Màrius Sampere

Màrius Sampere
Foto: Luis Tato (La Vanguardia)

«Escriure és com una confessió, deixes constància del que penses, el que anheles i el que no vols. En el meu cas, l’escriptura és una necessitat fisiològica. Perquè, com és el món? Doncs personalment el món és el que jo escric que és, allò que recreo, reviso, retoco».

«[El poeta] És un demiürg. Tot poeta és un demiürg que viu descontent de la realitat,que hi està en desacord I que vol transformar-la a través de la seva escriptura. És com si jo escrivís per il∙luminar el món amb la meva veritat, amb la meva concepció de les coses. Com deia abans, quan escric, jo dono forma al món».

«Soc contradictori, visc de la contradicció. Si no existís la contradicció, no existiria jo, d’una banda físicament però tampoc com a poeta. Els contrastos són l’oposició de la realitat amb la divinitat».

Extret de:
Ernest Farrés Junyent, “El món és poc angelical I m’hi rebel·lo” (La Vanguardia. Culturas, núm. 705, 26 de desembre de 2015, p. 20)
Cristian Segura, “Ara es parla de la mort com una festa” (El País. Quadern, núm. 1688, 6 de juliol de 2017, p. 8)

TRACES (Maig 2018)