Anar a la cerca
Anar al contingut principal
Blacklight
Adreces d'interès
0
Històric
Català
Català
Español
English
Identificació
Cercar per
All Fields
Title
Author
Subject
cercar per
Cerca
Search
Editing collection
Name
Titles
#ca Rosa Novell #en Rosa Novell #es Rosa Novell
Webset
Oaiset
Query
Regular subcollections
Virtual subcollections
Descriptions
#ca #tp "Rosa":https://traces.uab.cat/collection/novell_rosa?ln=ca Novell "Foto:":http://www.lafotografica.com/fotografia/rosa_novell_fd_911_26.html lafotografica.com Llicenciada en filologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (1973), com a actriu es formà a l'Institut del Teatre. Debutà el 1974 amb Les Troianes d'Eurípides. De la seva trajectòria posterior hom pot esmentar El balcó (1980) de Jean Genet, Al vostre gust (1984) de Shakespeare, Oh, els bons dies (1984) de Samuel Beckett, La marquesa Rosalinda (1988) de Ramón María del Valle-Inclán, Elsa Schneider (1989) de Sergi Belbel, Restauració (1990), d'Eduardo Mendoza, La Senyora Florentina i el seu amor Homer (1995) de Mercè Rodoreda, pel qual rebé el premi de la Crítica, Memorias de Adriano (1998) de Marquerite Yourcenar, Plaça dels Herois (2000) de Thomas Bernhard, La noche de Molly Bloom (2000), monòleg dramatitzat per Josep Sanchis Sinisterra, Unes polaroids explícites de Mark Ravenhill, dirigida per Josep M. Mestres, Coriolà (2002) de William Shakespeare, dirigida per Georges Lavaudant, Zona zero (2003) de Neil La Bute, dirigida per Mario Gas, Mòbil (2007), de Sergi Belbel, dirigida per Lluís Pasqual, Fedra (2007), dirigida per J.V. Plaza, Un dia. Mirall trencat, de Ricard Salvat a partir de la recreació de la novel·la homònima de Mercè Rodoreda i La dona justa (2010), a partir de la novel·la de Sándor Márai, dirigida per Fernando Bernués. Com a directora teatral cal destacar els muntatges Maria Rosa (1997) d'Àngel Guimerà, Olga sola de Joan Brossa, premi de direcció de la Crítica el 1998, i Les dones sàvies de Molière, Greus qüestions (2004) d'Eduard Mendoza, i Final de partida (2005) de Samuel Beckett, Vells temps (2006) de Harold Pinter, El dia del profeta (2008) de Joan Brossa, i Els missatgers no arriben mai (2012) de Biel Mesquida. Afectada d'un càncer des del 2013 que la deixà cega, abandonà temporalment els escenaris, als quals tornà a l'octubre del 2014 amb l'adaptació d'una altra novel·la de Sándor Márai, L'última trobada, dirigida per Abel Folk. Font principal: "Gran":http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0245847.xml Enciclopèdia Catalana #en #tp "Rosa":https://traces.uab.cat/collection/novell_rosa?ln=ca Novell "Foto:":http://www.lafotografica.com/fotografia/rosa_novell_fd_911_26.html lafotografica.com Llicenciada en filologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (1973), com a actriu es formà a l'Institut del Teatre. Debutà el 1974 amb Les Troianes d'Eurípides. De la seva trajectòria posterior hom pot esmentar El balcó (1980) de Jean Genet, Al vostre gust (1984) de Shakespeare, Oh, els bons dies (1984) de Samuel Beckett, La marquesa Rosalinda (1988) de Ramón María del Valle-Inclán, Elsa Schneider (1989) de Sergi Belbel, Restauració (1990), d'Eduardo Mendoza, La Senyora Florentina i el seu amor Homer (1995) de Mercè Rodoreda, pel qual rebé el premi de la Crítica, Memorias de Adriano (1998) de Marquerite Yourcenar, Plaça dels Herois (2000) de Thomas Bernhard, La noche de Molly Bloom (2000), monòleg dramatitzat per Josep Sanchis Sinisterra, Unes