumen a situar-se en èpoques més o menys remotes, com ara la Catalunya medieval, el Renaixement italià o la Grècia clàssica. La seva primera novel·la, i una de les de més ressò, fou Cercamón (1982, premi Prudenci Bertrana 1981). Posteriorment publicà La forja de l'exili (1985), Raimon o el seny fantàstic (1985), L'últim càtar (2000, premi Carlemany), La sonrisa de la Gioconda (2000, premi Fernando Lara 1999), El alquimista trovador (2003), Antoni Gaudí: el so de la pedra (2004), El cráneo de Akenatón (2010), La muerte de Venus (2011) i El mapa secreto (2013). També és autor de les narracions Els àngels quàntics (1986). Extret de: "Gran":https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0053859.xml Enciclopèdia Catalana #es #tp "Lluís":https://traces.uab.cat/collection/racionero_lluis?ln=ca Racionero «M'agrada donar idees al lector en les meves novel·les. A part d'intentar que pugui passar una bona estona amb l'acció que hi explico, intento reflectir-hi algunes idees, amb les quals ell després pot estar d'acord o no. Però tampoc busco moralitzar: l'escriptor el que ha de fer és escriure bé i punt. Crec que si moralitzes, la novel·la se'n ressent.» Lourdes Domínguez, "«Les":https://traces.uab.cat/record/37085?ln=ca idees del 68 continuen sent vàlides», Avui Cultura, Barcelona (2000, 21 de desembre), p. 4-5. Urbanista i economista. Assagista i novel·lista en català i castellà. Llicenciat en enginyeria industrial i en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, on fou professor a la Facultat d'Econòmiques. Posteriorment estudià becat a la Universitat de Berkeley, Califòrnia, on obtingué un doctorat en urbanisme i entrà en contacte amb el moviment estudiantil, el moviment hippy i la contracultura, que tingueren una gran influència en la seva obra. Treballà com a urbanista a Algèria i al Brasil, país on col·laborà en un projecte d'urbanització de l'Amazònia. En tornar a Catalunya, participà en els inicis de la revista contracultural Ajoblanco (1974-80) i col·laborà a la premsa (El País, Destino, La Vanguardia i, des del 1996, a Mundo Deportivo) amb articles sobre temes diversos, a cavall de l'actualitat, la filosofia i la sociologia, alguns dels quals publicà en forma de recull. Autor d'assaigs en la mateixa línia, a més de la contracultura de la dècada dels anys seixanta i setanta, el seu pensament mostra l'empremta de les filosofies orientals o el c atarisme, entre moltes altres influències. Com a novel·lista, els escenaris de les seves obres acostumen a situar-se en èpoques més o menys remotes, com ara la Catalunya medieval, el Renaixement italià o la Grècia clàssica. La seva primera novel·la, i una de les de més ressò, fou Cercamón (1982, premi Prudenci Bertrana 1981). Posteriorment publicà La forja de l'exili (1985), Raimon o el seny fantàstic (1985), L'últim càtar (2000, premi Carlemany), La sonrisa de la Gioconda (2000, premi Fernando Lara 1999), El alquimista trovador (2003), Antoni Gaudí: el so de la pedra (2004), El cráneo de Akenatón (2010), La muerte de Venus (2011) i El mapa secreto (2013). També és autor de les narracions Els àngels quàntics (1986). Extret de: "Gran":https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0053859.xml Enciclopèdia Catalana

Recids:

