Anar a la cerca
Anar al contingut principal
Blacklight
Adreces d'interès
0
Històric
Català
Català
Español
English
Identificació
Cercar per
All Fields
Title
Author
Subject
cercar per
Cerca
Search
Editing collection
Name
Titles
#ca Iago Pericot #en Iago Pericot #es Iago Pericot
Webset
Oaiset
Query
Regular subcollections
Virtual subcollections
Descriptions
#ca #tp "Iago":https://traces.uab.cat/collection/pericot_iago?ln=ca Pericot Fotografia: Ros Ribas "(Centro":http://teatro.es/profesionales/iago-pericot-4986/documentos-on-line/fotografias de Documentación Teatral) Germà del pintor i dissenyador Jordi Pericot, fills de mestres represaliats pel franquisme, fou mestre per l'Escola Normal de Barcelona i llicenciat en psicologia per la Universitat de Barcelona. El 1968 fou becat per a estudiar gravat a la Slade School of Fine Arts de Londres, on inicià una tècnica bidimensional en el gravat, celebrada i premiada a Anglaterra i a la Fira del Gravat de Ljubljana (Eslovènia). Exposà a les biennals internacionals de Tòquio, São Paulo i Venècia. Treballà també en el camp de l'escenografia, on tractà de replantejar visualment i espacialment l'escena d'acord amb una concepció plàstica del teatre. Arran del seu nomenament com a professor d'espai escènic a l'Institut del Teatre de Barcelona (1971, departament del qual fou director del 1983 al 1992), intensificà aquesta activitat, havent estat fundador (amb Sergi Mateu) del Teatre Metropolità de Barcelona (1975-85). El 1990 fou nomenat professor de projectes de fi de carrera a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Entre els muntatges que realitzà sobresurten Rebel delirium (1977), Simfònic King Crimson (1980), Bent (1982), La bella i la bèstia (1984), Mozartnu (1986, del qual feu una nova versió el 2008), El banquet (1990), Uno es el Cubo (1995), Una furtiva òpera (1997), El joc de l'engany (2002), Il mondo della luna (2004), La Venus de Willendorf (2010), La guillotina 2.0 (2014) i Adam i Eva (2017). El 1990 rebé el Premi Nacional d'Arts Escèniques, el 2015 el Premi Sebastià Gasch i el 2018 el premi González Pérez de Olaguer dels premis de la Crítica a la trajectòria. Extret de: "Gran":https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0050342.xml Enciclopèdia Catalana #en #tp "Iago":https://traces.uab.cat/collection/pericot_iago?ln=ca Pericot Fotografia: Ros Ribas "(Centro":http://teatro.es/profesionales/iago-pericot-4986/documentos-on-line/fotografias de Documentación Teatral) Germà del pintor i dissenyador Jordi Pericot, fills de mestres represaliats pel franquisme, fou mestre per l'Escola Normal de Barcelona i llicenciat en psicologia per la Universitat de Barcelona. El 1968 fou becat per a estudiar gravat a la Slade School of Fine Arts de Londres, on inicià una tècnica bidimensional en el gravat, celebrada i premiada a Anglaterra i a la Fira del Gravat de Ljubljana (Eslovènia). Exposà a les biennals internacionals de Tòquio, São Paulo i Venècia. Treballà també en el camp de l'escenografia, on tractà de replantejar visualment i espacialment l'escena d'acord amb una concepció plàstica del teatre. Arran del seu nomenament com a professor d'espai escènic a l'Institut del Teatre de Barcelona (1971, departament del qual fou director del 1983 al 1992), intensificà aquesta activitat, havent estat fundador (amb Sergi Mateu) del Teatre Metropolità de Barcelona (1975-85). El 1990 fou nomenat professor de projectes de fi de carrera a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Entre els muntatges que realitzà sobresurten Rebel delirium (1977), Simfònic King Crimson (1980), Bent (1982), La bella i la bèstia (1984), Mozartnu (1986, del qual feu una nova versió el 2008), El banquet (1990), Uno es el Cubo (1995), Una furtiva òpera (1997), El joc de l'engany (2002), Il mondo della luna (2004), La Venus de Willendorf (2010), La guillotina 2.0 (2014) i Adam i Eva (2017). El 1990 rebé el Premi Nacional d'Arts Escèniques, el 2015 el Premi Sebastià Gasch i el 2018 el premi González Pérez de Olaguer dels premis de la Crítica a la trajectòria. Extret de: "Gran":https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0050342.xml Enciclopèdia Catalana #es #tp "Iago":https://traces.uab.cat/collection/pericot_iago?ln=ca Pericot Fotografia: Ros Ribas "(Centro":http://teatro.es/profesionales/iago-pericot-4986/documentos-on-line/fotografias de Documentación Teatral) Germà del pintor i dissenyador Jordi Pericot, fills de mestres represaliats pel franquisme, fou mestre per l'Escola Normal de Barcelona i llicenciat en psicologia per la Universitat de Barcelona. El 1968 fou becat per a estudiar gravat a la Slade School of Fine Arts de Londres, on inicià una tècnica bidimensional en el gravat, celebrada i premiada a Anglaterra i a la Fira del Gravat de Ljubljana (Eslovènia). Exposà a les biennals internacionals de Tòquio, São Paulo i Venècia. Treballà també en el camp de l'escenografia, on tractà de replantejar visualment i espacialment l'escena d'acord amb una concepció plàstica del teatre. Arran del seu nomenament com a professor d'espai escènic a l'Institut del Teatre de Barcelona (1971, departament del qual fou director del 1983 al 1992), intensificà aquesta activitat, havent estat fundador (amb Sergi Mateu) del Teatre Metropolità de Barcelona (1975-85). El 1990 fou nomenat professor de projectes de fi de carrera a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Entre els muntatges que realitzà sobresurten Rebel delirium (1977), Simfònic King Crimson (1980), Bent (1982), La bella i la bèstia (1984), Mozartnu (1986, del qual feu una nova versió el 2008), El banquet (1990), Uno es el Cubo (1995), Una furtiva òpera (1997), El joc de l'engany (2002), Il mondo della luna (2004), La Venus de Willendorf (2010), La guillotina 2.0 (2014) i Adam i Eva (2017). El 1990 rebé el Premi Nacional d'Arts Escèniques, el 2015 el Premi Sebastià Gasch i el 2018 el premi González Pérez de Olaguer dels premis de la Crítica a la trajectòria. Extret de: "Gran":https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0050342.xml Enciclopèdia Catalana
Recids
Show this collection
|
Back to collections