polaroids explícites de Mark Ravenhill, dirigida per Josep M. Mestres, Coriolà (2002) de William Shakespeare, dirigida per Georges Lavaudant, Zona zero (2003) de Neil La Bute, dirigida per Mario Gas, Mòbil (2007), de Sergi Belbel, dirigida per Lluís Pasqual, Fedra (2007), dirigida per J.V. Plaza, Un dia. Mirall trencat, de Ricard Salvat a partir de la recreació de la novel·la homònima de Mercè Rodoreda i La dona justa (2010), a partir de la novel·la de Sándor Márai, dirigida per Fernando Bernués. Com a directora teatral cal destacar els muntatges Maria Rosa (1997) d'Àngel Guimerà, Olga sola de Joan Brossa, premi de direcció de la Crítica el 1998, i Les dones sàvies de Molière, Greus qüestions (2004) d'Eduard Mendoza, i Final de partida (2005) de Samuel Beckett, Vells temps (2006) de Harold Pinter, El dia del profeta (2008) de Joan Brossa, i Els missatgers no arriben mai (2012) de Biel Mesquida. Afectada d'un càncer des del 2013 que la deixà cega, abandonà temporalment els escenaris, als quals tornà a l'octubre del 2014 amb l'adaptació d'una altra novel·la de Sándor Márai, L'última trobada, dirigida per Abel Folk. Font principal: "Gran":http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0245847.xml Enciclopèdia Catalana #es #tp "Rosa":https://traces.uab.cat/collection/novell_rosa?ln=ca Novell "Foto:":http://www.lafotografica.com/fotografia/rosa_novell_fd_911_26.html lafotografica.com Llicenciada en filologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (1973), com a actriu es formà a l'Institut del Teatre. Debutà el 1974 amb Les Troianes d'Eurípides. De la seva trajectòria posterior hom pot esmentar El balcó (1980) de Jean Genet, Al vostre gust (1984) de Shakespeare, Oh, els bons dies (1984) de Samuel Beckett, La marquesa Rosalinda (1988) de Ramón María del Valle-Inclán, Elsa Schneider (1989) de Sergi Belbel, Restauració (1990), d'Eduardo Mendoza, La Senyora Florentina i el seu amor Homer (1995) de Mercè Rodoreda, pel qual rebé el premi de la Crítica, Memorias de Adriano (1998) de Marquerite Yourcenar, Plaça dels Herois (2000) de Thomas Bernhard, La noche de Molly Bloom (2000), monòleg dramatitzat per Josep Sanchis Sinisterra, Unes polaroids explícites de Mark Ravenhill, dirigida per Josep M. Mestres, Coriolà (2002) de William Shakespeare, dirigida per Georges Lavaudant, Zona zero (2003) de Neil La Bute, dirigida per Mario Gas, Mòbil (2007), de Sergi Belbel, dirigida per Lluís Pasqual, Fedra (2007), dirigida per J.V. Plaza, Un dia. Mirall trencat, de Ricard Salvat a partir de la recreació de la novel·la homònima de Mercè Rodoreda i La dona justa (2010), a partir de la novel·la de Sándor Márai, dirigida per Fernando Bernués. Com a directora teatral cal destacar els muntatges Maria Rosa (1997) d'Àngel Guimerà, Olga sola de Joan Brossa, premi de direcció de la Crítica el 1998, i Les dones sàvies de Molière, Greus qüestions (2004) d'Eduard Mendoza, i Final de partida (2005) de Samuel Beckett, Vells temps (2006) de Harold Pinter, El dia del profeta (2008) de Joan Brossa, i Els missatgers no arriben mai (2012) de Biel Mesquida. Afectada d'un càncer des del 2013 que la deixà cega, abandonà temporalment els escenaris, als quals tornà a l'octubre del 2014 amb l'adaptació d'una altra novel·la de Sándor Márai, L'última trobada, dirigida per Abel Folk. Font principal: "Gran":http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0245847.xml Enciclopèdia Catalana
Recids
Show this collection
|
Back to collections