Name: rague_mjosep

Titles: #ca Maria Josep Ragué #en Maria Josep Ragué #es Maria Josep Ragué

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Ragué i Arias, Maria Josep"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Maria":https://traces.uab.cat/collection/miquel_carme?ln=ca Josep Ragué Arias «Jo crec que les autores miren de no posar massa de manifest la seva condició femenina. Ja no es parla de feminisme, es parla poc de dona i teatre, es vol fer veure que la discriminació ja no existeix. És una manera d'actuar per a fer possible la incorporació de la dona, com a autora i directora, en un món -el del teatre- essencialment masculí. Avui tampoc no es busca cap especificitat femenina en l'escriptura dramàtica. Però gairebé sempre, però, l'especificitat hi és i l'actitud de les dramaturgues en relació a l'especificitat femenina pot mostrar-se a través del tema i dels personatges, però també a partir de l'estètica i el llenguatge de la seva obra, cosa més difícil de definir». "Maria":https://www.editorialpunctum.com/coeditors/grae/dona-i-teatre/ Josep Ragué, "La dona i el teatre, la veu trencada de la falsa normalitat". En: Dona i teatre al segle XXI. IV Jornades de debat sobre el repertori teatral català. Lleida : Punctum, 2013 (p. 17-25) Assagista i dramaturga. Va ser professora de la Universitat de Barcelona i exercí la crítica teatral. Llicenciada en ciències econòmiques (1965) i en ciències de la informació (1977), el 1986 es doctorà en filologia hispànica a la Universitat de Barcelona. De 1968 a 1970 féu una estada a la Universitat de Berkeley (Califòrnia), fruit de la qual publicà California Trip (1971), Hablan las Women's Lib (1972), La liberación de la mujer (1973) i Los movimientos pop (1974). Ha investigat la mitologia grega en el teatre espanyol del segle XX, com també la contribució de la dona, en treballs com Els personatges femenins de la tragèdia grega en el teatre català del segle xx (1989). És autora d'un recull de narracions i de diverses obres de teatre inspirades en els mites clàssics. Ha col·laborat a diverses revistes teatrals, entre les quals cal esmentar [https://traces.uab.cat/search?ln=ca&as=1&cc=tracesbib&m1=a&p1=Rague+i+Arias,+Maria+Josep&f1=virtual&op1=a&m2=a&p2=Assaig+de+teatre&f2=publication&o p2=a&m3=a&p3=&f3=&action_search=Cerca]Assaig de teatre i "Hamlet.":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&as=1&cc=tracesbib&m1=a&p1=Rague+i+Arias,+Maria+Josep&f1=virtual&op1=a&m2=a&p2=Hamlet&f2=publication Font principal: "Visat":http://www.visat.cat/diccionari/cat/traductor/688/rague-i-arias-maria-josep.html #en #tp "Maria":https://traces.uab.cat/collection/miquel_carme?ln=ca Josep Ragué Arias «Jo crec que les autores miren de no posar massa de manifest la seva condició femenina. Ja no es parla de feminisme, es parla poc de dona i teatre, es vol fer veure que la discriminació ja no existeix. És una manera d'actuar per a fer possible la incorporació de la dona, com a autora i directora, en un món -el del teatre- essencialment masculí. Avui tampoc no es busca cap especificitat femenina en l'escriptura dramàtica. Però gairebé sempre, però, l'especificitat hi és i l'actitud de les dramaturgues en relació a l'especificitat femenina pot mostrar-se a través del tema i dels personatges, però també a partir de l'estètica i el llenguatge de la seva obra, cosa més difícil de definir». "Maria":https://www.editorialpunctum.com/coeditors/grae/dona-i-teatre/ Josep Ragué, "La dona i el teatre, la veu trencada de la falsa normalitat". En: Dona i teatre al segle XXI. IV Jornades de debat sobre el repertori teatral català. Lleida : Punctum, 2013 (p. 17-25) Assagista i dramaturga. Va