John Le Carré

John le Carré

Foto: Nadav Kander (The New York Times)

«Els escriptors com John le Carré, que han gaudit d’un èxit comercial estratosfèric, que han estat profusament adaptats al cinema i la televisió i que han estat llegits amb entusiasme i fidelitat per legions de lectors de successives generacions d’arreu del món, presenten el següent dilema: eren realment uns bons escriptors o simplement van trobar una fórmula que els va permetre connectar amb tota mena de públic i en tot tipus de formats? En el cas concret de Le Carré, no en tinc cap dubte: era un bon escriptor en el sentit més viu, artesanal, entretingut i, també, profund i intel·ligent de la paraula. Vull dir que escrivia amb precisió trepidant i amb gracilitat persuasiva, que sabia construir personatges que fascinaven, desconcertaven i inquietaven tot alhora i que, a més, va saber captar i recrear com ningú les terboleses i els dobles jocs morals, mentals i emocionals d’un món sinistre i apassionant, el món de la Guerra Freda, de l’espionatge i dels agents secrets, de les intrigues
geopolítiques. Le Carré és un clàssic de la literatura popular de qualitat.».

Pere Antoni Pons, "«"John":https://www.ara.cat/cultura/nostre-amfitrio-espies-john-le-carre-mort_0_2581541878.html Le Carré, el nostre amfitrió el espies.». En: Ara, 14 de desembre 202), p. 26

Pseudònim del novel·lista anglès David Moore Cornwell.
Es formà en les universitats de Berna i Oxford, s’especialitzà en literatura alemanya, i fou professor a Eaton. Ingressà com a funcionari en el Foreign Office britànic, destinat a Bonn i Hamburg. Aquesta experiència fou decisiva per a la trama de les seves novel·les, obres mestres de l’espionatge, com The Spy Who Come in From the Cold (1963), i sobretot la sèrie protagonitzada per George Smiley: Tinker, Taylor, Soldier, Spy (1974), The Honourable Schoolboy (1977) i Smiley’s People (1979), sèrie desmitificadora del gènere, que mostra el món cruel i tens de la guerra freda.

Font: John Le Carré (GEC)