Skip to search
Skip to main content
Blacklight
Bookmarks
0
History
English
Català
Español
English
Login
Search in
All Fields
Title
Author
Subject
search for
Search
Search
Editing collection
Name
Titles
#ca Jordi Carbonell #en Jordi Carbonell #es Jordi Carbonell
Webset
Oaiset
Query
Regular subcollections
Virtual subcollections
Descriptions
#ca #tp "Jordi":https://traces.uab.cat/collection/carbonell_jordi?ln=ca Carbonell Polític, filòleg i d'historiador de la literatura. Féu un llarg recorregut en la docència universitària: als Estudis Universitaris Catalans, a la Universitat de Liverpool (1950-1952), a la UAB (1969-1972) i a la Universitat de Càller, a Sardenya (1976-1989). Va treballar a l'Institut d'Estudis Catalans a partir de l'any 1947, de la mà de Ramon Aramon -el seu mestre en matèria lingüística, complementat per Jordi Rubió i Balaguer en la literària-, i fou membre adjunt (1972), numerari (1982) i emèrit (1994) de la Secció Filològica. Entre el 1991 i el 1996, dirigí l'Oficina d'Onomàstica i Toponímia. També fou director de la Gran Enciclopèdia Catalana (1965-1971); va ser un dels fundadors de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1973) i de l'Assoziazione Italiana di Studi Catalani (1978); féu de professor a la Universitat Catalana d'Estiu (1970-1975) i fou membre del seu equip rector (1990-1997); col·laborà a Germinàbit (1959) i Serra d'Or (1959-1966), les primeres revistes en català de la postguerra. En el terreny polític, es va comprometre activament amb gairebé totes les plataformes antifranquistes de caràcter unitari que es varen anar formant des de les darreries dels anys quaranta i, ja en el postfranquisme, va impulsar la creació de Nacionalistes d'Esquerra (1979), i finalment ingressà (1992) a Esquerra Republicana de Catalunya, de la qual fou president (1996-2004). En paral·lel a la seva activitat cívica i política, Jordi Carbonell publicà la seva obra sobretot relacionada amb recerca literària. Destaquen els estudis dedicats a Joan Roís de Corella, a la història social de la llengua, al teatre i a la cultura catalana del segle XVIII i dels inicis del XIX al Rosselló i a Menorca. Ha rebut la Creu de Sant Jordi (1984), la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (2002), la Medalla d'Honor de l'Ajuntament de Barcelona (2003) i el Premi Pompeu Fabra de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (2016). Fonts principals: Pons, Damià, ""Carbonell,":https://traces.uab.cat/record/104876?ln=ca filòleg i historiador de la literatura", El Temps, núm. 1681 (30-VIII-2016), p. 24-25 i Diccionari de la literatura catalana. Barcelona : Eciclopèdia Catalana, 2008, p. 216. #en #tp "Jordi":https://traces.uab.cat/collection/carbonell_jordi?ln=ca Carbonell Polític, filòleg i d'historiador de la literatura. Féu un llarg recorregut en la docència universitària: als Estudis Universitaris Catalans, a la Universitat de Liverpool (1950-1952), a la UAB (1969-1972) i a la Universitat de Càller, a Sardenya (1976-1989). Va treballar a l'Institut d'Estudis Catalans a partir de l'any 1947, de la mà de Ramon Aramon -el seu mestre en matèria lingüística, complementat per Jordi Rubió i Balaguer en la literària-, i fou membre adjunt (1972), numerari (1982) i emèrit (1994) de la Secció Filològica. Entre el 1991 i el 1996, dirigí l'Oficina d'Onomàstica i Toponímia. També fou director de la Gran Enciclopèdia Catalana (1965-1971); va ser un dels fundadors de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1973) i de l'Assoziazione Italiana di Studi Catalani (1978); féu de professor a la Universitat Catalana d'Estiu (1970-1975) i fou membre del seu equip rector (1990-1997); col·laborà