ser professora de la Universitat de Barcelona i exercí la crítica teatral. Llicenciada en ciències econòmiques (1965) i en ciències de la informació (1977), el 1986 es doctorà en filologia hispànica a la Universitat de Barcelona. De 1968 a 1970 féu una estada a la Universitat de Berkeley (Califòrnia), fruit de la qual publicà California Trip (1971), Hablan las Women's Lib (1972), La liberación de la mujer (1973) i Los movimientos pop (1974). Ha investigat la mitologia grega en el teatre espanyol del segle XX, com també la contribució de la dona, en treballs com Els personatges femenins de la tragèdia grega en el teatre català del segle xx (1989). És autora d'un recull de narracions i de diverses obres de teatre inspirades en els mites clàssics. Ha col·laborat a diverses revistes teatrals, entre les quals cal esmentar [https://traces.uab.cat/search?ln=ca&as=1&cc=tracesbib&m1=a&p1=Rague+i+Arias,+Maria+Josep&f1=virtual&op1=a&m2=a&p2=Assaig+de+teatre&f2=publication&o p2=a&m3=a&p3=&f3=&action_search=Cerca]Assaig de teatre i "Hamlet.":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&as=1&cc=tracesbib&m1=a&p1=Rague+i+Arias,+Maria+Josep&f1=virtual&op1=a&m2=a&p2=Hamlet&f2=publication Font principal: "Visat":http://www.visat.cat/diccionari/cat/traductor/688/rague-i-arias-maria-josep.html #es #tp "Maria":https://traces.uab.cat/collection/miquel_carme?ln=ca Josep Ragué Arias «Jo crec que les autores miren de no posar massa de manifest la seva condició femenina. Ja no es parla de feminisme, es parla poc de dona i teatre, es vol fer veure que la discriminació ja no existeix. És una manera d'actuar per a fer possible la incorporació de la dona, com a autora i directora, en un món -el del teatre- essencialment masculí. Avui tampoc no es busca cap especificitat femenina en l'escriptura dramàtica. Però gairebé sempre, però, l'especificitat hi és i l'actitud de les dramaturgues en relació a l'especificitat femenina pot mostrar-se a través del tema i dels personatges, però també a partir de l'estètica i el llenguatge de la seva obra, cosa més difícil de definir». "Maria":https://www.editorialpunctum.com/coeditors/grae/dona-i-teatre/ Josep Ragué, "La dona i el teatre, la veu trencada de la falsa normalitat". En: Dona i teatre al segle XXI. IV Jornades de debat sobre el repertori teatral català. Lleida : Punctum, 2013 (p. 17-25) Assagista i dramaturga. Va ser professora de la Universitat de Barcelona i exercí la crítica teatral. Llicenciada en ciències econòmiques (1965) i en ciències de la informació (1977), el 1986 es doctorà en filologia hispànica a la Universitat de Barcelona. De 1968 a 1970 féu una estada a la Universitat de Berkeley (Califòrnia), fruit de la qual publicà California Trip (1971), Hablan las Women's Lib (1972), La liberación de la mujer (1973) i Los movimientos pop (1974). Ha investigat la mitologia grega en el teatre espanyol del segle XX, com també la contribució de la dona, en treballs com Els personatges femenins de la tragèdia grega en el teatre català del segle xx (1989). És autora d'un recull de narracions i de diverses obres de teatre inspirades en els mites clàssics. Ha col·laborat a diverses revistes teatrals, entre les quals cal esmentar [https://traces.uab.cat/search?ln=ca&as=1&cc=tracesbib&m1=a&p1=Rague+i+Arias,+Maria+Josep&f1=virtual&op1=a&m2=a&p2=Assaig+de+teatre&f2=publication&o p2=a&m3=a&p3=&f3=&action_search=Cerca]Assaig de teatre i "Hamlet.":https://traces.uab.cat/search?ln=ca&as=1&cc=tracesbib&m1=a&p1=Rague+i+Arias,+Maria+Josep&f1=virtual&op1=a&m2=a&p2=Hamlet&f2=publication Font principal: "Visat":http://www.visat.cat/diccionari/cat/traductor/688/rague-i-arias-maria-josep.html

