Albert Manent
Pàgina web d’Òmnium sobre el 43è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Vilaweb: Albert Manent, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

La Vanguardia: Albert Manent recibe el 43 Premio de Honor de las Letras Catalanas

Diari de Girona: Albert Manent, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Cultura21: Albert Manent, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

VilawebTV: Albert Manent: “A mi, em feien servir d’observador”

Ara.cat: Albert Manent: “Sóc contrari als ploramiques”

Revista Òmnium: L’entrevista. Albert Manent

Albert Manent a “El Matí de Catalunya Ràdio” (15.04.2011)

Vídeo-reportatge de Guillem Carbonell de l’acte d’homenatge a Albert Manent a l’Ateneu (02.03.2011)

Albert Manent a “Els matins de TV3”

Catalunyareligio.cat: Albert Manent “L’Església catalana no va contra ningú”

Albert Manent, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2011
Joan Maragall
Escriptor, historiador i crític literari. Fill del poeta Marià Manent, comença escrivint poesia i publica, de ben jove, dos poemaris (1949 i 1945). Aviat, però, desestima els versos i es dedica a la crítica literària i a la història de la cultura, estudis que considera desatesos dins l’àmbit català. El seu compromís amb el redreçament de la cultura catalana es tradueix en una vasta obra acadèmica i literària que abraça des del gènere biogràfic i el retrat literari fins als estudis culturals, lingüístics i locals. A tall d’exemple, cal destacar Josep Carner i el noucentisme (1969), La literatura catalana a l’exili (1976), Escriptors i editors al nou-cents (1984), Solc de les hores: retrats d’escriptors i polítics (1988) i Semblances contra l’oblit (1990). Darrerament ha publicat Crònica política del Departament de Cultura (1980-1988) (2010). Pel que fa a la crítica literària, són igualment significatives les seves col·laboracions en diverses revistes de l’exili, especialme
nt, a Serra d’Or.
La seva obra ha estat guardonada i reconeguda amb nombrosos premis, entre els quals convé ressaltar els premis Crítica Serra d’Or d’assaig (1970), premi Josep Pla (1987), premi Ramon Llull (1995) i el més recent de tots, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2011).


