Teodor Llorente

Teodor Llorente: “Vora el barranc dels Algadins”

Teodor Llorente a l’AELC

TEODOR LLORENTE (1836-1911)

Poeta, periodista i polític, va ser la persona més influent en el món cultural i social del segle XIX al País Valencià. Patriarca de la Renaixença valenciana, aconseguí despolititzar el moviment cultural i centrar-lo, únicament, en la vessant literària. De tendència conservadora i contrari a les tesis progressistes i republicanes del grup encapçalat per Constantí Llombart, Llorente liderà la societat Lo Rat-Penat, des d’on defensà i promogué la cultura i la llengua valencianes des d’una òptica burgesa i conservadora. Fou des d’aquesta mateixa entitat que promogué, a partir del 1879, uns Jocs Florals bilingües.

La seva poesia en català, que acostumava a denominar llemosí, és clarament de filiació jocfloralesca, de tendència romàntica i mostra una gran habilitat en l’ús d’un llenguatge arcaïtzant i culte. Com a poeta se’l pot considerar fundador d’una escola de poetes paisatgístics valencians que ha perdurat fins a la meitat del segle xx. Llorente utilitzava el català exclusivament per a la poesia. Per a la resta de gèneres considerats cultes, creia que havia de prevaler el castellà. En vida publicà els llibres Llibret de versos (1885) i Nou llibret de versos (1902). Després de la seva mort es publicaren diferents antologies com Poesies valencianes (1936), Antologia poètica (1958), i Poesia valenciana completa (1983). Teodor Llorente va dirigir des del 1861 el diari La Opinión i, el 1866, junt amb l’impressor Federico Domènech, comprà aquest diari i el transformà en Las Provincias, d’orientació conservadora. El dirigí fins el 1904, data a partir de la qual en fou director honorífic fins a la se
va mort. Com a polític va evolucionar des del liberalisme fins al monarquisme i el conservadorisme. Va ser diputat a Corts de Madrid del 1891 al 1896 i senador del 1898 al 1901.