Recids:

Name: raguer_hilari

Titles: #ca Hilari Raguer #en Hilari Raguer #es Hilari Raguer

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Raguer, Hilari"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp "Hilari":https://traces.uab.cat/collection/raguer_hilari?ln=ca Raguer Foto: ©Adrià Costa ([https://www.naciodigital.cat/noticia/134800/hilari/raguer/catalunya/independent/no/agrada/al/vatica/pero/negociaran]Naciódigital) Nascut a Madrid l'agost de 1928, va estudiar a l'escola Blanquerna de Barcelona. Va entrar al monestir de Montserrat el 1954, i va ser ordenat sacerdot el 1960. El 1950 es llicencià en Dret a la Universitat de Barcelona. En la seva trajectòria d'historiador, va publicar estudis d'història de Catalunya del segle XX, entre els quals destaquen els que dedicà a Manuel Carrasco i Formiguera, el general Domènec Batet i Unió Democràtica de Catalunya durant el període republicà. El 1999, conjuntament amb Agustí Colomines, es va fer càrrec de l'avaluació de l'arxiu de la Generalitat a l'exili, dipositat a l'Arxiu del Nacionalisme de la Fundació Sabino Arana i retornat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Compromès amb el catalisme polític, va destacar per la seva lluita antifranquista i va treballar activament en tasques de divulgació bíblica i litúrgica. L'any 1966 va fundar la revista Documents d'Església. L'any 2014 va rebre la Creu de Sant Jordi, i, dos anys després, la Medalla d'Or de la Universitat de Barcelona. Font: "Vilaweb,":https://www.vilaweb.cat/noticies/sha-mort-el-monjo-de-montserrat-hilari-raguer-a-92-anys/ "Viquipèdia":https://ca.wikipedia.org/wiki/Hilari_Raguer_i_Su%C3%B1er i "Enciclopèdia":https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0053981.xml Catalana #en #tp "Hilari":https://traces.uab.cat/collection/raguer_hilari?ln=ca Raguer Foto: ©Adrià Costa ([https://www.naciodigital.cat/noticia/134800/hilari/raguer/catalunya/independent/no/agrada/al/vatica/pero/negociaran]Naciódigital) Nascut a Madrid l'agost de 1928, va estudiar a l'escola Blanquerna de Barcelona. Va entrar al monestir de Montserrat el 1954, i va ser ordenat sacerdot el 1960. El 1950 es llicencià en Dret a la Universitat de Barcelona. En la seva trajectòria d'historiador, va publicar estudis d'història de Catalunya del segle XX, entre els quals destaquen els que dedicà a Manuel Carrasco i Formiguera, el general Domènec Batet i Unió Democràtica de Catalunya durant el període republicà. El 1999, conjuntament amb Agustí Colomines, es va fer càrrec de l'avaluació de l'arxiu de la Generalitat a l'exili, dipositat a l'Arxiu del Nacionalisme de la Fundació Sabino Arana i retornat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Compromès amb el catalisme polític, va destacar per la seva lluita antifranquista i va treballar activament en tasques de divulgació bíblica i litúrgica. L'any 1966 va fundar la revista Documents d'Església. L'any 2014 va rebre la Creu de Sant Jordi, i, dos anys després, la Medalla d'Or de la Universitat de Barcelona. Font: "Vilaweb,":https://www.vilaweb.cat/noticies/sha-mort-el-monjo-de-montserrat-hilari-raguer-a-92-anys/ "Viquipèdia":https://ca.wikipedia.org/wiki/Hilari_Raguer_i_Su%C3%B1er i "Enciclopèdia":https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0053981.xml Catalana #es #tp "Hilari":https://traces.uab.cat/collection/raguer_hilari?ln=ca Raguer Foto: ©Adrià Costa ([https://www.naciodigital.cat/noticia/134800/hilari/raguer/catalunya/independent/no/agrada/al/vatica/pero/negociaran]Naciódigital) Nascut a Madrid l'agost de 1928, va estudiar a l'escola Blanquerna de Barcelona. Va entrar al monestir de Montserrat el 1954, i va ser ordenat sacerdot el 1960. El 1950 es llicencià en Dret a la Universitat de Barcelona. En la seva trajectòria d'historiador, va publicar estudis d'història de Catalunya del segle XX, entre els quals destaquen els que dedicà a Manuel Carrasco i Formiguera, el general Domènec Batet i Unió Democràtica de Catalunya durant el període republicà. El 1999, conjuntament amb Agustí Colomines, es va fer càrrec de l'avaluació de l'arxiu de la Generalitat a l'exili, dipositat a l'Arxiu del Nacionalisme de la Fundació Sabino Arana i retornat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Compromès amb el catalisme polític, va destacar per la seva lluita antifranquista i va treballar activament en tasques de divulgació bíblica i litúrgica. L'any 1966 va fundar la revista Documents d'Església. L'any 2014 va rebre la Creu de Sant Jordi, i, dos anys després, la Medalla d'Or de la Universitat de Barcelona. Font: "Vilaweb,":https://www.vilaweb.cat/noticies/sha-mort-el-monjo-de-montserrat-hilari-raguer-a-92-anys/ "Viquipèdia":https://ca.wikipedia.org/wiki/Hilari_Raguer_i_Su%C3%B1er i "Enciclopèdia":https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0053981.xml Catalana