a Germinàbit (1959) i Serra d'Or (1959-1966), les primeres revistes en català de la postguerra. En el terreny polític, es va comprometre activament amb gairebé totes les plataformes antifranquistes de caràcter unitari que es varen anar formant des de les darreries dels anys quaranta i, ja en el postfranquisme, va impulsar la creació de Nacionalistes d'Esquerra (1979), i finalment ingressà (1992) a Esquerra Republicana de Catalunya, de la qual fou president (1996-2004). En paral·lel a la seva activitat cívica i política, Jordi Carbonell publicà la seva obra sobretot relacionada amb recerca literària. Destaquen els estudis dedicats a Joan Roís de Corella, a la història social de la llengua, al teatre i a la cultura catalana del segle XVIII i dels inicis del XIX al Rosselló i a Menorca. Ha rebut la Creu de Sant Jordi (1984), la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (2002), la Medalla d'Honor de l'Ajuntament de Barcelona (2003) i el Premi Pompeu Fabra de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (2016). Fonts principals: Pons, Damià, ""Carbonell,":https://traces.uab.cat/record/104876?ln=ca filòleg i historiador de la literatura", El Temps, núm. 1681 (30-VIII-2016), p. 24-25 i Diccionari de la literatura catalana. Barcelona : Eciclopèdia Catalana, 2008, p. 216. #es #tp "Jordi":https://traces.uab.cat/collection/carbonell_jordi?ln=ca Carbonell Polític, filòleg i d'historiador de la literatura. Féu un llarg recorregut en la docència universitària: als Estudis Universitaris Catalans, a la Universitat de Liverpool (1950-1952), a la UAB (1969-1972) i a la Universitat de Càller, a Sardenya (1976-1989). Va treballar a l'Institut d'Estudis Catalans a partir de l'any 1947, de la mà de Ramon Aramon -el seu mestre en matèria lingüística, complementat per Jordi Rubió i Balaguer en la literària-, i fou membre adjunt (1972), numerari (1982) i emèrit (1994) de la Secció Filològica. Entre el 1991 i el 1996, dirigí l'Oficina d'Onomàstica i Toponímia. També fou director de la Gran Enciclopèdia Catalana (1965-1971); va ser un dels fundadors de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1973) i de l'Assoziazione Italiana di Studi Catalani (1978); féu de professor a la Universitat Catalana d'Estiu (1970-1975) i fou membre del seu equip rector (1990-1997); col·laborà a Germinàbit (1959) i Serra d'Or (1959-1966), les primeres revistes en català de la postguerra. En el terreny polític, es va comprometre activament amb gairebé totes les plataformes antifranquistes de caràcter unitari que es varen anar formant des de les darreries dels anys quaranta i, ja en el postfranquisme, va impulsar la creació de Nacionalistes d'Esquerra (1979), i finalment ingressà (1992) a Esquerra Republicana de Catalunya, de la qual fou president (1996-2004). En paral·lel a la seva activitat cívica i política, Jordi Carbonell publicà la seva obra sobretot relacionada amb recerca literària. Destaquen els estudis dedicats a Joan Roís de Corella, a la història social de la llengua, al teatre i a la cultura catalana del segle XVIII i dels inicis del XIX al Rosselló i a Menorca. Ha rebut la Creu de Sant Jordi (1984), la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (2002), la Medalla d'Honor de l'Ajuntament de Barcelona (2003) i el Premi Pompeu Fabra de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (2016). Fonts principals: Pons, Damià, ""Carbonell,":https://traces.uab.cat/record/104876?ln=ca filòleg i historiador de la literatura", El Temps, núm. 1681 (30-VIII-2016), p. 24-25 i Diccionari de la literatura catalana. Barcelona : Eciclopèdia Catalana, 2008, p. 216.
Recids
Show this collection
|
Back to collections