Recids:

Name: raimon

Titles: #ca Raimon #en Raimon #es Raimon

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "ramon pelegero"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: raspall-joana

Titles: #ca Joana Raspall #en Joana Raspall #es Joana Raspall

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Raspall, Joana"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #rt Any Joana Raspall !https://traces.uab.cat/img/uab/raspall-web.png!:http://www.joanaraspall.cat/ Vídeo complet de l'acte d'obertura de l'Any Joana Raspall (21 de febrer, 2013) !https://traces.uab.cat/img/uab/raspall_video-any.png!:http://www.youtube.com/watch?v=C4iaUYe9HCc Bloc: 2013: Any Joana Raspall !https://traces.uab.cat/img/uab/raspall_bloc-any.png!:http://anyjoanaraspall.blogspot.com.es/ Canal Youtube de l'Any Joana Raspall !https://traces.uab.cat/img/uab/raspall_youtube.png!:http://www.youtube.com/user/joanaraspall/videos Catalunya Ràdio: 2013. Any Raspall (Vídeos i àudios) !https://traces.uab.cat/img/uab/raspall_catalunyaradio.png!:http://www.catradio.cat/programa/1503/Joana-Raspall-els-infants-i-els-llibres Joana Raspall al programa "Via llibre" (TV3, 2 d'abril de 2013) !https://traces.uab.cat/img/uab/raspall_viallibre.png!:http://www.tv3.cat/videos/4520191/Joana-Raspall Joana Raspall a l'AELC !https://traces.uab.cat/img/uab/raspall_aelc.png!:http://www.escriptors.cat/autors/raspallj Joana Raspall a LLETRA !https://traces.uab.cat/img/uab/raspall_lletra.png!:http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joana-raspall Joana Raspall a MEMORO, el banc de la memòria !https://traces.uab.cat/img/uab/raspall_memoro.png!:http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%2866%29 Bloc sobre Joana Raspall !https://traces.uab.cat/img/uab/raspall_bloc.png!:http://joanaraspall.blogspot.com.es/ JOANA RASPALL (1913-2013) !https://traces.uab.cat/img/uab/raspall.png! Escriptora, lexicògrafa i bibliotecària. Va estudiar a l'Escola de Bibliotecàries, on va gaudir del mestratge de figures com Jordi Rubió i Carles Riba. Es diplomà el 1938 i exercí la professió durant una breu temporada a Vilafranca del Penedès. Des del 1916 residí a Sant Feliu de Llobregat, on impulsà diverses iniciatives culturals, com el premi Martí Dot, la promoció del teatre local i les classes de català. Publicà nombrosos llibres de poesia, especialment per a infants i joves, i de teatre. La seva producció poètica s'inicià amb el recull Petits poemes per a nois i noies (1981), al qual seguiren Ales i camins (1991), Llum i gira-sols (1994), Bon dia, poesia (1996), Degotall de poemes (1997), Versos amics (1998), Pinzellades en vers (1998), Com el plomissol (1998), Serpentines de versos (2000), Escaleta al vent (2002), Font de versos (2003), A compàs dels versos (2003), Concert de poesia (2004), Arpegis. Haikús (2004), Instants (haikus i tankas) (2009), Jardí vivent (2010), El meu món de poesia (2011), 46 poemes i 2 contes (2013) i Divuit poemes de Nadal i un de Cap d'Any (2013). En narrativa, també en el gènere infantil i juvenil, publicà El mal vent (1994), Contes del "Si és no és" (1994), Contes increïbles (1999) i La trampa de la "Urbanització K" (2000); i per a adults, les novel·les Diamants i culs de got (2007), El cau de les heures (2008) i El calaix del mig i el vell rellotge (2010). És també autora, amb Jaume Riera, del Diccionari de sinònims (1972) i, amb Joan Martí i Castell, del Diccionari de locucions i frases fetes (1984) i el Diccionari d'homònims i parònims (1988). Entre altres distincions, fou guardonada amb la Medalla d'Or de la ciutat de Sant Feliu de Llobregat (1993), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2006), i el premi Crítica Serra d'Or de literatura infantil al conjunt de la seva obra (2013). "El món poètic, almenys aquí a Catalunya, és una escala en què falta un tram i els nens haurien de fer aquesta escala; començar per la poesia senzilla i no deixar-los plantats perquè saltin a la intel·lectual, sinó anar-los guiant, de mica en mica, que arribin a entendre-ho. Això és el que jo m'he proposat. Ho he fet com una feina, com un servei. Perquè jo no guanyaré cap mèrit de poeta, escrivint això; la gent no ho valora... Ho he fet amb tota la discreció del món, sense voler-m'hi lluir personalment, amb tota la senzillesa". E. Morer i Serra: "Escalant els grans versos. Entrevista a Joana Raspall", Faristol, núm. 56, 2006, p. 14-15 Fonts: Enciclopèdia Catalana i AELC #ca #tp Any Joana Raspall !https://traces.uab.cat/img/uab/raspall-web.png!:http://www.joanaraspall.cat/ Vídeo complet de l'acte d'obertura de l'Any Joana Raspall (21 de febrer, 2013) !https://traces.uab.cat/img/uab/raspall_video-any.png!:http://www.youtube.com/watch?v=C4iaUYe9HCc Bloc: 2013: Any Joana Raspall !https://traces.uab.cat/img/uab/raspall_bloc-any.png!:http://anyjoanaraspall.blogspot.com.es/ Canal Youtube de l'Any Joana Raspall !https://traces.uab.cat/img/uab/raspall_youtube.png!:http://www.youtube.com/user/joanaraspall/videos Catalunya Ràdio: 2013. Any Raspall (Vídeos i àudios) !https://traces.uab.cat/img/uab/raspall_catalunyaradio.png!:http://www.catradio.cat/programa/1503/Joana-Raspall-els-infants-i-els-llibres Joana Raspall al programa "Via llibre" (TV3, 2 d'abril de 2013) !https://traces.uab.cat/img/uab/raspall_viallibre.png!:http://www.tv3.cat/videos/4520191/Joana-Raspall Joana Raspall a l'AELC !https://traces.uab.cat/img/uab/raspall_aelc.png!:http://www.escriptors.cat/autors/raspallj Joana Raspall a LLETRA !https://traces.uab.cat/img/uab/raspall_lletra.png!:http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joana-raspall Joana Raspall a MEMORO, el banc de la memòria !https://traces.uab.cat/img/uab/raspall_memoro.png!:http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%2866%29 Bloc sobre Joana Raspall !https://traces.uab.cat/img/uab/raspall_bloc.png!:http://joanaraspall.blogspot.com.es/ JOANA RASPALL (1913-2013) !https://traces.uab.cat/img/uab/raspall.png! Escriptora, lexicògrafa i bibliotecària. Va estudiar a l'Escola de Bibliotecàries, on va gaudir del mestratge de figures com Jordi Rubió i Carles Riba. Es diplomà el 1938 i exercí la professió durant una breu temporada a Vilafranca del Penedès. Des del 1916 residí a Sant Feliu de Llobregat, on impulsà diverses iniciatives culturals, com el premi Martí Dot, la promoció del teatre local i les classes de català. Publicà nombrosos llibres de poesia, especialment per a infants i joves, i de teatre. La seva producció poètica s'inicià amb el recull Petits poemes per a nois i noies (1981), al qual seguiren Ales i camins (1991), Llum i gira-sols (1994), Bon dia, poesia (1996), Degotall de poemes (1997), Versos amics (1998), Pinzellades en vers (1998), Com el plomissol (1998), Serpentines de versos (2000), Escaleta al vent (2002), Font de versos (2003), A compàs dels versos (2003), Concert de poesia (2004), Arpegis. Haikús (2004), Instants (haikus i tankas) (2009), Jardí vivent (2010), El meu món de poesia (2011), 46 poemes i 2 contes (2013) i Divuit poemes de Nadal i un de Cap d'Any (2013). En narrativa, també en el gènere infantil i juvenil, publicà El mal vent (1994), Contes del "Si és no és" (1994), Contes increïbles (1999) i La trampa de la "Urbanització K" (2000); i per a adults, les novel·les Diamants i culs de got (2007), El cau de les heures (2008) i El calaix del mig i el vell rellotge (2010). És també autora, amb Jaume Riera, del Diccionari de sinònims (1972) i, amb Joan Martí i Castell, del Diccionari de locucions i frases fetes (1984) i el Diccionari d'homònims i parònims (1988). Entre altres distincions, fou guardonada amb la Medalla d'Or de la ciutat de Sant Feliu de Llobregat (1993), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2006), i el premi Crítica Serra d'Or de literatura infantil al conjunt de la seva obra (2013). "El món poètic, almenys aquí a Catalunya, és una escala en què falta un tram i els nens haurien de fer aquesta escala; començar per la poesia senzilla i no deixar-los plantats perquè saltin a la intel·lectual, sinó anar-los guiant, de mica en mica, que arribin a entendre-ho. Això és el que jo m'he proposat. Ho he fet com una feina, com un servei. Perquè jo no guanyaré cap mèrit de poeta, escrivint això; la gent no ho valora... Ho he fet amb tota la discreció del món, sense voler-m'hi lluir personalment, amb tota la senzillesa". E. Morer i Serra: "Escalant els grans versos. Entrevista a Joana Raspall", Faristol, núm. 56, 2006, p. 14-15 Fonts: Enciclopèdia Catalana i AELC

Recids:

Name: reixach

Titles: #ca Modest Reixach #en Modest Reixach #es Modest Reixach

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Reixach, Modest"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp

Recids:

Name: revisar

Titles: #ca Revistes per revisar #en Revistes per revisar #es Revistes per revisar

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:REVISAR

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions:

Recids:

Name: ribas_frederic

Titles: #ca Frederic Ribas #en Frederic Ribas #es Frederic Ribas

Webset: false

Oaiset: false

Query: TRACESBIB virtual: "Ribas, Frederic"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions: #ca #tp #en #tp #es #tp

Recids:

Name: ribera

Titles: #ca Antoni Ribera #en Antoni Ribera #es Antoni Ribera

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Ribera, Antoni"

Regular subcollections:

Virtual subcollections:

Descriptions:

Recids:

Name: rich

Titles: #ca Adrienne Rich #en Adrienne Rich #es Adrienne Rich

Webset: false

Oaiset: false

Query: collection:TRACESBIB "Rich, Adrienne"